Corc dels brots de l'avellaner: diferència entre les revisions

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Contingut suprimit Contingut afegit
m Bot estandarditza crida a infotaula per facilitar-ne el manteniment.
m Manteniment de plantilles
Línia 2: Línia 2:
| taxon = subordre
| taxon = subordre
}}
}}
El '''corc dels brots de l'avellaner''' (''Oberea linearis'') és una espècie de [[coleòpter]] de la família dels [[cerambícid]]s.<ref>{{Ref-llibre |cognom= Barberà |nom= Claudi |enllaçautor= |capítol= corc dels brots de l'avellaner |títol= Léxic de les plagues i malalties dels conreus de Catalunya |editorial= Institut d'Estudis Catalans|lloc= Barcelona |data= 1998 |pàgina= 33 |isbn= 9788472834231}}</ref> Viu principalment als [[avellaner]]s tot i que se l'ha trobat en altres [[hoste]]s com el [[noguer]], els [[Carpí (gènere)|carpins]], [[alnus]] i [[om]]s.<ref>{{Ref-llibre |cognom= Vives |nom= E|enllaçautor= |capítol= 2 17. Oberea linearis (L., 176 1) |urlcapítol= |títol= Cerambícidos (Coleoptera) de la Península Ibérica y de las Islas Baleares|url= http://www.cerambycoidea.com/titles/vives1984.pdf |format=pdf |llengua= castellà |volum= vol. 2 |editorial= Ajuntament de Barcelona |lloc= Barcelona |data= 1984 |pàgines= 112|col·lecció= Treballs del Museu de Zoologia}}</ref> És un insecte [[xilòfag|xilo-]] i [[polífag]], considerat com una [[plaga]] de l'[[avellaner]].
El '''corc dels brots de l'avellaner''' (''Oberea linearis'') és una espècie de [[coleòpter]] de la família dels [[cerambícid]]s.<ref>{{Ref-llibre |cognom= Barberà |nom= Claudi |capítol= corc dels brots de l'avellaner |títol= Léxic de les plagues i malalties dels conreus de Catalunya |editorial= Institut d'Estudis Catalans|lloc= Barcelona |data= 1998 |pàgina= 33 |isbn= 9788472834231}}</ref> Viu principalment als [[avellaner]]s tot i que se l'ha trobat en altres [[hoste]]s com el [[noguer]], els [[Carpí (gènere)|carpins]], [[alnus]] i [[om]]s.<ref>{{Ref-llibre |cognom= Vives |nom= E|capítol= 2 17. Oberea linearis (L., 176 1) |urlcapítol= |títol= Cerambícidos (Coleoptera) de la Península Ibérica y de las Islas Baleares|url= http://www.cerambycoidea.com/titles/vives1984.pdf |format=pdf |llengua= castellà |volum= vol. 2 |editorial= Ajuntament de Barcelona |lloc= Barcelona |data= 1984 |pàgines= 112|col·lecció= Treballs del Museu de Zoologia}}</ref> És un insecte [[xilòfag|xilo-]] i [[polífag]], considerat com una [[plaga]] de l'[[avellaner]].


== Descripció i cicle biològic ==
== Descripció i cicle biològic ==
L'adult és un petit longicorni de cos prim que mideix uns quinze mil·límetres de color negre menys els palpes, les potes i uns pèls pdel davant del [[mesotòrax]] que són grogs. El [[protòrax]]és globulós sense espines laterals. Els [[èlitre]]s són puntejats, subparalles, tallats apicalment sense escotadura i cobreixen el [[pigidi]], amb ratlla surural ben marcada, i ales funcionals. Les antenes són tan llargues com el cos. La larva adulta mideix quinze mm en nou segments de color grog, excepte l'[[epístoma]] i la boca que són negrosos. És [[àpode|àpoda]] i es mou en apoiar-se amb la boca, el dors i l'últim segment abdominal. A zones calents el [[corc]] viu dos anys abans de [[pupa]]r-se, a zones més fredes fins a tres anys.<ref>{{Ref-llibre |cognom = Tzanazakis |nom = Minos E |capítol= Hazelnut and Wallnut Twig Borer |editor= John L. Capinera (redacció) |títol= Encyclopedia of Entomology |llengua=anglès |volum= vol. 4|edició= |editorial= Springer Science & Business Media|lloc= |data= 2008|pàgina= |pàgines= 1772-74 |col·lecció= |isbn=9781402062421}}</ref>
L'adult és un petit longicorni de cos prim que mideix uns quinze mil·límetres de color negre menys els palpes, les potes i uns pèls pdel davant del [[mesotòrax]] que són grogs. El [[protòrax]]és globulós sense espines laterals. Els [[èlitre]]s són puntejats, subparalles, tallats apicalment sense escotadura i cobreixen el [[pigidi]], amb ratlla surural ben marcada, i ales funcionals. Les antenes són tan llargues com el cos. La larva adulta mideix quinze mm en nou segments de color grog, excepte l'[[epístoma]] i la boca que són negrosos. És [[àpode|àpoda]] i es mou en apoiar-se amb la boca, el dors i l'últim segment abdominal. A zones calents el [[corc]] viu dos anys abans de [[pupa]]r-se, a zones més fredes fins a tres anys.<ref>{{Ref-llibre |cognom = Tzanazakis |nom = Minos E |capítol= Hazelnut and Wallnut Twig Borer |editor= John L. Capinera (redacció) |títol= Encyclopedia of Entomology |llengua=anglès |volum= vol. 4|edició= |editorial= Springer Science & Business Media|data= 2008|pàgina= |pàgines= 1772-74 |col·lecció= |isbn=9781402062421}}</ref>


