Solo (música): diferència entre les revisions

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Contingut suprimit Contingut afegit
m Manteniment de plantilles
m neteja i estandardització de codi
Línia 3: Línia 3:
En [[música]], un '''solo''' és una [[composició musical|peça]] o una [[Secció (música)|secció]] d'una peça tocada o cantada un sol instrument o una sola veu,<ref>{{Ref-web|url=http://esadir.cat/entrades/fitxa/node/solo|títol=solo|consulta=2018-01-28|nom=(ASI) Corporació Catalana de Mitjans Audiovisuals,|editor=CCMA|data=''s.d''}}</ref> que toca tot sol, o amb acompanyament que tot i així queda secundari.<ref>{{GEMUS|2312}}</ref><ref>{{TERMCAT|solo}}</ref>
En [[música]], un '''solo''' és una [[composició musical|peça]] o una [[Secció (música)|secció]] d'una peça tocada o cantada un sol instrument o una sola veu,<ref>{{Ref-web|url=http://esadir.cat/entrades/fitxa/node/solo|títol=solo|consulta=2018-01-28|nom=(ASI) Corporació Catalana de Mitjans Audiovisuals,|editor=CCMA|data=''s.d''}}</ref> que toca tot sol, o amb acompanyament que tot i així queda secundari.<ref>{{GEMUS|2312}}</ref><ref>{{TERMCAT|solo}}</ref>


La paraula prové de l'[[italià]] ''solo''.<ref>{{Ref-llibre |cognom=Bruguera i Talleda|nom=Jordi|cognom2=Fluvià i Figueras|nom2=Assumpta|enllaçautor2= |capítol= solo|títol= Diccionari etimològic |editorial = Enciclopèdia Catalana |lloc = Barcelona |data=1996 (2004, 4a edició)|pàgina = 859|isbn= 9788441225169 }}</ref> El plural italià és ''soli'' per bé que la forma catalanitzada més corrent és solos. A més, la paraula ''solos'' pot ser utilitzada per referir-se a un nombre petit de parts simultànies assignades a músics solistes en una composició orquestral.{{CC|data=gener de 2018}} En el ''[[concerto grosso]]'' barroc, el terme per designar tal grup de solistes és ''[[concertino]]''.
La paraula prové de l'[[italià]] ''solo''.<ref>{{Ref-llibre |cognom=Bruguera i Talleda|nom=Jordi|cognom2=Fluvià i Figueras|nom2=Assumpta|capítol= solo|títol= Diccionari etimològic |editorial = Enciclopèdia Catalana |lloc = Barcelona |data=1996 (2004, 4a edició)|pàgina = 859|isbn= 9788441225169 }}</ref> El plural italià és ''soli'' per bé que la forma catalanitzada més corrent és solos. A més, la paraula ''solos'' pot ser utilitzada per referir-se a un nombre petit de parts simultànies assignades a músics solistes en una composició orquestral.{{CC|data=gener de 2018}} En el ''[[concerto grosso]]'' barroc, el terme per designar tal grup de solistes és ''[[concertino]]''.


En el [[Música barroca|barroc]] i períodes [[Classicisme musical|clàssics]], la paraula ''solo'' era virtualment equivalent a [[sonata]], i es podria referir o a una peça per a un instrument de melodia amb acompanyament continu, o a una sonata per a un instrument de melodia sol, com les [[sonates i partites per a violí sol (Bach)|Sonates i partites per a violí sol]] de [[Johann Sebastian Bach]].<ref>{{ref-llibre|nom =David |cognom =Fuller| capítol =Solo| títol = The New Grove Dictionary of Music and Musicians|edició = 2a |coautors =Stanley Sadie i John Tyrrell|lloc = London| editorial =Macmillan Publishers|data = 2001}}</ref> En moltes actuacions de [[jazz]], cada número alterna seccions de conjunt amb seccions de solo on un artista interpreta sol, o amb l'[[acompanyament musical]] discret d'altres músics.
En el [[Música barroca|barroc]] i períodes [[Classicisme musical|clàssics]], la paraula ''solo'' era virtualment equivalent a [[sonata]], i es podria referir o a una peça per a un instrument de melodia amb acompanyament continu, o a una sonata per a un instrument de melodia sol, com les [[sonates i partites per a violí sol (Bach)|Sonates i partites per a violí sol]] de [[Johann Sebastian Bach]].<ref>{{ref-llibre|nom =David |cognom =Fuller| capítol =Solo| títol = The New Grove Dictionary of Music and Musicians|edició = 2a |coautors =Stanley Sadie i John Tyrrell|lloc = London| editorial =Macmillan Publishers|data = 2001}}</ref> En moltes actuacions de [[jazz]], cada número alterna seccions de conjunt amb seccions de solo on un artista interpreta sol, o amb l'[[acompanyament musical]] discret d'altres músics.

Revisió del 05:51, 21 juny 2021

Louis Armstrong com a solista

En música, un solo és una peça o una secció d'una peça tocada o cantada un sol instrument o una sola veu,[1] que toca tot sol, o amb acompanyament que tot i així queda secundari.[2][3]

La paraula prové de l'italià solo.[4] El plural italià és soli per bé que la forma catalanitzada més corrent és solos. A més, la paraula solos pot ser utilitzada per referir-se a un nombre petit de parts simultànies assignades a músics solistes en una composició orquestral.[cal citació] En el concerto grosso barroc, el terme per designar tal grup de solistes és concertino.

En el barroc i períodes clàssics, la paraula solo era virtualment equivalent a sonata, i es podria referir o a una peça per a un instrument de melodia amb acompanyament continu, o a una sonata per a un instrument de melodia sol, com les Sonates i partites per a violí sol de Johann Sebastian Bach.[5] En moltes actuacions de jazz, cada número alterna seccions de conjunt amb seccions de solo on un artista interpreta sol, o amb l'acompanyament musical discret d'altres músics.

En la música popular un solo fa referència a una melodia improvisada i agradable[6] interpretada per un artista solista o destacat i també es pot referir a un solo de percussió. En el gènere de música country un solo s'anomena un ride.[cal citació] Al cas de grups musicals, també es parla de carrera solo, quan un membre a un cert moment comença cantant o tocant sol.

Referències

  1. «solo». CCMA, s.d. [Consulta: 28 gener 2018].
  2. «Solo (música)». Gran Enciclopèdia de la Música. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
  3. «Solo (música)». Cercaterm. TERMCAT, Centre de Terminologia.
  4. Bruguera i Talleda, Jordi; Fluvià i Figueras, Assumpta. «solo». A: Diccionari etimològic. Barcelona: Enciclopèdia Catalana, 1996 (2004, 4a edició), p. 859. ISBN 9788441225169. 
  5. Fuller, David; Stanley Sadie i John Tyrrell. «Solo». A: The New Grove Dictionary of Music and Musicians. 2a. London: Macmillan Publishers, 2001. 
  6. Miller, Michael. The Complete Idiot's Guide to Solos & Improv' (en anglès), 2004. ISBN 1592572103.