Guifré II de Barcelona: diferència entre les revisions

Guifré II
	;
Biografia
Naixement	c. 874 ; Girona
Mort	26 abril 911 (36/37 anys); Barcelona
Sepultura	Barcelona
Comte de Barcelona
	11 agost 897 – 26 abril 911 ; ← Guifré el Pilós – Sunyer I →
Activitat
Ocupació	aristòcrata
Participà en
906	Concili de Barcelona
Altres
Títol	Comte de Girona (897–911); Comte de Barcelona (897–911); Comte d'Osona (897–911)
Dinastia	Casal de Barcelona
Cònjuge	Gersenda
Fills	Riquilda de Barcelona
Pares	Guifré I de Barcelona; Guinidilda d'Empúries
Germans	Emma de Barcelona, Sunyer I, Radulf, Sunifred II d'Urgell, Miró II de Cerdanya i Cixilona de Barcelona

Exploració interactiva de l'historial

← Edició anterior Edició següent →

Contingut suprimit Contingut afegit

VisualWikitext

En línia

Revisió del 13:11, 23 abr 2021

@@ Línia 6: / Línia 6: @@
 | pares             = [[Guifré I de Barcelona]]<br/> [[Guinidilda d'Empúries]]
 }}
-'''Guifré II''' '''de Barcelona''' i '''III de Girona''', anomenat també '''Borrell I''' o simplement '''Guifré Borrell''' (ca. [[874]] - [[Barcelona]], [[26 d'abril]] de [[911]] o [[914]]), va ser [[comte de Barcelona]], [[Comte de Girona|Girona]] i [[Comtat d'Osona|Osona]] ([[897]]-[[911]]), el darrer comte que va prestar vassallatge a un monarca franc. Nascut vers el 874, va ser el fill primogènit de [[Guifré el Pilós|Guifré I el Pilós]] i [[Guinidilda d'Empúries]].<ref name="Sobrequés">{{ref-llibre|cognom = Sobrequés i Callicó|nom = Jaume|títol=Comtes, reis, comtesses i reines de Catalunya|pàgines = 24|lloc = Barcelona|editorial = Editorial Base|any = 2011|isbn = 978-84-15267-24-9}}</ref> És un comte que antigament va ser poc conegut o ignorat; com afirma [[Miquel Coll i Alentorn]] és conegut gràcies a la tasca d'historiadors moderns que van despatxar la confusió sobre la data de la seva mort, perquè es creia que o bé havia regnat breument entre 912-914, o que havia mort abans que Guifré I.{{sfn|Coll i Alentorn|any = 1992|p = 187}}
-Pel que fa a la doble nomenclatura d'aquest comte, això és a causa de la confusió evident amb el seu pare, també anomenat Guifré, i de fet és palesa des del mateix moment del seu regnat, especialment en els textos, i per això es va intentar buscar una fórmula per evitar confusions, així per exemple és anomenat ''Gauzfredus'' (Jofré) el 898, o ''Guifredus, filius Guifredi''; a partir del 908 apareix com ''domno Wifredo, comite et marquio, que vocant Borrello'', és a dir Borrell, nom que seria àmpliament utilitzat pels successors, com el seu germà Sunyer, que l'anomena a partir del 944 únicament Borrell, un nom que, segons Coll i Alentorn, respondria més a l'ascendència materna, en no trobar noms similars a la branca paterna.{{sfn|Coll i Alentorn|any = 1992|p = 191}} Des del {{segle|X|s}} s'havia confós la seva persona amb la de Guifré el Pilós, a qui es creia que havia viscut fins a l'any 912, i es suposava que Guifré II havia mort emmetzinat abans de la mort del seu pare. Al {{segle|XVI}} es descobreix la confusió, perquè des d'època del comte, per evitar confusió, ja se l'havia anomenat Jofre, documentat el 898, i Borrell des del 908.<ref name="GEC"/>
