Fakhr-ad-Dawla

Fakhr-ad-Dawla

Biografia
Naixement	952 (Gregorià)
Mort	agost 997 (44/45 anys)
Emir de Rayy
984 – 997 ← Muàyyid-ad-Dawla – Majd-ad-Dawla →
Emir de Rayy
976 – 980 ← Rukn al-Dawla – Muàyyid-ad-Dawla →
Família
Cònjuge	Seyyedeh Khatun (en)
Fills	Majd-ad-Dawla, Xams-ad-Dawla
Pare	Rukn al-Dawla
Germans	Adud-ad-Dawla

Fakhr-ad-Dawla Abu-l-Hàssan Alí ibn al-Hàssan, més conegut simplement pel seu làqab com a Fakhr-ad-Dawla —en àrab فخر الدولة, Faẖr ad-Dawla— (952-997) fou el tercer fill del sultà buwàyhida o búyida Rukn-ad-Dawla. La seva mare era una filla d'al-Hàssan ibn Fayuran, cosí de Maqan ibn Kaki.

Malalt el seu pare, va convocar als seus fills Adud-ad-Dawla, Muàyyad-ad-Dawla i Fakhr-ad-Dawla i els va comunicar la successió: la sobirania suprema seria per al fill gran Adud-ad-Dawla i els altres dos fills rebrien territoris al Jibal. El feu de Fakhr-ad-Dawla seria Hamadan i Dinawar que estava dominat en part pels kurds hasanwàyhides, mentre Muàyyad rebria Isfahan i Rayy. Rukn-ad-Dawla va morir el 977.

Fakhr, que aspirava a més, es va aliar amb el seu cosí Izz al-Dawla Bakhtiyar, fill de Muizz al-Dawla (germà de Rukn al-Dawla), amb Hasanwayh i amb Kabus ibn Washmagir dels ziyàrides de Gurgan. Adud al-Dawla va derrotar a Bakhtiyar i als hamdànides de Mossul, i Hansanwayh va morir, i Fakhr fou expulsat del seu feu el 979 i va fugir al Khurasan (junt amb Kabus ibn Washmagir) sota la protecció del governador samànida de la regió Husam al-Dawla Tash; Muayyid al-Dawla va rebre els seus territoris i els dels ziyàrides.

Fakhr al-Dawla, amb suport samànida, va provar de recuperar els seus dominis, però fou derrotat altre cop el 981 i posteriors intents no van tenir tampoc èxit. Adud al al-Dawla va morir el 983. Muayyid va provar un acostament al seu germà, que no va reeixir i va morir poc després (984). El seu visir Ibn Abbad va cridar llavors a Fakhr que va anar a Rayy i Isfahan; el fill de Muayyid es va haver de sotmetre. Fakhr no va retornar el Gurgan (que havia passat a Muayyid) al seu antic aliat Kabus. Va donar suport a Tash contra el seu successor Ibn Simmdjur al Khurasan.

Fakhr era ara un príncep independent i cap de la família buwàyhida com a príncep de més edat. Va intentar eliminar als senyors locals kurds i daylamites i va ocupar algunes de les seves fortaleses com Shamiran; es va enfrontar als hasanwàyhides revoltats a Kumm, a la revolta de Tabaristan i Qazwin (987) i a l'intent del seu cosí matern Nasr ibn al-Hasan ibn Faruyan a Damghan (988); el cap militar Ali ibn Kama, general de Muayyid, fou desposseït dels seus feus i va morir. Va mantenir bones relacions amb el seu nebot Samsan al-Dawla d'Iraq fins que va pujar al tron el seu germà Baha al-Dawla (989); llavors es va aliar als hasanwàyhides (Badr ibn Hasanwayh) i va atacar Khuzestan que depenia d'Iraq, però algunes disputes amb els caps militars i unes inundacions van desorganitzar el seu exèrcit i es va haver de retirar (989) i el 994 va fer un acostament a Baha al-Dawla en contra del seu antic aliat Samsan al-Dawla que ara dominava Fars (vers 990 a 998). El visir Ibn Abbad, amb el que les relacions havien empitjorat, va morir (995), els seus béns foren confiscats, i el seu càrrec repartit entre dos titulars.

Va morir l'agost del 997. El va succeir el seu fill Madjid al-Dawla, mentre Kabus ibn Wushmagir recuperava Gurgan.

Referències

• Bowen, The last Buwwayhids, 1929