El castell: diferència entre les revisions

Contingut suprimit Contingut afegit

En línia

Revisió del 21:33, 13 oct 2008

Aquest article tracta sobre l'obra de Kafka. Vegeu-ne altres significats a «es Castell».

El castell (en alemany Das Schloß) és una novel·la inacabada de Franz Kafka (el text s'acaba enmig d'una frase; Kafka n'havia abandonat l'escriptura onze mesos abans), publicat després de la seua mort el 1926.

En esta novel·la, el personatge principal, K. (com en El procés), de qui no se'n sap res, arriba a un poble situat al peu d'un castell. La resta de la història conta els esforços desesperats de K. per dur a terme la seua faena, en va.

Han sigut donades diverses interpretacions a esta novel·la. Hi ha qui veuen en El castell una metàfora de l'estat i de l'administració -de la seua distància i rigidesa-; d'altres, més metafísics, veuen en este castell inaccessible una representació del Paradís, el personatge es troba en una mena de purgatori. El laberint burocràtic del Castell pot també representar la confusió mental sense eixida que hi ha en tots els sers humans.

Hi ha traducció catalana de Lluís Solà a Edicions Proa (biblioteca A tot vent, 70).

@@ Línia 30: / Línia 30: @@
 [[ru:Замок (роман)]]
 [[sv:Slottet]]
-ELS CASTELLS NEIXEN PER DEFENSAR ELS TERRITORIS PERQUÈ EN AQUELLA ÈPOCA LES GUERRES I BATALLES EREN CONTINUES.
-EL SENYOR DEL CASTELL, QUE PODIA SER UN NOBLE O EL REI, ERA EL RESPONSABLE DELS QUE HI VIVIEN.
-ALGUNS CASTELLS EREN FORTALESES ( NOMÉS HI HAVIA SOLDATS PER VIGILAR I DEFENSAR ) PERÒ EN D'ALTRES HI VIVIA EL SENYOR AMB LA DONA, ELS FILLS ( QUE EREN MOLTS ) ELS AMICS, COSINS, ELS CRIATS, ELS VASSALLS QUE EREN ELS QUE VENIEN A APRENDRE L'OFICI D'ARMES I ELS SOLDATS QUE VIGILAVEN DES DE LES TORRES I DEFENSAVEN EL CASTELL EN CAS D'ATAC.
-LA VIDA AL CASTELL ES TRANQUIL·LA I CADA PERSONA OCUPA UN LLOC DIFERENT SEGONS LA SEVA IMPORTÀNCIA, LA SEVA FEINA O SI EREN HOMES O DONES.
-LA TORRE DE L'HOMENATGE
-ÉS LA TORRE PRINCIPAL DEL CASTELL, LA MÉS ALTA I FORTA I LA MÉS FÀCIL DE DEFENSAR SI ATACAVA L'ENEMIC. ALLÍ ES ON VIVIA EL SENYOR I LA SEVA FAMÍLIA. TAMBÉ HI HAVIA MAGATZEMS, HABITACIONS PER LA GUÀRDIA I LES MASMORRES.
-SALA DE PARAMENT
-ÉS UNA SALA ENORME AMB POCS MOBLES ON ES FAN LES GRANS CERIMÒNIES. AQUÍ EL SENYOR AMB ELS SEUS SECRETARIS I HOMES DE CONFIANÇA FA REUNIONS, FA DE JUTGE, FA LLEIS, ES COBREN ELS IMPOSTOS...
-PER LES FESTES DE NADAL, PASQUA O PENTECOSTA ( QUE ES EL COMENÇAMENT DE LA PRIMAVERA ) EL SENYOR ORGANITZA BANQUETS AMB MÚSICA I ESPECTACLES PER A TOTHOM.
-ESTANCES O HABITACIONS
-ES EL LLOC ON FAN VIDA LES DAMES I DAMISEL·LES. ALLÍ CUSEN, FILEN, TEIXEIXEN I CONVERSEN. NO SURTEN GAIRE.
-LES MARES ENSENYEN LES NOIES, LES TASQUES D'UNA FUTURA ESPOSA I LES FEINES PRÒPIES DE LA DONA.
-DINS LES ESTANCES ELS FILLS DELS NOBLES APRENIEN A LLEGIR I ESCRIURE, MATEMÀTIQUES, MÚSICA I DE VEGADES POESIA. EL MESTRE ES NORMALMENT UN CAPELLÀ.
-EL BANY ES FA A LES HABITACIONS. NO HI HAVIA CAMBRA DE BANY NI WÀTER. LES NECESSITATS ES FEIEN A TERRA.
