Corc dels brots de l'avellaner: diferència entre les revisions
m Bot estandarditza crida a infotaula per facilitar-ne el manteniment. |
m Manteniment de plantilles |
||
Línia 2: | Línia 2: | ||
| taxon = subordre |
| taxon = subordre |
||
}} |
}} |
||
El '''corc dels brots de l'avellaner''' (''Oberea linearis'') és una espècie de [[coleòpter]] de la família dels [[cerambícid]]s.<ref>{{Ref-llibre |cognom= Barberà |nom= Claudi |
El '''corc dels brots de l'avellaner''' (''Oberea linearis'') és una espècie de [[coleòpter]] de la família dels [[cerambícid]]s.<ref>{{Ref-llibre |cognom= Barberà |nom= Claudi |capítol= corc dels brots de l'avellaner |títol= Léxic de les plagues i malalties dels conreus de Catalunya |editorial= Institut d'Estudis Catalans|lloc= Barcelona |data= 1998 |pàgina= 33 |isbn= 9788472834231}}</ref> Viu principalment als [[avellaner]]s tot i que se l'ha trobat en altres [[hoste]]s com el [[noguer]], els [[Carpí (gènere)|carpins]], [[alnus]] i [[om]]s.<ref>{{Ref-llibre |cognom= Vives |nom= E|capítol= 2 17. Oberea linearis (L., 176 1) |urlcapítol= |títol= Cerambícidos (Coleoptera) de la Península Ibérica y de las Islas Baleares|url= http://www.cerambycoidea.com/titles/vives1984.pdf |format=pdf |llengua= castellà |volum= vol. 2 |editorial= Ajuntament de Barcelona |lloc= Barcelona |data= 1984 |pàgines= 112|col·lecció= Treballs del Museu de Zoologia}}</ref> És un insecte [[xilòfag|xilo-]] i [[polífag]], considerat com una [[plaga]] de l'[[avellaner]]. |
||
== Descripció i cicle biològic == |
== Descripció i cicle biològic == |
||
L'adult és un petit longicorni de cos prim que mideix uns quinze mil·límetres de color negre menys els palpes, les potes i uns pèls pdel davant del [[mesotòrax]] que són grogs. El [[protòrax]]és globulós sense espines laterals. Els [[èlitre]]s són puntejats, subparalles, tallats apicalment sense escotadura i cobreixen el [[pigidi]], amb ratlla surural ben marcada, i ales funcionals. Les antenes són tan llargues com el cos. La larva adulta mideix quinze mm en nou segments de color grog, excepte l'[[epístoma]] i la boca que són negrosos. És [[àpode|àpoda]] i es mou en apoiar-se amb la boca, el dors i l'últim segment abdominal. A zones calents el [[corc]] viu dos anys abans de [[pupa]]r-se, a zones més fredes fins a tres anys.<ref>{{Ref-llibre |cognom = Tzanazakis |nom = Minos E |capítol= Hazelnut and Wallnut Twig Borer |editor= John L. Capinera (redacció) |títol= Encyclopedia of Entomology |llengua=anglès |volum= vol. 4|edició= |editorial= Springer Science & Business Media |
L'adult és un petit longicorni de cos prim que mideix uns quinze mil·límetres de color negre menys els palpes, les potes i uns pèls pdel davant del [[mesotòrax]] que són grogs. El [[protòrax]]és globulós sense espines laterals. Els [[èlitre]]s són puntejats, subparalles, tallats apicalment sense escotadura i cobreixen el [[pigidi]], amb ratlla surural ben marcada, i ales funcionals. Les antenes són tan llargues com el cos. La larva adulta mideix quinze mm en nou segments de color grog, excepte l'[[epístoma]] i la boca que són negrosos. És [[àpode|àpoda]] i es mou en apoiar-se amb la boca, el dors i l'últim segment abdominal. A zones calents el [[corc]] viu dos anys abans de [[pupa]]r-se, a zones més fredes fins a tres anys.<ref>{{Ref-llibre |cognom = Tzanazakis |nom = Minos E |capítol= Hazelnut and Wallnut Twig Borer |editor= John L. Capinera (redacció) |títol= Encyclopedia of Entomology |llengua=anglès |volum= vol. 4|edició= |editorial= Springer Science & Business Media|data= 2008|pàgina= |pàgines= 1772-74 |col·lecció= |isbn=9781402062421}}</ref> |
||
El primera any rosega una mina d'aproximadament migt metre cap avall, amb uns forats vers l'exterior per a evacuar el corquim. L'any següent pujar cap amunt. Uns mesos abans de pupar-se s'apropa de l'escorça i la rosega parcialment, per tal de facilitar la sortida de l'adult. La puapció es fa al maig i els adults surten al juny.<ref name = aig>{{ref-publicació |cognom=Aguiló i Garsot |nom= Joan |
