Patogen: diferència entre les revisions

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Exploració interactiva de l'historial
← Edició anteriorEdició següent →
Contingut suprimit Contingut afegit
VisualWikitext
Cap resum de modificació
Cap resum de modificació
Línia 64: Línia 64:
* {{ref-llibre|cognom= Perlman |nom= Robert L. |títol= Life histories of pathogen populations |editorial= Int J Infect Dis |any= 2009 Mar; 13 (2) |pàgines=pp: 121-124. {{PMID|18922717}} |consulta= 24 juny 2021 |doi= 10.1016/j.ijid.2008.07.003 |llengua= anglès |url= https://www.sciencedirect.com/science/article/pii/S1201971208014471}}
* {{ref-llibre|cognom= Perlman |nom= Robert L. |títol= Life histories of pathogen populations |editorial= Int J Infect Dis |any= 2009 Mar; 13 (2) |pàgines=pp: 121-124. {{PMID|18922717}} |consulta= 24 juny 2021 |doi= 10.1016/j.ijid.2008.07.003 |llengua= anglès |url= https://www.sciencedirect.com/science/article/pii/S1201971208014471}}
* {{ref-llibre|cognom= Balloux |nom= Francois |títol= Q&A: What are pathogens, and what have they done to and for us? |editorial= BMC Biology |any= 2017 Oct 19; 15 (1) |pàgines=pp: 1-6. {{ISSN|1741-7007}} |nom2= Lucy |cognom2= van Dorp |consulta= 24 juny 2021 |doi= 10.1186/s12915-017-0433-z |llengua= anglès |url= https://bmcbiol.biomedcentral.com/track/pdf/10.1186/s12915-017-0433-z.pdf}}
* {{ref-llibre|cognom= Balloux |nom= Francois |títol= Q&A: What are pathogens, and what have they done to and for us? |editorial= BMC Biology |any= 2017 Oct 19; 15 (1) |pàgines=pp: 1-6. {{ISSN|1741-7007}} |nom2= Lucy |cognom2= van Dorp |consulta= 24 juny 2021 |doi= 10.1186/s12915-017-0433-z |llengua= anglès |url= https://bmcbiol.biomedcentral.com/track/pdf/10.1186/s12915-017-0433-z.pdf}}
* {{ref-llibre|cognom= Chen |nom= Chieh-Chang |títol= From germ theory to germ therapy |editorial= Kaohsiung J Med Sci |any= 2019 Feb; 35 (2) |pàgines=pp: 73-82. {{PMID|30848026}} |nom2= Yen-Nien |cognom2= Chen |nom3= Jyh-Ming |cognom3= Liou |nom4= Ming-Shiang |cognom4= Wu |cognom5= ''et al'' |consulta= 26 juny 2021 |doi= 10.1002/kjm2.12011 |llengua= anglès |url= https://onlinelibrary.wiley.com/doi/full/10.1002/kjm2.12011}}


== Vegeu també ==
== Vegeu també ==
Línia 70: Línia 71:


== Enllaços externs ==
== Enllaços externs ==
* [https://www.youtube.com/watch?v=VQy0tJ1yu9w The Germ Theory of Disease] YaleCourses. 2011 Mar {{en}}
* [https://www.youtube.com/watch?v=8pa5gs4TdtI Pathogens and Disease] SnapRevise. 2018 Ag {{en}}
* [https://www.youtube.com/watch?v=8pa5gs4TdtI Pathogens and Disease] SnapRevise. 2018 Ag {{en}}
* [https://www.youtube.com/watch?v=hudrsOt6t_w Transmisión y diseminación de agentes patógenos] Alanís Solís, PE. 2020 Ag {{es}}
* [https://www.youtube.com/watch?v=hudrsOt6t_w Transmisión y diseminación de agentes patógenos] Alanís Solís, PE. 2020 Ag {{es}}

Revisió del 18:51, 26 juny 2021

Un patogen (del grec πάθος pathos "sofriment, passió", i γἰγνομαι (γεν-) gignomai (gen-) "dono llum a"), agent infecciós o, més habitualment germen, és un agent biològic que causa malalties o pertorbacions al seu hoste.[1] Els principals mecanismes per mitjà dels quals els gèrmens originen malalties són tres:[2]

  • El contacte o l'entrada amb/dins les cèl·lules de l'hoste, provocant la mort d'aquestes.
  • L'alliberament de toxines que maten les cèl·lules a distància o d'enzims que degraden els components dels teixits, danyen els vasos sanguinis i provoquen necrosi isquèmica.
  • La inducció de la resposta immunitària de l'hoste, que pot comportar greus lesions tissulars tot i anar originàriament dirigida contra l'agent infecciós.

