Àcid hexanoic: diferència entre les revisions

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Exploració interactiva de l'historial
← Edició anteriorEdició següent →
Contingut suprimit Contingut afegit
VisualWikitext
m Diacrítics
Recuperant 1 fonts i marcant-ne 0 com a no actives.) #IABot (v2.0.8
Línia 4: Línia 4:
És un [[oli]] incolor, viscós<ref>Msds - Fitxes Internacionals de Seguretat Química. {{ref-web|url= http://www.insht.es/InshtWeb/Contenidos/Documentacion/FichasTecnicas/Fisq/Ficheros/1101a1200/nspn1167.pdf|títol=Nº CAS 142-62-1. International Chemical Safety Cards (WHO/IPCS/ILO)<!--Títol generat per bot-->}}</ref> i que fa olor de [[cabra]] o altres animals de [[granja]]. El seu [[punt de fusió]] és de -3,4 °C i el [[Punt d'ebullició|d'ebullició]] 205,8 °C. La seva densitat és 0,929 g/cm³ entre 4-20 °C i el seu índex de refracció 1,41635 a 20 °C. És poc soluble en aigua i soluble en [[etanol]] i [[dietilèter]].<ref>{{Ref-web|url=http://lipidbank.jp/cgi-bin/detail.cgi?id=DFA0006|títol=LipidBank - Fatty acid(DFA0006)|consulta=2018-02-20}}</ref> Fou descobert pel químic francès [[Michel Eugène Chevreul]] (1786-1789) el 1818<ref>{{Ref-llibre|cognom=Chevreul|nom=M.E.|títol=Recherches chimiques sur les corps gras d'origine animale|url=http://archive.org/details/rechercheschimi00chevgoog|llengua=francès|data=1823|editorial=Levrault|lloc=París|pàgines=137-138}}</ref> i l'anomenà ''àcid caproic'' perquè l'obtingué de la [[mantega]] de la llet de vaca i de la de cabra.<ref>{{Ref-llibre|cognom=Thomson|nom=Thomas|títol=A System of Chemistry of Inorganic Bodies|url=https://books.google.cat/books?id=MGQ9AAAAYAAJ&pg=PA136&dq=capric+acid+chevreul&hl=ca&sa=X&ved=0ahUKEwiK28WkkN_ZAhVlTd8KHSawBiAQ6AEIJjAA#v=onepage&q=caproic%20acid%20chevreul&f=false|llengua=en|data=1831|editorial=Baldwin & Cradock}}</ref>
És un [[oli]] incolor, viscós<ref>Msds - Fitxes Internacionals de Seguretat Química. {{ref-web|url= http://www.insht.es/InshtWeb/Contenidos/Documentacion/FichasTecnicas/Fisq/Ficheros/1101a1200/nspn1167.pdf|títol=Nº CAS 142-62-1. International Chemical Safety Cards (WHO/IPCS/ILO)<!--Títol generat per bot-->}}</ref> i que fa olor de [[cabra]] o altres animals de [[granja]]. El seu [[punt de fusió]] és de -3,4 °C i el [[Punt d'ebullició|d'ebullició]] 205,8 °C. La seva densitat és 0,929 g/cm³ entre 4-20 °C i el seu índex de refracció 1,41635 a 20 °C. És poc soluble en aigua i soluble en [[etanol]] i [[dietilèter]].<ref>{{Ref-web|url=http://lipidbank.jp/cgi-bin/detail.cgi?id=DFA0006|títol=LipidBank - Fatty acid(DFA0006)|consulta=2018-02-20}}</ref> Fou descobert pel químic francès [[Michel Eugène Chevreul]] (1786-1789) el 1818<ref>{{Ref-llibre|cognom=Chevreul|nom=M.E.|títol=Recherches chimiques sur les corps gras d'origine animale|url=http://archive.org/details/rechercheschimi00chevgoog|llengua=francès|data=1823|editorial=Levrault|lloc=París|pàgines=137-138}}</ref> i l'anomenà ''àcid caproic'' perquè l'obtingué de la [[mantega]] de la llet de vaca i de la de cabra.<ref>{{Ref-llibre|cognom=Thomson|nom=Thomas|títol=A System of Chemistry of Inorganic Bodies|url=https://books.google.cat/books?id=MGQ9AAAAYAAJ&pg=PA136&dq=capric+acid+chevreul&hl=ca&sa=X&ved=0ahUKEwiK28WkkN_ZAhVlTd8KHSawBiAQ6AEIJjAA#v=onepage&q=caproic%20acid%20chevreul&f=false|llengua=en|data=1831|editorial=Baldwin & Cradock}}</ref>


Forma sals anomenades hexanoats o caproats. És un [[àcid gras]] que es troba naturalment en els [[greixos]] i olis animals, i és un dels compostos químics que li dona a la llavor del [[ginkgo]] la característica [[brillantor]] i pudor en descompondre's.<ref>La Plant' Encyclo {{ref-web|url= http://plantencyclo.free.fr/sp/ft_ginkgo_gg.html|títol=Árbol de los 40 escudos, Ginkgo biloba<!--Títol generat per bot-->}}</ref> A més, com el seu nom vulgar suggereix, és part de les suors de les cabres. La pudor dels mitjons bruts es deu a l'àcid caproic.
Forma sals anomenades hexanoats o caproats. És un [[àcid gras]] que es troba naturalment en els [[greixos]] i olis animals, i és un dels compostos químics que li dona a la llavor del [[ginkgo]] la característica [[brillantor]] i pudor en descompondre's.<ref>La Plant' Encyclo {{ref-web|url= http://plantencyclo.free.fr/sp/ft_ginkgo_gg.html|títol= Árbol de los 40 escudos, Ginkgo biloba<!--Títol generat per bot-->|consulta= 2011-06-01|arxiuurl= https://web.archive.org/web/20070327000331/http://plantencyclo.free.fr/sp/ft_ginkgo_gg.html|arxiudata= 2007-03-27}}</ref> A més, com el seu nom vulgar suggereix, és part de les suors de les cabres. La pudor dels mitjons bruts es deu a l'àcid caproic.


