Bandera basca: diferència entre les revisions

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Contingut suprimit Contingut afegit
m Robot afegeix: no:Ikurrin
Línia 63: Línia 63:
[[nah:Pāmitl Vaxcatēcatl Tlācatiyān]]
[[nah:Pāmitl Vaxcatēcatl Tlācatiyān]]
[[nl:Vlag van Baskenland]]
[[nl:Vlag van Baskenland]]
[[no:Ikurrin]]
[[oc:Bandièra basca]]
[[oc:Bandièra basca]]
[[pl:Flaga Kraju Basków]]
[[pl:Flaga Kraju Basków]]

Revisió del 09:58, 23 oct 2008

La ikurriña amb les proporcions oficials actuals
Ikurriña amb les proporcions originals del disseny dels germans Arana

La ikurriña (o ikurrina, que en basc es pronuncia igual que l'anterior) és la bandera de la Comunitat Autònoma Basca (Espanya) i també és la que s'adopta per al País Basc.

Fou creada el 1894 pels germans Luis i Sabino Arana (el fundador del Partit Nacionalista Basc), i en un principi corresponia, dins de la sèrie de banderes que varen dissenyar, a la que identificava el territori de Biscaia. Posteriorment passà a representar tot el País Basc, o com en el seu moment es denominava, Euzkadi (les set províncies, és a dir, Àlaba, Biscaia, Guipúscoa, Navarra, Baixa Navarra, Zuberoa i Lapurdi). Amb la constitució de la Comunitat Autònoma del País Basc, o Euskadi, s'adoptà com a bandera oficial d'aquesta.

Segons explicava Arana (per exemple, el 1895, dit per un personatge biscaí a La bandera fenicia), qui va dissenyar la bandera es va basar en l'escut de Biscaia: Té un fons vermell, color del senyoriu de Biscaia i, segons Arana, color de l'antic fons de l'escut. Sobre aquest fons, se superposa una aspa verda, símbol de l'apòstol Sant Andreu, patró de Biscaia en aquells temps, presa de les set creus de la bordura de l'escut. Simbolitzaria la independència biscaïna per haver arribat el dia de Sant Andreu la victòria d'Arrigoriaga contra els espanyols.

A la creu de Sant Andreu se li superposa una creu blanca, símbol de la religió catòlica, com la que apareix inserida al roure de l'escut. Aquest ordre en la col·locació de les creus significava que la legislació biscaïna havia de "supeditar-se en un tot a les lleis religioses i morals".

El conjunt recorda a la bandera britànica, i potser la semblança no sigui causal ja que Arana professava una gran admiració per Escòcia, la bandera del qual és també un aspa de Sant Andreu, blanca sobre un fons blau. Una altra interpretació afirma que l'aspa verda representa l'Arbre de Gernika i la conjunció de les línies horitzontals, verticals i diagonals sobre el fons vermell, l'escut de Navarra.

El mot ikur'iña és també creació d'Arana, un neologisme procedent d'ikur (símbol en basc) que pretenia traduir a l'basc la castellana bandera (comparable també amb la veu catalana senyera). A la pràctica s'usava només, tant en castellà com en basc, per referir-se a aquesta ensenya en concret. Actualment les grafies més comunes són ikurriña en castellà i ikurrin(a) en basc.

Arana va dissenyar esborranys de banderes per altres territoris bascos, però no s'arribaren a difondre. La ikurriña, inicialment símbol de Biscaia per l'entorn jeltzale, es convertí en uns anys en símbol del País Basc, arraconant símbols més antics com el lauburu o l'arrano beltza (àliga negra) del Regne de Navarra.

S'adoptà com a ensenya oficial del País Basc el 1934, però fou il·legalitzada pel govern militar sorgit del cop d'estat contra la legalitat republicana el 1936. Durant el govern de Francisco Franco la seva exhibició va ésser durament perseguida a Espanya, el qual va convertir-la en un símbol antifranquista. En part per això, va anant-se popularitzant encara més al País Basc francès.