El terme "patogen" deriva del grec "allò que produeix sofriment". Hi ha diversos substrats i rutes pels quals un patogen pot envair un hoste; les rutes principals tenen escales de temps diferents, però la contaminació del sòl és la que té el potencial més llarg o persistent d'allotjar un patogen.

El cos humà conté moltes defenses naturals en el seu sistema immunitari contra alguns dels patògens més comuns (com ara Pneumocystis)[3] i un gran nombre de bacteris "útils" presents a la flora normal humana.[4] Tanmateix, si el sistema immunitari o els bacteris "bons" queden danyats d'alguna manera (p. ex. a causa de la quimioteràpia, el virus de la immunodeficiència humana (VIH) o de l'ús d'antibiòtics per a eliminar altres patògens), els bacteris patògens que estaven sent mantinguts a ratlla poden proliferar i causar danys a l'hoste. Aquests casos reben el nom d'infeccions oportunistes.

Alguns patògens (com ara el bacteri Yersinia pestis, que podria haver causat la pesta negra, el virus de la variola vera i el protozou de la malària) han estat els responsables d'un nombre elevadíssim de víctimes i han tingut nombrosos efectes sobre els grups afectats. Un patogen notable en temps moderns és el VIH, que se sap que ha infectat diversos milions d'humans arreu del món, juntament amb la síndrome respiratòria aguda greu (SARS) i el virus de la grip. Avui en dia, tot i que s'han fet molts avenços mèdics per a defensar-se contra la infecció per part de patògens, mitjançant l'ús de vacunes, antibiòtics i fungicides, els patògens continuen amenaçant la vida humana. Avenços socials com ara la seguretat alimentària, la higiene i el tractament de l'aigua han reduït l'amenaça d'alguns patògens.

No tots els patògens són dolents. En entomologia, els patògens són una de les "Tres P" (predadors, parasitoides i patògens) que fan la funció de control biològic natural o introduït per a suprimir plagues d'artròpodes.

Tipus de patògens

Aquesta és una llista de diferents tipus de patògens notables segons les seves característiques estructurals, amb alguns dels seus efectes coneguts i previstos sobre l'hoste infectat.

Bacteris patògens

Article principal: Bacteris patògens

Tot i que la immensa majoria de bacteris són inofensius o beneficiosos, alguns bacteris patògens causen malalties infeccioses. La malaltia bacteriana més comuna és la tuberculosi, provocada pel bacteri Mycobacterium tuberculosis, que mata uns dos milions de persones a l'any, principalment a l'Àfrica subsahariana. Els bacteris són l'origen d'altres malalties globalment importants, com ara la pneumònia, la qual pot ser provocada per bacteris com ara Haemophilus, Streptococcus i Pseudomonas[5] o d'algunes adquirides a través del menjar, especialment les que causen certes espècies de Shigel·la, E. coli, Campylobacter i Salmonella.[6] Els bacteris patògens també poden provocar infeccions com ara el tètanus, el tifus, la diftèria, la sífilis i la lepra. Els antibiòtics solen servir per a matar els bacteris, encara que els fenòmens de resistència als antibiòtics han augmentat notòriament al llarg de les darreres dècades.[7]

Virus patògens

Article principal: Taula de virus amb importància clínica

Els virus patògens són principalment els de les famílies dels adenovírids, picornavírids, herpesvírids, hepadnavírids, flavivírids, retrovírids, ortomixovírids, paramixovírids, papovaviricetes,[8] rabdovírids i togavírids. Alguns virus patògens notables causen la verola, la grip, la parotiditis epidèmica, el xarampió, la varicel·la i la rubèola. L'Ebola i el Marburg, pertanyents a la família Filoviridae, són uns altres virus patògens que provoquen una mortalitat molt alta.[9]