El primera any rosega una mina d'aproximadament migt metre cap avall, amb uns forats vers l'exterior per a evacuar el corquim. L'any següent pujar cap amunt. Uns mesos abans de pupar-se s'apropa de l'escorça i la rosega parcialment, per tal de facilitar la sortida de l'adult. La puapció es fa al maig i els adults surten al juny.<ref name = aig>{{ref-publicació |cognom=Aguiló i Garsot |nom= Joan|enllaçautor= |article= L'Obrera Linearis de l'avellaner |url=https://ddd.uab.cat/pub/agricultura/agricultura_a1922m4d20n8@ahcb.pdf |format= pdf |publicació= Agricultura |volum = any VI n°8 |data= {{data inici|1922|4|20}} |pàgina=202-204}}</ref>
El primera any rosega una mina d'aproximadament migt metre cap avall, amb uns forats vers l'exterior per a evacuar el corquim. L'any següent pujar cap amunt. Uns mesos abans de pupar-se s'apropa de l'escorça i la rosega parcialment, per tal de facilitar la sortida de l'adult. La puapció es fa al maig i els adults surten al juny.<ref name = aig>{{ref-publicació |cognom=Aguiló i Garsot |nom= Joan|article= L'Obrera Linearis de l'avellaner |url=https://ddd.uab.cat/pub/agricultura/agricultura_a1922m4d20n8@ahcb.pdf |format= pdf |publicació= Agricultura |volum = any VI n°8 |data= {{data inici|1922|4|20}} |pàgina=202-204}}</ref>


== Plaga i tractament ==
== Plaga i tractament ==
La larva rosega el moll de les branquetes terminals de l'avellaner. El millor moment per a controlar la plaga és al juny quan els adults surten per aparellar-se i fer la posta. Hi ha tractament químics. També és important tallar les rametes infectades que es reconeixen per les fulles mústiques i groguenques.<ref name = aig/> Uns estudis recents van estudiar la possibilitat de control [[Microbiologia|microbiològic]] en utilitzar [[bacteris]] com enemics naturals.<ref>{{ref-publicació |cognom= Bahari|nom= Ali |cognom2=Demirbaği |nom2= Zihni |article= Isolation of pathogenic bacteria from Oberea linearis (Coleptera: Cerambycidae) |url= http://www.degruyter.com/view/j/biolog.2007.62.issue-1/s11756-007-0009-4/s11756-007-0009-4.xml|llengua=anglès |publicació= Biologia |volum= vol. 62 n° 1|exemplar= |data= 2007 |pàgina= |pàgines=13-18 |issn= 0006-308}}</ref>
La larva rosega el moll de les branquetes terminals de l'avellaner. El millor moment per a controlar la plaga és al juny quan els adults surten per aparellar-se i fer la posta. Hi ha tractament químics. També és important tallar les rametes infectades que es reconeixen per les fulles mústiques i groguenques.<ref name = aig/> Uns estudis recents van estudiar la possibilitat de control [[Microbiologia|microbiològic]] en utilitzar [[bacteris]] com enemics naturals.<ref>{{ref-publicació |cognom= Bahari|nom= Ali |cognom2=Demirbaği |nom2= Zihni |article= Isolation of pathogenic bacteria from Oberea linearis (Coleptera: Cerambycidae) |url= http://www.degruyter.com/view/j/biolog.2007.62.issue-1/s11756-007-0009-4/s11756-007-0009-4.xml|llengua=anglès |publicació= Biologia |volum= vol. 62 n° 1|data= 2007 |pàgina= |pàgines=13-18 |issn= 0006-308}}</ref>


