Quebratxo blanc: diferència entre les revisions

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Contingut suprimit Contingut afegit
m Bot estandarditza crida a infotaula per facilitar-ne el manteniment.
- imatge repetida
Etiqueta: editor de codi 2017
Línia 10: Línia 10:
Aquesta planta es coneix com a medicinal des de temps precolombins. Els jesuïtes que acompanyaven els primers expedicionaris per terres sud-americanes en van fer molt d'ús enfront de tota mena de febres. No va ser fins al segle XIX que va arribar a Europa donada la seva bona reputació com a [[febrífug]]. En els darrers anys el seu consum ha decaigut molt sobretot en els països occidentals on altres plantes tenen virtuts semblants i millors.
Aquesta planta es coneix com a medicinal des de temps precolombins. Els jesuïtes que acompanyaven els primers expedicionaris per terres sud-americanes en van fer molt d'ús enfront de tota mena de febres. No va ser fins al segle XIX que va arribar a Europa donada la seva bona reputació com a [[febrífug]]. En els darrers anys el seu consum ha decaigut molt sobretot en els països occidentals on altres plantes tenen virtuts semblants i millors.


[[Fitxer:Aspidosperma quebracho-blanco.jpg|120px|miniatura|esquerra|Arbre de quebratxo blanc]]
== Característiques ==
== Característiques ==
És un arbre alt amb branques joves pèndules i fulles persistents, simples, el·líptiques, coriàcies i lleugerament espinescent a l'àpex. Les flors hermafrodites es disposen en inflorescències cimoses, axil·lars i terminals. Són de color groc clar i desprenen un suau perfum un cop l'arbre està en plena floració. El fruit és un fol·licle de 7 a 12 cm de llargària que conté nombroses llavors de forma alada. La fusta, molt dura, s'utilitza per a la fabricació de mobles.
És un arbre alt amb branques joves pèndules i fulles persistents, simples, el·líptiques, coriàcies i lleugerament espinescent a l'àpex. Les flors hermafrodites es disposen en inflorescències cimoses, axil·lars i terminals. Són de color groc clar i desprenen un suau perfum un cop l'arbre està en plena floració. El fruit és un fol·licle de 7 a 12 cm de llargària que conté nombroses llavors de forma alada. La fusta, molt dura, s'utilitza per a la fabricació de mobles.
Línia 19: Línia 18:


Entre els alcaloides que s'hi han aïllat trobem derivats de la [[ioimbina]], el qual s'ha usat força sovint com a [[afrodisíac]] ateses les virtuts en les [[disfuncions erèctils]] d'aquest principi actiu. El seu ús, però, s'ha de fer sota estricte control mèdic. Al nostre país, fins fa poc s'ha usat com a [[estimulant respiratori]] i [[expectorant]] i s'ha prescrit en cas de [[bronquitis]], [[asma]] o [[emfisema pulmonar]]. Altres virtuts medicinals reconegudes són les d'[[antipirètic]], [[antisèptic]], [[tònic]], [[antimalàric]] i [[anestèsic]].
Entre els alcaloides que s'hi han aïllat trobem derivats de la [[ioimbina]], el qual s'ha usat força sovint com a [[afrodisíac]] ateses les virtuts en les [[disfuncions erèctils]] d'aquest principi actiu. El seu ús, però, s'ha de fer sota estricte control mèdic. Al nostre país, fins fa poc s'ha usat com a [[estimulant respiratori]] i [[expectorant]] i s'ha prescrit en cas de [[bronquitis]], [[asma]] o [[emfisema pulmonar]]. Altres virtuts medicinals reconegudes són les d'[[antipirètic]], [[antisèptic]], [[tònic]], [[antimalàric]] i [[anestèsic]].

{{Projectes germans}}
{{Projectes germans}}
{{Autoritat}}
{{Autoritat}}

Revisió del 05:24, 29 juny 2021

Infotaula d'ésser viuQuebratxo blanc
Aspidosperma quebracho-blanco Modifica el valor a Wikidata

Modifica el valor a Wikidata
Estat de conservació
Risc mínim
UICN61360735 Modifica el valor a Wikidata
Taxonomia
Super-regneEukaryota
RegnePlantae
OrdreGentianales
FamíliaApocynaceae
TribuAspidospermateae
GènereAspidosperma
EspècieAspidosperma quebracho-blanco Modifica el valor a Wikidata
Schltr.

El quebratxo blanc (Aspidosperma quebracho-blanco) és un arbre sud-americà de la família de les apocinàcies que habita el nord de l'Argentina, del Paraguai i de Bolívia, bàsicament a la regió del Gran Chaco. Existeixen altres quebratxos però que pertanyen a gèneres ben diferents, per bé que comparteixen la singularitat de tenir una fusta molt dura.

Etimologia

El mot Aspidosperma fa referència al prefix Aspido (en grec, coberta protectora, escut) i sperma (llavor) fent patent la duresa d'aquestes llavors alades. L'epitet específic quebracho té el seu origen en el seu nom popular que, alhora, prové de la contracció castellana de "quiebra + hacha" donant a entendre la duresa de la seva fusta.

Història

Aquesta planta es coneix com a medicinal des de temps precolombins. Els jesuïtes que acompanyaven els primers expedicionaris per terres sud-americanes en van fer molt d'ús enfront de tota mena de febres. No va ser fins al segle XIX que va arribar a Europa donada la seva bona reputació com a febrífug. En els darrers anys el seu consum ha decaigut molt sobretot en els països occidentals on altres plantes tenen virtuts semblants i millors.

Característiques

És un arbre alt amb branques joves pèndules i fulles persistents, simples, el·líptiques, coriàcies i lleugerament espinescent a l'àpex. Les flors hermafrodites es disposen en inflorescències cimoses, axil·lars i terminals. Són de color groc clar i desprenen un suau perfum un cop l'arbre està en plena floració. El fruit és un fol·licle de 7 a 12 cm de llargària que conté nombroses llavors de forma alada. La fusta, molt dura, s'utilitza per a la fabricació de mobles.

Farmacologia

Medicinalment se'n fa servir l'escorça pel contingut alt en alguns alcaloides, per bé que de manera popular també se n'han usat els fruits, les fulles i les arrels.

Entre els alcaloides que s'hi han aïllat trobem derivats de la ioimbina, el qual s'ha usat força sovint com a afrodisíac ateses les virtuts en les disfuncions erèctils d'aquest principi actiu. El seu ús, però, s'ha de fer sota estricte control mèdic. Al nostre país, fins fa poc s'ha usat com a estimulant respiratori i expectorant i s'ha prescrit en cas de bronquitis, asma o emfisema pulmonar. Altres virtuts medicinals reconegudes són les d'antipirètic, antisèptic, tònic, antimalàric i anestèsic.