Josep Maria Castellet i Díaz de Cossío: diferència entre les revisions

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Exploració interactiva de l'historial
← Edició anteriorEdició següent →
Contingut suprimit Contingut afegit
VisualWikitext
m Revertides les edicions de 80.102.142.127. Si penseu que és un error, deixeu un missatge a la meva discussió.
Etiqueta: Reversió
Recuperant 3 fonts i marcant-ne 0 com a no actives.) #IABot (v2.0.8
Línia 5: Línia 5:
Format com a crític literari en revistes universitàries, destaquen la seva activa participació en el consell de redacció de la revista ''Laye'' (1950–1954), amb una posició crítica sobre la literatura espanyola del moment, i la publicació d'un primer recull d'articles: ''Notas sobre literatura española contemporánea'' (1955). La voluntat renovadora i la descoberta de la crítica literària europea del grup de ''Laye'' el durà a escriure ''La hora del lector'' (1957). L'interès per donar a conèixer el grup de joves poetes que han començat a publicar a ''Laye'' (Carlos Barral, Jaime Gil de Biedma i José Agustín Goytisolo) culminarà en la polèmica antologia ''Veinte años de poesía española'' (1960), que postula el [[realisme històric]]. Deu anys més tard una nova antologia, ''[[Nou novíssims poetes espanyols|Nueve novísimos poetas españoles]]'' (1970), marcarà el canvi de les noves tendències poètiques després del realisme. El 1963 publica ''Poesia catalana del segle XX'' (1963) en col·laboració amb [[Joaquim Molas]], que assumeix els preceptes del [[realisme històric]], que més endavant desenvolupa teòricament a ''Poesia, realisme, història'' (1965).
Format com a crític literari en revistes universitàries, destaquen la seva activa participació en el consell de redacció de la revista ''Laye'' (1950–1954), amb una posició crítica sobre la literatura espanyola del moment, i la publicació d'un primer recull d'articles: ''Notas sobre literatura española contemporánea'' (1955). La voluntat renovadora i la descoberta de la crítica literària europea del grup de ''Laye'' el durà a escriure ''La hora del lector'' (1957). L'interès per donar a conèixer el grup de joves poetes que han començat a publicar a ''Laye'' (Carlos Barral, Jaime Gil de Biedma i José Agustín Goytisolo) culminarà en la polèmica antologia ''Veinte años de poesía española'' (1960), que postula el [[realisme històric]]. Deu anys més tard una nova antologia, ''[[Nou novíssims poetes espanyols|Nueve novísimos poetas españoles]]'' (1970), marcarà el canvi de les noves tendències poètiques després del realisme. El 1963 publica ''Poesia catalana del segle XX'' (1963) en col·laboració amb [[Joaquim Molas]], que assumeix els preceptes del [[realisme històric]], que més endavant desenvolupa teòricament a ''Poesia, realisme, història'' (1965).


