Pâté gros bords: diferència entre les revisions

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Contingut suprimit Contingut afegit
m estandarditzant codi
Cap resum de modificació
Etiquetes: editor visual Edita des de mòbil Edició web per a mòbils Advanced mobile edit
Línia 10: Línia 10:
}}
}}


El '''''pâté gros bords''''', o '''''pâté''''', és una preparació genèrica de la [[cuina llemosina]] que consisteix a fer una mena de [[coca (pastís)|coques]] o [[panada|panades]], amb massa de pa gruixuda o bé amb [[pasta fullada]], i que s'omple generalment de [[carn]] i [[patata]]. Una de les variants més populars és el ''[[Pastis de treflas|pâté de pommes de terre]]'' o ''pastis de treflas''. També se'n fan versions [[gust dolç|dolces]], que es farceixen sempre amb fruita: [[poma]], [[pera (fruita)|pera]] o [[pruna]], podent ser aquesta darrera fresca o seca. No s'ha de confondre amb el companatge [[paté]] de [[fetge]].
El '''''pâté gros bords''''', o '''''pâté''''', és una preparació genèrica de la [[cuina llemosina]] que consisteix a fer una mena de [[coca (pastís)|coques]] o [[panada|panades]], amb massa de pa gruixuda o bé amb [[pasta fullada]], i que generalment s’omplien de [[carn]] i [[patata]]. Una de les variants més populars n’és el ''[[Pastis de treflas|pâté de pommes de terre]]'' o ''pastis de treflas''. També se'n fan versions [[gust dolç|dolces]], que sempre es farceixen amb fruita fresca o seca: [[poma]], [[pera (fruita)|pera]] o [[pruna]]. No s'ha de confondre amb el companatge [[paté]] de [[fetge]].


Antigament, si no es podia coure al forn (l'encenien només un cop cada setmana o cada dues) el coien a la brassa, cobrint-lo també de brasses.<ref name=plats>''La société rurale traditionnelle en Limousin'', pàg. 114</ref> El nom de ''gros bords'' (vores gruixudes) li ve del fet que es feia servir pa que s'havia fet llevar, i en fornejar-lo s'inflava i quedava una capa gruixuda de pa, sobretot als extrems.<ref name=plats/> Actualment es fan sovint amb pasta fullada i també queda bastant poc fi. Solen menjar-se amb una amanida verda, que aporta una mica d'hidratació, frescor i verd al pa.
Antigament, si no es podia coure al forn —l'encenien només un cop cada setmana o cada dues— el coïen a la brassa, cobrint-lo també de brases.<ref name=plats>''La société rurale traditionnelle en Limousin'', pàg. 114</ref> El nom de ''gros bords'' (vores gruixudes) li ve del fet que es feia servir pa que s'havia fet llevar, i en coure’l al forn s'inflava i quedava una capa gruixuda de pa, sobretot als extrems.<ref name=plats/> Actualment es fan sovint amb pasta fullada i també queda bastant poc fi. Solem menjar-les amb una amanida verda, que aporta una mica d'hidratació, frescor i verd al pa.


Al [[Llemosí (regió)|Llemosí]] hi havia pâtés per a tots els esdeveniments familiars (naixements, batejos, comunions, casaments, etc.) i totes les festes (de carilló, agràries, etc.).<ref name=pate>''La société rurale traditionnelle en Limousin'', pàg. 112</ref> Les festes i cerimònies solien començar amb patés salats, els seguien els plats i acabaven sempre amb patés dolços de fruita.<ref name=pate/> A les noces, com entrada, era típic fer-ne uns en pasta quebrada i amb forma de cilindre individual obert, pels quals es feien servir tovallons doblegats com a motllo.<ref name=pate/> Per a altres festes se solien servir els patés de carn, farcits de grosses mandonguilles que es disposen en forma concèntrica.<ref name=pate/>
Al [[Llemosí (regió)|Llemosí]] hi havia pâtés per a tots els esdeveniments familiars (naixements, batejos, comunions, casaments, etc.) i totes les festes (de carilló, agràries, etc.).<ref name=pate>''La société rurale traditionnelle en Limousin'', pàg. 112</ref> Les festes i les cerimònies solien començar amb patés salats, els seguien els plats i sempre acabaven amb patés dolços de fruita.<ref name=pate/> A les noces, com a entrada, era típic fer-ne uns amb pasta quebrada i amb forma de cilindre individual obert, per als quals es feien servir tovallons doblegats com a motlle.<ref name=pate/> Per a altres festes se solien servir els patés de carn, farcits de grosses mandonguilles que es col·loquen de forma concèntrica.<ref name=pate/>


