Herba del pastell: diferència entre les revisions
mCap resum de modificació |
mCap resum de modificació Etiqueta: editor de codi 2017 |
||
| Línia 1: | Línia 1: | ||
| ⚫ | El '''glast''', també anomenat '''pastell''' o '''herba del pastell''' i '''herba de Sant Felip''' (''Isatis tinctoria'' L.). És una espècie de [[planta herbàcia]] biennal, de la família de les ''[[Brassicàcies|Brassicaceae]]'', que creix en estat salvatge a Europa del Sud-oest així com a l'Àsia central i occidental<ref name="spataro">{{Ref-publicació|doi=10.1007/s10722-006-0014-4|issn=0925-9864|volum=54|exemplar=3|pàgines=573–584|cognom=Spataro|nom=Giorgia|coautors=Paola Taviani, Valeria Negri|article=Genetic Variation and Population Structure in a Eurasian Collection of Isatis tinctoria L.|publicació=Genetic Resources and Crop Evolution|consulta=2014-04-18|data=2007-05-01|url=https://link.springer.com/article/10.1007/s10722-006-0014-4}}</ref>; a Europa en consta la presència des de temps [[neolític]]s. |
||
{{Infotaula d'ésser viu}} |
|||
| ⚫ | |||
| ⚫ | |||
== Història del seu cultiu == |
|||
[[Fitxer:Isatis tinctoria MHNT.BOT.2011.3.12.jpg|miniatura|''Isatis tinctoria'']] |
[[Fitxer:Isatis tinctoria MHNT.BOT.2011.3.12.jpg|miniatura|''Isatis tinctoria'']] |
||
Fin[[Segle XVI|s]] a finals del s. [[Segle XVI|XVI]], quan l'indi es posa al mercat a causa del desenvolupament de les rutes del «Orient Llunyà», l'isati era l'única font de tintura blava a Europa. |
|||
El '''glast''', també anomenat '''pastell''' o '''herba del pastell''' i '''herba de Sant Felip''' (''Isatis tinctoria'' L.) és una espècie de planta herbàcia que en temps antics era molt conreada com a tintòria principalment a l'oest i sud d'Europa. |
|||
Les primeres troballes arqueològiques de [[Llavor|llavors]] daten del [[Neolític]] i es van trobar en la cova francesa de [[Audoste]], [[Boques del Roine]]. En assentaments de l'Edat de Ferro en [[Heuneburg]], Alemanya, han quedat impressions de llavors en [[Terrissa|terrisseria]]. Els enterraments de [[Hallstatt (Alta Àustria)|Hallstatt]], [[Hochdorf]] i [[Hohmichele]] contenen tèxtils tenyits amb isati. |
|||
| ⚫ | |||
[[Juli Cèsar|Juli César]] diu en ''[[Guerra de les Gàl·lies (llibre)|de Bello Gallico]]'' que els ''Britanni'' usen ''vitrum'' per marcar els seus cossos, cosa que podria significar «tatuatge amb isati», encara que més probablement faci referència a un tipus de vidre blau verdós que era comú en aquells temps.<ref name="ní Dhoireann">Ní Dhoireann, Kym (2004) "[http://www.cyberpict.net/sgathan/essays/woad.htm The Problem of the Woad] {{Wayback|url=http://www.cyberpict.net/sgathan/essays/woad.htm}}". [[2 de juny|2 de junio]] [[2007]]</ref> Els [[pictes]] haurien pres el seu nom del [[llatí]] ''picti'', que significa «pintat popular» o, possiblement, «tatuat popular», per la seva pràctica d'anar a la batalla nus amb els cossos pintats o tatuats, la qual cosa ha estat rememorada en la cançó britànica moderna humorística ''The Woad Ode'' (''L'Oda a Isati''). No obstant això, estudis més recents posen seriosament en dubte la presumpció que l'isati fos el material que els pictes van usar per decorar-se el cos. Els experiments contemporanis amb isati proven que no es treballa bé ni com a pintura corporal ni com a pigment de tatuatge. És altament [[astringent]], i en usar-se com a tatuatge o en microlaceracions, produeix força picor i teixit lacerat que, una vegada guarit, no queda blau. L'ús comú de fems com un ingredient en el tint tradicional d'isati el fa encara més impossible d'aplicar en la pell.<ref name="ní Dhoireann" /> |
|||
És una planta de la [[Família (biologia)|família]] [[brassicàcia]] originària d'Àsia central i occidental però estesa per gran part d'Europa des de temps [[neolític]]s. |
|||
| ⚫ | |||
| ⚫ | |||
== Referències == |
== Referències == |
||
| Línia 28: | Línia 32: | ||
{{ORDENA:Herba Del Pastell}} |
{{ORDENA:Herba Del Pastell}} |
||
[[Categoria:Brassicàcies]] |
[[Categoria:Brassicàcies]] |
||
<references /> |
|||
Revisió del 10:48, 25 jul 2021
El glast, també anomenat pastell o herba del pastell i herba de Sant Felip (Isatis tinctoria L.). És una espècie de planta herbàcia biennal, de la família de les Brassicaceae, que creix en estat salvatge a Europa del Sud-oest així com a l'Àsia central i occidental[1]; a Europa en consta la presència des de temps neolítics.
