Longus: diferència entre les revisions
Cap resum de modificació |
Cap resum de modificació |
||
| Línia 1: | Línia 1: | ||
{{Infotaula persona}} |
{{Infotaula persona}} |
||
[[Fitxer:Daphnis Chloe Cortot Louvre CC171.jpg|miniatura|''Dafnis i Cloe'' de [[Jean-Pierre Cortot]]]] |
[[Fitxer:Daphnis Chloe Cortot Louvre CC171.jpg|miniatura|''Dafnis i Cloe'' de [[Jean-Pierre Cortot]]]] |
||
'''Longus''' (en [[grec]], {{polytonic|Λόγγος}}), anomenat 'el Sofista', va ser un novel·lista de la [[Grècia antiga]] autor de l'obra ''[[Dafnis i Cloe]]'', considerada com la primera [[novel·la pastoral]]. Es coneix molt poc de la seva vida i a partir del pròleg de ''Dafnis i Cloe'' se suposa que va viure a l'[[Lesbos|illa de Lesbos]] (entorn on es desenvolupa l'obra) durant el [[segle II aC]], però podria ser altrament.<ref>{{GEC|0038418|Longus}}</ref> Aquesta obra fou impresa per primer cop a la ciutat de [[Florència]] el [[1598]]. |
'''Longus''' (en [[grec]], {{polytonic|Λόγγος}}), anomenat 'el Sofista', va ser un novel·lista de la [[Grècia antiga]] autor de l'obra ''[[Dafnis i Cloe]]'', de vegades presentada amb el títol de "Pastorals de Longus", considerada com la primera [[novel·la pastoral]]. Es coneix molt poc de la seva vida i a partir del pròleg de ''Dafnis i Cloe'' se suposa que va viure a l'[[Lesbos|illa de Lesbos]] (entorn on es desenvolupa l'obra) durant el [[segle II aC]], en època d’[[Adrià]], però podria ser altrament.<ref>{{GEC|0038418|Longus}}</ref> Aquesta obra fou impresa per primer cop a la ciutat de [[Florència]] el [[1598]]. |
||
S'ha suggerit que el nom ''Longus'' és una mala interpretació de l'última paraula del títol de l'obra ''Dafnis i Cloe'' ''Λεσβιακῶν ἐρωτικῶν λόγοι δ''', del Manuscrit Florentí. Seiler també fa l'observació que el millor manuscrit comença i acaba amb ''λόγου'' (no amb ''λόγγου'') ''ποιμενικῶν''. Si el seu nom era realment Longus, probablement era un [[llibert]] d'alguna família romana que tenia aquest nom com a [[cognomen]]. |
S'ha suggerit que el nom ''Longus'' és una mala interpretació de l'última paraula del títol de l'obra ''Dafnis i Cloe'' ''Λεσβιακῶν ἐρωτικῶν λόγοι δ''', del Manuscrit Florentí. Seiler també fa l'observació que el millor manuscrit comença i acaba amb ''λόγου'' (no amb ''λόγγου'') ''ποιμενικῶν''. Si el seu nom era realment Longus, probablement era un [[llibert]] d'alguna família romana que tenia aquest nom com a [[cognomen]]. |
||
L’elecció de l'illa de Lesbos com a escenari de la trama podria haver estat guiada per una referència a la poetessa arcaica [[Safo de Lesbos|Safo]], que era originària d’allí i és una de les principals inspiracions de l’autor. |
|||
És evident, per les al·lusions presents a la novel·la, que Longus coneixia bé la poesia grega arcaica (Safo) i hel·lenística, en particular la poesia pastoral ([[Teòcrit de Siracusa|Teòcrit]]), el teatre i la literatura antiga grega de l’època romana (especialment les [[Bucòliques]] de [[Virgili]] ): s’hi inspira i l’utilitza en la composició de la seva trama, els noms dels personatges, les descripcions i els símbols presents a la novel·la. |
|||
== Referències == |
== Referències == |
||
Revisió del 00:00, 14 juny 2021
  | |
| Nom original | (grc) Λόγγος |
|---|---|
| Biografia | |
| Naixement | segle II Lesbos (Grècia) |
| Mort | segle II |
| Activitat | |
| Ocupació | escriptor |
| Període | Imperi Romà |
| Activitat | segle II – segle III |
| Gènere | Novel·la grega |
  | |
Longus (en grec, Λόγγος), anomenat 'el Sofista', va ser un novel·lista de la Grècia antiga autor de l'obra Dafnis i Cloe, de vegades presentada amb el títol de "Pastorals de Longus", considerada com la primera novel·la pastoral. Es coneix molt poc de la seva vida i a partir del pròleg de Dafnis i Cloe se suposa que va viure a l'illa de Lesbos (entorn on es desenvolupa l'obra) durant el segle II aC, en època d’Adrià, però podria ser altrament.[1] Aquesta obra fou impresa per primer cop a la ciutat de Florència el 1598.
S'ha suggerit que el nom Longus és una mala interpretació de l'última paraula del títol de l'obra Dafnis i Cloe Λεσβιακῶν ἐρωτικῶν λόγοι δ', del Manuscrit Florentí. Seiler també fa l'observació que el millor manuscrit comença i acaba amb λόγου (no amb λόγγου) ποιμενικῶν. Si el seu nom era realment Longus, probablement era un llibert d'alguna família romana que tenia aquest nom com a cognomen.
L’elecció de l'illa de Lesbos com a escenari de la trama podria haver estat guiada per una referència a la poetessa arcaica Safo, que era originària d’allí i és una de les principals inspiracions de l’autor.
És evident, per les al·lusions presents a la novel·la, que Longus coneixia bé la poesia grega arcaica (Safo) i hel·lenística, en particular la poesia pastoral (Teòcrit), el teatre i la literatura antiga grega de l’època romana (especialment les Bucòliques de Virgili ): s’hi inspira i l’utilitza en la composició de la seva trama, els noms dels personatges, les descripcions i els símbols presents a la novel·la.
Referències
- ↑ «Longus». Gran Enciclopèdia Catalana. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
Bibliografia
- Richard F. Hardin: Love in a Green Shade: Idyllic Romances Ancient to Modern,ed.U of Nebraska Press, 2000 pàg 11, 43, 44, 52, 57, 66, 273,«Enllaç».
- Edició electrònica de ''Pastoralia de Daphne et Chloe,
Vegeu també
Altres novel·listes grecs antics:
- Caritó d'Afrodísies - Les aventures de Quéreas i Calérroe
- Xenofont d'Efes - Efesíaques
- Aquil·les Tatius - Les aventures de Leucip i Clitofont
- Heliodor d'Emesa - Aethiopica
 |
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Longus |