Durant els inicis de la transició espanyola després de la mort de Franco, la seva exhibició continuava essent castigada en algunes ocasions, però va relaxar-se la pressió. Per exemple, el 5 de desembre del 1976, a l'inici d'un partit de futbol entre la Reial Societat de Sant Sebastià i l'Athletic Club de Bilbao, els capitans d'ambdós equips eixiren al camp duent una ikurriña, sense ésser detinguts. El 19 de gener del 1977 va tornar a permetre's el seu ús a Espanya, i en el 1979 l'estatut de la Comunitat Autònoma Basca la reconegué com la bandera oficial.

Les proporcions de la bandera d'Euskadi foren regulades pels Decrets de 19-10-36 modificat por Decret de 24-10-36, establint la propoció 28:50, essent confirmada per l'acord del Consell general basc de 18-12-78 publicat el 15-1-79. En el Butlletí Oficial del Pais Basc del 26-10-99 es va publicar la norma que estableix els colors i proporcions:

  • Vermell Pantone 485C
  • Verd Pantone 347C

La proporció defineix l' altura de la bandera com el 56% de la seva llargada. La creu i l'aspa seràn d'una amplada equivalent al 8,6% de la llargada.

Bandera de Saint-Pierre i Miquelon, França

L'utilitzen també els nacionalistes bascos a Navarra i al País Basc francès, encara que no és oficial.

A Navarra

A la Comunitat Foral Navarra, principalment a la zona bascòfona, diversos ajuntaments lluïen la ikurriña a les seves façanes: el de Leiza, per exemple, ho feia des de la legalització de la bandera el 1977. Aquesta situació va canviar després de què en el 2003 el Parlament de Navarra aprovés la Ley Foral de Símbolos de Navarra. Aquesta llei obliga totes les entitats de l'Administració Local de Navarra a lluir la bandera de Navarra a l'exterior de totes les seves seus i edificis de serveis públics, i també a despatxos i salons de plens corporatius i prohibeix que onegin més banderes que l'oficial de cada entitat local, la bandera oficial de Navarra, la d'Espanya, i la de la Unió Europea, excepte per protocol en actes d'agermanament o a visites oficials d'autoritats d'un altre país, comunitat autònoma o entitat local. Basant-se en aquesta llei, les autoritats forals denunciaren i demanaren la inhabilitació d'alcaldes que permetien la col·locació d'ikurriñas als edificis municipals.

Per aquesta raó alguns ajuntaments navarresos recorreixen a convidar a consellers de la comunitat autònoma del País Basc a les seves festes locals, i d'aquesta manera poden penjar legalment la ikurriña a les façanes de les cases consistorials. Altres ajuntaments navarresos col·loquen l'ensenya en un lloc públic destacat aliè al consistori, com es fa en diversos municipis de la Comunitat Autònoma Basca, on sí és legal que la ikurriña onegi a la façana, però només quan es col·loca la bandera espanyola en un lloc preferent. Molts altres ajuntaments navarresos es limiten a fer onejar les banderes oficials.

La ikurriña és també un dels elements que apareixen en la bandera de Saint-Pierre i Miquelon (Saint-Pierre-et-Miquelon), col·lectivitat francesa a Amèrica del Nord, representant la seva herència cultural basca.

Bandera de l'arrano beltza, proposada per representar a tots els territoris bascs

La bandera de l'arrano beltza no representa els bascs sinó el conjunt de territoris bascs. L'àguila negra o arrano beltza es creu que fou el símbol de la dinastia vascona coneguda per Ximena que va governar el regne de Navarra i els territoris bascs durant segles fins l'arribada de la dinastia xampanyona. Fou proposada el 1977 com bandera per a Navarra, en lloc de la bandera roja amb les cadenes, però no fou acceptada. Però tot seguit fou proposada com la bandera de Navarra (Alta i Baixa), la Comunitat Autònoma Basca i els territoris de Lapurdi i Zuberoa.

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Ikurriña