== Alguns patés clàssics ==
== Alguns patés clàssics ==

Revisió del 17:27, 14 ago 2021

Infotaula menjarPâté
El pastis de treflas és un tipus de pâté
Característiques
Altres nomspâté gros bords
On es menjaOccitània
Gastronomiacuina llemosina i alvernesa (cuina occitana)
Detalls
Mètode de preparaciócocció al forn
Ingredients principalspasta fullada, carn o cansalada, patata

El pâté gros bords, o pâté, és una preparació genèrica de la cuina llemosina que consisteix a fer una mena de coques o panades, amb massa de pa gruixuda o bé amb pasta fullada, i que generalment s’omplien de carn i patata. Una de les variants més populars n’és el pâté de pommes de terre o pastis de treflas. També se'n fan versions dolces, que sempre es farceixen amb fruita fresca o seca: poma, pera o pruna. No s'ha de confondre amb el companatge paté de fetge.

Antigament, si no es podia coure al forn —l'encenien només un cop cada setmana o cada dues— el coïen a la brassa, cobrint-lo també de brases.[1] El nom de gros bords (vores gruixudes) li ve del fet que es feia servir pa que s'havia fet llevar, i en coure’l al forn s'inflava i quedava una capa gruixuda de pa, sobretot als extrems.[1] Actualment es fan sovint amb pasta fullada i també queda bastant poc fi. Solem menjar-les amb una amanida verda, que aporta una mica d'hidratació, frescor i verd al pa.

Al Llemosí hi havia pâtés per a tots els esdeveniments familiars (naixements, batejos, comunions, casaments, etc.) i totes les festes (de carilló, agràries, etc.).[2] Les festes i les cerimònies solien començar amb patés salats, els seguien els plats i sempre acabaven amb patés dolços de fruita.[2] A les noces, com a entrada, era típic fer-ne uns amb pasta quebrada i amb forma de cilindre individual obert, per als quals es feien servir tovallons doblegats com a motlle.[2] Per a altres festes se solien servir els patés de carn, farcits de grosses mandonguilles que es col·loquen de forma concèntrica.[2]

Alguns patés clàssics

  • El paté de patata és molt popular al nord d'Occitània (Llemosí, Borbonès i Alvèrnia), i té diferents receptes a cada lloc. En general s'omple de dues capes de patates tallades a rodanxes fines i entre elles es posen bocinets de cansalada, all, julivert o ceba per donar-li gust. Abans o després de la cocció, segons la zona, s'afegeix també un raig de nata.
  • El paté de fetge o pa de fetge, una pasta triturada de fetge d'ànec o d'altre animal, de vegades amb altres carns, i envoltat per la mateixa pasta de pa. En francès es diu pâté en croute. D'aquesta preparació ha derivat el paté de campanha (literalment, "paté del camp") i els patés en terrines.
  • El paté de carn encara avui dia és típic a les festes. Està farcit de grosses mandonguilles disposades concèntricament, normalment una al mig i les altres al voltant però les grosses poden tenir més anells.
  • La tourtière o tartera s'omple també de dues capes de patata, però al mig s'hi posen fines làmines de carn. La carn que s'utilitza és un tros en salaó, que es fa coure en una mica d'aigua i després es talla. En aquesta recepta les patates no es posen crues sinó que es couen abans al vapor.[1] Aquesta variant es menja ben calenta i "regada copiosament".[1] El nom de tourtière ve del fet que el motllo per a coure tartes al forn es diu així.
  • De vegades també es diu tortiera a la versió dolça, que es farceix de làmines de poma o pera o sinó amb prunes, l'opció que es considera més rica i que se solia fer més sovint a les festes. Quan no era temporada de prunes se n'usaven de seques.

Bibliografia

  • La société rurale traditionnelle en Limousin: ethnographie et folklore du Haut-Limousin et de la Basse-Marche, Volum I. Albert Goursaud. 1976. Editorial G.-P. Maisonneuve et Larose. ISBN 2-7068-0611-7 (francès)

Referències

  1. 1,0 1,1 1,2 1,3 La société rurale traditionnelle en Limousin, pàg. 114
  2. 2,0 2,1 2,2 2,3 La société rurale traditionnelle en Limousin, pàg. 112