Dorieu d'Esparta: diferència entre les revisions
m Bot elimina espais sobrants |
|||
Línia 8: | Línia 8: | ||
Després va anar a Sicília cap a territori d'[[Erix]] on va fundar [[Heraclea Minoa|Heraclea]], però van ser aniquilats per la gent d'Egesta amb ajut cartaginès i van morir tots menys un, [[Eurileó d'Esparta]]. Es va entendre que Doreu s'havia extralimitat respecte a les prediccions de l'oracle, ja que l'objectiu de la seva missió era instal·lar-se a Erix |
Després va anar a Sicília cap a territori d'[[Erix]] on va fundar [[Heraclea Minoa|Heraclea]], però van ser aniquilats per la gent d'Egesta amb ajut cartaginès i van morir tots menys un, [[Eurileó d'Esparta]]. Es va entendre que Doreu s'havia extralimitat respecte a les prediccions de l'oracle, ja que l'objectiu de la seva missió era instal·lar-se a Erix |
||
Va deixar un fill de nom [[Eurianax]], que va acompanyar al seu cosí [[Pausànies (general)|Pausànies]] a la campanya del [[479 aC]] contra el general [[Mardoni]] i va ser un dels comandants a la [[Batalla de |
Va deixar un fill de nom [[Eurianax]], que va acompanyar al seu cosí [[Pausànies (general)|Pausànies]] a la campanya del [[479 aC]] contra el general [[Mardoni]] i va ser un dels comandants a la [[Batalla de Platea]].<ref>Heròdot. ''[[Històries d'Heròdot|Històries]]'', V, 44-46</ref><ref>[https://quod.lib.umich.edu/m/moa/acl3129.0001.001/1081?rgn=full+text;view=image Dorieus] a: [[William Smith (lexicògraf)|William Smith]] (editor), ''[[A Dictionary of Greek and Roman Biography and Mythology]]''. Vol. I Boston: Little, Brown & Comp., 1867, p. 1066-1067</ref> |
||
== Referències == |
== Referències == |
Revisió del 18:03, 26 abr 2021
Tipus | ésser humà |
---|---|
Dades | |
Gènere | masculí |
Ocupació | governant |
Títol | príncep |
Naixement | Esparta , segle VI aC |
Mort | Heraclea Minoa , 508 aC |
Causa de la mort | mort en combat |
Família | |
Família | agíades |
Pare | Anaxàndrides II |
Fills | Euríanax |
Germans | Cleòmenes I, Leònides I i Cleombrot d'Esparta |
Doreu (en llatí Dorieus, en grec antic Δωριεύς) fou un príncep espartà, fill gran d'Anaxàndrides II i pare de Eurianax. Va néixer després que el fill (Cleòmenes) del segon matrimoni del pare i per tant va ser exclòs de la successió directa.
Era considerat el primer entre els joves espartans per les seves qualitats personals, i es va sentir indignat d'estar sota el govern d'un home inferior a ell en valor. Segons Heròdot, Cleòmenes no estava bé del cap i més aviat era boig. Però no volia reivindicar el tron, ja que la llei era clara en aquest punt. Degut a això va decidir marxar d'Esparta, sense consultar l'oracle de Delfos, per crear-se un regne en algun lloc. Va conduir un grup de colons principalment de Tera cap a Líbia i es va establir a un lloc anomenat Cínips, a la vora d'un riu, un lloc bellíssim. Però al cap de dos anys en va ser expulsat pels libis i els cartaginesos i els sobrevivents van tornar a casa.
Va consultar llavors a l'oracle de Delfos que li va dir que podia instal·lar-se a un lloc on Hèracles havia estat ben rebut, i se'n va anar cap a Sicília amb els colons que l'havien acompanyat a Líbia, a buscar el lloc on l'heroi Èrix havia acollit al semidéu, però en el seu camí es va aturar a Crotona, que preparava la guerra amb Síbaris (510 aC). Va ajudar a Crotona i en agraïment va rebre terres que abans eren de Síbaris on va construir un temple dedicat a Atena.
Després va anar a Sicília cap a territori d'Erix on va fundar Heraclea, però van ser aniquilats per la gent d'Egesta amb ajut cartaginès i van morir tots menys un, Eurileó d'Esparta. Es va entendre que Doreu s'havia extralimitat respecte a les prediccions de l'oracle, ja que l'objectiu de la seva missió era instal·lar-se a Erix
Va deixar un fill de nom Eurianax, que va acompanyar al seu cosí Pausànies a la campanya del 479 aC contra el general Mardoni i va ser un dels comandants a la Batalla de Platea.[1][2]
Referències
- ↑ Heròdot. Històries, V, 44-46
- ↑ Dorieus a: William Smith (editor), A Dictionary of Greek and Roman Biography and Mythology. Vol. I Boston: Little, Brown & Comp., 1867, p. 1066-1067