Viroides i virusoides

Els viroides i els virusoides són agents infectius que no estan classificats com a virus, ja que no tenen càpsida de proteïnes i infecten només a plantes. La diferència entre un viroide i un virusoide és que el virusoide només pot infectar la planta si aquesta està infectada per un virus.[10]

Prions

Els prions (PrP) són agents infecciosos formats fonamentalment per proteïnes. Es tracta de proteïnes mutades que tenen una estructura terciària alterada i que es comporten de manera patògena. Alguns exemples de malalties causades per prions són la malaltia de les vaques boges (EEB), el kuru, l'scrapie i la malaltia de Creutzfeldt-Jakob.[11]

Fongs

Aquests microorganismes eucariotes tenen nucli i orgànuls units a la membrana. Sovint afecten a persones, animals o plantes amb respostes immunològiques dèbils. Un exemple molt característic de la mena d'infeccions oportunistes que provoquen en els humans és el muguet oral originat per Candida albicans.[12]

Potència patogènica

Una teoria sobre els patògens diu que, com més temps pugui sobreviure un patogen a l'exterior del cos, més perillós és per l'hoste potencial. Per exemple, el virus de la verola pot sobreviure a l'exterior del cos humà durant aproximadament 885 dies. També és un dels virus patògens més letals, car mata una de cada deu persones que infecta. El bacteri de la tuberculosi mata una de cada cinc persones que infecta, però només sobreviu 244 dies a l'exterior de l'hoste. El virus de l'Ebola té uns efectes devastadors i nou de cada deu infectats moren, fet que acostuma a limitar l'expansió dels seus brots.

En els països que tenen estàndards sanitaris més elevats, el patògens no poden sobreviure tant de temps a l'exterior del cos. Això és considerat un encoratjament de les mutacions del patogen que el fan menys letal, car aquestes mutacions li permeten sobreviure dins l'hoste durant períodes més llargs.

Transmissió dels patògens

Article principal: Transmissió (medicina)

Una de les rutes principals per les quals l'aigua o el menjar poden quedar contaminats és l'alliberament d'aigües residuals no tractades en una font d'aigua potable o en terres arables, fent que la gent que menja o beu de fonts contaminades quedi infectada.[13] L'any 1985, als països en desenvolupament gran part de les aigües residuals eren alliberades a l'ambient o en terres arables. Aquest problema encara no està resolt a les zones més pobres del planeta.[14] Fins i tot als països desenvolupats hi ha errors periòdics dels sistemes de depuració, resultant en un desbordament del clavegueram.