-EN AQUELLA ÈPOCA NO EREN GAIRE NETS PERQUÈ L'AIGUA ERA DIFÍCIL D'ACONSEGUIR. S'HAVIA DE TREURE AMB GALLEDES DELS POUS I TRAGINAR-LA AMUNT I AVALL. TAMBÉ S'APROFITAVA L'AIGUA DE PLUJA QUE QUEIA A LES TEULADES I ES RECOLLIA EN UNS DIPÒSITS ANOMENATS CISTERNES.
-EL JARDÍ
-AL JARDÍ S'HI PLANTAVEN HORTALISSES I FRUITES PER MENJAR. TAMBÉ HI HAVIA PLANTES MEDICINALS QUE S'UTILITZAVEN PER CURAR LES MALALTIES I TAMBÉ ES FEIEN PRODUCTES DE BELLESA.
-EL JARDÍ ERA UN LLOC BONIC PLE DE FLORS DE RACONS TRANQUILS PER PASSEJAR, ESCOLTAR MÚSICA I PER TROBAR-SE AMB L'ENAMORAT O ENAMORADA.
-EL PATI D'ARMES
-ELS SOLDATS S'ENTRENEN I ELS JOVES APRENEN A FER SERVIR LES ARMES I A MUNTAR A CAVALL.
-LA CAPELLA
-A TOTS ELS CASTELLS HI HAVIA UNA CAPELLA (UNA ESGLÉSIA) I ELS CAPELLANS TENIEN GRAN IMPORTÀNCIA A LA VIDA DEL CASTELL:
-FEIEN DE MESTRES, CELEBRAVEN BATEJOS, CASAMENTS, BENEÏEN LES ARMES I ELS CAVALLERS...
-LA CUINA
-EN MOLTS CASTELLS LA CUINA ERA AL PATI. ESTAVA SEPARADA DELS ALTRES EDIFICIS A CAUSA DEL RISC D'INCENDIS. TENIA GRANS LLARS DE FOC PER CUINAR ELS ÀPATS. AL COSTAT DE LA CUINA HI HAVIA EL FORN DE PA, LA FRUITERIA, LA BODEGA, I CELLERS IMMENSOS.
-LA FEINA DE CUINER ERA MOLT IMPORTANT PERQUÈ AL CASTELL SOVINT ES FEIEN BANQUETS I ELS ÀPATS EREN MOLT ABUNDANTS I VARIATS.
-A TAULA
-LA TAULA ES MUNTA SOBRE UNS CAVALLETS I ES PARA AMB ESTOVALLES BLANQUES. ELS PLATS ES DISTRIBUEIXEN PER LA TAULA I PER MANTENIR-LOS CALENTS HI HA ELS ESCALFA PLATS AL VOLTANT.
-EL VIDRE ERA MOLT CAR I PER AIXÒ ELS GOTS I COPES EREN DE METALL O DE FUSTA.
-DE PLAT ES FA SERVIR UNA LLESCA DE PA.
-EL MENJAR S'AGAFA AMB LA FORQUILLA DE DUES DENTS O AMB LA PUNTA DEL GANIVET. ES CONSIDERAVA DE BONA EDUCACIÓ MENJAR AMB TRES DITS.
-MENJAVEN PORC, XAI, PEIX DE MAR O DE RIU, AUS DE CORRAL, FRUITA I VERDURA.
-LES SALSES EREN ÀCIDES, FETES AMB LLIMONA O VINAGRE.
-DE POSTRES HI HAVIA LA FRUITA DEL TEMPS, LA FRUITA SECA I ELS AGRADAVEN MOLT LES CONFITURES I LA MEL.
-BEVIEN VI I CERVESA PERÒ AMB MOLT POC ALCOHOL.
-LA VIDA A LA CORT
-AL SENYOR DEL CASTELL LI AGRADA DEMOSTRAR QUE ES MOLT RIC I PER AIXÒ ORGANITZA BANQUETS, FESTINS, TORNEJOS, CACERES...
-ELS CORTESANS PORTEN VESTITS LUXOSOS I JOIES .
-ELS JOGLARS I TROBADORS CANTEN I RECITEN POEMES.
-ELS MÚSICS TOQUEN LA VIOLA, EL LLAÜT, EL RABELL, L'ARPA, TAMBORINS I FLAUTES.
-HI HA ELS BUFONS QUE FAN RIURE.
-ALS CORTESANS ELS HI AGRADA JUGAR A ESCACS I A CARTES.
-ELS TORNEJOS
-QUAN ARRIBA LA PRIMAVERA SE CELEBREN AL CASTELL FESTES A L'AIRE LLIURE.
-DE TOTES LES CONTRADES ARRIBEN CAVALLERS QUE S'ENFRONTARAN EN ELS TORNEJOS.
-EN ELS TORNEJOS ELS CAVALLERS LLUITEN A CAVALL AMB LLANCES I ESPASES. PORTEN ARMADURES I ES DISTINGEIXEN PERQUÈ CADASCÚ DUU L'ESCUT DE LA SEVA FAMÍLIA.
-LES CACERES
-LES CACERES SERVEIXEN D'ENTRENAMENT DIARI PER ALS CAVALLERS I ALS CAVALLS.
-EL SENYOR I ELS CAVALLERS VAN SOVINT ALS BOSCOS PROPERS AL CASTELL A CAÇAR CÉRVOLS, CABIROLS, I SENGLARS.
-ELS GOSSOS DE CAÇA ELS AJUDEN A TROBAR EL RASTRE DELS ANIMALS.
-UNA ALTRA FORMA DE CAÇAR ERA UTILITZANT AUS RAPINYAIRES ENSINISTRADES COM EL FALCÓ O L'ESPARVER.
-ENSINISTRAR AQUESTES AUS ERA MOLT DIFÍCIL I PER AIXÒ EREN MOLT CARES.
-EL FALCÓ ENSINISTRAT ES DEIXA CAURE SOBRE LA PRESA, L'ATRAPA AMB LES URPES I LA COLPEJA CONTRA EL TERRA SENSE DEIXAR-LA ANAR