Carme Auguet i Comalada

Carme Auguet i Comalada

Retrat de Carme Auguet, mestra gironina, per Mercè Huerta
Biografia
Naixement	16 novembre 1874 Sant Daniel (Gironès)
Mort	3 gener 1948 (73 anys) Girona
Activitat
Ocupació	mestra d'educació primària

Carme Auguet Comalada (Girona, 16 de novembre de 1874 – Girona, 3 de gener 1948) fou una mestra gironina fundadora de l'escola pública més antiga de la ciutat de Girona, l'Escola Eiximenis.

Biografia

Carme Auguet Comalada nasqué al barri de Sant Daniel de Girona l'any 1874.

La seva primera escola va ser l'Escola del Monestir de Sant Daniel, de les Monges Benedictines, fins als cinc anys.

El 1945 li va ser atorgada la Creu d'Alfons X el Savi.

Morí el 1948, després de tota una vida dedicada al magisteri (1904-1944).

Carme Auguet, mestra

Estudià magisteri a Barcelona i es graduà l'any 1. En aquell moment encara no hi havia escola de mestres a Girona, l'Escola Normal, com se la va anomenar durant molts anys des de la seva creació l'any 1914.

D'acord amb la informacióo publicada al web Dones als carrers de Girona

Va rebre el títol de Mestra Superiora amb un “Excel·lent” el 1891, quan encara no tenia ni disset anys. Es va presentar a les oposicions el 1892, i la van destinar a Gironella (Berguedà), on hi va estar quatre anys cobrant vuit-centes vint-i-cinc pessetes anuals (4’96 €). Va tornar a presentar-se a les oposicions el 1897, per millorar el sou i l'escola, així que la van enviar a l'Auxiliaria de l'escola de nenes nº3 de Barcelona, on sintonitzà molt amb el moviment de la Renaixença Catalana, durant quasi set anys (1897-1904). Voluntàriament es va traslladar a Olot per estar més a prop de la família, però només hi va estar tres anys (1904-1907). Allà va tenir tres oficis molt reconeguts per la Junta Local i la Junta Provincial de la Instrucció Pública, i a més va formar part de l'Associació de Mestres de la Comarca, ocupant-ne la vicepresidència.

El 1907 va decidir exercir de mestra a Girona. En una època en què els convencionalismes socials i les institucions religioses s'acossiaven com una sola cosa, va aparèixer una escola pública que era diferent de les existents ja a la ciutat, on no es feien distincions socials de cap tipus d'alumnes, i una persona de la més alta classe i una de la més baixa es podien seure de cantó. Sabia inculcar a les nenes bones maneres de conducta, de respecte als superiors i de convivència ciutadana. La religió tenia un paper molt important en l'educació de les seves alumnes i cada any, com a cloenda del mes de maig es feia una festa dedicada a la Verge. Durant els seus anys a l'escola va rebre nombrosos reconeixements de diferents institucions. Amb l'arribada de la República, l'escola va haver d'acceptar alguns canvis, entre ells suprimir l'assignatura de religió. El 1933 l'escola unitària de Doña Carmen va passar a ser l'Escola Graduada Eiximenis, que unificava diverses unitàries de nenes.

Segons Lluís Mestres: L'any 1907, donya Carme Auguet i Comalada, mestra d'Olot, aconseguia el trasllat a Girona. Li correspongué l'escola unitària de nenes n" 2. Les altres dues unitàries femenines de la ciutat estaven diriges per Teresa Balot i Josepa Casals. El local que li assignaren era, a més d'insuficient, inadequat. Estava ubicat a la Plaça del Moli. A l'Ajuntament li era impossible proporcionar-li un local més espaiós. ...La construcció de l'escola de donya Carme havia ensenyat el model a seguir per dotar les escoles gironines de moderns edificis escolars. El mateix any 1908 l'Ajuntament va posar fil a l'agulla. ...Va aprofitar l'avinentesa del Centenari dels Setges soferts per Girona l'any 1908 i 1909 per aconseguir del Govern la construcció d'un edifici on instal·lar les quatre escoles de nens existents aleshores a la nostra ciutat.

