Le Tombeau de Couperin: diferència entre les revisions

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Contingut suprimit Contingut afegit
m Manteniment de plantilles
m Correcció ortogràfica
Línia 6: Línia 6:
Mentre que el significat del títol de la peça ens pugui, d'alguna manera, incitar a pensar que es tracta merament d'una descripció del que es veu i el que es sent a la tomba de Couperin, aquest no és el significat que va voler donar-li Ravel. En realitat, ''tombeau ''és un gènere musical del {{segle|XVII}}, en el que habitualment es componia per commemorar la mort d'algun gran personatge, o en honor d'algun ser estimat. D'altra banda, el "Couperin" a qui fa referència el compositor en el títol de la peça, podria ser probablement [[François Couperin]] ''el gran'' (1668 - 1733). Tot i això, Ravel va argumentar que la seva intenció no era la de rendir homenatge a aquest personatge, sinó que només pretenia, a través d'ell, venerar la sensibilitat de la [[suite]] barroca francesa. Aquesta característica es veu reflectida en l'estructura, ja que imita una dansa barroca.
Mentre que el significat del títol de la peça ens pugui, d'alguna manera, incitar a pensar que es tracta merament d'una descripció del que es veu i el que es sent a la tomba de Couperin, aquest no és el significat que va voler donar-li Ravel. En realitat, ''tombeau ''és un gènere musical del {{segle|XVII}}, en el que habitualment es componia per commemorar la mort d'algun gran personatge, o en honor d'algun ser estimat. D'altra banda, el "Couperin" a qui fa referència el compositor en el títol de la peça, podria ser probablement [[François Couperin]] ''el gran'' (1668 - 1733). Tot i això, Ravel va argumentar que la seva intenció no era la de rendir homenatge a aquest personatge, sinó que només pretenia, a través d'ell, venerar la sensibilitat de la [[suite]] barroca francesa. Aquesta característica es veu reflectida en l'estructura, ja que imita una dansa barroca.


Com a exemple del rerefons barroc del que està dotada aquesta peça, com a exercici preparatori, Ravel va transcriure una ''furlana ''(dansa folklòrica italiana) de la quarta suite d'una obra de Couperin anomenada ''Concerts royaux.'' Aquesta pràctica el va ajudar al moment de compondre la tercera part de la seva peça, ja que també es tracta d'una ''furlana. ''Els altres moviments de ''Le tombeau de Couperin'' es basen de la mateixa manera en danses barroques, com ara la Toccata, on adopta la forma del ''[[perpetuum mobile]] ''(peces caracteritzades per una corrent continu de notes, normalment en [[tempo]] ràpid) que ens recorda autors com [[Alessandro Scarlatti]].<ref>{{Ref-llibre|cognom = Bricard|nom = Nancy|títol = About the music|llengua =anglès|data = 2003|editorial = Alfred Publishing|lloc = Van Nuys|pàgines = 14|isbn =}}</ref> Ravel també ens evoca al Barroc gràcies a l'ús de l'[[ornamentació (música)|ornamentació]] típica de l'època, i d'harmonia [[mode (música)|modal]]. Tot i aquesta "intenció barroca", el [[neoclassicisme (música)|neoclassicisme]]<nowiki/>i el propi estil de Ravel també es deixen entreveure dins aquesta obra a partir de línies melòdiques [[cromatisme|cromàtiques]] i harmonies xocants, en concret en la seva ''Furlana''.
Com a exemple del rerefons barroc del que està dotada aquesta peça, com a exercici preparatori, Ravel va transcriure una ''furlana ''(dansa folklòrica italiana) de la quarta suite d'una obra de Couperin anomenada ''Concerts royaux.'' Aquesta pràctica el va ajudar al moment de compondre la tercera part de la seva peça, ja que també es tracta d'una ''furlana. ''Els altres moviments de ''Le tombeau de Couperin'' es basen de la mateixa manera en danses barroques, com ara la Toccata, on adopta la forma del ''[[perpetuum mobile]] ''(peces caracteritzades per una corrent continu de notes, normalment en [[tempo]] ràpid) que ens recorda autors com [[Alessandro Scarlatti]].<ref>{{Ref-llibre|cognom = Bricard|nom = Nancy|títol = About the music|llengua =anglès|data = 2003|editorial = Alfred Publishing|lloc = Van Nuys|pàgines = 14|isbn =}}</ref> Ravel també ens evoca al Barroc gràcies a l'ús de l'[[ornamentació (música)|ornamentació]] típica de l'època, i d'harmonia [[mode (música)|modal]]. Tot i aquesta "intenció barroca", el [[neoclassicisme (música)|neoclassicisme]] i el propi estil de Ravel també es deixen entreveure dins aquesta obra a partir de línies melòdiques [[cromatisme|cromàtiques]] i harmonies xocants, en concret en la seva ''Furlana''.


