Clatrat: diferència entre les revisions
Cap resum de modificació |
Cap resum de modificació |
||
| Línia 1: | Línia 1: | ||
[[Fitxer:Burning hydrate inlay US Office Naval Research.jpg|miniatura|Combustió d'un clatrat]] |
[[Fitxer:Burning hydrate inlay US Office Naval Research.jpg|miniatura|Combustió d'un clatrat]] |
||
Un '''clatrat''' (del [[Grec antic|grec]] ''klethra'', "barres") és una [[substància]] [[química]], format per una xarxa d'un tipus de [[molècula]], que ''atrapa'' i conté un segon tipus de molècula.<ref>{{GEC|0091043|clatrat}} |
Un '''clatrat''' (del [[Grec antic|grec]] ''klethra'', "barres") és una [[substància]] [[química]], format per una xarxa d'un tipus de [[molècula]], que ''atrapa'' i conté un segon tipus de molècula.<ref>{{GEC|0091043|clatrat}}</ref> |
||
Per exemple, l'[[aigua]], és capaç en certes condicions de formar una estructura capaç de contenir un [[gas]]. L'aigua congelada en certes condicions, pot crear unes cel·les, capaces de contenir molècules de gas, enllaçades amb l'aigua mitjançant [[pont d'hidrogen]]. Força gasos de baix [[pes molècular]] ([[gas oxigen|O<sub>2</sub>]], [[dinitrogen|N<sub>2</sub>]], [[diòxid de carboni|CO<sub>2</sub>]], [[metà|CH<sub>4</sub>]], [[sulfur d'hidrogen|H<sub>2</sub>S]], [[argó]], [[criptó]], [[xenó]], etc.) formen clatrats en certes condicions de [[pressió]] i [[temperatura]]. Aquestes cel·les són inestables si estan buides, col·lapsant-se per a formar [[gel]] convencional. Es creu que alguns compostos en el [[fons marí]], mantenen atrapades grans quantitats del gas [[metà]] en configuracions similars. S'està investigant les possibles propietats [[semiconductor]]es i [[superconductor]]es dels clatrats de [[silici]]. |
Per exemple, l'[[aigua]], és capaç en certes condicions de formar una estructura capaç de contenir un [[gas]]. L'aigua congelada en certes condicions, pot crear unes cel·les, capaces de contenir molècules de gas, enllaçades amb l'aigua mitjançant [[pont d'hidrogen]]. Força gasos de baix [[pes molècular]] ([[gas oxigen|O<sub>2</sub>]], [[dinitrogen|N<sub>2</sub>]], [[diòxid de carboni|CO<sub>2</sub>]], [[metà|CH<sub>4</sub>]], [[sulfur d'hidrogen|H<sub>2</sub>S]], [[argó]], [[criptó]], [[xenó]], etc.) formen clatrats en certes condicions de [[pressió]] i [[temperatura]]. Aquestes cel·les són inestables si estan buides, col·lapsant-se per a formar [[gel]] convencional. Es creu que alguns compostos en el [[fons marí]], mantenen atrapades grans quantitats del gas [[metà]] en configuracions similars. S'està investigant les possibles propietats [[semiconductor]]es i [[superconductor]]es dels clatrats de [[silici]]. |
||
Revisió del 19:03, 24 maig 2021
Un clatrat (del grec klethra, "barres") és una substància química, format per una xarxa d'un tipus de molècula, que atrapa i conté un segon tipus de molècula.[1]
Per exemple, l'aigua, és capaç en certes condicions de formar una estructura capaç de contenir un gas. L'aigua congelada en certes condicions, pot crear unes cel·les, capaces de contenir molècules de gas, enllaçades amb l'aigua mitjançant pont d'hidrogen. Força gasos de baix pes molècular (O2, N2, CO2, CH4, H2S, argó, criptó, xenó, etc.) formen clatrats en certes condicions de pressió i temperatura. Aquestes cel·les són inestables si estan buides, col·lapsant-se per a formar gel convencional. Es creu que alguns compostos en el fons marí, mantenen atrapades grans quantitats del gas metà en configuracions similars. S'està investigant les possibles propietats semiconductores i superconductores dels clatrats de silici.
Referències
- ↑ «Clatrat». Gran Enciclopèdia Catalana. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
 |
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Clatrat |
| Identificadors |
|---|
