Estela de Luna

Estela de Luna

Tipus	estela i estàtua-menhir
Material	gres
Mida	130 () × 46 () × 13 () cm
Col·lecció	Museu de Saragossa (Saragossa)

L'estela de Luna és una estela funerària de l'edat del bronze de 1,30 m d'alçada, datada entre 1250 i 750 aC, procedent de Tiña o Tiñica del Royo en Luna (Aragó, Espanya). És un cas únic a la vall de l'Ebre, ja que pertany a un tipus d'esteles propi del sud-oest de la Península Ibèrica, caracteritzades per tenir gravats d'armes i objectes personals en la seva cara anterior, trobant totes les altres a Extremadura i voltants, basades en models fenicis.

L'estela és antropomorfa, és a dir, en forma d'home, encara que falta el cap. En la seva cara anterior té gravat un escut, amb una escotadura en «V». A sota està gravada una lira, que presenta un gran nombre de cordes i decoració en ziga-zaga, semblant a la phorminx homèrica de nou cordes i caixa de ressonància semicircular.

L'estela correspon a l'enterrament d'un guerrer d'elit.

Bibliografia

• «Las Edades de Bronce y de Hierro» (en castellà). Gran Enciclopedia Aragonesa.
• Beltrán Llorís, Miguel; et. al.. «Del Bronce final a la Edad del Hierro». A: Museo de Zaragoza. Guía (en castellà). Saragossa: Gobierno de Aragón, 2003. ISBN 84-7753-960-X.