Abd-al-Mumin ibn Abd-Al·lah: diferència entre les revisions

Contingut suprimit Contingut afegit

En línia

Revisió del 20:46, 20 oct 2008

Abd al-Mumin ibn Abd Allah (Abd al-Mumin Abu l-Fath ibn Abd Allah ibn Iskandar ibn Djani Beg ibn Khwadja Muhammad ibn Abu l-Kayr) (nascut 16 de gener de 1568-mort juliol 1598) fou khan uzbek xaibànida de Transoxiana i Balkh.

De la seva joventut se sap molt poca cosa; va participar a la campanya del seu pare el 1582 contra Ulug Tag. El 1583 el seu pare Abd Allah II Khan va succeir al avi Iskandar al tron i fou designat hereu (kalkhan) rebent el govern de Balkh que va romandre sota el seu control fins a la seva mort.

En els primers anys va annexionar Badakhshan (vers 1585) i després va ajudar al seu pare a la companya del 1588-1589 contra Herat en que aquesta ciutat fou assetjada 11 mesos. Quan la ciutat fou conquerida el seu govern fou concedit a l'amir Kul Baba Kokaltash, el que va molestar a Abd al-Mumin que aspirava a rebre aquest govern. El 1589 Abd Allah el va enviar en campanya contra Abbas I el Gran al Khurasan, regió que va conquerir en gran part en els següents anys; la campanya va acabar el 1591 amb els uzbeks dominant totes les ciutats principals de la regió (Mashad, Nishapur, Khwaf, Djam, Isfarain, Sabzawar i Qain. Un exèrcit de kizilbatxis enviat per Abbas I el 1591 fou refusat però el 1592 un segon exèrcit persa va aconseguir recuperar Isfarain, Sabzawar i Nishapur. Abd al-Mumin va recuperar Nishapur el 1594; els seus darrers actes a Khurasan foren a la campanya del 1595 quan va reconquerir Sabzawar uns quants dies, però ja no va assolir cap més fita.

Abd al-Mumin ambicionava el tron del pare i això va portar a conflictes amb aquest i amb els seus amirs. Als anys 1596, 1597 i 1598 hi va haver diversos incidents que van empitjorar les relacions entre pare i fill. Abd Allah II va morir el febrer del 1598 i Abd al-Mumin es va presentar a Samarcanda i va acceptar el poder.

Va governar sis mesos en els quals la violència política fou la norma; el seu cosí Hazara Sultan es va revoltar a Tashkent i va reclamar la successió, però el intent fou reprimit de manera sagnant i brutal; el seu antic rival pel govern d'Herat, Kukaltash, fou executat; es remorejava que planejava també una purga contra els amirs del seu pare i aquestos es van anticipar; al retornar de Tashkent, i quan planejava una campanya contra Khurasan, fou assassinat al llogaret d'Uratepe, probablement el juliol de 1598. Encara que foren proclamats Abd al-Amin a Bukharà i Pir Muhammad II a Balkh, la pèrdua dels territoris occidentals davant Abbas I i els atacs kazakhs a l'est van aconsellar als amirs al cap d'uns quants mesos de portar al poder a una nova dinastia gengiskhànida anomenada toghay-timúrida, djanida o astrakhànida

@@ Línia 1: / Línia 1: @@
 '''Abd al-Mumin ibn Abd Allah''' (Abd al-Mumin Abu l-Fath ibn Abd Allah ibn Iskandar ibn Djani Beg ibn Khwadja Muhammad ibn Abu l-Kayr) (nascut [[16 de gener]] de [[1568]]-mort juliol [[1598]]) fou khan uzbek [[xaibànida]] de [[Transoxiana]] i [[Balkh]].
-De la seva joventut se sap molt poca cosa; va participar a la campanya del seu pare el [[1582]] contra Ulug Tag. El [[1583]] el seu pare Abd Allah II va succeir al avi Iskandar al tron i fou designat hereu (''kalkhan'') rebent el govern de Balkh que va romandre sota el seu control fins a la seva mort.
+De la seva joventut se sap molt poca cosa; va participar a la campanya del seu pare el [[1582]] contra Ulug Tag. El [[1583]] el seu pare [[Abd Allah II Khan]] va succeir al avi Iskandar al tron i fou designat hereu (''kalkhan'') rebent el govern de Balkh que va romandre sota el seu control fins a la seva mort.
 En els primers anys va annexionar [[Badakhshan]] (vers [[1585]]) i després va ajudar al seu pare a la companya del 1588-1589  contra [[Herat]] en que aquesta ciutat fou assetjada 11 mesos. Quan la ciutat fou conquerida el seu govern fou concedit a l'amir Kul Baba Kokaltash, el que va molestar a Abd al-Mumin que aspirava a rebre aquest govern. El [[1589]] Abd Allah el va enviar en campanya contra [[Abbas I el Gran]] al [[Khurasan]], regió que va conquerir en gran part en els següents anys; la campanya va acabar el [[1591]] amb els uzbeks dominant totes les ciutats principals de la regió ([[Mashad]], [[Nishapur]], Khwaf, Djam, Isfarain, [[Sabzawar]] i Qain. Un exèrcit de kizilbatxis enviat per Abbas I el [[1591]] fou refusat però el [[1592]] un segon exèrcit persa va aconseguir recuperar Isfarain, Sabzawar i Nishapur. Abd al-Mumin va recuperar Nishapur el [[1594]]; els seus darrers actes a Khurasan foren a la campanya del [[1595]] quan va reconquerir Sabzawar uns quants dies, però ja no va assolir cap més fita.