Tot i la devastació que Ravel sentia després de la mort tant de la seva mare el 1917 com també dels seus amics en la [[Primera Guerra Mundial]], ''Le tombeau de Couperin'' conserva un sabor alegre, al mateix temps que també pot arribar a ser reflexiu. Quan va ser criticat per compondre aquesta obra des d'aquest punt de vista tant peculiar tractant-se d'un tema tant ombrívol, Ravel va respondre: "Els morts ja són prou trists, en el seu etern silenci".<ref>{{Ref-llibre|cognom = Ravel|nom = Maurice|títol = Le tombeau de Couperin and Valses nobles et sentimentales in Full Score|edició = Re-editat|data = 2001|editorial = Dover Publications|lloc = Mineola, NY|isbn = 0486418987}}</ref>
Tot i la devastació que Ravel sentia després de la mort tant de la seva mare el 1917 com també dels seus amics en la [[Primera Guerra Mundial]], ''Le tombeau de Couperin'' conserva un sabor alegre, al mateix temps que també pot arribar a ser reflexiu. Quan va ser criticat per compondre aquesta obra des d'aquest punt de vista tant peculiar tractant-se d'un tema tant ombrívol, Ravel va respondre: "Els morts ja són prou trists, en el seu etern silenci".<ref>{{Ref-llibre|cognom = Ravel|nom = Maurice|títol = Le tombeau de Couperin and Valses nobles et sentimentales in Full Score|edició = Re-editat|data = 2001|editorial = Dover Publications|lloc = Mineola, NY|isbn = 0486418987}}</ref>

Revisió del 22:15, 1 juny 2021

Infotaula de composicióLe Tombeau de Couperin

Modifica el valor a Wikidata
Títol originalLe tombeau de Couperin Modifica el valor a Wikidata
Forma musicalsuite Modifica el valor a Wikidata
CompositorMaurice Ravel Modifica el valor a Wikidata
Creació1917 Modifica el valor a Wikidata
Data de publicació1918 Modifica el valor a Wikidata
Movimentimpressionisme Modifica el valor a Wikidata
Format perPrélude (en) Tradueix, Fugue (en) Tradueix, Forlane (en) Tradueix, Rigaudon (en) Tradueix, Menuet (en) Tradueix i Toccata (en) Tradueix Modifica el valor a Wikidata
Opus68 Modifica el valor a Wikidata
Instrumentaciópiano Modifica el valor a Wikidata
Estrena
Estrena11 abril 1919 Modifica el valor a Wikidata
IntèrpretMarguerite Long Modifica el valor a Wikidata
Musicbrainz: 2443b5bb-ed33-3acd-b8a1-3700eefa5efd IMSLP: Le_tombeau_de_Couperin_(piano)_(Ravel,_Maurice) Allmusic: mc0002360797 Modifica el valor a Wikidata

Le tombeau de Couperin és una suite per a piano sol escrita per Maurice Ravel. La va compondre entre els anys 1914 i 1917. Està dividida en sis moviments basats en els d'una suite tradicional del Barroc. Cada moviment està dedicat en la memòria de diferents amics del compositor, que varen morir lluitant en la Primera Guerra Mundial. A més, Ravel també va crear una versió orquestral de la seva composició l'any 1919, tot i que només va orquestrar-ne quatre peces.

Significats

Disseny original de Ravel per la portada de Le tombeau de Couperin.

Mentre que el significat del títol de la peça ens pugui, d'alguna manera, incitar a pensar que es tracta merament d'una descripció del que es veu i el que es sent a la tomba de Couperin, aquest no és el significat que va voler donar-li Ravel. En realitat, tombeau és un gènere musical del segle xvii, en el que habitualment es componia per commemorar la mort d'algun gran personatge, o en honor d'algun ser estimat. D'altra banda, el "Couperin" a qui fa referència el compositor en el títol de la peça, podria ser probablement François Couperin el gran (1668 - 1733). Tot i això, Ravel va argumentar que la seva intenció no era la de rendir homenatge a aquest personatge, sinó que només pretenia, a través d'ell, venerar la sensibilitat de la suite barroca francesa. Aquesta característica es veu reflectida en l'estructura, ja que imita una dansa barroca.

