Bonsai

Un bonsai d'estil bunjingi (Pinus thunbergii)

Bonsai de bambú

Bonsai d'Auró trident

Un bonsai (盆栽) és el conjunt harmònic i equilibrat format per una o més plantes (generalment exemplars d'espècies arbòries o arbustives cultivades en forma d'arbre en miniatura) i el suport sobre el que viuen (normalment un test en forma de safata) amb un substrat de cultiu apropiat. Bonsai és una paraula japonesa formada per dos ideogrames: Bon (盆) equival a safata, i sai (栽) equival a cultivar. Per tant, "Bonsai" equival a cultivar en safata.

Descripció

Un bonsai no és una planta genèticament empetitida, sinó un arbre normal i corrent que es manté petit en podar-li les branques i arrels, i mantenir-lo dintre d'un volum reduït de terra. Un bonsai mantingut correctament sobreviurà a un arbre normal de la mateixa espècie. Tot i això, el bonsai necessita moltes atencions.

El bonsai acostuma a exposar-se en un tokonoma, acompanyat d'un mural desplegable (kakemono) i/o un arranjament floral (ikebana), una planta (kusamono), o una roca (suiseki).

Història

La tècnica per al cultiu del bonsai es troba documentada per primer cop en el sentit actual a l'antiga Xina, probablement per influència de l'art budista de l'Índia. Tot i que no s'ha revelat clarament el seu origen, es troben les primeres referències arqueològiques sobre el cultiu de plantes en recipients al voltant del 2000 aC a la Xina, Egipte i Pèrsia.

Ja el 500 aC, podem trobar documents on s'explica com trasplantar arbres de gran mida i la jardineria es desenvolupa sota la tutela imperial. Els primers texts sobre l'art del bonsai es troben durant el regnat de la dinastia Qin (249-206 aC) on podem trobar el mot Pun-sai, descrit amb el mateix caràcter que en japonès bonsai, i significa "arbre sense paisatge en un pot". Durant la dinastia Han (206 aC -220 dC) es reben notícies dels Punxing, que significa "arbre amb paisatge en test o safata".

Les evidències pictòriques més antigues foren descobertes l'any 1971 a la tomba del príncep Zhang Huai, segon fill de l'emperador Tang Wu Zetian de la dinastia Tang (618-907). A les pintures s'hi poden veure dos servents pintats a banda i banda de les parets de la tomba sostenint; un d'ells és un Punxing en miniatura amb roques i plantes, i un altre és representat amb un test amb forma de flor de lotus, que conté un arbre amb fulles verdes i fruits vermells.

El bonsai que coneixem avui no sorgí fins al segle xii, sota la dinastia Song del Sud. En aquella època i fins a l'any 1644 fou exclusiu de la noblesa; i seria durant el regnat de la dinastia Yuan (1280-1368) que es va popularitzar com a obsequi de cortesia entre les classes poderoses, mercaders, funcionaris, etc.

La introducció del bonsai al Japó la inicià Chu-shunsui, un funcionari xinès fugit cap al Japó el 1644 escapant de la dominació manxú, que s'emportà amb ell la seva col·lecció d'arbres i documents que explicaven l'art del seu cultiu.

Durant molt de temps, al Japó els bonsai foren també reservats a les classes dominants, feudals i religioses, que n'apreciaven sobretot els conjunts acolorits. Avui és un art popular, tot i que requereix moltes atencions i una certa despesa, i un bon nombre de japonesos es dediquen al cultiu del bonsai.

Camecíparis japonès hinoki (Chamaecyparis obtusa)

La primera exposició nacional de bonsai a Tòquio data de 1914. El cultiu del bonsai no va ser reconegut com a art al Japó fins al 1934, després d'una exposició anual que es va celebrar al Museu d'Art de la capital japonesa, anomenada Kokufu-Ten. A hores d'ara, encara se celebra i és el més prestigiós certamen de bonsai al món.

A Europa, el bonsai fou introduït per primera vegada durant l'Exposició Universal de París el 1878 i posteriorment a una exposició privada el 1909 a Londres. La primera referència europea al bonsai va ser feta per Paul Sédille a "la Gazette des Beaux Arts" de setembre de 1878, i el primer tractat europeu sobre bonsai va ser escrit per J. Vallot el 1889 al Butlletí de la Societat Botànica de França.

Posteriorment, el 1902, Albert Maumené publicava "Formation des arbres nains japonais" i el 1904, una aproximació una mica més seriosa va ser feta per Henri Coupin. Es pot constatar sobre aquests documents que els bonsai tenien formes força diferents dels bonsais actuals. La seva codificació actual data de després de la Segona Guerra Mundial i va ser divulgada per John Naka.

Encara que aquesta forma de cultiu d'arbres en tests existia ja a l'edat mitjana a les nostres contrades (cas dels tarongers), no s'havia intentat mai de recrear la natura a tan petita escala.

