Ramon de Berenguer i de Llobet: diferència entre les revisions

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Contingut suprimit Contingut afegit
m neteja i estandardització de codi
Cap resum de modificació
Línia 7: Línia 7:
}}
}}


'''Ramon de Berenguer i de Llobet''' ([[Girona]] 26 de gener de 1870 - 23 de desembre de 1928) va ser un aristòcrata, industrial i polític català. Era [[comte de Berenguer]], títol pontifici atorgat a la seva família al segle XVIII, i [[marquès de Garcillán|marquès consort de Garcillán]].
'''Ramon de Berenguer i de Llobet''' ([[Girona]], [[26 de gener]] de [[1870]] - [[23 de desembre]] de [[1928]]) va ser un aristòcrata, industrial i polític català. Era [[comte de Berenguer]], títol pontifici atorgat a la seva família al segle XVIII, i [[marquès de Garcillán|marquès consort de Garcillán]].


Va ser l'impulsor i propietari de les centrals elèctriques de [[Central Elèctrica de Vilanna|Vilanna]] i de [[Central Elèctrica de Bescanó|Bescanó]], projectades per l'arquitecte [[Joan Roca i Pinet]]; així com de la del Molí de Girona i una altra d'electroquímica al carrer de Migdia de la mateixa ciutat.
Va ser l'impulsor i propietari de les centrals elèctriques de [[Central Elèctrica de Vilanna|Vilanna]] i de [[Central Elèctrica de Bescanó|Bescanó]], projectades per l'arquitecte [[Joan Roca i Pinet]]; així com de la del Molí de Girona i una altra d'electroquímica al carrer de Migdia de la mateixa ciutat.

Revisió del 21:20, 23 abr 2021

Infotaula de personaRamon de Berenguer i de Llobet
Biografia
MortGirona
Dades personals
NacionalitatCatalunya
Activitat
OcupacióIndustrial i polític
Família
FillsJoaquim i Jaume

Ramon de Berenguer i de Llobet (Girona, 26 de gener de 1870 - 23 de desembre de 1928) va ser un aristòcrata, industrial i polític català. Era comte de Berenguer, títol pontifici atorgat a la seva família al segle XVIII, i marquès consort de Garcillán.

Va ser l'impulsor i propietari de les centrals elèctriques de Vilanna i de Bescanó, projectades per l'arquitecte Joan Roca i Pinet; així com de la del Molí de Girona i una altra d'electroquímica al carrer de Migdia de la mateixa ciutat.

Com a polític es troba enquadrat en el Partit Conservador d'Antonio Maura i fou diputat provincial de la Mancomunitat de Catalunya des del 1919 fins a la supressió de l'entitat el 1925. A partir d'aquí, es troba relacionat en diferents càrrecs polítics fins que morí.

Un dels seus treballadors fou l'escriptor Miquel de Palol que li dedicà un apartat de les memòries Girona i jo.

Es va casar amb Asunción Maldonado y González de la Riba, marquesa de Garcillán a la mort del seu pare el 1921. La parella van tenir dos fills, Joaquim i Jaume.

Bibliografia

  • Xavier Carmaniu, Els diputats de la Mancomunitat de Catalunya [1]