Josep Maria Gran Cirera: diferència entre les revisions
m Afegida Categoria:Màrtirs cristians usant HotCat |
m Suprimida Categoria:Màrtirs cristians; Afegida Categoria:Màrtirs catòlics usant HotCat |
||
| Línia 14: | Línia 14: | ||
[[Categoria:Missioners catalans]] |
[[Categoria:Missioners catalans]] |
||
[[Categoria:Religiosos barcelonins contemporanis]] |
[[Categoria:Religiosos barcelonins contemporanis]] |
||
[[Categoria:Màrtirs |
[[Categoria:Màrtirs catòlics]] |
||
Revisió del 17:07, 27 abr 2021
| Biografia | |
|---|---|
| Naixement | 27 abril 1945  Barcelona (Espanya) |
| Mort | 4 juny 1980 (35 anys) El Quiché (Guatemala) |
| Causa de mort | Homicidi (Arma de foc ) |
| Sepultura | Chajul |
| Dades personals | |
| Religió | Catolicisme |
| Activitat | |
| Ocupació | missioner, sacerdot catòlic |
| Membre de | |
| Orde religiós | Missioners del Sagrat Cor de Jesús |
| Enaltiment | |
| |
| Festivitat | 4 de juny |
Josep Maria Gran Cirera (Barcelona, 27 d'abril de 1945 - Xe Ixoq Vitz, El Quiché, Guatemala, 5 de juny del 1980) va ser un missioner català del Sagrat Cor que va ser assassinat pels militars el 1980 a Guatemala. L'Església catòlica va promulgar el seu decret de beatificació el gener del 2020 dins d'una causa amb deu màrtirs víctimes de la defensa dels drets humans a Guatemala[1] i tots ells foren beatificats el 23 d'abril de 2021 a Santa Cruz del Quiché, a Guatemala.[2]
Fou novici a Canet de Mar des del 1965 i ordenat sacerdot a Valladolid el 9 de juny del 1972.[3] El 1975 es va traslladar a Guatemala per treballar com a missioner voluntari a les parròquies de Santa Cruz del Quiché, Zacualpa i San Gaspar Chajul. Aquesta darrera parròquia era la que patia una més forta repressió per part de les forces armades, grups paramilitars i guàrdies blanques.[4] L'exèrcit s'enduia els joves a la força, grups de dones van organitzar una protesta i el missioner va donar suport a la protesta i va obrir-los les portes de l'església.[5]
Des del gener del 1980 era vigilat per l'exèrcit nacional. El seu cadàver es trobà en un camí de la regió d'El Quiché el 5 de juny del 1980, en concret al poble Xe Ixoq Vitz.[6][7] El dictàmen forense va concloure que fou disparat per l'esquena. Quan tornava a cavall amb el sagristà Domingo del Barrio Batz després de celebrar una festivitat religiosa a la seva parròquia de Chajul va ser víctima d'una emboscada.[8] El sacerdot havia rebut set trets i el seu acompanyant dos.
Un carrer porta el seu nom a Mont-roig del Camp, [9][10] localitat amb la qual tenia vincles familiars. La seva família també tenia vincles amb Riudoms i estava emparentat amb el també beat Bonaventura Gran.[2]
Referències
- ↑ Religión, Redacción. «El Papa Francisco reconoce como mártires a 3 sacerdotes asesinados tras el estallido de la Guerra Civil» (en castellà), 24-01-2020. [Consulta: 28 gener 2020].
- ↑ 2,0 2,1 «El missioner català Josep M. Gran Cirera, amb vincles a Riudoms i Mont-roig, és proclamat beat». Arquebisbat de Tarragona, 26-04-2021.
- ↑ Flavio Rojas Lima. Diccionario histórico biográfico de Guatemala. Asociación de Amigos del País, Fundación para la Cultura y el Desarrollo, 2004, p. 464. ISBN 978-99922-44-01-2.
- ↑ Septién, Jaime. «A José María Gran Cirera solamente pudieron matarle el cuerpo y no el alma» (en castellà), 28-01-2020. [Consulta: 28 gener 2020].
- ↑ País, Ediciones El «Testimonios españoles de una tragedia» (en castellà). El País [Madrid], 29-03-2000. ISSN: 1134-6582.
- ↑ Catholic Church. Archdiocese of Guatemala (Guatemala). Oficina de Derechos Humanos. Testigos de la fe por la paz: vidas ejemplares de la Iglesia Catolica de Guatemala. Oficina de Derechos Humanos del Arzobispado de Guatemala, 2003, p. 105.
- ↑ «La Iglesia contará con 13 nuevos beatos, varios españoles» (en castellà), 25-01-2020. [Consulta: 28 gener 2020].
- ↑ País, Ediciones El «Cartas al director | Era mi primo» (en castellà). El País [Madrid], 10-12-1999. ISSN: 1134-6582.
- ↑ «Carrer Josep Maria Gran i Cirera - Callejero de Mont-roig del Camp - Callejero.net» (en castellà). [Consulta: 28 gener 2020].
- ↑ Francesc Rom Serra; Martí Rom El Centre Obrer de Mont-roig del Camp (1911-1925). Cossetània Edicions, 2003, p. 13–. ISBN 978-84-96035-34-8.