Joan Josep Guinovart i Cirera: diferència entre les revisions

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Exploració interactiva de l'historial
← Edició anteriorEdició següent →
Contingut suprimit Contingut afegit
VisualWikitext
Robot posa data a plantilles de manteniment
Recuperant 1 fonts i marcant-ne 1 com a no actives.) #IABot (v2.0.8
Línia 8: Línia 8:
| estudiants_doctorals = [[Joan Massagué i Solé]]
| estudiants_doctorals = [[Joan Massagué i Solé]]
| conegut_per = director de l'[[Institut de Recerca Biomèdica]] de [[Barcelona]]
| conegut_per = director de l'[[Institut de Recerca Biomèdica]] de [[Barcelona]]
| influencies_de = Vicente Villar Palasí<ref name=academia>{{ref-web|url=http://www.ranf.com/images/pdf/discursos/numero/guinovart.pdf|consulta= 8 novembre 2015|títol=Discurs llegit per J. Ginovart per al seu ingrés com a acadèmic de número a la Reial Acadèmia de Farmàcia}}</ref> <br /> Manuel Rosell Pérez<ref name=academia /> <br /> Fernando Calvet Prats<ref name=academia /> <br /> Joseph Larner<ref name=academia />
| influencies_de = Vicente Villar Palasí<ref name=academia>{{ref-web|url=http://www.ranf.com/images/pdf/discursos/numero/guinovart.pdf|consulta=8 novembre 2015|títol=Discurs llegit per J. Ginovart per al seu ingrés com a acadèmic de número a la Reial Acadèmia de Farmàcia}}{{Enllaç no actiu|date=de maig 2021 |bot=InternetArchiveBot }}</ref> <br /> Manuel Rosell Pérez<ref name=academia /> <br /> Fernando Calvet Prats<ref name=academia /> <br /> Joseph Larner<ref name=academia />
}}
}}
'''Joan Josep Guinovart i Cirera''' ([[Tarragona]], [[3 de juliol]] de [[1947]]) és un [[farmacèutic]] i [[química|químic]]<ref name=academia /> [[Catalunya|català]]. Es llicencià en [[farmàcia]] i [[química]] per la [[Universitat de Barcelona]] el 1969, on es va doctorar en [[bioquímica]] l'any 1973,<ref name=IRB>{{ref-web|url=http://www.irbbarcelona.org/en/profile/joan-j-guinovart-0|consulta= 8 novembre 2015|títol=Perfil de Joan J. Guinovart|obra=IRB Barcelona}}</ref> amb una tesi sobre l'anàlisi cinètica i la regulació de la [[glucogen sintetasa|glucogen-sintetasa]] del [[fetge]] de [[granota]]. Des del 2001 dirigeix l'[[Institut de Recerca Biomèdica]] de Barcelona.<ref name=IRB />
'''Joan Josep Guinovart i Cirera''' ([[Tarragona]], [[3 de juliol]] de [[1947]]) és un [[farmacèutic]] i [[química|químic]]<ref name=academia /> [[Catalunya|català]]. Es llicencià en [[farmàcia]] i [[química]] per la [[Universitat de Barcelona]] el 1969, on es va doctorar en [[bioquímica]] l'any 1973,<ref name=IRB>{{ref-web|url=http://www.irbbarcelona.org/en/profile/joan-j-guinovart-0|consulta=8 novembre 2015|títol=Perfil de Joan J. Guinovart|obra=IRB Barcelona|arxiuurl=https://web.archive.org/web/20151017071317/http://www.irbbarcelona.org/en/profile/joan-j-guinovart-0|arxiudata=17 d’octubre 2015}}</ref> amb una tesi sobre l'anàlisi cinètica i la regulació de la [[glucogen sintetasa|glucogen-sintetasa]] del [[fetge]] de [[granota]]. Des del 2001 dirigeix l'[[Institut de Recerca Biomèdica]] de Barcelona.<ref name=IRB />


== Biografia ==
== Biografia ==

Revisió del 04:46, 4 maig 2021

Infotaula de personaJoan Josep Guinovart i Cirera

Joan Guinovart rebent la Creu de Sant Jordi de mans del president Artur Mas (2014) (2014) Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixement3 juliol 1947 Modifica el valor a Wikidata (76 anys)
Tarragona Modifica el valor a Wikidata
Dades personals
FormacióUniversitat de Barcelona
Tesi acadèmicaAnálisis cinético de la glucógeno sintetasa de hígado de rana y su regulación (1973)
Director de tesiManuel Rosell Pérez
Es coneix perdirector de l'Institut de Recerca Biomèdica de Barcelona
Activitat
OcupacióFarmàcia
Bioquímica clínica
OrganitzacióUniversitat de Virgínia
Universitat de Barcelona
Hospital de bellvitge
Universitat Autònoma de Barcelona
Institut de Recerca Biomèdica (Barcelona)
Membre de
Influències
Vicente Villar Palasí[1]
Manuel Rosell Pérez[1]
Fernando Calvet Prats[1]
Joseph Larner[1]
Obra
Estudiant doctoralJoan Massagué i Solé
Premis

Joan Josep Guinovart i Cirera (Tarragona, 3 de juliol de 1947) és un farmacèutic i químic[1] català. Es llicencià en farmàcia i química per la Universitat de Barcelona el 1969, on es va doctorar en bioquímica l'any 1973,[2] amb una tesi sobre l'anàlisi cinètica i la regulació de la glucogen-sintetasa del fetge de granota. Des del 2001 dirigeix l'Institut de Recerca Biomèdica de Barcelona.[2]

