Nevenka Fernández: diferència entre les revisions

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Exploració interactiva de l'historial
← Edició anteriorEdició següent →
Contingut suprimit Contingut afegit
VisualWikitext
Cap resum de modificació
Etiqueta: editor de codi 2017
Línia 1: Línia 1:
{{Infotaula persona}}
{{Infotaula persona}}
'''Nevenka Fernández''' (nascuda el 25 d'octubre de 1974) és una [[economista]] espanyola. Va ser regidora d'Hisenda de [[Ponferrada]] entre 1999 i 2001. Actualment resideix a Regne Unit.<ref>[https://www.mujerhoy.com/vivir/protagonistas/202102/09/donde-se-escondia-nevenka-fernandez-acoso-sexual-documental-netflix-20210209184925.html El enigma, resuelto: por qué no hemos sabido nada de Nevenka Fernández en 20 años], Mujer Hoy, Elena de los Río, 9 de febrero de 2021</ref> És coneguda per ser la primera espanyola a aconseguir la condemna d'un càrrec polític, Ismael Álvarez, alcalde de Ponferrada, per [[assetjament sexual]] després que s'introduís el delicte en el [[Codi penal espanyol|Codi Penal espanyol]] de 1999.<ref name=:0>{{ref-web|url=https://www.elmundo.es/cronica/2002/346/1023096634.html|títol=La nueva vida de Nevenka|consulta=2021-02-08|data= 2 de juny de 2002|sitioweb=www.elmundo.es}}</ref><ref>[https://elpais.com/politica/2017/12/07/actualidad/1512651694_079653.html Perro mundo. Cuando Nevenka Fernández denunció el acoso sexual del entonces alcalde de Ponferrada, sufrió el aislamiento de la izquierda y los movimientos feministas, seguramente porque era de derechas, guapa e inteligente], Juan José Millas, El País, 8/12/2017</ref><ref name=El-País-Nevenka-precio-verdad>{{ref-notícia|apellidos1=Millas|nom1=Juan José|títol=Nevenka Fernández y el precio de la verdad|url=https://elpais.com/eps/2021-02-26/nevenka-fernandez-y-el-preciode-la-verdad.html|consulta= 28 de febrer de 2021|editorial=El País|data= 26 de febrer de 2021}}</ref>
'''Nevenka Fernández''' ([[25 d'octubre]] de [[1974]]) és una [[economista]] espanyola. Va ser regidora d'Hisenda de [[Ponferrada]] entre 1999 i 2001. Actualment resideix a Regne Unit.<ref>[https://www.mujerhoy.com/vivir/protagonistas/202102/09/donde-se-escondia-nevenka-fernandez-acoso-sexual-documental-netflix-20210209184925.html El enigma, resuelto: por qué no hemos sabido nada de Nevenka Fernández en 20 años], Mujer Hoy, Elena de los Río, 9 de febrero de 2021</ref> És coneguda per ser la primera espanyola a aconseguir la condemna d'un càrrec polític, Ismael Álvarez, alcalde de Ponferrada, per [[assetjament sexual]] després que s'introduís el delicte en el [[Codi penal espanyol|Codi Penal espanyol]] de 1999.<ref name=:0>{{ref-web|url=https://www.elmundo.es/cronica/2002/346/1023096634.html|títol=La nueva vida de Nevenka|consulta=2021-02-08|data= 2 de juny de 2002|sitioweb=www.elmundo.es}}</ref><ref>[https://elpais.com/politica/2017/12/07/actualidad/1512651694_079653.html Perro mundo. Cuando Nevenka Fernández denunció el acoso sexual del entonces alcalde de Ponferrada, sufrió el aislamiento de la izquierda y los movimientos feministas, seguramente porque era de derechas, guapa e inteligente], Juan José Millas, El País, 8/12/2017</ref><ref name=El-País-Nevenka-precio-verdad>{{ref-notícia|apellidos1=Millas|nom1=Juan José|títol=Nevenka Fernández y el precio de la verdad|url=https://elpais.com/eps/2021-02-26/nevenka-fernandez-y-el-preciode-la-verdad.html|consulta= 28 de febrer de 2021|editorial=El País|data= 26 de febrer de 2021}}</ref>


== Trajectòria ==
== Trajectòria ==

Revisió del 11:24, 9 set 2021

Infotaula de personaNevenka Fernández

Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixement25 octubre 1974 Modifica el valor a Wikidata (49 anys)
Regidora Ponferrada
3 juliol 1999 – 26 març 2001 Modifica el valor a Wikidata
Dades personals
FormacióUniversitat CEU San Pablo
Universitat Complutense de Madrid Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Ocupacióeconomista, política Modifica el valor a Wikidata