El primera any rosega una mina d'aproximadament migt metre cap avall, amb uns forats vers l'exterior per a evacuar el corquim. L'any següent pujar cap amunt. Uns mesos abans de pupar-se s'apropa de l'escorça i la rosega parcialment, per tal de facilitar la sortida de l'adult. La puapció es fa al maig i els adults surten al juny.<ref name = aig>{{ref-publicació |cognom=Aguiló i Garsot |nom= Joan|article= L'Obrera Linearis de l'avellaner |url=https://ddd.uab.cat/pub/agricultura/agricultura_a1922m4d20n8@ahcb.pdf |format= pdf |publicació= Agricultura |volum = any VI n°8 |data= {{data inici|1922|4|20}} |pàgina=202-204}}</ref> |
||
== Plaga i tractament == |
== Plaga i tractament == |
||
La larva rosega el moll de les branquetes terminals de l'avellaner. El millor moment per a controlar la plaga és al juny quan els adults surten per aparellar-se i fer la posta. Hi ha tractament químics. També és important tallar les rametes infectades que es reconeixen per les fulles mústiques i groguenques.<ref name = aig/> Uns estudis recents van estudiar la possibilitat de control [[Microbiologia|microbiològic]] en utilitzar [[bacteris]] com enemics naturals.<ref>{{ref-publicació |cognom= Bahari|nom= Ali |cognom2=Demirbaği |nom2= Zihni |article= Isolation of pathogenic bacteria from Oberea linearis (Coleptera: Cerambycidae) |url= http://www.degruyter.com/view/j/biolog.2007.62.issue-1/s11756-007-0009-4/s11756-007-0009-4.xml|llengua=anglès |publicació= Biologia |volum= vol. 62 n° 1 |
La larva rosega el moll de les branquetes terminals de l'avellaner. El millor moment per a controlar la plaga és al juny quan els adults surten per aparellar-se i fer la posta. Hi ha tractament químics. També és important tallar les rametes infectades que es reconeixen per les fulles mústiques i groguenques.<ref name = aig/> Uns estudis recents van estudiar la possibilitat de control [[Microbiologia|microbiològic]] en utilitzar [[bacteris]] com enemics naturals.<ref>{{ref-publicació |cognom= Bahari|nom= Ali |cognom2=Demirbaği |nom2= Zihni |article= Isolation of pathogenic bacteria from Oberea linearis (Coleptera: Cerambycidae) |url= http://www.degruyter.com/view/j/biolog.2007.62.issue-1/s11756-007-0009-4/s11756-007-0009-4.xml|llengua=anglès |publicació= Biologia |volum= vol. 62 n° 1|data= 2007 |pàgina= |pàgines=13-18 |issn= 0006-308}}</ref> |
||
De vegades es confonen amb altres plagues de l'avellaner, com el ''[[Cerambyx scopolii]]'', el ''[[Cerambyx heros]]'' que ans al contrari de l{{'}}''O. Linearis'' viuen a l'estat d'adults a les mines dins de la fusta. |
De vegades es confonen amb altres plagues de l'avellaner, com el ''[[Cerambyx scopolii]]'', el ''[[Cerambyx heros]]'' que ans al contrari de l{{'}}''O. Linearis'' viuen a l'estat d'adults a les mines dins de la fusta. |
||
Línia 16: | Línia 16: | ||
== Bibliografia == |
== Bibliografia == |
||
{{Commonscat}} |
{{Commonscat}} |
||
* {{Ref-llibre |cognom= Torras i Casals |nom= Camil |
* {{Ref-llibre |cognom= Torras i Casals |nom= Camil |títol= Oberea linearis, L. [Manuscrit] | editorial = [[Fundació Bosch i Cardellach]] |lloc = Sabadell |data= 25 de febrer de 1978 |pàgines= 5}} |
||
== Referències == |
== Referències == |
Revisió del 15:15, 13 juny 2021
Oberea linearis | |
---|---|
Taxonomia | |
Super-regne | Eukaryota |
Regne | Animalia |
Fílum | Arthropoda |
Classe | Insecta |
Ordre | Coleoptera |
Subordre | Polyphaga |
Família | Cerambycidae |
Tribu | Phytoeciini |
Gènere | Oberea |
Espècie | Oberea linearis Linnaeus, 1761 |
El corc dels brots de l'avellaner (Oberea linearis) és una espècie de coleòpter de la família dels cerambícids.[1] Viu principalment als avellaners tot i que se l'ha trobat en altres hostes com el noguer, els carpins, alnus i oms.[2] És un insecte xilo- i polífag, considerat com una plaga de l'avellaner.
