Vés al contingut

Antoni Abat: diferència entre les revisions

3.953 octets eliminats ,  fa 1 any
refer l'entrada amb noves referències i retirar les plantilles
m (Majúscules)
(refer l'entrada amb noves referències i retirar les plantilles)
{{Parafrasejat similar|article (diversos fragments al llarg del text)|font=http://www.festes.org/directori.php?id=57|lliure=no (CC-BY-NC; no comercial)}}
{{Infotaula persona
| nom = Sant Antoni abat, o<br>Antoni el Gran, o<br>Antoni d'Egipte
| patronatge = Animals (a Catalunya, especialment els animals de peu rodó); [[traginer]]s i corredors d'animals; [[el Perelló]]; [[Illes Balears]], [[Menorca]], [[Sant Antoni de Portmany]] (Eivissa); Orde dels [[Canonges Regulars de Sant Antoni de Viena]]
}}
'''Antoni Abat''', també conegut com '''sant Antoni el Gran''', '''sant Antoni del porquet''' o '''sant Antoni dels ases''' ([[Memfis]], [[250]] – [[Kolzim]], [[17 de gener]] de [[356]]) va ser un [[anacoreta]] i [[sant]] d'origen [[egipci]].<ref name=":0">{{Ref-web|títol=Antoni Abat {{!}} enciclopèdia.cat|url=https://www.enciclopedia.cat/ec-gec-0004399.xml|consulta=2021-06-23}}</ref> Va néixer en el si d'una família apoderada. En quedar-se orfe de ben jove, va repartir tota la seva fortuna entre les persones més necessitades i va emprendre una vida d'ermità.<ref name=":1">{{Ref-web|títol=Qui era, segons la tradició cristiana, Sant Antoni Abat?|url=https://www.totsantcugat.cat/actualitat/societat/sant-antoni-abat_2108006102.html|consulta=2021-06-23|llengua=ca}}</ref> El 270, es retirà al desert, on passà la major part de la seva vida.<ref name=":0" />
'''Sant Antoni Abat''' o '''Antoni Abbàs''' ([[Alt Egipte]], [[251]] ? - [[356]]) fou un [[monjo]] [[cristianisme|cristià]] pioner de l'[[eremitisme]]. És considerat el patró dels animals de peu rodó i, per extensió, de tots els animals domèstics, així com dels [[traginers]]. La llegenda explica que era un gran amic dels animals i, quan en veia un de ferit, el guaria. Així ho va fer amb un porquet, que, per mostrar-li el seu agraïment, va decidir acompanyar-lo la resta de la seva vida; és per això que popularment se l'anomena '''sant Antoni del porquet''' i, també, '''sant Antoni dels ases'''. Cal no confondre'l amb sant [[Antoni de Pàdua]].
 
Entre les seves gestes més conegudes, són molt anomenades les seves lluites contra les temptacions [[Diable|diabòliques]], així com la visita que féu a [[Sant Pau l'Ermità|sant Pau l'ermità]].<ref name=":2">{{Ref-web|títol=Sant Antoni Abat {{!}} Museu Nacional d'Art de Catalunya|url=https://www.museunacional.cat/ca/sant-antoni-abat|consulta=2021-06-23}}</ref> A l’alta edat mitjana, es va fundar, sota la seva invocació, l’orde religiós dels [[Antonians|Canonges Regulars de Sant Antoni]] o Antonians, una congregació especialitzada en la curació de [[Malaltia contagiosa|malalties contagioses]].<ref name=":2" />
== Vida ==
Nascut el 251 a [[Coma (Egipte)|Coma]], prop d'[[Heracleòpolis Magna]]. Va repartir els seus béns als 19 anys i va anar a viure sol a la rodalia del seu lloc de naixement. La dieta dura i les feines que feia van minar la seva salut, però va viure molts anys (suposadament fins als 105 anys).
 
Sant Antoni es representa com un ancià amb barba, vestit amb roba de sac i amb caputxa, i amb una campana, un porquet, un bàcul amb forma de [[Tau (lletra grega)|tau]] i el foc sagrat, en al·lusió a l'[[ergotisme]] que curaven els antonians.<ref name=":2" /> Tant a Orient com a Occident gaudeix de molta popularitat. Als Països Catalans diverses [[Església (edifici)|esglésies]] i [[Capella (arquitectura)|capelles]] honoren el seu nom.<ref name=":0" /> Se'l considera patró dels animals,<ref name=":1" /> dels [[Pagès|pagesos]] i dels [[Traginer|traginers]]. Així, el 17 de gener, dia de la seva festa, es celebra amb la benedicció del bestiar i la [[Tres Tombs|cavalcada dels Tres Tombs]].<ref name=":0" /> <gallery>
El [[285]] es va retirar a les muntanyes d'Egipte oriental en un castell abandonat on va viure 20 anys. El 305 va tornar a la vida comunitària i es rodejà d'un nombre de deixebles, es diu que feia miracles; amb els seus seguidors va fundar dos establiments a les muntanyes orientals i un altre prop d'[[Arsinoe (Egipte)|Arsinoe]], i ell mateix passava el temps en algun d'aquests establiments.
 
El [[311]] sota l'emperador [[Maximià]] va intentar morir màrtir, però no ho va aconseguir. Va fundar un nou establiment conegut com a "muntanya de Sant Antoni" i es va relacionar sovint amb [[Sant Atanasi d'Alexandria|Sant Atanasi]], bisbe d'[[Alexandria]]. Quan aquest fou exiliat va intentar el seu restabliment intercedint amb l'emperador [[Constantí el Gran]], que no li va concedir però el va invitar a [[Constantinoble]], proposta rebutjada per Antoni.
 