Als Estats Units, després de la Segona Guerra Mundial, els bonsai són importats massivament del Japó, tot i algunes traves burocràtiques inicials que van comportar la pèrdua d'alguns monumentals arbres centenaris per ignorància i excés de zel dels funcionaris de duanes nord-americans. A partir de 1965, els bonsai seran importats en grans quantitats a Europa, primerament als Països Baixos i després a Alemanya.

L'art del bonsai a Catalunya

A Catalunya caldrà esperar fins a començaments dels anys 80 del segle xx per conèixer les primeres divulgacions del món del bonsai a càrrec del mestre Faust Vergés. Al Jardí Botànic de Barcelona (JBB) hi ha actualment (2021) una de les millors col·leccions de bonsai a Europa, cuidada pel mestre Juanjo Pardo, amb més de 340 exemplars. Aquesta col·lecció s'està enfocant cada cop més en espècies mediterrànies, com les del propi Jardí Botànic a Montjuïc, cosa que la fa singular entre les col·leccions internacionals.

Està formada inicialment per les donacions de la col·lecció de Pere Duran i Farell, enginyer, empresari i decidit impulsor del JBB que va ser també un reconegut mestre en el món del bonsai. Des que va iniciar-se en aquest art a principis dels anys vuitanta i fins a l'any de la seva mort, el 1999, va desenvolupar i reunir una notable col·lecció d'uns 108 bonsai d'espècies mediterrànies, 80 dels quals es troben a la col·lecció del JBB. El Jardí Botànic de Barcelona ha conservat, ampliat i desenvolupat aquesta col·lecció a través d'adquisicions, altres donacions, recuperacions i noves plantacions, i actualment (2021) consta de 342 exemplars.

Hi ha un espai habilitat als vivers del JBB on es poden veure exposats 36 bonsais que varien segons les estacions i les necessitats de cada exemplar. Alguns arbres s'exposen amb plantes d'accent (plantes d'acompanyament) que complementen i realcen la bellesa de l'arbre i que, a més, reprodueixen la manera com es mostren tradicionalment al Japó. Des de l'any 2016 el JBB ha organitzat anualment cursos introductoris a l'art i la tècnica del bonsai.

Entre els vivers comercials dedicats al bonsai cal fer especial esment dels Vivers Mistral, de Camarles, a la demarcació de Tarragona, al límit del Parc Natural del Delta de l'Ebre. Mistral Bonsai neix l'any 1986 com a empresa especialitzada en el sector del bonsai. Són líders europeus en la producció, importació i comercialització de bonsais, ja sigui d'espècies autòctones de la zona mediterrània com d'arbres procedents de diferents llocs d'Orient, així com també d'accessoris per al seu cultiu i articles d'ornament lligats al bonsai. Compten amb un equip de més de 60 persones de diferents especialitats, incloent tècnics especialistes en bonsai i enginyers agrònoms que imparteixen conferències i participen en demostracions.

Tècniques per al cultiu

Atencions

Com tots els arbres, cal que els bonsai visquin a l'exterior, i si no és possible, només alguns arbres tropicals aguanten curts períodes a l'interior d'un habitatge, al costat d'una finestra on li toqui el sol unes quantes hores, però és millor que no sigui de forma directa i no s'han de situar a prop d'una font de calor. Aquests bonsai, amb el temps, es debiliten i perden la forma, raó per la qual han de situar-se a ple sol sempre que el temps no sigui massa fred, car aquests arbres tropicals han de protegir-se de les gelades: en climes freds s'haurà de vigilar durant l'hivern que no hi hagi un brusc descens de temperatura. El rang crític per als arbres tropicals oscil·la segons l'espècie entre els 3 i els 7 °C. En canvi, els arbres mediterranis resisteixen molt millor el fred, i hi ha famílies d'arbres com les coníferes que resisteixen perfectament les gelades.

Reg

En general s'ha de regar quan la terra estigui lleugerament seca, sense deixar-lo assecar-se del tot en cap cas, però tampoc no s'ha de regar en excés. De forma general, es reguen cada dia a l'estiu (en zones molt caloroses o molt solejades dos cops al dia) i cada dos o tres dies a l'hivern.

Es rega amb una regadora de forats molt fins, per evitar l'erosió de la terra. Un cop humitejada la terra per sobre, l'arbre ja està preparat per rebre l'aigua. Se li ha de donar temps per preparar-se. Es regarà un segon cop al cap d'uns minuts, a fons, fins que l'aigua brolli pels forats de drenatge del test, evitant l'embassament de la terra.

Si el test o safata estan molt secs, o l'aigua no penetra bé a la terra, se l'ha de submergir fins a la vora del test i deixi-la reposar uns minuts.

Adob

Hi ha dos tipus d'adob: el químic, o de ràpida alliberació, que sovint s'ha de barrejar amb aigua i que si no es tenen en compte les mesures indicades pel fabricant, pot arribar a ser contraproduent per l'arbre fins a arribar a matar-lo; i l'orgànic, o de lenta alliberació, provinent de productes naturals i possiblement el més recomanable pel cultiu del bonsai. És corrent adquirir i usar adob de bonsai, tot i que hi ha tècniques de compostatge per fabricar-lo. L'època idònia d'abonament sol ser en període de creixement (primavera i tardor). En període de descans vegetatiu (estiu i hivern) s'abona molt menys. No s'han d'adobar per norma general les plantes dèbils, ni tampoc durant els trenta dies posteriors a un trasplantament o poda. L'adob pot malmetre la molsa que decora una gran majoria d'arbres bonsai.

