Ramon de Berenguer i de Llobet: diferència entre les revisions
Cap resum de modificació |
m neteja i estandardització de codi |
||
| Línia 7: | Línia 7: | ||
}} |
}} |
||
'''Ramon de Berenguer i de Llobet''' ([[Girona]] 26 de gener de 1870 - 23 de desembre de 1928) va ser un aristòcrata, industrial i polític català. Era [[comte de Berenguer]], títol pontifici atorgat a la seva família al segle XVIII, i [[marquès de Garcillán|marquès consort de Garcillán]]. |
'''Ramon de Berenguer i de Llobet''' ([[Girona]] 26 de gener de 1870 - 23 de desembre de 1928) va ser un aristòcrata, industrial i polític català. Era [[comte de Berenguer]], títol pontifici atorgat a la seva família al segle XVIII, i [[marquès de Garcillán|marquès consort de Garcillán]]. |
||
Va ser l'impulsor i propietari de les centrals elèctriques de [[Central Elèctrica de Vilanna|Vilanna]] i de [[Central Elèctrica de Bescanó|Bescanó]], projectades per l'arquitecte [[Joan Roca i Pinet]]; així com de la del Molí de Girona i una altra d'electroquímica al carrer de Migdia de la mateixa ciutat. |
Va ser l'impulsor i propietari de les centrals elèctriques de [[Central Elèctrica de Vilanna|Vilanna]] i de [[Central Elèctrica de Bescanó|Bescanó]], projectades per l'arquitecte [[Joan Roca i Pinet]]; així com de la del Molí de Girona i una altra d'electroquímica al carrer de Migdia de la mateixa ciutat. |
||
Com a polític es troba enquadrat en el Partit Conservador d'[[Antonio Maura]] i fou diputat provincial de la [[Mancomunitat de Catalunya]] des del 1919 fins a la supressió de l'entitat el 1925. A partir d'aquí, es troba relacionat en diferents càrrecs polítics fins que morí. |
Com a polític es troba enquadrat en el Partit Conservador d'[[Antonio Maura]] i fou diputat provincial de la [[Mancomunitat de Catalunya]] des del 1919 fins a la supressió de l'entitat el 1925. A partir d'aquí, es troba relacionat en diferents càrrecs polítics fins que morí. |
||
Un dels seus treballadors fou l'escriptor [[Miquel de Palol i Felip|Miquel de Palol]] que li dedicà un apartat de les memòries ''Girona i jo''. |
Un dels seus treballadors fou l'escriptor [[Miquel de Palol i Felip|Miquel de Palol]] que li dedicà un apartat de les memòries ''Girona i jo''. |
||
Es va casar amb Asunción Maldonado y González de la Riba, marquesa de Garcillán a la mort del seu pare el 1921. La parella van tenir dos fills, Joaquim i Jaume. |
Es va casar amb Asunción Maldonado y González de la Riba, marquesa de Garcillán a la mort del seu pare el 1921. La parella van tenir dos fills, Joaquim i Jaume. |
||
==Bibliografia== |
== Bibliografia == |
||
*Xavier Carmaniu, Els diputats de la Mancomunitat de Catalunya [http://diputatsmancomunitat.cat/mancomunitat/content/berenguer-i-de-llobet-ramon] |
* Xavier Carmaniu, Els diputats de la Mancomunitat de Catalunya [http://diputatsmancomunitat.cat/mancomunitat/content/berenguer-i-de-llobet-ramon] |
||
[[Categoria:Polítics gironins]] |
[[Categoria:Polítics gironins]] |
||
Revisió del 07:33, 23 abr 2021
| Biografia | |
|---|---|
| Mort | Girona |
| Dades personals | |
| Nacionalitat | Catalunya |
| Activitat | |
| Ocupació | Industrial i polític |
| Família | |
| Fills | Joaquim i Jaume |
Ramon de Berenguer i de Llobet (Girona 26 de gener de 1870 - 23 de desembre de 1928) va ser un aristòcrata, industrial i polític català. Era comte de Berenguer, títol pontifici atorgat a la seva família al segle XVIII, i marquès consort de Garcillán.
Va ser l'impulsor i propietari de les centrals elèctriques de Vilanna i de Bescanó, projectades per l'arquitecte Joan Roca i Pinet; així com de la del Molí de Girona i una altra d'electroquímica al carrer de Migdia de la mateixa ciutat.
Com a polític es troba enquadrat en el Partit Conservador d'Antonio Maura i fou diputat provincial de la Mancomunitat de Catalunya des del 1919 fins a la supressió de l'entitat el 1925. A partir d'aquí, es troba relacionat en diferents càrrecs polítics fins que morí.
Un dels seus treballadors fou l'escriptor Miquel de Palol que li dedicà un apartat de les memòries Girona i jo.
Es va casar amb Asunción Maldonado y González de la Riba, marquesa de Garcillán a la mort del seu pare el 1921. La parella van tenir dos fills, Joaquim i Jaume.
Bibliografia
- Xavier Carmaniu, Els diputats de la Mancomunitat de Catalunya [1]