-== Família ==
-Nascut vers el 874, era fill primogènit del comte [[Guifré el Pilós|Guifré I el Pilós]] i [[Guinidilda d'Empúries]].<ref name="Sobrequés">{{ref-llibre|cognom = Sobrequés i Callicó|nom = Jaume|títol=Comtes, reis, comtesses i reines de Catalunya|pàgines = 24|lloc = Barcelona|editorial = Editorial Base|any = 2011|isbn = 978-84-15267-24-9}}</ref> No obstant això, segons Coll i Alentorn, Guifré II potser no va ser el primogènit sinó el més gran dels fills sobrevivents a Guifré I, basant-se en la tradició d'anomenar el primogènit com l'avi, en aquest cas [[Sunifred I|Sunifred]], i afirma que Guifré el Pilós hauria tingut un altre fill mort en la infància, quan havia nascut ja probablement Guifré, i després el nom de l'avi fou imposat a un altre fill.{{sfn|Coll i Alentorn|any = 1992|p = 190}}
-{{ahnentafel-compact5
-|style=font-size: 90%; line-height: 110%;
-|border=1
-|boxstyle=padding-top: 0; padding-bottom: 0;
-|boxstyle_1=background-color: #fcc;
-|boxstyle_2=background-color: #fb9;
-|boxstyle_3=background-color: #ffc;
-|boxstyle_4=background-color: #bfc;
-|boxstyle_5=background-color: #9fe;
-|1= Guifré II de Barcelona
-|2= [[Guifré I de Barcelona]]
-|3= [[Gunilda d'Empúries]]
-|4= [[Sunifred I d'Urgell]]
-|5= [[Ermessenda (muller de Sunifred I)|Ermessenda]]
-}}
-El [[898]] es casà amb [[Gersenda de Tolosa]], filla d'[[Eudes de Tolosa]], de la qual no tingué descendència masculina. Varen tenir una filla, [[Riquilda de Narbona]], casada amb [[Odó I de Narbona|Odó I]] el [[vescomte de Narbona]] el 933.<ref>{{Ref-llibre|cognom = Roca i Costa|nom = Maria Carme|títol=Abadesses i Priores a la Catalunya Medieval|data = |editorial = ed. Base|lloc = |pàgines = pàg. 38|isbn = 978-84-16166-22-0}}</ref><ref>{{Ref-llibre|cognom = Débax|nom = Hélène|títol=Vicomtes et vicomtés dans l'occident médiéval|url = https://books.google.cat/books?id=xrVKwcpupxwC&pg=PA251&dq=ISBN+:+9782858169429&hl=ca&sa=X&ei=8SSlVN3PBYOtafHYgdAC&ved=0CDUQuwUwAA#v=onepage&q=Richilde%20de%20Barcelone&f=false|llengua = francès|data = 2008|editorial = Presses Univ. du Mirail|lloc = |pàgines = pàg. 51-52|isbn = 9782858169429}}</ref>
-== Successió ==
-A la mort de Guifré I els seus fills eren joves, segons [[Ramon d'Abadal i de Vinyals|Abadal]] Guifré II tenia uns 23 anys,{{sfn|Coll i Alentorn|any = 1992|p = 186}} de fet, ja casat amb la seva muller Garsenda. Ell va heretar els seus honors i estats de Barcelona-Osona, no obstant això, els territoris barcelonins havien quedat trasbalsats a la mort del comte, de fet la mateixa Barcelona havia estat evacuada a causa de l'amenaça sarraïna, i Guifré II sembla residir durant aquests anys a Girona.<ref name="GEC">{{Ref-web|url = http://www.enciclopedia.cat/EC-GEC-0031565.xml|títol=Guifré II de Barcelona| editor= enciclopèdia.cat| obra = [[Gran Enciclopèdia Catalana]]}}</ref> No obstant això, sembla que a la capital va restar una guarnició militar, i finalment en no ser presa la ciutat la seva població va tornar el 898.