Carme Auguet va exercir de mestra al llarg de tota la seva vida, des de l'acabament dels estudis de magisteri a Barcelona fins a la seva jubilació l'any 1940. Durant els tres anys de la guerra civil no va poder exercir de mestre, i fins i tot va ser inhabilitada i empresonada durant tres setmanes per considerar-la no afecta el règim. Acabada la Guerra Civil, va continuar amb la seva tasca docent fins que l'any 1944, en complir 70 anys, va ser jubilada.

L'escola Eiximenis

A la zona del Mercadal es va iniciar en aquell moment un pla d'urbanització que comportava l'enderrocament de la muralla i el convent de St Francesc. El procés d'urbanització fou lent. El 1908, l'Ajuntament de Girona va gestionar a Madrid, amb el Ministeri de la Guerra, el permís per enderrocar la muralla i els baluards del Mercadal, que havia de connectar el carrer Eixximenis on s'ubicà la nova escola amb Gran Via de Jaume I. Però els terrenys situats a l'interior de la muralla eren de propietat privada i un dels propietaris era Lluís Auguet, pare de la mestra Carme Auguet, que va cedir a l'Ajuntament el solar per construir una escola de nenes a la cantonada dels carrers Eiximenis i Premsa i en va pagar la construcció, amb la condició de percebre una pensió mensual a mode de pagament ajornat. L'edi­fi­cació va cos­tar 31.000 pes­se­tes, que la cor­po­ració va tor­nar pagant-ne 250 cada mes durant deu anys.

‘El col·legi de Donya Carmen', com va ser generalment coneguda la mestra Carme Auguet, començà essent un edifici de planta baixa, però entre els anys 1950 i 1952 fou construït de nou i ampliat amb dos pisos. Mentre duraven les obres, el col·legi funcionava en un local provisional al carrer del Nord. Inaugurat el dia 3 d'agost de l'any 1908, Carme Auguet en va ser la primera mestra i directora fins a la seva jubilació, l'any 1944, exceptuant els tres anys de la guerra civil. Rebé el nom oficial de col·legi Eiximenis, el 21 de setembre de 1934.

El nom de l'escola Eiximenis es deu al carrer on està ubicada, el carrer de Francesc Eiximenis. Eiximenis, nascut a Girona l'any 1327, va rebre educació al convent de Sant Francesc, i entrà a l'orde dels franciscans menors que el regentaven. Sembla que romangué a Girona fins a rebre el subdiaconat, el desembre del 1352. La resta de la seva vida transcorregué a Valencia, on estudià filosofia i teologia, i posteriorment en diverses ciutats europees, entre elles Colònia, París, Oxfort i Avinyó on romangué a la Cort papal d'Avinyó. Retorna a Barcelona, on ensenyà fins a 1381. Posteriorment fou conseller deis reis Pere III, Joan I i Martí I, i assessor del papa Benet XIII, Pere de Luna, patriarca de Jerusalem i bisbe d'Elna. Fou enterrat a Perpinyà. El 1917, l'Ajuntament de Girona va donar el nom del gran polígraf català al carrer de l'escola, acabat d'urbanitzar.

L'escola de "Donya Carmen", al carrer Eiximenis, l'any 1915 tenia 178 nenes. Tal com diu la Sra. Teresa Bartina i Marull en el seu llibret : "Esbós de biografia de "Donya Carmen": "En entrar , com a deixebla, a l'Escola de "Donya Carmen" vaig experimentar una impressió que no oblidaré mai més; ella era alta, esvelta, prima però no seca, de faccions regulars i agradables, cabells foscos recollits en un monyo al clatell, uns ulls blaus, profunds i vius, que, només de mirar-te ja sabies si et renyaven o t'aplaudien i acariciaven..." A l'Escola de "Donya Carmen" es va instaurar el costum de fer una excursió cada any amb les alumnes més grans. Un altre costum era fer el Mes de Maria i un acte solemne a fi de curs. També es feien sortides als voltants de Girona.

El 12 de novembre de 1977 es celebra una festa d'antigues alumnes de l'escola Eiximenis per commemor la dedicació de les noves escoles de Pont Major a la seva mestra, Carme Auguet. La participació de més de dues-centes persones, mestres i esalumnes, fou també el primer pas per a la creació de l'associació d'antigues alumnes de l'escola.