Es va oposar als [[arrianisme|arrians]]. Encara va veure la restauració d'Atanasi als 104 anys, i va anar a Alexandria, però va tornar a les muntanyes on va morir el [[17 de gener]] del [[356]]. Fou enterrat en secret. Es conserven una vintena de cartes suposadament seves però només set són amb seguretat genuïnes. [[Sant Atanasi d'Alexandria|Sant Atanasi]] va escriure la seva vida.
<gallery>
Fitxer:Heiliger Antonius Abbas.jpg|Pintura del Mestre de Meßkirch, 1535 (Donaueschingen, Fürstenbergsammlungen)
Fitxer:4531 - Milano - S. Maria d. Carmine - Osvaldo Bignami, S. Antonio Abate - Foto Giovanni Dall'Orto, 3-Jan-2008.jpg|Pintura d'Osvaldo Bignami, 1909 (Milà, Santa Maria del Carmine)
</gallery>
 
== Llegenda ==
Sant Antoni, segons la biografia contada per [[sant Atanasi d'Alexandria]], tenia 20 anys quan va sentir la crida de Déu: «Si vols ser perfecte, vés, ven el que tens i dóna-ho als pobres, i tindràs un tresor al cel; després vine, segueix-me» (Mt 19:21). Així ho va fer i es va retirar a una cova de [[Tebes (Egipte)|Tebes]]. El diable el va temptar amb diverses visions [[mortificació|mortificants]] i pecaminoses, però sant Antoni s'hi va resistir. Finalment, una plèiade de dimonis el van assaltar de nit i el van apallissar. La nit següent, els dimonis van retornar a la cova, convertits en [[mosteles]], per reobrir-li les ferides. [[Déu]] va llançar un braç de llum a la cova que va atemorir els diables, que no van retornar mai més. La proesa es va anar estenent arreu i es van multiplicar els seus deixebles.
 
== Atributs i iconografia ==
Se'l representa amb una creu en forma de [[Tau (lletra grega)|tau]] o de [[T]], acompanyat d'un porquet, o bé amb un llibre en una cova, o bé amb un gaiato d'on penja una campaneta o esquella
 
Obresː
* Taula de sant Antoni abat i sant Francesc, atribuïda a Pere de Valldebriga, segle XIV (Museu de Lleida)
* Imatge que presideix el retaule de Sant Antoni i Santa Clara, d'[[Andreu Sala]], 1686 ([[Església de Sant Vicenç de Sarrià]])
* Retaule de sant Antoni Abat. Segle XVIII. Catedral de Barcelona
 
== Festa ==
La seva festa s'escau el [[17 de gener]], essent una celebració important en els països d'influència cristiana.
 
Com a tradicional protector dels animals útils per a les feines del camp, se celebren en honor seu gran nombre de festes populars relacionades amb ells, per tal d'obtenir la fertilitat dels animals i dels aliments, i la seva purificació. En el passat va ser una festa clau en moltes poblacions, essent la festa major d'hivern o festa major petita. Actualment, el seu arrelament és un fet, tot i que la desaparició dels animals de treball podia fer pensar en l'extinció de la festa. Als països de parla catalana, la devoció popular al sant es remunta al {{segle|XII}}, per la influència dels pelegrinatges a l'abadia de Sant Antoni propera a [[Viena del Delfinat]].
 
És en honor seu que se celebren els tradicionals [[Tres Tombs]] arreu del país, com a patró dels gremis de [[traginer]]s: el sant beneeix les cavalleries i presideix les cavalcades, també anomenades '''Passades''' o '''Beneïdes'''. A les [[Balears]] i al [[País Valencià]], així com al [[Matarranya]], la festa també compta amb la presència de grans focs, fogueres o barraques, d'un tipus especial de dimonis, les botargues i d'un bon nombre de balls, cançons i tradicions gastronòmiques pròpies.<ref name="gencat1308">{{citar ref |títol =Festes d'arbres | editor = [[Generalitat de Catalunya]] |obra =Web |data =2012 |url =http://www20.gencat.cat//portal/site/culturacatalana/menuitem.be2bc4cc4c5aec88f94a9710b0c0e1a0/?vgnextoid=d3ed5c43da896210VgnVCM1000000b0c1e0aRCRD&vgnextchannel=d3ed5c43da896210VgnVCM1000000b0c1e0aRCRD&vgnextfmt=detall2&contentid=5ad2352101fd7210VgnVCM1000008d0c1e0aRCRD | consulta = Agost 2013}}</ref> També hi ha poblacions en què es representa la vida del sant i com els [[dimoni]]s intentaren cremar-lo sense aconseguir-ho.
 
A [[Falset]] ([[Priorat]]) la festa de Sant Antoni rep el nom de l'[[Encamisada]], que commemora la victòria dels falsetans sobre els [[França|francesos]].
 
A molts municipis de les comarques d'Els Ports i l'Alt Maestrat la festa rep el nom de '''Publicata de Sant Antoni''', i se celebra habitualment amb una [[Fogueres de Sant Antoni|foguera]] a la plaça major del poble.
 
A Canals, a la comarca de La Costera al País Valencià, cremen la [[Foguera de Canals|major foguera del món]] la vespra de la festivitat del Sant, patró del poble.
<gallery perrow="6">
Fitxer:Anthony_Abbot_by_Zurbaran.jpeg|'''Sant Antoni Abat''' segons Francisco de Zurbarán