La calle sin sol: diferència entre les revisions

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Contingut suprimit Contingut afegit
m Afegida categoria Pel·lícules dirigides per Rafael Gil
m Canviada ordenació per defecte (tret l'article)
Línia 45: Línia 45:
[[Categoria:Pel·lícules d'Espanya del 1948]]
[[Categoria:Pel·lícules d'Espanya del 1948]]
[[Categoria:Pel·lícules dirigides per Rafael Gil]]
[[Categoria:Pel·lícules dirigides per Rafael Gil]]
{{DEFAULTSORT:Calle sin sol, La}}

Revisió del 11:59, 5 juny 2021

Infotaula de pel·lículaLa calle sin sol
Fitxa
DireccióRafael Gil Modifica el valor a Wikidata
Protagonistes
Dissenyador de produccióEnrique Alarcón Modifica el valor a Wikidata
GuióMiguel Mihura Modifica el valor a Wikidata
MúsicaManuel Parada
FotografiaAlfredo Fraile
ProductoraSuevia Films
Dades i xifres
País d'origenEspanya Modifica el valor a Wikidata
Estrena1948 Modifica el valor a Wikidata
Idioma originalcastellà Modifica el valor a Wikidata
Coloren blanc i negre Modifica el valor a Wikidata
Descripció
Gèneredrama Modifica el valor a Wikidata
Lloc de la narracióBarcelona Modifica el valor a Wikidata

IMDB: tt0040204 Filmaffinity: 842500 Letterboxd: the-sunless-street Allmovie: v138181 TMDB.org: 237768 Modifica el valor a Wikidata

La calle sin sol és una pel·lícula espanyola de 1948 dirigida per Rafael Gil Álvarez sobre guió de Rafael Gil i Miguel Mihura.

La pel·lícula és un dels millors treballs de Rafael Gil, recolzat en la lleugera ironia de Mihura que va aportar un realisme i una naturalitat influenciades pel neorealisme italià, encara que cal apuntar que l'escena dels pobres reunits per a prendre cada matí l'únic raig de sol que donava al carrer sense sol, és anterior a l'escena que apareix a Miracle a Milà.[1]

En aquesta pel·lícula es pot apreciar una fotografia particular quant al joc de llums i ombres i els enquadraments. Va obtenir el premi a millor argument original per part del Cercle d'Escriptors Cinematogràfics l'any 1949.[2]

Argument

Un home arriba a Barcelona fugint de la justícia. Es refugia en una pensió del barri xino i s'enamora de Pilar, la neboda de l'amo. En cometre's un assassinat en el barri, recauen les sospites en aquest home de fosc passat. Pilar confia en la seva innocència i intenta defensar-lo buscant la veritat, però les circumstàncies semblen anar contra ell.[3]

Repartiment

Premis

Miguel Mihura va rebre la Medalla del Cercle d'Escriptors Cinematogràfics al millor argument original en 1948.[4] Rafael Gil com a director va rebre 350.000 pessetes als Premis del Sindicat Nacional de l'Espectacle de 1948.[5]

Referències

Enllaços externs

  • Noticiario nº 575 B, 22 de marzo de 1948 NO-DO Rodaje de la película nacional La calle sin sol, en los Estudios CEA (Sin sonido).