Joan Carles Monteagudo i Povo: diferència entre les revisions

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Contingut suprimit Contingut afegit
m Robot posa la Categoria:Morts al Vallès Oriental a partir de Wikidata
mCap resum de modificació
Línia 2: Línia 2:
{{IniciBio}} va ser un militant de l'organització armada [[Terra Lliure]], considerat por la policia espanyola com el seu ''número u'',<ref>{{ref-web |cognom=Busquets |nom=Jordi |url= https://elpais.com/diario/1986/11/14/espana/532306815_850215.html | consulta=11 setembre 2020 |títol=https://elpais.com/diario/1986/11/14/espana/532306815_850215.html | editor=El Pais |data= 14 de novembre de 1986 |llengua=castellà}}</ref> en 1991 va integrar-se a [[ETA]].
{{IniciBio}} va ser un militant de l'organització armada [[Terra Lliure]], considerat por la policia espanyola com el seu ''número u'',<ref>{{ref-web |cognom=Busquets |nom=Jordi |url= https://elpais.com/diario/1986/11/14/espana/532306815_850215.html | consulta=11 setembre 2020 |títol=https://elpais.com/diario/1986/11/14/espana/532306815_850215.html | editor=El Pais |data= 14 de novembre de 1986 |llengua=castellà}}</ref> en 1991 va integrar-se a [[ETA]].


Amb pocs mesos de vida, la seva família es va traslladar al Poble Sec de Barcelona. Va treballar al [[Banco Condal]]. Es va integrar a [[Terra Lliure]] el [[1983]]<ref>{{ref-llibre |cognom=Sastre |nom=Carles |títol=Terra Lliure, punt de partida |pàgines=100 | editorial=Edicions del 1979 |any=2012 |isbn=9788494012600 |url= https://books.google.es/books?id=1QrL4Id9hCoC&pg=PA100&dq=joan+carles+monteagudo&hl=ca&sa=X&ved=2ahUKEwif-_ia4eLrAhWn4IUKHQBiAksQ6AEwA3oECAMQAg#v=onepage&q=joan%20carles%20monteagudo&f=false |coautors=Carles Benítez, Pep Musté i Joan Rocamora}}</ref> i va anar a viure a [[Palau del Vidre]].<ref>{{ref-web |url= https://revistadelvalles.es/2020/06/13/30-anos-del-comando-de-eta-que-ensangrento-el-valles/ | consulta=11 setembre 2020 |títol=30 años del comando de ETA que ensangrentó el Vallès | editor=Vallès |data=13/6/2020 |llengua=castellà}}</ref> En 1986, quan encapçalava el grup més radical de l'organització i era el responsable de les relacions amb [[ETA]], li fou denegat l'asil polític a França i va passar a la clandestinitat, en uns mesos en els què es van produir diverses accions armades d'ETA a Catalunya.<ref>{{ref-publicació |títol=Los atentados de ETA en Catalunya |publicació=La Vanguardia |data=31/5/1991 |pàgines=11 |url= http://hemeroteca.lavanguardia.com/preview/1991/05/30/pagina-11/33478858/pdf.html | consulta=11 setembre 2020 |llengua=castellà}}</ref> Després que el [[1991]] la IV Assemblea de [[Terra Lliure]] liderada per [[Pere Bascompte]] abandona la lluita armada, no acceptà la situació i continuà amb accions armades integrant-se en el ''[[Comando Barcelona]]'' d'ETA que perpetrà els [[Atemptat de Sabadell|atemptats de Sabadell]] i l'[[Atemptat de Vic de 1991|casa-caserna de la Guàrdia Civil de Vic]],<ref>{{ref-web |cognom=Arnau i Arias |nom=Francesc |url= https://www.naciodigital.cat/osona/opinio/121/dissolucio/guardia/civil | consulta=11 setembre 2020 |títol=La dissolució de la Guàrdia Civil | editor=Osaona.com |data=12 de juliol de 2006}}</ref> que ocasionaren 16 víctimes mortals. El 30 de maig de 1991, l’endemà de l’atemptat contra la casa caserna de la Guàrdia Civil de Vic, que causà deu víctimes mortals, Monteagudo i Erezuma foren abatuts per la policia després d’un tiroteig en un xalet d’una urbanització de Lliçà d’Amunt
Amb pocs mesos de vida, la seva família es va traslladar al Poble Sec de Barcelona. Va treballar al [[Banco Condal]]. Es va integrar a [[Terra Lliure]] el [[1983]]<ref>{{ref-llibre |cognom=Sastre |nom=Carles |títol=Terra Lliure, punt de partida |pàgines=100 | editorial=Edicions del 1979 |any=2012 |isbn=9788494012600 |url= https://books.google.es/books?id=1QrL4Id9hCoC&pg=PA100&dq=joan+carles+monteagudo&hl=ca&sa=X&ved=2ahUKEwif-_ia4eLrAhWn4IUKHQBiAksQ6AEwA3oECAMQAg#v=onepage&q=joan%20carles%20monteagudo&f=false |coautors=Carles Benítez, Pep Musté i Joan Rocamora}}</ref> i va anar a viure a [[Palau del Vidre]].<ref>{{ref-web |url= https://revistadelvalles.es/2020/06/13/30-anos-del-comando-de-eta-que-ensangrento-el-valles/ | consulta=11 setembre 2020 |títol=30 años del comando de ETA que ensangrentó el Vallès | editor=Vallès |data=13/6/2020 |llengua=castellà}}</ref> En 1986, quan encapçalava el grup més radical de l'organització i era el responsable de les relacions amb [[ETA]], li fou denegat l'asil polític a França i va passar a la clandestinitat, en uns mesos en els què es van produir diverses accions armades d'ETA a Catalunya.<ref>{{ref-publicació |títol=Los atentados de ETA en Catalunya |publicació=La Vanguardia |data=31/5/1991 |pàgines=11 |url= http://hemeroteca.lavanguardia.com/preview/1991/05/30/pagina-11/33478858/pdf.html | consulta=11 setembre 2020 |llengua=castellà}}</ref> Després que el [[1991]] la IV Assemblea de [[Terra Lliure]] liderada per [[Pere Bascompte]] abandona la lluita armada, no acceptà la situació i continuà amb accions armades integrant-se en el ''[[Comando Barcelona]]'' d'ETA que perpetrà els [[Atemptat de Sabadell|atemptats de Sabadell]] i el de la [[Atemptat de Vic de 1991|casa-caserna de la Guàrdia Civil de Vic]],<ref>{{ref-web |cognom=Arnau i Arias |nom=Francesc |url= https://www.naciodigital.cat/osona/opinio/121/dissolucio/guardia/civil | consulta=11 setembre 2020 |títol=La dissolució de la Guàrdia Civil | editor=Osaona.com |data=12 de juliol de 2006}}</ref> que ocasionaren 16 víctimes mortals. El 30 de maig de 1991, l’endemà de l’atemptat contra la casa caserna de la Guàrdia Civil de Vic, que causà deu víctimes mortals, Monteagudo i Erezuma foren abatuts per la policia després d’un tiroteig en un xalet d’una urbanització de Lliçà d’Amunt