En temps antics era l'única substància que donava el color blau.
L'ús d'altres colorants naturals i artificials va fer que progressivament es deixés de conrear.
Isatis tinctoria  | |
|---|---|
 | |
| Dades | |
| Font de | woad (en)  |
| Planta | |
| Tipus de fruit | silícula |
| Taxonomia | |
| Super-regne | Eukaryota |
| Regne | Plantae |
| Ordre | Brassicales |
| Família | Brassicaceae |
| Tribu | Isatideae |
| Gènere | Isatis |
| Espècie | Isatis tinctoria L., 1753 |
| Nomenclatura | |
| Sinònims | Isatis indigotica
|
Història del seu cultiu
Fins a finals del s. XVI, quan l'indi es posa al mercat a causa del desenvolupament de les rutes del «Orient Llunyà», l'isati era l'única font de tintura blava a Europa.
Les primeres troballes arqueològiques de llavors daten del Neolític i es van trobar en la cova francesa de Audoste, Boques del Roine. En assentaments de l'Edat de Ferro en Heuneburg, Alemanya, han quedat impressions de llavors en terrisseria. Els enterraments de Hallstatt, Hochdorf i Hohmichele contenen tèxtils tenyits amb isati.
Juli César diu en de Bello Gallico que els Britanni usen vitrum per marcar els seus cossos, cosa que podria significar «tatuatge amb isati», encara que més probablement faci referència a un tipus de vidre blau verdós que era comú en aquells temps.[2] Els pictes haurien pres el seu nom del llatí picti, que significa «pintat popular» o, possiblement, «tatuat popular», per la seva pràctica d'anar a la batalla nus amb els cossos pintats o tatuats, la qual cosa ha estat rememorada en la cançó britànica moderna humorística The Woad Ode (L'Oda a Isati). No obstant això, estudis més recents posen seriosament en dubte la presumpció que l'isati fos el material que els pictes van usar per decorar-se el cos. Els experiments contemporanis amb isati proven que no es treballa bé ni com a pintura corporal ni com a pigment de tatuatge. És altament astringent, i en usar-se com a tatuatge o en microlaceracions, produeix força picor i teixit lacerat que, una vegada guarit, no queda blau. L'ús comú de fems com un ingredient en el tint tradicional d'isati el fa encara més impossible d'aplicar en la pell.[2]
Referències
 |
Aquest article té bibliografia, però no se sap quina referència verifica cada part. Podeu millorar aquest article assignant cadascuna d'aquestes obres a frases o paràgrafs concrets. |
- Traditional Chinese medical use of indigo from the database www.rootdown.us
- Woad is me: informative page at UCLA Arxivat 2016-08-30 a Wayback Machine.
- The former woad industry
- USDA information on Isatis tinctoria
- Woad and its mis-association with Pictish BodyArt
- Jenny Balfour-Paul, Indigo (London British Museum 1998).
- IndigoPage.com: Information, discussion, pictures on artistic uses of indigo dye.
- From woad warriors to cancer-buster - Woad anticancer properties, New Scientist.
 |
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Herba del pastell |
- ↑ Spataro, Giorgia; Paola Taviani, Valeria Negri «Genetic Variation and Population Structure in a Eurasian Collection of Isatis tinctoria L.». Genetic Resources and Crop Evolution, 54, 3, 01-05-2007, pàg. 573–584. DOI: 10.1007/s10722-006-0014-4. ISSN: 0925-9864 [Consulta: 18 abril 2014].
- ↑ 2,0 2,1 Ní Dhoireann, Kym (2004) "The Problem of the Woad Còpia de fitxer a la Wayback Machine.". 2 de junio 2007