Poda

Es poden les branquetes quan tenen 7 o 8 parells de fulles, tallant per sobre dels 2 o 3 primers parells. S'han de treure les fulles grogues i els brots del tronc que no tinguem pensat deixar progressar.

Trasplantament

Les arrels dels Bonsais, no poden sortir del test. Amb els anys, i a força de regar-los sovint, la terra es degrada i es fa pastosa. En aquest moment caldrà començar a pensar a fer un trasplantament, retallant a la vegada part de les arrels, especialment les arrels llargues que donen voltes al fons del test, per garantir l'harmonia entre la part aèria i la terrestre. En general, s'haurà de fer a la fi de l'hivern o quan la planta estigui en període de poca activitat (abans d'iniciar la brotació) mirant de tallar un terç de les arrels, encara que aquesta operació és delicada.

Classificació per estil

D'acord amb el seu estil els bonsai es classifiquen en:

• Chokkan - És el clàssic estil vertical formal de tronc recte, amb la clàssica silueta triangular
• Moyogui - Estil vertical informal on es reconeix la silueta triangular però el tronc és sinuós
• Shakan - Estil de tronc inclinat no més enllà de 45°, on es reconeix la silueta triangular
• Han Kengai - Semicascada, amb un àpex del tronc ubicat sota la vora del test i un altre en estil vertical chokkan o moyogui
• Kengai - Trencada, l'àpex del tronc es troba clarament sota la vora del test és equivalent a un estil vertical cap a baix
• Fukinagashi - Escombrat pel vent, en aquest estil se simula els arbres que han crescut al cim d'una muntanya dominada per vents forts que bufen sempre en la mateixa direcció. Tota la massa de l'arbre es troba inclinada cap a un costat.
• Neagari - Arrels exposades, usant qualsevol dels estils de tronc descrits però on les arrels de l'arbre es troben visibles, usualment sobre una roca. L'acer trident que es mostra en aquest article correspon a aquest estil. Vegi la imatge que apareix en aquest article per apreciar un acabat exemple d'aquest estil.
• Literati o Bunjin - Estil lliure d'origen xinès que busca simular la cal·ligrafia oriental. És normalment minimalista i està associada la seva creació als homes llibre o Literati de la dinastia Han (206 aC).

• 
  Chokkan - Severament dret
• 
  Moyogi - Lliurement dret
• 
  Chu Shakan - Inclinat (Moderat)
• 
  Fukinagashi - Fuetejat Vent
• 
  Han Kengai - Semicascada
• 
  Kengai - Cascada
• 
  Bunjingi - Forma de literats
• 
  Hokidachi - Forma d'escombra
• 
  Ikada - Forma de rai
• 
  Ishitsuki - Forma de roca
• 
  Sekijōjū - Sobre roques
• 
  Negari - Forma de troncs de soca-rel
• 
  Sokan - Forma de troncs bessons
• 
  Yose-ue - Forma de bosc
• 
  Bankan - Forma de dracs

Espècies més habituals

Encara que de Bonsais en podem fer de qualsevol espècie, habitualment s'utilitzen arbres que tinguin les fulles petites o més facilitat per reduir-ne la mida.

Làrix europeu (Larix decidua)

Erable japonès (Acer palmatum)

Coníferes:

• Ginebre xinès (Juniperus chinensis)
• Ginebre japonès (Juniperus rigida)
• Savina (Juniperus phoenicea)
• Ginebre comú (Juniperus communis)
• Pi japonès de Thunberg (Pinus thunbergii)
• Pi roig japonès (Pinus densiflora)
• Pi blanc japonès (Pinus parviflora)
• Pi roig (Pinus sylvestris)
• Teix europeu (Taxus baccata)
• Teix japonès (Taxus cuspidata)
• Xiprer (Cupressus sempervirens)
• Camecíparis japonès hinoki (Chamaecyparis obtusa)

Planifolis:

• Om de Sibèria (Ulmus pumila)
• Om xinès (Ulmus parvifolia)
• Zelkova del Japó (Zelkova serrata)
• Faig europeu (Fagus sylvatica)
• Faig del Japó (Fagus crenata)
• Olivera (Olea europaea)
• Ullastre (Olea europaea var. sylvestris)
• Figuera (Ficus carica)
• Magraner (Punica granatum)
• Romer (Rosmarinus oficinalis)

Vegeu també

• Akadama

Enllaços externs

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Bonsai

• Consells de cultiu Arxivat 2015-03-14 a Wayback Machine.
• Fitxes de cultiu
• Tècniques de cultiu Arxivat 2015-04-02 a Wayback Machine.