La producció crítica d'aquesta etapa se centra en dos llibres importants: la lectura estructuralista de la poesia espriuana —''Iniciació a la poesia de Salvador Espriu'' (1971)— i l'anàlisi de la riquesa narrativa de l'obra planiana: ''Josep Pla o la raó narrativa'' (1978).<ref name="joseppla">{{ref-web |url=http://fundaciojoseppla.cat/content/view/331/44/lang,ca/ |títol=Castellet, Josep Maria. "Josep Pla o la raó narrativa" |consulta=18 de juliol de 2012 |editor=[[Fundació Josep Pla]]}}</ref> A ''Per un debat sobre la cultura a Catalunya'' (1983) articula una reflexió sobre el paper de la cultura en la nova situació democràtica i el marc autonòmic català. L'última etapa, centrada en la literatura memorialística —i iniciada amb la redacció d'un dietari que no publicarà fins al 2007: ''Dietari de 1973''—,<ref name="fjp">{{ref-web |url=http://fundaciojoseppla.cat/content/view/150/44/lang,ca/ |títol="Dietari de 1973" de JM. Castellet |consulta=13 de juliol de 2012 |editor=Fundació Josep Pla}}</ref> arrenca amb força amb ''Els escenaris de la memòria'' (1988), amb què inaugura, a través del retrat literari, l'aproximació a la pròpia autobiografia i que continua a ''Seductors, il·lustrats i visionaris'' (2009) i ''Memòries confidencials d'un editor. Tres escriptors amics.'' (2012).
La producció crítica d'aquesta etapa se centra en dos llibres importants: la lectura estructuralista de la poesia espriuana —''Iniciació a la poesia de Salvador Espriu'' (1971)— i l'anàlisi de la riquesa narrativa de l'obra planiana: ''Josep Pla o la raó narrativa'' (1978).<ref name="joseppla">{{ref-web |url=http://fundaciojoseppla.cat/content/view/331/44/lang,ca/ |títol=Castellet, Josep Maria. "Josep Pla o la raó narrativa" |consulta=18 de juliol de 2012 |editor=[[Fundació Josep Pla]] |arxiuurl=https://web.archive.org/web/20110918184000/http://fundaciojoseppla.cat/content/view/331/44/lang,ca/ |arxiudata=2011-09-18 }}</ref> A ''Per un debat sobre la cultura a Catalunya'' (1983) articula una reflexió sobre el paper de la cultura en la nova situació democràtica i el marc autonòmic català. L'última etapa, centrada en la literatura memorialística —i iniciada amb la redacció d'un dietari que no publicarà fins al 2007: ''Dietari de 1973''—,<ref name="fjp">{{ref-web |url=http://fundaciojoseppla.cat/content/view/150/44/lang,ca/ |títol="Dietari de 1973" de JM. Castellet |consulta=13 de juliol de 2012 |editor=Fundació Josep Pla |arxiuurl=https://web.archive.org/web/20120127222147/http://fundaciojoseppla.cat/content/view/150/44/lang,ca/ |arxiudata=2012-01-27 }}</ref> arrenca amb força amb ''Els escenaris de la memòria'' (1988), amb què inaugura, a través del retrat literari, l'aproximació a la pròpia autobiografia i que continua a ''Seductors, il·lustrats i visionaris'' (2009) i ''Memòries confidencials d'un editor. Tres escriptors amics.'' (2012).


== Obra ==
== Obra ==
Línia 63: Línia 63:
El Fons Josep M. Castellet es conserva a la [[Biblioteca de Catalunya]], després que la seva família en fes donació de l'arxiu i de la biblioteca personal de l'escriptor i editor a la institució el 2016. L'arxiu conté documentació personal, professional, de participació en esdeveniments, obra pròpia (dietaris, llibres, pròlegs, articles i col·laboracions, entrevistes, participacions en congressos, discursos, ressenyes...), entrevistes, obra d'altri, correspondència i aproximadament 2.250 fotografies produïdes entre 1943-2012.
El Fons Josep M. Castellet es conserva a la [[Biblioteca de Catalunya]], després que la seva família en fes donació de l'arxiu i de la biblioteca personal de l'escriptor i editor a la institució el 2016. L'arxiu conté documentació personal, professional, de participació en esdeveniments, obra pròpia (dietaris, llibres, pròlegs, articles i col·laboracions, entrevistes, participacions en congressos, discursos, ressenyes...), entrevistes, obra d'altri, correspondència i aproximadament 2.250 fotografies produïdes entre 1943-2012.