== Referències ==
== Referències ==

Revisió del 14:14, 3 juny 2021

Infotaula de personaJoan Carles Monteagudo i Povo
Biografia
Naixement15 octubre 1960 Modifica el valor a Wikidata
València Modifica el valor a Wikidata
Mort30 maig 1991 Modifica el valor a Wikidata (30 anys)
Lliçà d'Amunt (Vallès Oriental) Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Ocupacióterrorista Modifica el valor a Wikidata
Membre de

Joan Carles Monteagudo i Povo (València, 15 d'octubre de 1960 - Lliçà d'Amunt, 30 de maig de 1991) va ser un militant de l'organització armada Terra Lliure, considerat por la policia espanyola com el seu número u,[1] en 1991 va integrar-se a ETA.

Amb pocs mesos de vida, la seva família es va traslladar al Poble Sec de Barcelona. Va treballar al Banco Condal. Es va integrar a Terra Lliure el 1983[2] i va anar a viure a Palau del Vidre.[3] En 1986, quan encapçalava el grup més radical de l'organització i era el responsable de les relacions amb ETA, li fou denegat l'asil polític a França i va passar a la clandestinitat, en uns mesos en els què es van produir diverses accions armades d'ETA a Catalunya.[4] Després que el 1991 la IV Assemblea de Terra Lliure liderada per Pere Bascompte abandona la lluita armada, no acceptà la situació i continuà amb accions armades integrant-se en el Comando Barcelona d'ETA que perpetrà els atemptats de Sabadell i el de la casa-caserna de la Guàrdia Civil de Vic,[5] que ocasionaren 16 víctimes mortals. El 30 de maig de 1991, l’endemà de l’atemptat contra la casa caserna de la Guàrdia Civil de Vic, que causà deu víctimes mortals, Monteagudo i Erezuma foren abatuts per la policia després d’un tiroteig en un xalet d’una urbanització de Lliçà d’Amunt

Referències

  1. Busquets, Jordi. «https://elpais.com/diario/1986/11/14/espana/532306815_850215.html» (en castellà). El Pais, 14-11-1986. [Consulta: 11 setembre 2020].
  2. Sastre, Carles; Carles Benítez, Pep Musté i Joan Rocamora. Terra Lliure, punt de partida. Edicions del 1979, 2012, p. 100. ISBN 9788494012600. 
  3. «30 años del comando de ETA que ensangrentó el Vallès» (en castellà). Vallès, 13-06-2020. [Consulta: 11 setembre 2020].
  4. «Los atentados de ETA en Catalunya» (en castellà). La Vanguardia, 31-05-1991, pàg. 11 [Consulta: 11 setembre 2020].
  5. Arnau i Arias, Francesc. «La dissolució de la Guàrdia Civil». Osaona.com, 12-07-2006. [Consulta: 11 setembre 2020].