Metro: diferència entre les revisions
m enllaç Etiquetes: Edita des de mòbil Edició web per a mòbils Advanced mobile edit |
m enllaç Etiquetes: Edita des de mòbil Edició web per a mòbils Advanced mobile edit |
||
| Línia 17: | Línia 17: | ||
El primer metro fou el de [[Londres]] ([[1863]]), i funcionà inicialment mitjançant [[locomotores de vapor]]. El primer metro europeu al continent fou el de [[Budapest]] ([[1896]]). |
El primer metro fou el de [[Londres]] ([[1863]]), i funcionà inicialment mitjançant [[locomotores de vapor]]. El primer metro europeu al continent fou el de [[Budapest]] ([[1896]]). |
||
El [[Metro de Barcelona]] s'inaugurà el [[1924]] sota el nom de "Gran Metro" (actual [[Línia 3 del metro de Barcelona|L3]]),<ref>{{Ref-web|url=https://www.tmb.cat/documents/20182/111197/Catàleg+exposició+90+anys.pdf/45534ccf-c22f-4a44-bd4a-3fbef9a99457|títol=90 anys del metro de Barcelona|consulta=19-6-20|llengua=cat|data=2014}}</ref> únicament entre [[estació de Lesseps|Lesseps]] i Pl. [[estació de Catalunya|Catalunya]]. Dos anys més tard, s'inicià l'anomenat "Metro Transversal" o Ferrocarril Metropolità de Barcelona SA, amb un ample de 1 674 mm i alimentació per mitjà de [[tercer carril]] de corrent continu a 1 500 [[Volt]]s, entre [[ |
El [[Metro de Barcelona]] s'inaugurà el [[1924]] sota el nom de "Gran Metro" (actual [[Línia 3 del metro de Barcelona|L3]]),<ref>{{Ref-web|url=https://www.tmb.cat/documents/20182/111197/Catàleg+exposició+90+anys.pdf/45534ccf-c22f-4a44-bd4a-3fbef9a99457|títol=90 anys del metro de Barcelona|consulta=19-6-20|llengua=cat|data=2014}}</ref> únicament entre [[estació de Lesseps|Lesseps]] i Pl. [[estació de Catalunya|Catalunya]]. Dos anys més tard, s'inicià l'anomenat "Metro Transversal" o Ferrocarril Metropolità de Barcelona SA, amb un ample de 1 674 mm i alimentació per mitjà de [[tercer carril]] de corrent continu a 1 500 [[Volt]]s, entre [[Estació de Bordeta|Bordeta]] i Catalunya (actual [[Línia 1 del metro de Barcelona|L1]]). |
||
El [[MetroValencia|Metro de València]] s'inicià el [[1988]] amb la construcció del primer d'uns [[túnel]]s enllaçant les vies de l'antic trenet de [[València]] (un tren lleuger) que fins aleshores terminaven a diverses estacions al sud i nord de la ciutat. |
El [[MetroValencia|Metro de València]] s'inicià el [[1988]] amb la construcció del primer d'uns [[túnel]]s enllaçant les vies de l'antic trenet de [[València]] (un tren lleuger) que fins aleshores terminaven a diverses estacions al sud i nord de la ciutat. |
||
Revisió del 19:03, 26 maig 2021
 |
Aquest article o secció no cita les fonts o necessita més referències per a la seva verificabilitat. |
El metro, abreviació de ferrocarril metropolità, anomenat ferrocarril urbà en els primers temps, és un ferrocarril elèctric per al transport de passatgers dins l'àmbit urbà, amb una alta capacitat i freqüència de pas, i que en general és subterrani o en viaducte.[2][3]
A diferència del tramvia, és totalment independent i segregat de la resta de circulació i mitjans de transport. A Europa (especialment a Alemanya i el Benelux) s'han construït sistemes mixtos de metro i tramvia (Stadtbahn, Prémetro), on els combois circulen segregats de forma subterrània al centre de les ciutats com a metro i de forma superficial als barris perifèrics en forma de tramvia.
El primer metro fou el de Londres (1863), i funcionà inicialment mitjançant locomotores de vapor. El primer metro europeu al continent fou el de Budapest (1896).
El Metro de Barcelona s'inaugurà el 1924 sota el nom de "Gran Metro" (actual L3),[4] únicament entre Lesseps i Pl. Catalunya. Dos anys més tard, s'inicià l'anomenat "Metro Transversal" o Ferrocarril Metropolità de Barcelona SA, amb un ample de 1 674 mm i alimentació per mitjà de tercer carril de corrent continu a 1 500 Volts, entre Bordeta i Catalunya (actual L1).
El Metro de València s'inicià el 1988 amb la construcció del primer d'uns túnels enllaçant les vies de l'antic trenet de València (un tren lleuger) que fins aleshores terminaven a diverses estacions al sud i nord de la ciutat.
Infraestructura
Hi ha diverses característiques que diferencien els metros. La presa elèctrica pot ser ja bé aèria (per catenària o per carril superior) o bé mitjançant un tercer carril situat a terra al costat dels altres dos. La construcció dels túnels respon a dos estils molt diferents: l'anomenat de trinxera, un túnel molt superficial fet generalment pel procediment de tallar i tapar; i els molt profunds, fets com veritables túnels de mines, avui dia amb tuneladora.
Referències
- ↑ www.urbanrail.net
- ↑ «Definició de metro, significat de metro en català». [Consulta: 20 juny 2019].
- ↑ «metro - Diccionari Català - WordReference.com» (en anglès). [Consulta: 20 juny 2019].
- ↑ «90 anys del metro de Barcelona» (en català), 2014. [Consulta: 20 juny 2019].
Vegeu també
Enllaços
- (castellà) Terradas i la construcció del túnel del Metro Transversal de Barcelona Arxivat 2008-08-20 a Wayback Machine. (pdf).
| ferroviari | Tren (Rodalia · Regional · Llarga distància · Alta velocitat) · Metro · Tren lleuger · Tramvia · Tren tramvia · Funicular · Ferrocarril de cremallera · Monorail |
|---|---|
| carretera | |
| cable | |
| aeri | |
| marítim | |