Biografia

Especialitzat en bioquímica clínica, un cop doctorat realitzà una estada postdoctoral al departament de farmacologia de la Universitat de Virgínia (1974-1975), on investigà sobre el mecanisme d'acció de la insulina sobre el metabolisme del glucogen,[1] i immediatament després s'incorporà com a professor associat de bioquímica a la facultat de farmàcia de la Universitat de Barcelona (1975-1983).[a] Seguidament passà a formar part del cos de professorat titular de la facultat de veterinària de la Universitat Autònoma de Barcelona (1983-1985), i entre 1986 i 1990 fou catedràtic de bioquímica i biologia molecular de la mateixa institució.[b] No obstant això, a partir de 1990 passà a ocupar la càtedra de la mateixa disciplina de la Universitat de Barcelona, i entre 1993 i 1993 realitzà una estada al departament de bioquímica i biofísica la Universitat de Califòrnia a San Francisco. Un cop retornat, entre 1995 i 2001 fou el cap del departament de bioquímica i biologia molecular de la Universitat de Barcelona, càrrec que encadenà amb la direcció general del Parc Científic de Barcelona (2001-2002) i amb la direcció de l'Institut de Recerca Biomèdica de Barcelona, càrrec que encara avui desenvolupa.[2]

La seva àrea d'investigació se centra en el metabolisme del glicogen, amb especial èmfasi en l'estudi de les seves alteracions i la seva relació amb la diabetis i en patologies neurodegeneratives com la malaltia de Lafora.[3] A més, també centra la seva recerca en el desenvolupament de nous agents antidiabètics, particularment a partir de l'acció del wolframat de sodi.[1]

Premis i reconeixements

  • 1979, 1985: Premi Leandre Cervera de l'Institut d'Estudis Catalans.[2]
  • 1983: Premi August Pi i Sunyer de l'Institut d'Estudis Catalans.[2]
  • 1996: Premi Novo-Nordisk de la Societat Espanyola de la Diabetis per la seva recerca bàsica sobre la diabetis.[2]
  • 1998: Medalla de la Societat Francesa de Bioquímica i Biologia Molecular.[2]
  • 1998: Premi Ciutat de Barcelona a la recerca científica.[2]
  • 1998: Medalla Narcís Monturiol al mèrit científic.[2]
  • 1999: Membre de la Comissió Assessora de Ciència i Tecnologia de la Generalitat de Catalunya.
  • 1999: Membre del Consell Assessor per a la Ciència i Tecnologia.
  • 2005: Membre honorífic de la Societat Espanyola de Bioquímica i Biologia Mol·lecular.[2]
  • 2006: Membre numerari de la Reial Acadèmia de Farmàcia.[1]
  • 2006: Membre corresponent de l'Acadèmia de Ciències de Chile.[2]
  • 2007: Diploma d'honor de la Federació Europea de Societats de Bioquímica.[2]
  • 2007: Fill predilecte de Tarragona
  • 2008: Membre del Senat de Tarragona.[4]
  • 2014: Creu de Sant Jordi.[5]
  • 2015: Premi Gaudí Gresol.[3]
  • 2015-2018: President de la Unió Internacional de Bioquímica i Biologia Molecular (IUBMB).[6]

Publicacions

Aquest article (o secció) és manifestament incomplet.
Ajudeu a desenvolupar-lo de manera que l'exposició de conceptes o idees sigui coherent, o com a mínim sigui un esborrany amb una estructuració acceptable.
  • Análisi cinético de la glucógeno sintetasa de hígado de rana y su regulación (1973)
  • Estudi de les proteïno-quinases independents d'AMP cíclic de fetge de rata (1983)
  • La Biomedicina, una àrea de futur per a la farmàcia catalana (2010)

Notes

  1. ↑ Entre 1978 i 1980, Guinovart també treballà a l'Hospital de Bellvitge, i entre 1980 i 1985 fou cap del serei d'anàlisis clíniques de la Seguretat Social.
  2. ↑ Entre 1984 i 1987, Guinovart fou vicedegà de la facultat de veterinària de la UAB, i entre 1988 i 1991 fou coordinador de l'àrea de biologia molecular i cel·lular de l'Agencia Nacional de Evaluación y Prospectiva (ANEP).

Referències

  1. ↑ 1,0 1,1 1,2 1,3 1,4 1,5 1,6 1,7 «Discurs llegit per J. Ginovart per al seu ingrés com a acadèmic de número a la Reial Acadèmia de Farmàcia». [Consulta: 8 novembre 2015].[Enllaç no actiu]
  2. ↑ 2,00 2,01 2,02 2,03 2,04 2,05 2,06 2,07 2,08 2,09 2,10 2,11 «Perfil de Joan J. Guinovart». IRB Barcelona. Arxivat de l'original el 17 d’octubre 2015. [Consulta: 8 novembre 2015].
  3. ↑ 3,0 3,1 «El catedràtic Joan J. Guinovart, guardonat en els IX Premis Gaudí Gresol». , 10-06-2015 [Consulta: 8 novembre 2015].
  4. ↑ «Joan J. Guinovart Cirera». Membres del Senat de Tarragona. [Consulta: 8 novembre 2015].
  5. ↑ «El Govern distingeix amb la Creu de Sant Jordi 27 persones i 15 entitats». Web oficial de la Generalitat de Catalunya, 01-04-2014. Arxivat de l'original el 2014-04-07. [Consulta: 2 abril 2014].
  6. ↑ «Joan Guinovart, president dels bioquímics mundials». IRB. Notícies institucionals, 30-09-2015 [Consulta: 8 novembre 2015].

Enllaços externs

Obtingut de «https://ca.wikipedia.org/w/index.php?title=Joan_Josep_Guinovart_i_Cirera&oldid=27101387»