L'escola Carme Auguet

L'escola Carme Auguet es va inaugurar l'any 1977. Ubicada a la plaça de l'Om del Pont Major, a Girona, acull actualment l'escola de'educació primària i una escola bressol municipal al servei del barri, un entorn humil, obrer i amb majoria de mainada d'origen immigrat.

L'Associació d'Ex-alumnes de Donya Carmen, de l'Escola Eiximenis, va recollir fons per encarregar a l'artista gironina Mercè Huerta una aquarel·la retrat de Carme Auguet que es donà a l'escola amb motiu de la seva dedicació, el dia 21 de juny de 1985 durant la festa de fi de curs del col·legi Carme Auguet.

Es tracta d'un barri modest al nord de la ciutat, en realitat durant molts anys no era gaire més que una filera de cases dels segles xvi i xvii i algunes de més modernes del XIX al llarg de la carretera de Palamós que sempre li ha donat vida i de la qual depèn en molts sentits. Les ampliacions posteriors del barri per acomodar el seu creixement natural, junt amb alguns blocs d'habitatges de promoció pública ocupats per població de protecció social, varen oferir terrenys públics on construir la nova escola per a la mainada nou arribada, sovint d'immigració.

El carrer de Carme Auguet

Any d'aprovació: 1965 Longitud: 458 metres Situació: Est, 17007

El carrer de Carme Auguet no era un carrer pròpiament dit, sinó un veïnat de Sant Daniel, ubicat a l'est de la ciutat, fins que l'auntament de Girona, en el Ple Municipal del dia 8 d'octubre de 1965 acordà substituir-ne la denominació de Veïnat de Dalt pel nom de la mestra gironina que havia nascut al Mas Preses de Sant Daniel l'any 1874.

Amb motiu de la seva jubilació, l'Ajuntament de Girona acordà de col·locar un retrat de la mestra a l'escola que ella havia dirigit, i donar el seu nom a la primera nova escola que es construís a la ciutat. Aquest compromís es va complir el 1977 amb la construcció de l'escola del Pont Major.

Segons J. Clara: L'Ajuntament de Sant Daniel també contribuí aleshores a homenatjar la seva filla il·lustre. El 8 d'octubre, de 1944 resolgué nomenar Carme Auguèt i Comalada filla predilecta del poble, posar el retrat de la mestra en un lloc d'honor de la sala d'actes i canviar el nom del Veïnat de Dalt pel de Veïnat de Carme Auguet. La placa amb el nom es col·locà a la façana de la casa on nasqué. Al suposat carrer, s'hi accedeix pel carrer del Tambor Ansó, o bé pel carrer de les Monges. El veïnat es compon d'un conjunt de cinc cases històriques que antigament foren masos, i després es transformaren en habitatges plurifamiliars: el mas Preses, can Carreras, can Canals, can Tet i can Coll. Al costat d'aqüestes edificacions històriques actualment hi ha algunes cases noves, unifamiliars, de planta baixa o de planta i pis. ... El veïnat de Carme Auguet, als primers anys de segle, centrava la vida administrativa i cultural de l'ex-municipi, ja que albergava l'ajuntament i les escoles a l'edifici de can Carreras. Vers l'any 1917 ambdós serveis foren traslladats als nous edificis construïts a dalt de la pujada del carrer de les Monges. Ja hem consignat l'antiguitat dels masos que donaren vida al nucli. Apuntem ara només que al mas Preses es conserva una llinda amb inscripcions del segle XVI i que els detalls notables de l'arquitectura popular són especialment visibles a can Coll. De fet, però, totes les cases velles tenen els seus atractius i són dignes d'esment algunes restauracions que s'hi han efectuat. En Llorenç Panella, arquitecte que viu a la vall i se l'estima profundament, les ha estudiades detingudament, i n'ha descobert tots els secrets. La sortida del veïnat per la banda de dalt passa per la baixada de les Vint Pedres, obra efectuada als anys de la República, la qual cosa permet un accés més ràpid cap al cementiri i la Font de Ferro.