Ignasi de Ventós i Mir: diferència entre les revisions

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Exploració interactiva de l'historial
← Edició anteriorEdició següent →
Contingut suprimit Contingut afegit
VisualWikitext
Cap resum de modificació
Cap resum de modificació
Línia 10: Línia 10:
Nascut a la masia de [[Can Tàpies (Badalona)|can Tàpies]] a Badalona, visqué a la població fins a l'any [[1933]], en què es trasllada a [[Barcelona]], tot i que passarà llargues temporades a la seva finca de can Tàpies. Llicenciat en [[Dret]], no arribà a exercir.{{sfn|Abras|Carreras|Nieto|any = 2003|p = 248}} Soci de la [[Federació Catòlica Agrària de Barcelona]], en la qual ostentà algun càrrec, i de l'[[Institut Agrícola Català de Sant Isidre]].<ref>{{ref-llibre|títol=Sindicalisme pagès i republicanisme popular 1918-1930: la Unió de Rabassaires: entre el radicalisme obrerista i la via cooperativista|lloc=Bellaterra|editorial=Universitat Autònoma de Barcelona|any=2008|url=https://ddd.uab.cat/record/36756|autor=Pomés i Vives, Jordi}}</ref>
Nascut a la masia de [[Can Tàpies (Badalona)|can Tàpies]] a Badalona, visqué a la població fins a l'any [[1933]], en què es trasllada a [[Barcelona]], tot i que passarà llargues temporades a la seva finca de can Tàpies. Llicenciat en [[Dret]], no arribà a exercir.{{sfn|Abras|Carreras|Nieto|any = 2003|p = 248}} Soci de la [[Federació Catòlica Agrària de Barcelona]], en la qual ostentà algun càrrec, i de l'[[Institut Agrícola Català de Sant Isidre]].<ref>{{ref-llibre|títol=Sindicalisme pagès i republicanisme popular 1918-1930: la Unió de Rabassaires: entre el radicalisme obrerista i la via cooperativista|lloc=Bellaterra|editorial=Universitat Autònoma de Barcelona|any=2008|url=https://ddd.uab.cat/record/36756|autor=Pomés i Vives, Jordi}}</ref>


Militant del [[Carlisme|partit jaumí]],{{sfn|Abras|Carreras|Nieto|any = 2003|p = 248}} fou tresorer de la Junta regional tradicionalista. L'any 1917 va cedir terrenys de la seva propietat per a la construcció de l'[[Església de Sant Josep (Badalona)|església parroquial de Sant Josep a Badalona]].<ref>{{ref-publicació |títol=Eclesiásticas |publicació=El Norte |data=18-2-1917 |pàgines=5 |url=https://prensahistorica.mcu.es/es/catalogo_imagenes/grupo.do?path=3067819&posicion=5&presentacion=pagina}}</ref> També va cedir gratuïtament terrenys per a l'edificació d'una caserna del [[Cos de carrabiners de costes i fronteres|cos de carrabiners]], per la qual cosa el govern central li concedí l'any 1921 la [[Creus_del_Mèrit_Militar#Gran_Creu|Gran Creu del Mèrit Militar]].<ref>{{ref-publicació |títol=Locales y provinciales |publicació=El Norte |data=1-3-1921 |pàgines=2 |url=https://prensahistorica.mcu.es/es/catalogo_imagenes/grupo.do?path=3065033&posicion=2&presentacion=pagina}}</ref>
Militant del [[Carlisme|partit jaumí]],{{sfn|Abras|Carreras|Nieto|any = 2003|p = 248}} fou tresorer de la Junta regional tradicionalista<ref name="Norte">{{ref-publicació |títol=Eclesiásticas |publicació=El Norte |data=18-2-1917 |pàgines=5 |url=https://prensahistorica.mcu.es/es/catalogo_imagenes/grupo.do?path=3067819&posicion=5&presentacion=pagina}}</ref> i finançà el centre carlí de Badalona “El Loredán”.<ref name="Tot">{{ref-web |url=https://www.eltotbadalona.cat/badalona-carrer-a-carrer-passatge-ventos-i-mir/ |consulta=26-9-2015 |títol=Badalona, carrer a carrer: Passatge Ventós i Mir |obra=El Tot Badalona}}</ref> L'any 1917 va cedir terrenys de la seva propietat per a la construcció de l'[[Església de Sant Josep (Badalona)|església parroquial de Sant Josep a Badalona]].<ref name="Norte" /> També va cedir gratuïtament terrenys per a l'edificació d'una caserna del [[Cos de carrabiners de costes i fronteres|cos de carrabiners]], per la qual cosa el govern central li concedí l'any 1921 la [[Creus_del_Mèrit_Militar#Gran_Creu|Gran Creu del Mèrit Militar]].<ref>{{ref-publicació |títol=Locales y provinciales |publicació=El Norte |data=1-3-1921 |pàgines=2 |url=https://prensahistorica.mcu.es/es/catalogo_imagenes/grupo.do?path=3065033&posicion=2&presentacion=pagina}}</ref>


