Jordi Planasdemunt i Gubert: diferència entre les revisions

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Exploració interactiva de l'historial
← Edició anteriorEdició següent →
Contingut suprimit Contingut afegit
VisualWikitext
redundant
format ref
Etiqueta: editor de codi 2017
Línia 1: Línia 1:
{{Infotaula persona}}
{{Infotaula persona}}
'''Jordi Planasdemunt i Gubert''' ([[Breda]], [[la Selva]] [[1928]] - [[1998]]), economista i polític [[Catalunya|català]]. Fou secretari general de la [[Borsa de Barcelona]] fins a [[1980]], després fou director general del [[Tresor i Patrimoni]] i més tard ho fou de Política Financera de la [[Generalitat de Catalunya]]. Ocupà el càrrec de [[conseller d'Economia i Finances]] durant [[1982]] i [[1983]], substituint l'històric [[Ramon Trias Fargas]]. Després d'abandonar el Departament fou nomenat síndic de la Borsa de Barcelona, càrrec que desenvolupà fins a [[1989]], any que Trias Fargas, de nou conseller d'Economia, li encarregà la direcció general de l'[[Institut Català de Finances]] (ICF). L'any 1994, mentre desenvolupava aquest càrrec, es va veure implicat de ple en el cas [[BFP]]. BFP fou una empresa creada pel mateix Planasdemunt que organitzà una xarxa de pagarés falsos per valor de 4.000 milions de [[pessetes]]. Per aquest delicte fou condemnat a set anys de presó pel jutge [[Lluís Pascual Estevill]]. D'aquests només en complí tres, perquè el [[1997]] l'alliberaren per raons de salut. Planasdemunt morí l'any següent a Barcelona, als 70 anys.<ref>{{ref-web|url=http://www.elmundo.es/1998/10/07/opinion/07N0016.html |títol=Obituari de Jordi Planasdemunt |consulta=21 de desembre de 2009 |data=7 d'octubre de 1998 |editor=Diari [[El Mundo]] |llengua=castellà}}</ref>
'''Jordi Planasdemunt i Gubert''' ([[Breda]], [[la Selva]] [[1928]] - [[1998]]), economista i polític [[Catalunya|català]]. Fou secretari general de la [[Borsa de Barcelona]] fins a [[1980]], després fou director general del [[Tresor i Patrimoni]] i més tard ho fou de Política Financera de la [[Generalitat de Catalunya]]. Ocupà el càrrec de [[conseller d'Economia i Finances]] durant [[1982]] i [[1983]], substituint l'històric [[Ramon Trias Fargas]]. Després d'abandonar el Departament fou nomenat síndic de la Borsa de Barcelona, càrrec que desenvolupà fins a [[1989]], any que Trias Fargas, de nou conseller d'Economia, li encarregà la direcció general de l'[[Institut Català de Finances]] (ICF). L'any 1994, mentre desenvolupava aquest càrrec, es va veure implicat de ple en el cas [[BFP]]. BFP fou una empresa creada pel mateix Planasdemunt que organitzà una xarxa de pagarés falsos per valor de 4.000 milions de [[pessetes]]. Per aquest delicte fou condemnat a set anys de presó pel jutge [[Lluís Pascual Estevill]]. D'aquests només en complí tres, perquè el [[1997]] l'alliberaren per raons de salut. Planasdemunt morí l'any següent a Barcelona, als 70 anys.<ref>{{ref-publicació|url=http://www.elmundo.es/1998/10/07/opinion/07N0016.html |títol=Obituari de Jordi Planasdemunt |consulta=21 de desembre de 2009 |data=7 d'octubre de 1998 |publicació= [[El Mundo]] |llengua=castellà}}</ref>


== Referències ==
== Referències ==

Revisió del 19:37, 19 maig 2021

Infotaula de personaJordi Planasdemunt i Gubert

Retrat de Jordi Planasdemunt Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixement1928 Modifica el valor a Wikidata
Breda (Selva) Modifica el valor a Wikidata
Mort6 octubre 1998 Modifica el valor a Wikidata (69/70 anys)
Barcelona Modifica el valor a Wikidata
2n Director de l'Institut Català de Finances
9 gener 1990 – 5 octubre 1992
← Josep Maria Muntaner i Pasqual
Conseller d'Economia i Finances
16 novembre 1982 – 8 juny 1983
← Ramon Trias Fargas – Josep Maria Cullell i Nadal → Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Lloc de treball Barcelona Modifica el valor a Wikidata
Ocupacióeconomista, polític Modifica el valor a Wikidata
PartitConvergència Democràtica de Catalunya Modifica el valor a Wikidata
Família
GermansAlbert Planasdemunt i Gubert Modifica el valor a Wikidata

Jordi Planasdemunt i Gubert (Breda, la Selva 1928 - 1998), economista i polític català. Fou secretari general de la Borsa de Barcelona fins a 1980, després fou director general del Tresor i Patrimoni i més tard ho fou de Política Financera de la Generalitat de Catalunya. Ocupà el càrrec de conseller d'Economia i Finances durant 1982 i 1983, substituint l'històric Ramon Trias Fargas. Després d'abandonar el Departament fou nomenat síndic de la Borsa de Barcelona, càrrec que desenvolupà fins a 1989, any que Trias Fargas, de nou conseller d'Economia, li encarregà la direcció general de l'Institut Català de Finances (ICF). L'any 1994, mentre desenvolupava aquest càrrec, es va veure implicat de ple en el cas BFP. BFP fou una empresa creada pel mateix Planasdemunt que organitzà una xarxa de pagarés falsos per valor de 4.000 milions de pessetes. Per aquest delicte fou condemnat a set anys de presó pel jutge Lluís Pascual Estevill. D'aquests només en complí tres, perquè el 1997 l'alliberaren per raons de salut. Planasdemunt morí l'any següent a Barcelona, als 70 anys.[1]

Referències

  1. ↑ «Obituari de Jordi Planasdemunt» (en castellà). El Mundo, 07-10-1998 [Consulta: 21 desembre 2009].
Obtingut de «https://ca.wikipedia.org/w/index.php?title=Jordi_Planasdemunt_i_Gubert&oldid=27248215»