Diferència entre revisions de la pàgina «Encant (física)»

Salta a la navegació Salta a la cerca
m
Bot arregla errors de format de l'eina de traducció de contingut
m (Robot treu caràcters de control Unicode)
m (Bot arregla errors de format de l'eina de traducció de contingut)
 
Per convenció, el signe dels nombres quàntics de sabor segueixen el signe de la [[càrrega elèctrica]] del quark corresponent. Com que l' (anti)quark encant té càrrega elèctrica Q = +2⁄3 (-2/3), el seu encant és C = +1 (−1).
 
Tal com passa amb tots els nombres quàntics de sabor, l'encant és conservat per la interacció [[Força nuclear forta|forta]] i [[Força electromagnètica|electromagnètica]], però no així per la [[Electromagnetisme|interacció feble]] (vegeu [[matriu CKM]]). Pels decaïments febles de primer ordre, és a dir processos que impliquen un sol decaïment de quarks, l'encant només pot variar d'una  unitat ({{Nowrap|''ΔC''{{=}} ±1,0}}). Com que els processos de primer ordre són més comuns que els de segon ordre (implicant dos decaïments de quarks), aquest fet pot ser utilitzat com una regla "de selecció aproximada" per a les desintegracions febles.
 
== Referències ==
2.108.901

modificacions

Menú de navegació