La Biblioteca és un conjunt de prop de 3.200 documents, que reflecteixen els interessos personals i l'activitat intel·lectual i professional de l'escriptor, entre els quals vora 400 exemplars inclouen dedicatòries o anotacions manuscrites, o són edicions limitades impreses entre 1922-2012.<ref>{{ref-web|url=http://www.govern.cat/pres_gov/govern/ca/notespremsa/293909/fons-josep-castellet-ingressa-biblioteca-catalunya.html|consulta=30 juny 2016|títol=El Fons Josep M. Castellet ingressa a la Biblioteca de Catalunya|obra=web|editor=Govern de la Generalitat}}</ref>
La Biblioteca és un conjunt de prop de 3.200 documents, que reflecteixen els interessos personals i l'activitat intel·lectual i professional de l'escriptor, entre els quals vora 400 exemplars inclouen dedicatòries o anotacions manuscrites, o són edicions limitades impreses entre 1922-2012.<ref>{{ref-web|url=http://www.govern.cat/pres_gov/govern/ca/notespremsa/293909/fons-josep-castellet-ingressa-biblioteca-catalunya.html|consulta=30 juny 2016|títol=El Fons Josep M. Castellet ingressa a la Biblioteca de Catalunya|obra=web|editor=Govern de la Generalitat|arxiuurl=https://web.archive.org/web/20160818184143/http://www.govern.cat/pres_gov/govern/ca/notespremsa/293909/fons-josep-castellet-ingressa-biblioteca-catalunya.html|arxiudata=18 d’agost 2016}}</ref>


== Referències ==
== Referències ==

Revisió del 03:36, 5 maig 2021

Infotaula de personaJosep Maria Castellet i Díaz de Cossío

Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixement15 desembre 1926 Modifica el valor a Wikidata
Barcelona Modifica el valor a Wikidata
Mort9 gener 2014 Modifica el valor a Wikidata (87 anys)
Barcelona Modifica el valor a Wikidata
Causa de mortPneumònia Modifica el valor a Wikidata
5è Degà de la Institució de les Lletres Catalanes
2006 – 2010
← Josep Maria Benet i Jornet – Francesc Parcerisas i Vázquez →
1r President de l'Associació d'Escriptors en Llengua Catalana
1978 – 1983
← cap valor – Josep Maria Llompart de la Peña → Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Camp de treballCrítica de l'art, poesia i crítica literària Modifica el valor a Wikidata
Ocupaciópoeta, escriptor, empresari, crític literari, editor, crític d'art Modifica el valor a Wikidata
Activitat1955 Modifica el valor a Wikidata –
GènerePoesia i assaig Modifica el valor a Wikidata
Família
GermansEduard Castellet i Díaz de Cossío Modifica el valor a Wikidata
Premis
IMDB: nm0144767 Modifica el valor a Wikidata

Josep Maria Castellet i Díaz de Cossío[1] (Barcelona, 15 de desembre de 1926 - Barcelona, 9 de gener de 2014)[2] va ser un escriptor, crític literari i editor català. Va tenir un paper destacat en la vida cultural catalana i espanyola de la segona meitat del segle xx. Va ser director literari d'Edicions 62 (1964–1996) i, posteriorment, president del Grup 62. Va ser fundador i primer president de l'Associació d'Escriptors en Llengua Catalana, membre del consell directiu de la Comunità europea degli scrittori, jurat del Prix international de Littérature i degà de la Institució de les Lletres Catalanes.

Biografia

Format com a crític literari en revistes universitàries, destaquen la seva activa participació en el consell de redacció de la revista Laye (1950–1954), amb una posició crítica sobre la literatura espanyola del moment, i la publicació d'un primer recull d'articles: Notas sobre literatura española contemporánea (1955). La voluntat renovadora i la descoberta de la crítica literària europea del grup de Laye el durà a escriure La hora del lector (1957). L'interès per donar a conèixer el grup de joves poetes que han començat a publicar a Laye (Carlos Barral, Jaime Gil de Biedma i José Agustín Goytisolo) culminarà en la polèmica antologia Veinte años de poesía española (1960), que postula el realisme històric. Deu anys més tard una nova antologia, Nueve novísimos poetas españoles (1970), marcarà el canvi de les noves tendències poètiques després del realisme. El 1963 publica Poesia catalana del segle XX (1963) en col·laboració amb Joaquim Molas, que assumeix els preceptes del realisme històric, que més endavant desenvolupa teòricament a Poesia, realisme, història (1965).