Nevenka Fernández (25 d'octubre de 1974) és una economista espanyola. Va ser regidora d'Hisenda de Ponferrada entre 1999 i 2001. Actualment resideix a Regne Unit.[1] És coneguda per ser la primera espanyola a aconseguir la condemna d'un càrrec polític, Ismael Álvarez, alcalde de Ponferrada, per assetjament sexual després que s'introduís el delicte en el Codi Penal espanyol de 1999.[2][3][4]

Trajectòria

Llicenciada en Econòmiques per la Universitat CEU-San Pablo i master en Auditoria per la Universitat Complutense de Madrid, va treballar a Arthur Andersen a Madrid. Va acabar la carrera poc abans de les eleccions municipals de 1999 quan Carlos López Riesco li va fer l'oferta de ser la número tres de la llista del Partit Popular de Ponferrada liderada per Ismael Álvarez.[5] Després de la victòria electoral va assumir la Regidoria d'Hisenda a l'Ajuntament de Ponferrada.[2] El setembre de 2000 va demanar la baixa per depressió a l'Ajuntament i el març de 2001 va denunciar per assetjament sexual a l'alcalde Ismael Álvarez.[5] El Partit Popular no li va fer costat i els seus companys es van posar de part d'Ismael Álvarez. Després de moltes dificultats per trobar feina a Espanya després de la denúncia per assetjament sexual, es va traslladar al Regne Unit on viu en l'actualitat.[6]

Denúncia d'assetjament sexual

El setembre de 2000 va demanar la baixa per depressió en Ajuntament de Ponferrada i es va traslladar a Madrid. Nevenka, que llavors tenia 26 anys, va denunciar haver estat assetjada sexualment i laboralment l'any 2000 pel llavors alcalde de Ponferrada Ismael Álvarez, membre del seu propi partit, el Partit Popular després de finalitzar la relació que havia mantingut amb ell durant alguns mesos, iniciada a la fi de 1999.[7] El 26 de març de 2001 Nevenka Fernández va denunciar públicament a Ismael Álvarez per assetjament sexual.[8]

L'abril de 2001 va ratificar la querella per assetjament davant el Tribunal Superior de Justícia de Madrid declarant: «Parlar m'ha salvat».[9]

La Asociación para la Defensa de la Mujer Acosada, que inicialment havia exercit l'acusació particular, es va retirar poc abans de començar el judici argumentant que havia perdut la confiança en Nevenka Fernández.[10]

La sentència, coneguda el 30 de maig de 2002, va imposar a l'exalcalde de Ponferrada Ismael Álvarez, la pena mínima, però el cas va fer història: per primera vegada un polític espanyol era condemnat per assetjament sexual.[10]

Ismael Álvarez va ser condemnat pel Tribunal Superior de Castella i Lleó a nou mesos de presó, una multa de 6.480 euros i una indemnització a la víctima de 12.000 euros per assetjament sexual. Ismael Álvarez va dimitir per la seva pròpia voluntat com a alcalde de Ponferrada el mateix dia que es va fer pública la sentència, ni el PP l'hi va demanar ni cap llei l'hi va exigir.[11] Ana Botella, dona del llavors president del Govern, José María Aznar, va lloar l'actuació de l'assetjador: «Cal tenir un respecte total per l'alcalde de Ponferrada, que ha tingut una postura impecable en dimitir abans que hi hagi una sentència ferma», va assenyalar.[12] De la mateixa postura va ser el llavors president del senat i del Partit Popular en la Comunitat de Madrid, Pío García-Escudero.[13]

El fiscal, José Luis García Ancos, que va acabar sent apartat del cas,[14] va sotmetre a la víctima a un polèmic interrogatori qüestionant la seva denúncia: «Vostè no és l'empleada d'Hipercor que li toquen el cul i ha d'aguantar-se perquè és el pa dels seus fills!» i assenyalant en una entrevista de ràdio que deia que, d'un dels testimoniatges del judici, «es desprenia que es volia dir que Nevenka, sent una col·legiada, era una puteta».[10]

Durant les conclusions, tant la fiscalia com l'acusació particular van incidir en la importància que tenia per a aquest cas la prova pericial, en la qual cinc especialistes en psiquiatria i psicologia van coincidir que la denunciant no "fabulava" quan va presentar la querella i que els seus símptomes eren clarament els d'una persona que s'havia vist assetjada.[11]