Descripció i cicle biològic
L'adult és un petit longicorni de cos prim que mideix uns quinze mil·límetres de color negre menys els palpes, les potes i uns pèls pdel davant del mesotòrax que són grogs. El protòraxés globulós sense espines laterals. Els èlitres són puntejats, subparalles, tallats apicalment sense escotadura i cobreixen el pigidi, amb ratlla surural ben marcada, i ales funcionals. Les antenes són tan llargues com el cos. La larva adulta mideix quinze mm en nou segments de color grog, excepte l'epístoma i la boca que són negrosos. És àpoda i es mou en apoiar-se amb la boca, el dors i l'últim segment abdominal. A zones calents el corc viu dos anys abans de pupar-se, a zones més fredes fins a tres anys.[3]
El primera any rosega una mina d'aproximadament migt metre cap avall, amb uns forats vers l'exterior per a evacuar el corquim. L'any següent pujar cap amunt. Uns mesos abans de pupar-se s'apropa de l'escorça i la rosega parcialment, per tal de facilitar la sortida de l'adult. La puapció es fa al maig i els adults surten al juny.[4]
Plaga i tractament
La larva rosega el moll de les branquetes terminals de l'avellaner. El millor moment per a controlar la plaga és al juny quan els adults surten per aparellar-se i fer la posta. Hi ha tractament químics. També és important tallar les rametes infectades que es reconeixen per les fulles mústiques i groguenques.[4] Uns estudis recents van estudiar la possibilitat de control microbiològic en utilitzar bacteris com enemics naturals.[5]
De vegades es confonen amb altres plagues de l'avellaner, com el Cerambyx scopolii, el Cerambyx heros que ans al contrari de l'O. Linearis viuen a l'estat d'adults a les mines dins de la fusta.
Bibliografia
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Corc dels brots de l'avellaner |
- Torras i Casals, Camil. Oberea linearis, L. [Manuscrit]. Sabadell: Fundació Bosch i Cardellach, 25 de febrer de 1978, p. 5.
Referències
- ↑ Barberà, Claudi. «corc dels brots de l'avellaner». A: Léxic de les plagues i malalties dels conreus de Catalunya. Barcelona: Institut d'Estudis Catalans, 1998, p. 33. ISBN 9788472834231.
- ↑ Vives, E. «2 17. Oberea linearis (L., 176 1)». A: Cerambícidos (Coleoptera) de la Península Ibérica y de las Islas Baleares (pdf) (en castellà). vol. 2. Barcelona: Ajuntament de Barcelona, 1984, p. 112 (Treballs del Museu de Zoologia).
- ↑ Tzanazakis, Minos E. «Hazelnut and Wallnut Twig Borer». A: John L. Capinera (redacció). Encyclopedia of Entomology (en anglès). vol. 4. Springer Science & Business Media, 2008, p. 1772-74. ISBN 9781402062421.
- ↑ 4,0 4,1 Aguiló i Garsot, Joan «L'Obrera Linearis de l'avellaner» (pdf). Agricultura, any VI n°8, 20 abril 1922 , pàg. 202-204.
- ↑ Bahari, Ali; Demirbaği, Zihni «Isolation of pathogenic bacteria from Oberea linearis (Coleptera: Cerambycidae)» (en anglès). Biologia, vol. 62 n° 1, 2007, pàg. 13-18. ISSN: 0006-308.