Com a exemple del rerefons barroc del que està dotada aquesta peça, com a exercici preparatori, Ravel va transcriure una furlana (dansa folklòrica italiana) de la quarta suite d'una obra de Couperin anomenada Concerts royaux. Aquesta pràctica el va ajudar al moment de compondre la tercera part de la seva peça, ja que també es tracta d'una furlana. Els altres moviments de Le tombeau de Couperin es basen de la mateixa manera en danses barroques, com ara la Toccata, on adopta la forma del perpetuum mobile (peces caracteritzades per una corrent continu de notes, normalment en tempo ràpid) que ens recorda autors com Alessandro Scarlatti.[1] Ravel també ens evoca al Barroc gràcies a l'ús de l'ornamentació típica de l'època, i d'harmonia modal. Tot i aquesta "intenció barroca", el neoclassicisme i el propi estil de Ravel també es deixen entreveure dins aquesta obra a partir de línies melòdiques cromàtiques i harmonies xocants, en concret en la seva Furlana.

Tot i la devastació que Ravel sentia després de la mort tant de la seva mare el 1917 com també dels seus amics en la Primera Guerra Mundial, Le tombeau de Couperin conserva un sabor alegre, al mateix temps que també pot arribar a ser reflexiu. Quan va ser criticat per compondre aquesta obra des d'aquest punt de vista tant peculiar tractant-se d'un tema tant ombrívol, Ravel va respondre: "Els morts ja són prou trists, en el seu etern silenci".[2]

Estructura

Els seus moviments es diferencien de la següent manera:

Caràcter Compàs Metrònom Tonalitat En memòria de
I Prelude Vif 12/16 = 92 Mi menor Primer tinent Jacques Charlot

(transcriptor de Ma mère l'oye per a piano sol)

II Fugue Allegro moderato 4/4 = 84 Mi menor Segon tinent Jean Cruppi

(a la mare del qual Ravel també va dedicar L'Heure espagnole)

III Forlane Allegretto 6/8 = 96 Mi menor Primer tinent Gabriel Deluc

(pintor basc de Sant Joan Lohitzune)

IV Rigaudon (dansa barroca francesa) Assez vif 2/4 n/d Do major Pierre i Pascal Gaudin

(dos germans, i amics de la infància de Ravel,

morts per la mateixa bomba al novembre del 1914)

V Menuet Allegro moderato 3/4 = 92 Sol major Jean Dreyfus

(en la casa de qui Ravel es va recuperar

després de ser desmobilitzat)

VI Toccata Vif 2/4 = 144 Mi major Capità Joseph de Marliave

(musicòleg i marit de Marguerite Long)

La primera interpretació de la versió original per a piano sol va ser interpretada per Marguerite Long l'11 d'abril del 1919, a París.[3][4]

Orquestració

En aquesta casa és on Ravel va compondre Le tombeau de Couperin.

L'any 1919, Ravel va orquestrar quatre dels sis moviments d'aquesta obra: Prelude, Forlane, Rigaudon i Menuet.[5] Aquestes versions van ser estrenades per primer cop al febrer de 1920 pel director i compositor francès Rhené-Baton, interpretades per la Pasdeloup Orchestra, i a més es consideren de les millors obres del compositor. Ravel va transcriure per a orquestra diverses obres seves per a piano, però és en aquestes on les seves habilitats a l'hora d'orquestrar arriben al nivell més elevat, ja que és capaç de transformar unes peces molt pianístiques en una suite orquestral fantàsticament valorada. La versió orquestral aclareix el llenguatge harmònic de la suite, i porta la nitidesa dels seus ritmes clàssics de dansa. D'entre els requisits tècnics que comporta aquesta obra per a l'orquestra, cal destacar el paper virtuosístic de l'oboè, ja que és qui porta la línia melòdica del Prelude i el Menuet, com també de la secció pastoral en Do menor del Rigaudon.[6]

La plantilla instrumental d'aquestes orquestracions és la següent:

Referències

  1. Bricard, Nancy. About the music (en anglès). Van Nuys: Alfred Publishing, 2003, p. 14. 
  2. Ravel, Maurice. Le tombeau de Couperin and Valses nobles et sentimentales in Full Score. Re-editat. Mineola, NY: Dover Publications, 2001. ISBN 0486418987. 
  3. «Le tombeau de Couperin» (en anglès). [Consulta: 5 abril 2015].
  4. Bricard, Nancy. Ravel: Le tombeau de Couperin (en anglès). Van Nuys: Alfred Publishing, 2003, p. 1. 
  5. Orenstein, Arbie. Ravel, man and musician (en anglès). Nova York: Dover Publications, 1991, p. 234. 
  6. Tyranny, Gene «Le tombeau de Couperin, for orchestra». Blue.