De vegades es confonen amb altres plagues de l'avellaner, com el ''[[Cerambyx scopolii]]'', el ''[[Cerambyx heros]]'' que ans al contrari de l{{'}}''O. Linearis'' viuen a l'estat d'adults a les mines dins de la fusta.
De vegades es confonen amb altres plagues de l'avellaner, com el ''[[Cerambyx scopolii]]'', el ''[[Cerambyx heros]]'' que ans al contrari de l{{'}}''O. Linearis'' viuen a l'estat d'adults a les mines dins de la fusta.
Línia 16: Línia 16:
== Bibliografia ==
== Bibliografia ==
{{Commonscat}}
{{Commonscat}}
* {{Ref-llibre |cognom= Torras i Casals |nom= Camil |enllaçautor= |títol= Oberea linearis, L. [Manuscrit] | editorial = [[Fundació Bosch i Cardellach]] |lloc = Sabadell |data= 25 de febrer de 1978 |pàgines= 5}}
* {{Ref-llibre |cognom= Torras i Casals |nom= Camil |títol= Oberea linearis, L. [Manuscrit] | editorial = [[Fundació Bosch i Cardellach]] |lloc = Sabadell |data= 25 de febrer de 1978 |pàgines= 5}}


== Referències ==
== Referències ==

Revisió del 15:15, 13 juny 2021

Infotaula d'ésser viuCorc dels brots de l'avellaner
Oberea linearis Modifica el valor a Wikidata

Modifica el valor a Wikidata
Taxonomia
Super-regneEukaryota
RegneAnimalia
FílumArthropoda
ClasseInsecta
OrdreColeoptera
SubordrePolyphaga
FamíliaCerambycidae
TribuPhytoeciini
GènereOberea
EspècieOberea linearis Modifica el valor a Wikidata
Linnaeus, 1761

El corc dels brots de l'avellaner (Oberea linearis) és una espècie de coleòpter de la família dels cerambícids.[1] Viu principalment als avellaners tot i que se l'ha trobat en altres hostes com el noguer, els carpins, alnus i oms.[2] És un insecte xilo- i polífag, considerat com una plaga de l'avellaner.

Descripció i cicle biològic

L'adult és un petit longicorni de cos prim que mideix uns quinze mil·límetres de color negre menys els palpes, les potes i uns pèls pdel davant del mesotòrax que són grogs. El protòraxés globulós sense espines laterals. Els èlitres són puntejats, subparalles, tallats apicalment sense escotadura i cobreixen el pigidi, amb ratlla surural ben marcada, i ales funcionals. Les antenes són tan llargues com el cos. La larva adulta mideix quinze mm en nou segments de color grog, excepte l'epístoma i la boca que són negrosos. És àpoda i es mou en apoiar-se amb la boca, el dors i l'últim segment abdominal. A zones calents el corc viu dos anys abans de pupar-se, a zones més fredes fins a tres anys.[3]

El primera any rosega una mina d'aproximadament migt metre cap avall, amb uns forats vers l'exterior per a evacuar el corquim. L'any següent pujar cap amunt. Uns mesos abans de pupar-se s'apropa de l'escorça i la rosega parcialment, per tal de facilitar la sortida de l'adult. La puapció es fa al maig i els adults surten al juny.[4]

Plaga i tractament

La larva rosega el moll de les branquetes terminals de l'avellaner. El millor moment per a controlar la plaga és al juny quan els adults surten per aparellar-se i fer la posta. Hi ha tractament químics. També és important tallar les rametes infectades que es reconeixen per les fulles mústiques i groguenques.[4] Uns estudis recents van estudiar la possibilitat de control microbiològic en utilitzar bacteris com enemics naturals.[5]

De vegades es confonen amb altres plagues de l'avellaner, com el Cerambyx scopolii, el Cerambyx heros que ans al contrari de l'O. Linearis viuen a l'estat d'adults a les mines dins de la fusta.

Bibliografia

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Corc dels brots de l'avellaner

Referències

  1. Barberà, Claudi. «corc dels brots de l'avellaner». A: Léxic de les plagues i malalties dels conreus de Catalunya. Barcelona: Institut d'Estudis Catalans, 1998, p. 33. ISBN 9788472834231. 
  2. Vives, E. «2 17. Oberea linearis (L., 176 1)». A: Cerambícidos (Coleoptera) de la Península Ibérica y de las Islas Baleares (pdf) (en castellà). vol. 2. Barcelona: Ajuntament de Barcelona, 1984, p. 112 (Treballs del Museu de Zoologia). 
  3. Tzanazakis, Minos E. «Hazelnut and Wallnut Twig Borer». A: John L. Capinera (redacció). Encyclopedia of Entomology (en anglès). vol. 4. Springer Science & Business Media, 2008, p. 1772-74. ISBN 9781402062421. 
  4. 4,0 4,1 Aguiló i Garsot, Joan «L'Obrera Linearis de l'avellaner» (pdf). Agricultura, any VI n°8, 20 abril 1922 (1922-04-20), pàg. 202-204.
  5. Bahari, Ali; Demirbaği, Zihni «Isolation of pathogenic bacteria from Oberea linearis (Coleptera: Cerambycidae)» (en anglès). Biologia, vol. 62 n° 1, 2007, pàg. 13-18. ISSN: 0006-308.