Oreneta: diferència entre les revisions
Contingut suprimit Contingut afegit
m Bot estandarditza crida a infotaula per facilitar-ne el manteniment. |
res Etiquetes: Substitució Revertida escolar editor visual |
||
| Línia 1: | Línia 1: | ||
{{polisèmia}} |
{{polisèmia}} |
||
{{Infotaula d'ésser viu |
|||
| imatge = Landsvale.jpg |
|||
| peu = Oreneta |
|||
| imatge2 = Hirundo rustica.jpg |
|||
| peu2 = Orenetes al niu |
|||
| mapa_distribucio = Hirundo rustica.png |
|||
| peu_mapa_distribucio = <div style="margin-left: 1em; text-align: left;"> |
|||
{{Legend|#E0CF01|Zona de cria|border=1px solid #aaa}}{{Legend|#007D1D|Resident|border=1px solid #aaa}}{{Legend|#0080FF|Zona d'hivernada|border=1px solid #aaa}} |
|||
}} |
|||
L''''oreneta comuna''' o '''vulgar'''<ref>{{DIEC|oreneta}}</ref><ref>{{DNV|oreneta}}</ref> (''Hirundo rustica''), '''oronell''',<ref>{{DIEC|oronell}}</ref><ref>{{DNV|oronell}}</ref> '''oronella''',<ref>{{DIEC|oronella}}</ref><ref>{{DNV|oronella}}</ref> '''oroneta''',<ref name="DIEC">{{DIEC|oroneta}}</ref><ref>{{DNV|oroneta}}</ref> '''orenola'''<ref name="DIEC"/> o '''orendella'''<ref>{{DNV|orendella}}</ref> són uns [[ocells]] [[gregari]]s; això vol dir que tenen una inclinació a formar grans grups. Sovint, fins i tot, nien en [[colònia (biologia)|colònies]]. Així, quan volen per a traslladar-se d'un lloc a un altre en l'època de les [[migració|migracions]], volen moltes orenetes juntes, i arriben a formar grups de milers d'exemplars. Als Països Catalans, arriben els primers exemplars cap al febrer, però el gruix de la població sol arribar a l'abril o el maig, i retorna cap a [[Àfrica|l'Àfrica]] al setembre. |
|||
Fan [[niu]]s de [[Fang (geologia)|fang]] arrodonits i més oberts que els de l'[[oreneta cuablanca]], i els situen en llocs arrecerats, sovint en construccions, en [[porxo]]s, corts o fins i tot en els pous, en forats o sobre les bigues, a diferència de l'[[oreneta cuablanca]] que els fa a sota els balcons o sota els [[ràfec]]s. Per això se la troba més sovint prop dels pobles i de les cases que en ambients naturals, però ha anat esdevenint més rara a les ciutats grans, entre altres raons perquè els hi és difícil trobar-hi fang per fer el niu.<ref>{{cita matheu}}</ref> |
|||
Mengen insectes que cacen al vol, i amb ells també alimenten les seves criatures. Les criatures fins que no poden volar es queden dins el niu. A vegades, si el niu es troba en una altura considerable, les criatures cauen, i són aliment d'altres animals. Les orenetes, igual que tots els ocells, tenen una olor; si un ésser humà o un altre ésser viu toca la cria, perd l'olor. Si perd l'olor, la mare no la reconeix i ja no la cuida.{{CN}} |
|||
[[Fitxer:Hirundo rustica MHNT.jpg |miniatura|esquerra|Ous]] |
|||
== Noms dialectals == |
|||
'''''Oreneta''''' té formes variades com ''oroneta'', ''aureneta'', ''ogroneta'', ''groneta'', ''gruneta'', ''nereta'', ''orineta...'' |
|||
Notem que entre totes aquestes formes, algunes són variants de caràcter fonètic i d'altres com ''nereta'', ''ogroneta'', ''gruneta'', ''urinella'', ''runella/ronella'', ''olendra'', etc., de lèxic, però, essent usuals tan sols en zones molt limitades (una comarca, o uns pobles), amb prou feines es nota llur presència al costat de les formes bàsiques ''oreneta i ''orenella''. |
|||
''orenella'' o ''orenella'' és la forma usual a Mallorca i Menorca (amb les variants ''aurenella'', ''orinella'', ''aronella'', ''runella'', ''urenella'', ''anorella'', ''anonella'', ''nonella''). També hi ha ''oroneta''. ''vinjolita'' o ''ginjolita'' designa l'[[oreneta cuablanca]].<ref>Noms de l'oreneta al programa de televisió [[téntol]] https://ms-my.facebook.com/IB3org/videos/1481531688678722/</ref> |
|||
A la [[Catalunya del Nord]] domina ''orendola''. També es diu ''arendola'', ''arandola'' i també ''olendra'' i ''orendra'' (variants: ''aulendra'', ''orenda'', ''orèndol'' o ''abrèndol'', ''a(u)rendola''; ''(i)rendola''-''randola'') i ''(a)rondella'' (Vallespir); ''rondola'' ([[capcinès]], [[conflentí]] i nord del Rosselló), ''alundra'' ([[parlar cerdà]]), ''(g)irondela'' o ''girondel(l)a'' ([[gal·licisme]] o [[occitanisme]]). |
|||
Al País Valencià ''oreneta'' és propi de la zona nord i predomina a la capital al costat d'<nowiki/>''oronella'' i aquesta darrera forma és pròpia de la Ribera del Xúquer i s'estén fins a la comarca d'Alcoi. La forma d'origen mossàrab ''orandella'' (o ''ondarella'' per metàtesi) viu a la zona sud amb variants ''orondella'' i ''orandilla'' (''orandella'' a la Vila Joiosa i ''orondella'' a Alacant; també ''orandella'', ''orendella'' i ''orandilla'' en diverses poblacions de la Marina Baixa), ocupant un territori limitat. |
|||
''Orandeta'' o ''volandreta'' al [[Pallars]]. |
|||
''Orandeta, orendeta, arandeta, abrandeta, aurandeta, grandeta, irondeta, olandeta, orondeta, (v)olandeta, volandreta'' a [[Andorra]] i rodalia. |
|||
== Referències == |
|||
{{Referències}} |
|||
== Enllaços externs == |
|||
{{Projectes germans|Viquidites=Oreneta}} |
|||
* [http://ibc.lynxeds.com/family/swallows-martins-hirundinidae Vídeos, fotografies i gravacions d'orenetes] a Internet Bird Collection (en anglès). |
|||
* [http://aldc.espais.iec.cat/files/2015/03/Mapa-1591.pdf Noms dialectals de l'oreneta a l'atles [[ALDC]] ]. |
|||
{{Bases de dades taxonòmiques}} |
|||
{{Autoritat}} |
|||
{{Esborrany de passeriforme}} |
|||
{{ORDENA:Oreneta Comuna}} |
{{ORDENA:Oreneta Comuna}} |
||
[[Categoria:Hirundo]] |
[[Categoria:Hirundo]] |
||