La producció crítica d'aquesta etapa se centra en dos llibres importants: la lectura estructuralista de la poesia espriuana —Iniciació a la poesia de Salvador Espriu (1971)— i l'anàlisi de la riquesa narrativa de l'obra planiana: Josep Pla o la raó narrativa (1978).[3] A Per un debat sobre la cultura a Catalunya (1983) articula una reflexió sobre el paper de la cultura en la nova situació democràtica i el marc autonòmic català. L'última etapa, centrada en la literatura memorialística —i iniciada amb la redacció d'un dietari que no publicarà fins al 2007: Dietari de 1973—,[4] arrenca amb força amb Els escenaris de la memòria (1988), amb què inaugura, a través del retrat literari, l'aproximació a la pròpia autobiografia i que continua a Seductors, il·lustrats i visionaris (2009) i Memòries confidencials d'un editor. Tres escriptors amics. (2012).

Obra

  • 1955. Notas sobre literatura española contemporánea, Laye, Barcelona.
  • 1957. La hora del lector, Seix Barral, Barcelona (Trad. italiana: Einaudi, Torí, 1957).
  • 1958. La evolución espiritual de E. Hemingway, Taurus, Madrid.
  • 1960. Veinte años de poesía española (1939-1959), Seix Barral, Barcelona, 2a ed., 1960; 3a ed., 1962. (Trad. italiana: Feltrinelli, Torí, 1962). De la 4a. ed. enllà, sota el títol: Un cuarto de siglo de poesía española (1939-1964), Seix Barral, Barcelona, 1966; 1969; 1973.
  • 1963. Poesia catalana del segle xx, Edicions 62, Barcelona, 5a ed., 1980. (En col·laboració amb J. Molas).
  • 1965. Poesia, realisme, història, Edicions 62, Barcelona.
  • 1969. Lectura de Marcuse, Edicions 62, Barcelona. (Ed. original en català. Versió castellana: Seix Barral, Barcelona, Reimpressió 1971).
  • 1969. Ocho siglos de poesia catalana, Alianza Editorial, Madrid. (Antologia biblingüe, en col·laboració amb J. Molas) Nova edició 1976.
  • 1970. Nueve novísimos poetas españoles, Barral Editores, Barcelona. (Trad. italiana: Einaudi, Torí, 1976).
  • 1971. Iniciación a la poesía de Salvador Espriu, Taurus Ediciones, Madrid, Premi Taurus d'Assaig 1970. (Edició catalana: Edicions 62, Barcelona. Noves edicions: 1978, 1984).
  • 1975. Qüestions de literatura, política i societat, Edicions 62, Barcelona.
  • 1976. Literatura, ideología y política, Anagrama, Barcelona.
  • 1976. Cuáles son los partidos políticos en Catalunya, Editorial La Gaya Ciencia, Barcelona. (En col·laboració amb Lluís Maria Bonet).
  • 1977. Maria Girona. Una pintura en llibertat, Edicions 62, Barcelona. (En col·laboració amb A.M. Moix).
  • 1978. Josep Pla o la raó narrativa, Edicions Destino, Barcelona. Premi Josep Pla, 1978. (Traducció castellana: Ediciones Península, Barcelona, 1982).[3]
  • 1979. Antologia general de la poesia catalana, Edicions 62, Barcelona. (En col·laboració amb J. Molas).
  • 1983. Per un debat sobre la cultura a Catalunya, Edicions 62, Barcelona.
  • 1984. Generation von 27. Gedichte, Suhrkamp Verlag, Frankfurt am Main. (En col·laboració amb P. Gimferrer).
  • 1985. La cultura y las culturas, Argos Vergara, Barcelona.
  • 1987. L'hora del lector. Seguit de Poesia, realisme, història, Edicions 62, Barcelona.
  • 1987. Memòries poc formals d'un editor literari, extret del llibre Edicions 62. Vint-i-cinc anys (1962 – 1987), Edicions 62, Barcelona. Edició novenal.
  • 1988. Els escenaris de la memòria. Edicions 62, Barcelona. Noves edicions, 1995, 2009.
  • 1988. Los escenarios de la memoria, Anagrama, Barcelona.
  • 2001. La hora del lector. (Edició crítica a cura de Laureano Bonet), Ediciones Península, Barcelona.
  • 2001. Nueve novísimos. Amb un “Apéndice documental”, Ediciones Península, Barcelona, 2001. Nova edició, corregida i amb un “Apéndice sentimental”, Ediciones Península, Barcelona, 2006.
  • 2005. Vuit segles de poesia catalana, Edicions 62, Barcelona. (En col·laboració amb J. Molas).
  • 2007. Dietari de 1973, Edicions 62, Barcelona.[4]
  • 2009. Seductors, il·lustrats i visionaris. Edicions 62, Barcelona.
  • 2010. Seductores, ilustrados y visionarios, Anagrama, Barcelona.
  • 2012. Memòries confidencials d'un editor. Tres escriptors amics, Edicions 62, Barcelona.

