Guillem de Guimerà i d'Abella: diferència entre les revisions
m Bot estandarditza format de referència citada per a posterior revisió tipogràfica. |
m estandarditzant codi |
||
| Línia 23: | Línia 23: | ||
{{ORDENA:Guimera Abella, Guillem De}} |
{{ORDENA:Guimera Abella, Guillem De}} |
||
[[Categoria:Polítics de l'Urgell]] |
[[Categoria:Polítics de l'Urgell]] |
||
[[Categoria:Ciutadilla]] |
[[Categoria:Ciutadilla]] |
||
Revisió del 16:51, 25 jul 2021
| Biografia | |
|---|---|
| Naixement | segle XIV  Ciutadilla |
| Mort | 18 juliol 1396 Barberà de la Conca |
 6è President de la Generalitat de Catalunya | |
| 1376 – 1377 ← Joan I d'Empúries – Galceran de Besora i de Cartellà → Electe a: Corts de Montsó | |
| Diputat eclesiàstic de la Diputació del General de Catalunya | |
| | |
| Activitat | |
| Lloc de treball | Barcelona |
| Ocupació | polític |
| Altres | |
| Títol | gran prior de Catalunya de l'Orde de l'Hospital de Sant Joan de Jerusalem |
Guillem de Guimerà i d'Abella, president de la Generalitat de Catalunya en el període 1376-1377, nomenat per les Corts de Montsó de 1376. Fill de nobles, ingressà jove a l'Orde de l'Hospital de Sant Joan de Jerusalem on farà una carrera fulgurant. Es manifestà un magnífic gestor al front de la Castellania d'Amposta i del govern de la comanda de Villel, ambdues tasques encomanades per Sanç d'Aragó. S'enfrontà amb el rei Pere el Cerimoniós qui acaba per empresonar-ho, tot i que finalment es reconcilien fins al punt que Guillem de Guimerà col·laborarà amb el monarca en la campanya contra Jaume III de Mallorca al Rosselló. Les seves capacitats militars, de gestió i la bona sintonia amb el rei, el fan ser membre permanent de les Corts en representació del braç eclesiàstic.[1]
El punt més alt de la carrera política es donà a les Corts de Montsó (1376), on Guimerà és nomenat President de la Diputació del General. Tot i la seva bona capacitat militar i de gestió, en aquest període se li retreu una poca clara gestió econòmica en favor de l'Orde de l'Hospital. Amb tot, la seva importància el va fer formar part de l'ambaixada que visità el papa Gregori XI.[1]
A causa de les acusacions que rep, presenta la seva dimissió a les Corts de Barcelona (1377) i es concentrà en l'administració del regiment del gran priorat de Catalunya. En morir en 1396, es generà una disputa que duraria vint anys sobre el repartiment de la seva fortuna entre els seus familiars, creditors i l'Orde de l'Hospital.
Referències
- ↑ 1,0 1,1 Solé i Sabaté, Josep Maria. Història de la Generalitat de Catalunya i dels seus presidents. 1r vol. Barcelona: Generalitat de Catalunya i Fundació Endiclopèdia Catalana, 2003, p. 76-80. ISBN 8441208832.
Bibliografia
- «Guillem de Guimerà i d'Abella». Gran Enciclopèdia Catalana. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
- Història de la Generalitat de Catalunya i els seus Presidents Barcelona, Enciclopèdia Catalana. ISBN 84-412-0884-0
| Precedit per: Joan I d'Empúries |
President de la Generalitat de Catalunya 1366–1367 |
Succeït per: Galceran de Besora i de Cartellà |
