Bala: diferència entre les revisions
m Plantilles |
Cap resum de modificació |
||
| Línia 1: | Línia 1: | ||
{{vegeu |
{{vegeu (des)|el projectil per a armes}} |
||
[[Fitxer:Bullets 270 Sierra.jpg|miniatura|Bales de plom amb coberta parcial de coure i punta tova.]] |
[[Fitxer:Bullets 270 Sierra.jpg|miniatura|Bales de plom amb coberta parcial de coure i punta tova.]] |
||
Revisió del 13:05, 29 ago 2021
Una bala és un projectil disparat amb una arma de foc, com ara una pistola o fusell. Les bales no acostumen a portar càrrega explosiva, ja que causen dany mitjançant l'impacte i la penetració del projectil massís. El mot "bales" s'acostuma a utilitzar per a referir-se a als cartutxs en general, però aquests estan formats per la bala pròpiament, la beina la pólvora i la càpsula fulminant.
Història
La història de les bales és anterior a la de les armes de foc. Originalment s'utilitzaven amb fones i estaven realitzades sobretot amb pedra, tot i que també n'hi havia de metàl·liques. Eren utilitzades sobretot per a la cacera.
Amb el desenvolupament de les armes de foc va ser evident que els projectils esfèrics semblants als de les fones serien els més útils, ja que permetien situar-los davant la càrrega de pólvora dins al canó i sortir disparats amb els gasos de l'explosió un cop disparada l'arma. A mesura que les armes de foc esdevenien més avançades tecnològicament, entre els segles xvi i xviii, les bales van evolucionar poc; van mantenir el disseny bàsic de projectil esfèric de plom.
Bales punxegudes
Les primers bales còniques o punxegudes van ser dissenyades l'any 1823 pel capità John Norton de l'Exèrcit britànic. El seu disseny tenia una cavitat a la base que permetia que els gasos de combustió de la pólvora impulsessin la bala pel canó. Tot i la innovació l'ús d'aquest nou disseny va ser descartat.
El reconegut armer anglès William Greener va inventar una nova bala l'any 1836, semblant al model de Norton tenia un tacó de fusta dins la base de la bala, que amb els gasos de la pólvora s'expandia, forçant-se la sortida i gir, fent-ne una bala més fiable. Tot i això es va considerar un disseny massa complex (per tenir 2 parts) i tampoc va ser adoptat per a la seva producció pels arsenals militars.
Les bales de plom tipus Minié van ser dissenyades pel capità de l'exèrcit francès Claude Étienne Minié (1814? – 1879). Era quasi idèntica a la bala de Greener, però amb un tascó de ferro a la base (en comptes de fusta). Això permetia que al disparar-se la bala de plom s'expandís i girés amb l'estriatge del canó. L'any 1855, els anglesos van adaptar aquest disseny per als seus fusells. Les bales Minié van ser utilitzades àmpliament per primer cop durant la Guerra Civil Americana, pràcticament el 90% de les baixes en combat foren causades per aquest tipus de bala.
A partir del 1862 W. E. Metford va realitzar experiments exhaustius amb diversos dissenys de bales i canons estriats. Això el portà a determinar que era millor un estriatge menys profund del canó combinat amb una bala més dura. Això es portà a terme el 1888 amb el fusell Lee-Metfor (predecessor del conegut fusell Lee-Enfield) combinat amb el cartutx .303 (7.70mm), Mark I, adoptat massivament per l'exèrcit anglès.
La bala moderna
De punta buida,
amb coberta de coure,
De punta tova,
amb punta arrodonida.
La nova evolució important s'esdevingué el 1883 quan Major Rubin, un tècnic i científic suís, va desenvolupar la bala amb coberta de coure; la qual contenia, plom al seu interior i una coberta resistent de coure. Això suposà un gran avenç, ja que les bales fabricades només amb plom es podien fondre a causa de la fricció i la temperatura dels gasos produïts per la pólvora. Gràcies al fet que el coure té un punt de fusió més alt i és més dur les bales amb coberta de coure permeten major velocitat i, per tant, major potència i poder de parada.
Els descobriments fet a Europa sobre l'aerodinàmica portaren al disseny més afinat de la bala, que s'anomenà bala "Spitzer". Al començament del segle XX la majoria d'exèrcits del món van començar a utilitzar aquest tipus de munició, que permetia més potència, precisió i abast de les armes de foc. L'ús d'aquestes bales amb noves armes com els models modern de fusell (per exemple el Mosin-Nagant) i els primers models de metralladora, va canviar el camps de batalla terrestres.
Disseny
1. la bala, que n'és el projectil;
2. la beina, que conté i manté junts tots els components;
3. el propel·lent, per exemple pólvora o cordita;
4. la vora del cartutx;
5. la càpsula fulminant, que encén el propel·lent.
El disseny d'una bala ha d'ajustar-se prou al canó per perquè els gasos del propel·lent no hi passin restant impuls a la bala. Per altra banda s'ha d'ajustar a les estries del canó sense tenir un fregament massa elevat, ja que això alentiria el projectil i danyaria l'ànima del canó. Per tant cal que les bales tinguin unes proporcions molt estandarditzades i ben dissenyades. Un cop disparada la bala gira sobre si mateixa gràcies al relleu de les estries de l'ànima del canó impulsada pels gasos del propel·lent. Això li permet que, un cop fora del canó, tingui un vol estabilitzat permetent un major abast i precisió.
Usos figuratius
La paraula bala és utilitzada tot sovint en diversos noms i expressions de forma figurativa, sovint fent referència a una gran velocitat. Alguns exemples són:
- El Tren Bala, en japonès Shinkansen (新幹線), és un tren d'alta velocitat.
- L'efecte bala o Bullet time en anglès, utilitzat en pel·lícules i videojocs. És un efecte visual en què s'alenteix el temps, permetent perspectives visuals de moviments molt ràpids, com per exemple la trajectòria de les bales.
- Home bala, en algunes actuacions de circ referit a una persona que fa de projectil d'un canó especialment preparat.
- La motocicleta de 350 cm³ de la marca Royal Enfield es ven a l'Índia amb el nom de Bala.
Vegeu també
 |
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Bala |