Artafernes (sàtrapa): diferència entre les revisions

{{FR|data=abril de 2021}}{{Infotaula persona}}

'''Artafernes''' fou(en [[grec antic]] Ἀρταφέρνης) era fill d'[[Histaspes]] i germà de [[Darios el Gran]].

FouEl nomenatseu germà el va nomenar [[sàtrapa]] de [[Satrapia de Lídia|Lídia]] o [[Sardes]] verscap ela l'any 513 aC després de la campanya a la [[regió d'Escítia]].

ElL'any [[505 aC]] quan els atenencs van demanar la protecció dels perses contra [[Esparta]], van enviar una ambaixada a Artafernes,. elEl qualsàtrapa va demanarrespondre que només es podia concedir ell'aliança reconeixementsi dereconeixien la sobirania de Darios I.

[[Hípies (tirà)|HíppiesHípies]], fill de [[Pisístrat]], es va refugiar a Lídia i va obtenir suport per la seva causa del sàtrapa; els atenencs van enviar una ambaixada demanant la no intervenirintervenció aldel governador persa. Artafernes va exigir la readmissió del tirà el que va deixar clar que els atenencs no podien esperar res de Pèrsia.

El [[501 aC]] Artafernes va confiar el comandament de 200 vaixells perses (i diners) a [[Aristàgores de Milet]] amb l'objectiu de conquerir [[Illa de Naxos|Naxos]] i establir el govern dels exiliats. Com que l'expedició va fracassar, i els milesis no podien retornar les naus ni els diners, va esclatar la [[Revolta Jònica|revolta de [[Jònia]].

El [[499 aC]] quan els jonis i els seus aliats espartans van avançar cap a Sardes, Artafernes, que no esperava aquest atac, es va retirar a la ciutadella, i els grecs van cremar la ciutat. fouPerò cremadadesprés es van retirar, peròtement desprésque un exèrcit persa vingués en ajuda del sàtrapa, hique va poder tornar a la ciutat. El segon any de la revolta jònica, el [[497 aC]], Artafernes i [[Otanes (general)|Otanes]] van començar una ofensiva general contra les ciutats [[jòniaJònia|jòniques]] i [[eòliaEòlida|eòliques]]. [[CumaCime]] i [[Clazòmenes]] van caure a les seves mans. [[Histieu de Milet]] va haver de fugir i Artafernes va interceptar les seves cartes a alguns perses de Sardes aliats als grecs,. forenEls interceptades,implicats ivan elsser implicatsdetinguts foreni executats. LEl rei Darios no va aprovar l'execució d'Histieu fou desaprovada pel rei.

Es creu que va morir poc temps després, verscap ela l'any [[493 aC]], ja que no se'n parla més. El va succeir [[Artafernes II]].<ref>{{ref-web |cognom=Smith |nom=William (ed.) |url=http://www.perseus.tufts.edu/hopper/text?doc=Perseus%3Atext%3A1999.04.0104%3Aentry%3Dartaphernes-bio-1 |consulta=31 de maig de 2021 |títol=Artaphernes |obra=A Dictionary of Greek and Roman biography and mythology}}</ref>