{{sfn|Coll i Alentorn|any = 1992|p = 187}} Dels seus altres germans, Guifré es va encarregar de la tutela del seu germà petit [[Sunyer I de Barcelona|Sunyer]], que encara era menor, a qui se li va atribuir la successió al comtat de Besalú després de la mort del comte [[Radulf I de Besalú|Radulf]], germà de Guifré I. A l'altra germà de Guifré II, Miró, li va correspondre el [[comtat de Cerdanya]] i les comarques del [[Conflent]] i el [[Berguedà]], i, finalment, a [[Sunifred II d'Urgell|Sunifred]] el d'[[Comtat d'Urgell|Urgell]].<ref name="Sobrequés"/>
-== Contactes carolingis ==
-Durant el govern de Guifré II es va reprendre el contacte amb la cort [[Imperi Carolingi|carolíngia]]. Hi va contribuir la inseguretat que patien els comtats arran de la derrota i mort de Guifré I a mans dels [[Sarraí|sarraïns]] i la restauració de la [[Dinastia Carolíngia]] a la mort de l'usurpador [[Odó I de França|Odó I]] (898) i de la proclamació de [[Carles III de França|Carles el Simple]], fill petit de [[Lluís II de França|Lluís el Tartamut]].<ref name="Sobrequés"/> Carles va tenir gran interès a afirmar la seva autoritat al sud dels Pirineus, va expedir fins a dotze documents d'un total de vint-i-set per al conjunt dels estats francs. El 898 va utilitzar la fórmula fins aleshores inèdita de «tot el nostre regne de Gòtia o Septimània» i, de fet, el 915 va intitular-se «rei dels francs i dels gots». També el 908, el monarca va imposar al seu palatí [[Guigó de Girona|Guigó]] com a [[Bisbat de Girona|bisbe de Girona]], que va ser acceptat per Guifré II.{{sfn|Coll i Alentorn|any = 1992|p = 154}} Els comtes barcelonins no podien esgrimir l'excusa d'un rei il·legítim, perquè al tron tornava a haver-hi un monarca carolingi.{{sfn|Coll i Alentorn|any = 1992|p = 187}} Tanmateix, malgrat que el nou rei va intentar reafirmar l'autoritat de la monarquia, no va poder evitar la fragmentació del patrimoni reial, la cessió de [[Predi|predis]] i drets fiscals, com tampoc que els comtes passessin de governadors a propietaris efectius dels dominis. Guifré II va jurar a [[Tours-sur-Marne]] fidelitat i homenatge a Carles el Simple, de fet s'hi encomanà i a canvi va obtenir la possessió de les terres despoblades dels comtats d'[[Comtat d'Osona|Osona]] i de [[Comtat de Manresa|Manresa]] ([[899]]);<ref name="Sobrequés"/><ref name="GEC"/> seria el darrers dels comtes de la marca a encomanar-se al rei franc, tret del que va fer probablement [[Guifré II de Besalú|Guifré de Besalú]] a [[Lluís IV de França|Lluís d'Ultramar]] el [[952]]. D'altra banda, a pesar d'aquesta teòrica submissió al rei franc, els textos coetanis de Guifré l'esmenten amb títols superiors a la dignitat comtal: «eximi príncep», «príncep màxim» o «il·lustríssim i venerable baró».{{sfn|Coll i Alentorn|any = 1992|p = 154}}
-== Govern ==
-També va participar en les assemblees eclesiàstiques de Barcelona ([[906]]) i Girona ([[908]]). Des de l'any 908, de fet, l'economia del comtat sembla estar refeta i Guifré II va continuar i ampliar l'obra de repoblament iniciada pel seu pare al [[Lluçanès]], entre el 900 i el 909, amb la del [[Baix Llobregat]], concretament al Congost el 898, a vora dreta del riu Llobregat el 904, de la qual es va fomentar la defensa.<ref name="Sobrequés"/><ref name="GEC"/>