Exemples de patògens

Principals patògens dels humans

Altres

Referències

  1. ↑ Alberts B, Johnson A, Lewis J, Raff M, et al «Introduction to Pathogens» (en anglès). A: Molecular Biology of the Cell. Chap. 25-1; Garland Science, New York, 2002; 4th Edition, NBK26917, pàgs: 10. ISBN 0-8153-3218-1 [Consulta: 24 juny 2021].
  2. ↑ Janeway Jr, CA; Travers, P; Walport, M; Shlomchik, MJ «Infectious agents and how they cause disease» (en anglès). A: Immunobiology: The Immune System in Health and Disease. Chap 10-1; Garland Science, New York, 2001; 5th Edition, NBK27114, pàgs: 4. ISBN 0-8153-3642-X [Consulta: 26 juny 2021].
  3. ↑ Hoving, JC «Pneumocystis and interactions with host immune receptors» (en anglès). PLoS Pathog, 2018 Feb 22; 14 (2), pp: e1006807. DOI: 10.1371/journal.ppat.1006807. ISSN: 1553-7374. PMID: 29470553 [Consulta: 24 juny 2021].
  4. ↑ Wang, B, Yao, M; Lv, L; Ling, Z; Li, L «The Human Microbiota in Health and Disease» (en anglès). Engineering, 2017 Feb; 3 (1), pp: 71-82. DOI: 10.1016/J.ENG.2017.01.008. ISSN: 2095-8099 [Consulta: 25 juny 2021].
  5. ↑ Sattar, SBA; Sharma, S «Bacterial Pneumonia» (en anglès). StatPearls [Internet]. StatPearls Publishing LLC, 2021 Maig 7; NBK513321 (rev), pàgs: 11. PMID: 30020693 [Consulta: 24 juny 2021].
  6. ↑ Addis, M; Sisay, D «A Review on Major Food Borne Bacterial Illnesses» (en anglès). J Trop Dis, 2015; 3 (4), pp: 1000176. DOI: 10.4176/2329-891X.1000176. ISSN: 2329-891X [Consulta: 24 juny 2021].
  7. ↑ Aslam, B; Wang, W; Arshad, MI; Khurshid, M; et al «Antibiotic resistance: a rundown of a global crisis» (en anglès). Infect Drug Resist, 2018 Oct 10; 11, pp: 1645-1658. DOI: 10.2147/IDR.S173867. PMC: 6188119. PMID: 30349322 [Consulta: 26 juny 2021].
  8. ↑ NCBI, Taxonomy Browser. US National Library of Medicine. «Papovaviricetes» (en anglès) pàgs: 2, 2021 Jun 2; ID: 2732421 (rev). [Consulta: 26 juny 2021].
  9. ↑ Kuhn, JH; Bào, Y; Bavari, S; Becker, S; et al «Virus nomenclature below the species level: a standardized nomenclature for filovirus strains and variants rescued from cDNA» (en anglès). Arch Virol, 2014 Maig; 159 (5), pp: 1229-1237. DOI: 10.1007/s00705-013-1877-2. PMC: 4010566. PMID: 24190508 [Consulta: 23 juny 2021].
  10. ↑ Eiras, M; Daròs, JA; Flores, R; Kitajima, EM «Viróides e Virusóides: Relíquias do Mundo de RNA» (en portuguès). Fitopatol Bras, 2006 Maig-Jun; 31 (3), pp: 229-246. DOI: 10.1590/S0100-41582006000300001. ISSN: 1678-4677 [Consulta: 24 juny 2021].
  11. ↑ McKintosh, E; Tabrizi, SJ; Collinge, J «Prion diseases» (en anglès). J Neurovirol, 2003 Abr; 9 (2), pp: 183-193. DOI: 10.1080/13550280390194082. ISSN: 1538-2443. PMID: 12707849 [Consulta: 24 juny 2021].
  12. ↑ Akpan, A; Morgan, R «Oral candidiasis» (en anglès). Postgrad Med J, 2002 Ag; 78 (922), pp: 455-459. DOI: 10.1136/pmj.78.922.455. PMC: 1742467. PMID: 12185216 [Consulta: 23 juny 2021].
  13. ↑ Manetu, WM; Karanja, AM «Waterborne Disease Risk Factors and Intervention Practices: A Review» (en anglès). OALib Journal, 2021 Maig 18; 8, pp: e7401. DOI: 10.4236/oalib.1107401. ISSN: 2333-9721 [Consulta: 26 juny 2021].
  14. ↑ Boelee, E; Geerling, G; van der Zaan, B; Blauw, A; Vethaak, AD «Water and health: From environmental pressures to integrated responses» (en anglès). Acta Trop, 2019 Maig; 193, pp: 217-226. DOI: 10.1016/j.actatropica.2019.03.011. ISSN: 1873-6254. PMID: 30857860 [Consulta: 24 juny 2021].
  15. ↑ Akram, SM; Ladd, M; King, KC «Rickettsia Prowazekii» (en anglès). StatPearls [Internet]. StatPearls Publishing LLC, 2021 Gen 31; NBK448173 (rev), pàgs: 5. PMID: 28846313 [Consulta: 24 juny 2021].

Bibliografia

Vegeu també

Enllaços externs

Obtingut de «https://ca.wikipedia.org/w/index.php?title=Patogen&oldid=27641147»