== Vegeu també ==
== Vegeu també ==

Revisió del 23:09, 2 jul 2021

Infotaula de compost químicÀcid hexanoic
Substància químicatipus d'entitat química Modifica el valor a Wikidata
Massa molecular116,084 Da Modifica el valor a Wikidata
Trobat en el tàxon
Artemisia xerophytica, Pota de cavall, Rhododendron mucronulatum, Deschampsia antarctica, Serenoa repens, Syagrus romanzoffiana, Sabal minor, Mongeta vermella, Erigeron philadelphicus, Quercus agrifolia, Daphne odora, albercoquer, presseguer, prunera, Actaea simplex, Cimicifuga simplex, Saussurea involucrata, Truncocolumella citrina, Plumeria rubra, Freesia hybrida, festuca alta, Geum heterocarpum, Polygala senega, regalèssia, Papaier, Spondias mombin, Capsicum annuum var. annuum, melissa, pipa, Canarium album, Evernia prunastri, Fragaria, Haploclathra leiantha, Haploclathra paniculata, Lactuca saligna, alfals, Pelargonium graveolens, Trifolium alexandrinum, ésser humà, noni, Oecophylla smaragdina, Bella de nit, Euphorbia tithymaloides, Hypericum gentianoides, Viburnum prunifolium, Nyam, Iris, magraner, Datura alba, Rosmarinus officinalis, estafisàgria, Caenorhabditis elegans, Rhodiola rosea, mango comú, cirerer, Guanabaner, llúpol, Garcinia dulcis, tabaquera, tomàquet, Safranera, Magnolia obovata, Chrozophora verbascifolia, Staphisagria macrosperma, Chrozophora tinctoria, Chrozophora obliqua, Cyperus erectus, Datura metel, Hypericum japonicum, escheríchia coli, Arabidopsis thaliana, Datura leichhardtii, Rhododendron sichotense, Festuca rubra i eucaliptus blau Modifica el valor a Wikidata
Estructura química
Fórmula químicaC₆H₁₂O₂ Modifica el valor a Wikidata
SMILES canònic
Model 2D
CCCCCC(=O)O Modifica el valor a Wikidata
Identificador InChIModel 3D Modifica el valor a Wikidata
Propietat
Punt de fusió−4 °C
−3 °C Modifica el valor a Wikidata
Punt d'ebullició205,25 °C (a 101,325 kPa) Modifica el valor a Wikidata
NFPA 704: Standard System for the Identification of the Hazards of Materials for Emergency Response () Modifica el valor a Wikidata

L'àcid hexanoic, (també anomenat, de forma no sistemàtica, àcid caproic), és un àcid carboxílic de cadena lineal amb sis àtoms de carboni, de fórmula molecular . En bioquímica és considerat un àcid gras i se simbolitza com C6:0.

Cabra salvatge de Mallorca Capra aeagrus hircus

És un oli incolor, viscós[1] i que fa olor de cabra o altres animals de granja. El seu punt de fusió és de -3,4 °C i el d'ebullició 205,8 °C. La seva densitat és 0,929 g/cm³ entre 4-20 °C i el seu índex de refracció 1,41635 a 20 °C. És poc soluble en aigua i soluble en etanol i dietilèter.[2] Fou descobert pel químic francès Michel Eugène Chevreul (1786-1789) el 1818[3] i l'anomenà àcid caproic perquè l'obtingué de la mantega de la llet de vaca i de la de cabra.[4]

Forma sals anomenades hexanoats o caproats. És un àcid gras que es troba naturalment en els greixos i olis animals, i és un dels compostos químics que li dona a la llavor del ginkgo la característica brillantor i pudor en descompondre's.[5] A més, com el seu nom vulgar suggereix, és part de les suors de les cabres. La pudor dels mitjons bruts es deu a l'àcid caproic.

Vegeu també

Referències

  1. ↑ Msds - Fitxes Internacionals de Seguretat Química. «Nº CAS 142-62-1. International Chemical Safety Cards (WHO/IPCS/ILO)».
  2. ↑ «LipidBank - Fatty acid(DFA0006)». [Consulta: 20 febrer 2018].
  3. ↑ Chevreul, M.E.. Recherches chimiques sur les corps gras d'origine animale (en francès). París: Levrault, 1823, p. 137-138. 
  4. ↑ Thomson, Thomas. A System of Chemistry of Inorganic Bodies (en anglès). Baldwin & Cradock, 1831. 
  5. ↑ La Plant' Encyclo «Árbol de los 40 escudos, Ginkgo biloba». Arxivat de l'original el 2007-03-27. [Consulta: 1r juny 2011].


Obtingut de «https://ca.wikipedia.org/w/index.php?title=Àcid_hexanoic&oldid=27699283»