Pau Miró Caparrós: diferència entre les revisions
m Manteniment de plantilles |
m Manteniment de plantilles |
||
| Línia 1: | Línia 1: | ||
{{Infotaula persona}} |
{{Infotaula persona}} |
||
'''Pau Miró Caparrós''' ([[Barcelona]], [[1974]]) és actor, director i dramaturg català.<ref name="tnc">{{citar ref |cognom =DDAA |
'''Pau Miró Caparrós''' ([[Barcelona]], [[1974]]) és actor, director i dramaturg català.<ref name="tnc">{{citar ref |cognom =DDAA | títol =Teatre Nacional de Catalunya. Temporada 2012-2013- Dossier de presentació |editorial =Generalitat de Catalunya |lloc =Barcelona |data =set 2012 |consulta = 6 gener 2013 }}</ref><ref>{{ref-web|url=http://www.cccb.org/ca/participants/fitxa/pau-miro/35791 |consulta=10 de març de 2016|títol=Pau Miró|obra=web|editor=[[Centre de Cultura Contemporània de Barcelona]] (CC-BY-SA via [[Viquipèdia:Autoritzacions/CCCB|OTRS]])}}</ref> |
||
== Biografia == |
== Biografia == |
||
Revisió del 08:50, 18 juny 2021
| Biografia | |
|---|---|
| Naixement | 1974  (49/50 anys)Barcelona |
| Dades personals | |
| Formació | Institut del Teatre |
| Activitat | |
| Camp de treball | Forma dramàtica, teatre, interpretació i direcció teatral |
| Ocupació | actor, dramaturg, director de teatre |
 | |
Pau Miró Caparrós (Barcelona, 1974) és actor, director i dramaturg català.[1][2]
Biografia
Llicenciat en Interpretació per l'Institut del Teatre (1999). Format com a dramaturg a la Sala Beckett. Fundador de la companyia Menudos, formada per exalumnes de l'Institut del Teatre.[1]
Com a autor resident de la quarta edició del Projecte T6, va escriure i dirigir Singapur i Lleons, aquesta darrera com a part de la seva trilogia sobre la família juntament amb Búfals i Girafes (Premi de la Crítica Teatral de Barcelona al Millor text teatral 2009).[1]
Entre les seves obres també destaquen: Els jugadors (Temporada Alta 2011, Teatre Lliure), estrenat a italià el 2013 al Piccolo Teatro di Milano; Somriure d'elefant (Grec 2006); Bales i Ombres (un western contemporani) (Teatre Lliure, 2005) i, sobretot, Plou a Barcelona (Sala Beckett, 2004), nominat a cinc Premis Butaca, traduït al castellà, italià, francès, portuguès, polonès i anglès, i amb una important projecció internacional: estrenat el 2007 a Nàpols (Teatro Nuovo); estrenat el 2008 al Piccolo Teatro di Milano; premi nacional de la crítica a Itàlia; versió radiofònica a la Rai i també versió cinematogràfica a Itàlia; editat per l'editorial italiana Guida, amb el títol de Chiove; participant de la Setmana de Cultura Catalana a Xile, 2005; publicat per la Universitat de Richmond, Nova York; participant de la Setmana Cultural Catalana a Sao Paulo, Brasil; estrenat en castellà al Festival de Otoño de Madrid 2006, amb el títol Lluvia en el Raval a càrrec de la companyia Segundo Viento, a la sala Cuarta Pared; estrenat a Buenos Aires, Venezuela, Córdoba; convertit en guió cinematogràfic amb adaptació de Carles Mallol, Pau Miró i direcció de Carles Torrens; estrena de Llueve en Barcelona, amb direcció de Francesco Saponaro, al Centro Dramático Nacional a Madrid (2009).[1]
L'any 2013 rep el premi al millor text estranger per la seva obra "Els jugadors", atorgat pels premis Ubú, uns dels més prestigiosos dels teatre italià.[3]
A la temporada teatral 2015-2016, estrena Victòria a la sala Gran del Teatre Nacional de Catalunya amb un repartiment encapçalat per Emma Vilarasau,Jordi Boixaderas, Pere Arquillué i Mercè Arànega.[4]
L'any 2019 va estrenar a La Villarroel Una història real, escrita i dirigida per ell, i interpretada per Julio Manrique, Laura Conejero, Mireia Aixalà, i Nil Cardoner.[5]
Referències
- ↑ 1,0 1,1 1,2 1,3 DDAA. Teatre Nacional de Catalunya. Temporada 2012-2013- Dossier de presentació. Barcelona: Generalitat de Catalunya, set 2012 [Consulta: 6 gener 2013].
- ↑ «Pau Miró». web. Centre de Cultura Contemporània de Barcelona (CC-BY-SA via OTRS). [Consulta: 10 març 2016].
- ↑ «Pau Miró, guardonat amb un dels premis Ubú, considerats els més prestigiosos d'Itàlia». 324.cat, 10-12-2013 [Consulta: 11 desembre 2013].
- ↑ http://www.tnc.cat/ca/vict%C3%B2ria
- ↑ «'Una història real', la incapacitat de posar-nos al lloc de l'altre a La Villarroel». Elnacional.cat, 30-10-2019 [Consulta: 16 febrer 2020].