Conseqüències

Nevenka va guanyar la batalla judicial, però va perdre la batalla social. Després de la denúncia li va resultar difícil trobar treball a Espanya i finalment va decidir traslladar la seva residència a Londres[13][7] mentre Álvarez va seguir en Ponferrada i va tornar a presentar-se a les eleccions municipals en 2011 obtenint 5.719 sufragis, cinc regidors i un 16,53 % dels suports. Va ser la tercera força política més votada i aquest gran resultat polític li va atorgar un paper decisiu en la configuració de l'alcaldia. A més, va tenir suports de la importància d'Amancio Prada.[15]

El periodista Juan José Millás va escriure en 2004 el llibre Hay algo que no es como me dicen: El caso de Nevenka Fernández contra la realidad sobre el cas Nevenka.[10][16]

El cas es va convertir en un referent històric per ser la primera espanyola a aconseguir la condemna d'un càrrec polític, per assetjament sexual després que s'introduís el delicte en el Codi Penal de 1999. I va ser especialment recordat en 2017 quan va sorgir el moviment Me Too.[7]

Docusèrie Nevenka

Netflix va anunciar l'estrena pel 5 de març de 2021 de la sèrie documental Nevenka, dirigida per Maribel Sánchez-Maroto, en la qual Nevenka Fernández trenca el seu silenci després de 20 anys de la seva denúncia i de la sentència.[8][13][17][18]

Referències

  1. ↑ El enigma, resuelto: por qué no hemos sabido nada de Nevenka Fernández en 20 años, Mujer Hoy, Elena de los Río, 9 de febrero de 2021
  2. ↑ 2,0 2,1 «La nueva vida de Nevenka», 02-06-2002. [Consulta: 8 febrer 2021].
  3. ↑ Perro mundo. Cuando Nevenka Fernández denunció el acoso sexual del entonces alcalde de Ponferrada, sufrió el aislamiento de la izquierda y los movimientos feministas, seguramente porque era de derechas, guapa e inteligente, Juan José Millas, El País, 8/12/2017
  4. ↑ «Nevenka Fernández y el precio de la verdad». El País, 26-02-2021 [Consulta: 28 febrer 2021].
  5. ↑ 5,0 5,1 Ordaz, Pablo «El destierro de Nevenka» (en castellà). , 11-05-2002 [Consulta: 9 febrer 2021].
  6. ↑ Rodrigo Pérez Barredo. «Desvanecida Nevenka» (en castellà), 06-05-2012. [Consulta: 9 febrer 2021].
  7. ↑ 7,0 7,1 7,2 «Nevenka, la primera que se atrevió a denunciar al jefe acosador: ganó pero vive exiliada» (en castellà), 09-12-2017. [Consulta: 8 febrer 2021].
  8. ↑ 8,0 8,1 Cinemanía. «'Nevenka': la docuserie de Netflix aborda la histórica condena por acoso sexual a un político en España» (en castellà), 08-02-2021. [Consulta: 8 febrer 2021].
  9. ↑ «Nevenka recupera la sonrisa» (en castellà), 20-04-2001. [Consulta: 8 febrer 2021].
  10. ↑ 10,0 10,1 10,2 10,3 «Further | Nevenka Fernández y el acoso sexual antes de #MeToo». [Consulta: 8 febrer 2021].
  11. ↑ 11,0 11,1 «El alcalde de Ponferrada dimite tras ser condenado por acoso sexual a Nevenka Fernández» (en castellà), 30-05-2002. [Consulta: 8 febrer 2021].
  12. ↑ «Nevenka Fernández se queja por el trato que ha recibido del PP» (en castellà), 04-06-2002. [Consulta: 8 febrer 2021].
  13. ↑ 13,0 13,1 13,2 «El calvario de Nevenka» (en castellà), 09-02-2021. [Consulta: 9 febrer 2021].
  14. ↑ «Nevenka Fernández dice tener miedo por su familia y el ex alcalde pide que le «deje en paz»» (en castellà), 31-05-2002. [Consulta: 8 febrer 2021].
  15. ↑ «Nevenka nunca duerme». [Consulta: 4 març 2021].
  16. ↑ Intxausti, Aurora «La dignidad de Nevenka» (en castellà). , 19-02-2004 [Consulta: 8 febrer 2021].
  17. ↑ El calvario de Nevenka, David Torres, Público, 9 de febrero de 2021
  18. ↑ Caso Nevenka Fernández: todas las claves (y las injusticias) del primer Me Too de España que ahora llega a Netflix, Women Now, 9 de febrero de 2021

Bibliografia

Llibres
  • Millás García, Juan José. Hay algo que no es como me dicen : el caso de Nevenka Fernández contra la realidad. 1.. Madrid: Aguilar, 2004, p. 224. ISBN 840309471X. 
Publicacions acadèmiques
Articles de revistes i premsa
Sèries documentals
Obtingut de «https://ca.wikipedia.org/w/index.php?title=Nevenka_Fernández&oldid=28212556»