-== Mort ==
-[[Fitxer:Sant-pau-del-camp-repor-int-guifre-DSCF0209.jpg|miniatura|Làpida del sarcòfag de Guifré II al [[Monestir de Sant Pau del Camp]] ([[Barcelona]]). La inscripció diu: <br />SUB. AC. TRIBUNA. IACIT. CORPUS. CONDAM. <br /> WIFREDI. COMITIS. FILIUS. WIFREDI. SIMILI. <br />MODO. CONDAM. COMITIS. BONE. MEMORIAE. <br> DIMITTAT. EIS. DNS. AMEN. QUI. OBIIT. VI. KL. <br /> MADII. SUB. ERA. DCCCCLII. ANNI. DNI. <br /> DCCCCXIIII. ANNI. XIIII. REG. KARULO. <br>REGE POST. ODONEM. Α†Ω<ref name="Flórez">Henrique Flórez, [http://books.google.ca/books?id=3W0OAAAAQAAJ&printsec=frontcover&hl=ca#v=onepage&q&f=false ''España Sagrada'', tom XXIX], p. 167-170 {{es}}</ref>]]
-Va morir el [[26 d'abril]] de [[911]], segurament a Barcelona, va ser enterrat a [[Sant Pau del Camp]],<ref name="Sobrequés"/> monestir que havia fundat o bé restaurat, tot i que documental no consta; a més el [[Monestir de Santa Maria de Ripoll|monestir de Ripoll]] havia passat a la branca cerdana de la família i els comtes no tornarien a enterrar-s'hi fins al regnat de Ramon Berenguer III, que va incorporar els territoris del comtat de Cerdanya.{{sfn|Coll i Alentorn|any = 1992|p = 191}} En el seu testament va disposar del dret de moneda a favor de l'Església de Vic, si bé sempre sota reserva expressa de l'aprovació reial.{{sfn|Coll i Alentorn|any = 1992|p = 154}} A la seva mort sense descendència masculina directa, el va succeir el seu germà Sunyer, amb el consentiment de Miró, que ja havia rebut els comtats de Besalú i el Ripollès.<ref name="GEC"/>
-=== Inscripció làpida ===
-SUB. AC. TRIBUNA. IACIT. CORPUS. CONDAM. WIFREDI. COMITIS. FILIUS. WIFREDI. SIMILI. MODO. CONDAM. COMITIS. BONE. MEMORIAE. DIMITTAT. EIS. DNS. AMEN. QUI. OBIIT. VI. KL. MADII. SUB. ERA. DCCCCLII. ANNI. DNI. DCCCCXIIII. ANNI. XIIII. REG. KARULO. REGE POST. ODONEM. Α†Ω
-''"Sota aquesta tribuna, jau el cos del comte Guifré, fill de l'igualment comte Guifré que tan bona memòria deixà. Senyor nostre, Amén. Qui  morí el 26 d'abril de l'era 952, any del Senyor 914, any 14 del rei Carles després del rei Odó. Α†Ω" <ref name="Flórez"/>''
-== Referències ==
-{{Referències}}
-== Bibliografia ==
-* {{ref-llibre|cognom = Coll i Alentorn|nom = Miquel|títol=Història|lloc = Barcelona|editorial = Publicacions de l'Abadia de Montserrat|any = 1992|url = http://books.google.cat/books?id=nrGpXHsfL3UC&printsec=frontcover&hl=ca#v=onepage&q&f=false}}
-{{commonscat}}
-{{s-start}}
-{{Gov llin|[[Casal de Barcelona]] | |v. [[874]] | [[Barcelona]],|[[26 d'abril]] de [[911]] | }}
-{{Gov reg|}}
-|-
-{{Gov pre| rows=1 | abans= [[Guifré el Pilós]] |nota=(pare)}}
-{{Gov tit| títol=[[Comtat de Barcelona|Comte de Barcelona]] |detallcorona= [[Comtat de Barcelona]], [[Comtat de Girona]], <br/> [[Comtat d'Osona]], [[Comtat de Manresa]] | llista=[[Llista de comtes de Barcelona]] |anys=897–911}}
-{{Gov pos | rows=1 | després=[[Sunyer I de Barcelona]] |nota=(germà menor)}}
-{{end}}
-{{Comtes i Reis}}
 {{Autoritat}}