Antonio García-Trevijano Forte: diferència entre les revisions

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Contingut suprimit Contingut afegit
mCap resum de modificació
Línia 1: Línia 1:
'''Antonio García-Trevijano Forte''' ([[Granada (Andalusia)|Granada]], [[18 de juliol]] de [[1927]]) és un polític i pensador republicà, casat i amb dos fills. Va ser professor de Dret Mercantil en la [[Universitat de Granada]] i notari. Actualment és advocat en exercici, inscrit en el Col·legi de Madrid des de 1960.
'''Antonio García-Trevijano Forte''' ([[Granada (Andalusia)|Granada]], [[18 de juliol]] de [[1927]]) és un polític i pensador republicà, casat i amb dos fills. Va ser professor de Dret Mercantil en la [[Universitat de Granada]] i notari. Actualment és advocat en exercici, inscrit en el Col·legi de Madrid des de 1960.

===Tasca Política===
==Tasca política==
Republicà convençut des de la seva joventut (el seu pare, registrador de la propietat, ja era republicà del grup de Fernández de los Ríos), va ser un dels protagonistes més rellevants en l'oposició a la dictadura de [[Francisco Franco]]. Ja en 1967, va anar el principal organitzador de la reunió clandestina de [[Comissions Obreres]] en la fàbrica de Mitges Vilma ([[Plaza de Castilla]]) que va preparar la vaga d'octubre de 1967. Al març de 1968, va ser organitzador del debat en l'Hotel Meliá, davant dos mil persones, sobre el Desafiament “Americà” de Servan Schreiber, convertint-lo en manifestació de la llibertat contra la dictadura i en conat de la rebel·lió de la joventut que dos mesos després va esclatar a París (maig del 68). El mateix any va ajudar a organitzar i dirigir la Independència de [[Guinea Equatorial]], per a la qual va redactar una Constitució Democràtica, que no va arribar a entrar en vigor perquè el Govern de Franco va imposar la Constitució redactada per [[Miguel Herrero y Rodríguez de Miñón]], amb la qual [[Francisco Macías Nguema]] es va proclamar President vitalici.
Republicà convençut des de la seva joventut (el seu pare, registrador de la propietat, ja era republicà del grup de Fernández de los Ríos), va ser un dels protagonistes més rellevants en l'oposició a la dictadura de [[Francisco Franco]]. Ja en 1967, va anar el principal organitzador de la reunió clandestina de [[Comissions Obreres]] en la fàbrica de Mitges Vilma ([[Plaza de Castilla]]) que va preparar la vaga d'octubre de 1967. Al març de 1968, va ser organitzador del debat en l'Hotel Meliá, davant dos mil persones, sobre el Desafiament “Americà” de Servan Schreiber, convertint-lo en manifestació de la llibertat contra la dictadura i en conat de la rebel·lió de la joventut que dos mesos després va esclatar a París (maig del 68). El mateix any va ajudar a organitzar i dirigir la Independència de [[Guinea Equatorial]], per a la qual va redactar una Constitució Democràtica, que no va arribar a entrar en vigor perquè el Govern de Franco va imposar la Constitució redactada per [[Miguel Herrero y Rodríguez de Miñón]], amb la qual [[Francisco Macías Nguema]] es va proclamar President vitalici.



Revisió del 09:40, 12 oct 2008

Antonio García-Trevijano Forte (Granada, 18 de juliol de 1927) és un polític i pensador republicà, casat i amb dos fills. Va ser professor de Dret Mercantil en la Universitat de Granada i notari. Actualment és advocat en exercici, inscrit en el Col·legi de Madrid des de 1960.

Tasca política

Republicà convençut des de la seva joventut (el seu pare, registrador de la propietat, ja era republicà del grup de Fernández de los Ríos), va ser un dels protagonistes més rellevants en l'oposició a la dictadura de Francisco Franco. Ja en 1967, va anar el principal organitzador de la reunió clandestina de Comissions Obreres en la fàbrica de Mitges Vilma (Plaza de Castilla) que va preparar la vaga d'octubre de 1967. Al març de 1968, va ser organitzador del debat en l'Hotel Meliá, davant dos mil persones, sobre el Desafiament “Americà” de Servan Schreiber, convertint-lo en manifestació de la llibertat contra la dictadura i en conat de la rebel·lió de la joventut que dos mesos després va esclatar a París (maig del 68). El mateix any va ajudar a organitzar i dirigir la Independència de Guinea Equatorial, per a la qual va redactar una Constitució Democràtica, que no va arribar a entrar en vigor perquè el Govern de Franco va imposar la Constitució redactada per Miguel Herrero y Rodríguez de Miñón, amb la qual Francisco Macías Nguema es va proclamar President vitalici.

En 1974 va organitzar a París les trobades de Joan de Borbó amb els grups republicans i Ruedo Ibérico, on va manifestar el seu rebuig del nomenament de Joan Carles com a successor. Aquest mateix any va ser organitzador i Coordinador de la Junta Democràtica d'Espanya, redactant tots els seus manifestos i fundant un centenar de Juntes locals i sectorials per tota Espanya. Va donar el discurs de presentació de la Junta al Parlament Europeu a Estrasburg. En 1976 va organitzar la fusió de la Junta Democràtica d'Espanya i la Plataforma de Convergència (Platajunta), de la qual també va ser Coordinador. Aquest any també va organitzar la primera convocatòria nacional sota el lema “Amnistia-Llibertat”, presidint la històrica manifestació de Las Palmas. A les eleccions generals espanyoles de 1977 es presentà com a candidat del Frente Democrático de Izquierdas (FDI), però va obtenir uns resultats minsos i no fou escollit diputat.

En 1977 funda la Revista “Reporter”, on denuncia públicament, en més de 50 articles, la traïció dels partits clandestins legalitzats per Adolfo Suárez González, contra el compromís signat amb Antonio García-Trevijano Forte de no acceptar Constitució alguna que no sortís d'un període de llibertat constituent que donés a la República l'oportunitat de ser escollida. Disset anys després presenta el llibre El Discurso de la República en el Paranimf, davant més de 2000 persones, trencant el tabú de la paraula i de la idea.

És membre fundador de l'AEPI en 1998, juntament amb directors de premsa i ràdio, per a coordinar la denúncia de corrupció dels governs de Felipe González Márquez. Ha participat en multitud de debats i col·loquis, tant en congressos com en programes de televisió sobre política. Actualment, exerceix de Conferenciant de la llibertat política per tota Espanya i cap visible del Moviment dels Ciutadans cap a la República Constitucional (MCRC).

Obres

  • La alternativa democrática
  • El discurso de la República
  • Frente a la Gran Mentira
  • Pasiones de servidumbre