Jordi Planasdemunt i Gubert: diferència entre les revisions
redundant |
format ref Etiqueta: editor de codi 2017 |
||
Línia 1: | Línia 1: | ||
{{Infotaula persona}} |
{{Infotaula persona}} |
||
'''Jordi Planasdemunt i Gubert''' ([[Breda]], [[la Selva]] [[1928]] - [[1998]]), economista i polític [[Catalunya|català]]. Fou secretari general de la [[Borsa de Barcelona]] fins a [[1980]], després fou director general del [[Tresor i Patrimoni]] i més tard ho fou de Política Financera de la [[Generalitat de Catalunya]]. Ocupà el càrrec de [[conseller d'Economia i Finances]] durant [[1982]] i [[1983]], substituint l'històric [[Ramon Trias Fargas]]. Després d'abandonar el Departament fou nomenat síndic de la Borsa de Barcelona, càrrec que desenvolupà fins a [[1989]], any que Trias Fargas, de nou conseller d'Economia, li encarregà la direcció general de l'[[Institut Català de Finances]] (ICF). L'any 1994, mentre desenvolupava aquest càrrec, es va veure implicat de ple en el cas [[BFP]]. BFP fou una empresa creada pel mateix Planasdemunt que organitzà una xarxa de pagarés falsos per valor de 4.000 milions de [[pessetes]]. Per aquest delicte fou condemnat a set anys de presó pel jutge [[Lluís Pascual Estevill]]. D'aquests només en complí tres, perquè el [[1997]] l'alliberaren per raons de salut. Planasdemunt morí l'any següent a Barcelona, als 70 anys.<ref>{{ref- |
'''Jordi Planasdemunt i Gubert''' ([[Breda]], [[la Selva]] [[1928]] - [[1998]]), economista i polític [[Catalunya|català]]. Fou secretari general de la [[Borsa de Barcelona]] fins a [[1980]], després fou director general del [[Tresor i Patrimoni]] i més tard ho fou de Política Financera de la [[Generalitat de Catalunya]]. Ocupà el càrrec de [[conseller d'Economia i Finances]] durant [[1982]] i [[1983]], substituint l'històric [[Ramon Trias Fargas]]. Després d'abandonar el Departament fou nomenat síndic de la Borsa de Barcelona, càrrec que desenvolupà fins a [[1989]], any que Trias Fargas, de nou conseller d'Economia, li encarregà la direcció general de l'[[Institut Català de Finances]] (ICF). L'any 1994, mentre desenvolupava aquest càrrec, es va veure implicat de ple en el cas [[BFP]]. BFP fou una empresa creada pel mateix Planasdemunt que organitzà una xarxa de pagarés falsos per valor de 4.000 milions de [[pessetes]]. Per aquest delicte fou condemnat a set anys de presó pel jutge [[Lluís Pascual Estevill]]. D'aquests només en complí tres, perquè el [[1997]] l'alliberaren per raons de salut. Planasdemunt morí l'any següent a Barcelona, als 70 anys.<ref>{{ref-publicació|url=http://www.elmundo.es/1998/10/07/opinion/07N0016.html |títol=Obituari de Jordi Planasdemunt |consulta=21 de desembre de 2009 |data=7 d'octubre de 1998 |publicació= [[El Mundo]] |llengua=castellà}}</ref> |
||
== Referències == |
== Referències == |
Revisió del 19:37, 19 maig 2021
Retrat de Jordi Planasdemunt | |
Biografia | |
---|---|
Naixement | 1928 Breda (Selva) |
Mort | 6 octubre 1998 (69/70 anys) Barcelona |
2n Director de l'Institut Català de Finances | |
9 gener 1990 – 5 octubre 1992 ← Josep Maria Muntaner i Pasqual | |
Conseller d'Economia i Finances | |
16 novembre 1982 – 8 juny 1983 ← Ramon Trias Fargas – Josep Maria Cullell i Nadal → | |
Activitat | |
Lloc de treball | Barcelona |
Ocupació | economista, polític |
Partit | Convergència Democràtica de Catalunya |
Família | |
Germans | Albert Planasdemunt i Gubert |
Jordi Planasdemunt i Gubert (Breda, la Selva 1928 - 1998), economista i polític català. Fou secretari general de la Borsa de Barcelona fins a 1980, després fou director general del Tresor i Patrimoni i més tard ho fou de Política Financera de la Generalitat de Catalunya. Ocupà el càrrec de conseller d'Economia i Finances durant 1982 i 1983, substituint l'històric Ramon Trias Fargas. Després d'abandonar el Departament fou nomenat síndic de la Borsa de Barcelona, càrrec que desenvolupà fins a 1989, any que Trias Fargas, de nou conseller d'Economia, li encarregà la direcció general de l'Institut Català de Finances (ICF). L'any 1994, mentre desenvolupava aquest càrrec, es va veure implicat de ple en el cas BFP. BFP fou una empresa creada pel mateix Planasdemunt que organitzà una xarxa de pagarés falsos per valor de 4.000 milions de pessetes. Per aquest delicte fou condemnat a set anys de presó pel jutge Lluís Pascual Estevill. D'aquests només en complí tres, perquè el 1997 l'alliberaren per raons de salut. Planasdemunt morí l'any següent a Barcelona, als 70 anys.[1]
Referències
- ↑ «Obituari de Jordi Planasdemunt» (en castellà). El Mundo, 07-10-1998 [Consulta: 21 desembre 2009].