Diferència entre revisions de la pàgina «Teatro San Carlo»

Salta a la navegació Salta a la cerca
m
Tipografia
m (Plantilles)
m (Tipografia)
El [[12 de febrer]] de [[1816]] el San Carlo va ser destruït per un incendi. No obstant això, va ser redissenyat per l'arquitecte [[Antonio Niccolini]] i reconstruït en 10 mesos, per ordre del rei [[Ferran IV de Nàpols|Ferran IV]], també Borbó. El [[12 de gener]] de [[1817]], el teatre reconstruït va ser inaugurat amb l'òpera ''[[Il sogno di Partenope]]'', de [[Johann Simon Mayr]]. [[Stendhal]] va assistir a la segona nit de la inauguració, i va escriure: « No hi ha res en tot Europa que puga comparar-se a aquest teatre, que puga donar-ne la més lleugera idea..., enlluerna els ulls, encisa l'ànima... »
 
El seu nou disseny, en la forma tradicional de ferradura, va ser dotat amb 1.444 localitats assegudes i amb un prosceni de 33,5  metres d'ample i 30  metres d'alçada. L'escenari compta amb una profunditat de 34,5  metres.
 
L'any 1845 es van fer reformes addicionals i, pel 1854, va canviar l'aparença interior del teatre amb una decoració en roig i daurat, que ha persistit fins ara. A banda de la creació del fossat per a l'orquestra, per suggeriment de [[Giuseppe Verdi|Verdi]] l'any 1872, la instal·lació d'electricitat l'any 1890, la subseqüent eliminació de l'aranya central i la construcció d'un nou vestíbul i una nova ala per als camerins dels artistes, el teatre no va sofrir canvis substancials fins als bombardejos de la [[Segona Guerra Mundial]], l'any 1943. No obstant això, el teatre va ser ràpidament reparat per les forces aliades d'ocupació, i va reobrir en el termini de sis mesos, el 16 de desembre de 1943.
1.972.980

modificacions

Menú de navegació