Premis

Condecoracions

Fons personal

El Fons Josep M. Castellet es conserva a la Biblioteca de Catalunya, després que la seva família en fes donació de l'arxiu i de la biblioteca personal de l'escriptor i editor a la institució el 2016. L'arxiu conté documentació personal, professional, de participació en esdeveniments, obra pròpia (dietaris, llibres, pròlegs, articles i col·laboracions, entrevistes, participacions en congressos, discursos, ressenyes...), entrevistes, obra d'altri, correspondència i aproximadament 2.250 fotografies produïdes entre 1943-2012.

La Biblioteca és un conjunt de prop de 3.200 documents, que reflecteixen els interessos personals i l'activitat intel·lectual i professional de l'escriptor, entre els quals vora 400 exemplars inclouen dedicatòries o anotacions manuscrites, o són edicions limitades impreses entre 1922-2012.[7]

Referències

  1. ↑ «Josep Maria Castellet i Díaz de Cossío». Gran Enciclopèdia Catalana. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
  2. ↑ «S'ha mort l'editor Josep Maria Castellet». Vilaweb.cat, 09-01-2014 [Consulta: 9 gener 2014].
  3. ↑ 3,0 3,1 «Castellet, Josep Maria. "Josep Pla o la raó narrativa"». Fundació Josep Pla. Arxivat de l'original el 2011-09-18. [Consulta: 18 juliol 2012].
  4. ↑ 4,0 4,1 «"Dietari de 1973" de JM. Castellet». Fundació Josep Pla. Arxivat de l'original el 2012-01-27. [Consulta: 13 juliol 2012].
  5. ↑ «Josep Maria Castellet i Díaz de Cossío». Associació d'Escriptors en Llengua Catalana.
  6. ↑ «L'escriptor Josep Maria Castellet guanya el Premi Nacional de les Lletres, que atorga el Ministeri de Cultura». 324.cat, 19-11-2010. [Consulta: 22 setembre 2012].
  7. ↑ «El Fons Josep M. Castellet ingressa a la Biblioteca de Catalunya». web. Govern de la Generalitat. Arxivat de l'original el 18 d’agost 2016. [Consulta: 30 juny 2016].

Enllaços externs

En altres projectes de Wikimedia:
Commons
Commons
 Commons (Galeria) Modifica el valor a Wikidata
Commons
Commons
 Commons (Categoria) Modifica el valor a Wikidata
Viquidites
Viquidites
 Viquidites


Premis i fites
Precedit per:
Rafael Sánchez Ferlosio 		Premi Nacional de les Lletres Espanyoles
2010 		Succeït per:
José Luis Sampedro
Obtingut de «https://ca.wikipedia.org/w/index.php?title=Josep_Maria_Castellet_i_Díaz_de_Cossío&oldid=27109647»