El 1923 fou escollit diputat a [[Corts Espanyoles|Corts]] pel districte d'[[Olot]] per la [[Lliga Regionalista]].<ref>{{ref-web|url=http://www.congreso.es/portal/page/portal/Congreso/Congreso/SDocum/ArchCon/SDHistoDipu/SDIndHistDip?_piref73_1340024_73_1340023_1340023.next_page=/wc/servidorCGI&CMD=VERLST&BASE=DIPH&FMT=DIPHXD1S.fmt&DOCS=1-1&DOCORDER=FIFO&OPDEF=Y&NUM1=&DES1=&QUERY=(118740).NDIP|títol=Ventos y Mir, Ignacio de|editor=Congrés dels Diputats}}</ref> Segons un descendent familiar, tot i que com a carlí era contrari a la Lliga, es presentà a proposta del seu cunyat, el catalanista Josep Maria Masramon i Vilalta, qui li oferí el seu lloc per tal de derrotar [[Lluís Pons i Tusquets]], qui guanyava les eleccions en aquell districte mitjançant la compra de vots. Com que Ignasi de Ventós era més ric, Pons va retirar la seva candidatura.<ref>{{ref-llibre |cognom=Masramon |títol=Memòries de la Guerra Civil |pàgines=7 |any=2019 |url=http://premisrecerca.uvic.cat/sites/default/files/webform/memories_de_la_guerra_civil.pdf}}</ref>
El 1923 fou escollit diputat a [[Corts Espanyoles|Corts]] pel districte d'[[Olot]] per la [[Lliga Regionalista]].<ref>{{ref-web|url=http://www.congreso.es/portal/page/portal/Congreso/Congreso/SDocum/ArchCon/SDHistoDipu/SDIndHistDip?_piref73_1340024_73_1340023_1340023.next_page=/wc/servidorCGI&CMD=VERLST&BASE=DIPH&FMT=DIPHXD1S.fmt&DOCS=1-1&DOCORDER=FIFO&OPDEF=Y&NUM1=&DES1=&QUERY=(118740).NDIP|títol=Ventos y Mir, Ignacio de|editor=Congrés dels Diputats}}</ref> Segons un descendent familiar, tot i que com a carlí era contrari a la Lliga, es presentà a proposta del seu cunyat, el catalanista Josep Maria Masramon i Vilalta, qui li oferí el seu lloc per tal de derrotar [[Lluís Pons i Tusquets]], qui guanyava les eleccions en aquell districte mitjançant la compra de vots. Com que Ignasi de Ventós era més ric, Pons va retirar la seva candidatura.<ref>{{ref-llibre |cognom=Masramon |títol=Memòries de la Guerra Civil |pàgines=7 |any=2019 |url=http://premisrecerca.uvic.cat/sites/default/files/webform/memories_de_la_guerra_civil.pdf}}</ref>
Línia 19: Línia 19:


Es va casar amb Dolors de Rocafiguera i Vila,<ref>{{ref-publicació |títol=Noticias: Locales y regionales |publicació=El Tradicionalista |data=28-9-1905 |pàgines=3 |url=https://prensahistorica.mcu.es/es/catalogo_imagenes/grupo.do?path=1009556&posicion=3&presentacion=pagina}}</ref> filla del polític [[Partit Liberal Conservador|conservador]] vigatà Josep de Rocafiguera Ventós<ref>{{ref-publicació |cognom=Cortés i Braña |nom=Lurdes |títol=Els nens austríacs acollits a Osona (1920-1923) |publicació=Ausa |data=2011 |pàgines=219 |exemplar=núm. 167 |issn=0210-5853 |url=https://raco.cat/index.php/Ausa/article/view/248029/332117}}</ref> i neboda del polític [[Partit Integrista|integrista]] [[Marià de Rocafiguera i Ventós]].
Es va casar amb Dolors de Rocafiguera i Vila,<ref>{{ref-publicació |títol=Noticias: Locales y regionales |publicació=El Tradicionalista |data=28-9-1905 |pàgines=3 |url=https://prensahistorica.mcu.es/es/catalogo_imagenes/grupo.do?path=1009556&posicion=3&presentacion=pagina}}</ref> filla del polític [[Partit Liberal Conservador|conservador]] vigatà Josep de Rocafiguera Ventós<ref>{{ref-publicació |cognom=Cortés i Braña |nom=Lurdes |títol=Els nens austríacs acollits a Osona (1920-1923) |publicació=Ausa |data=2011 |pàgines=219 |exemplar=núm. 167 |issn=0210-5853 |url=https://raco.cat/index.php/Ausa/article/view/248029/332117}}</ref> i neboda del polític [[Partit Integrista|integrista]] [[Marià de Rocafiguera i Ventós]].

L'actual Escola Ventós i Mir i el passatge Ventós i Mir de Badalona porten el seu nom.<ref name="Tot" />


== Referències ==
== Referències ==

Revisió del 23:45, 16 set 2021

Infotaula de personaIgnasi de Ventós i Mir

Modifica el valor a Wikidata
Nom original(es) Ignacio de Ventós y Mir Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixement1879 Modifica el valor a Wikidata
Badalona (Barcelonès) Modifica el valor a Wikidata
Mort1958 Modifica el valor a Wikidata (78/79 anys)
Olot
Diputat a Corts
11 juny 1923 – 15 setembre 1923
← Lluís Pons i Tusquets
Circumscripció electoral: Districte electoral d'Olot
Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Lloc de treball Madrid Modifica el valor a Wikidata
OcupacióTerratinent
PartitComunió Tradicionalista
Lliga Regionalista
Premis

Ignasi de Ventós i Mir (Badalona, 1879- Olot, 1958)[1] fou un terratinent i polític català, diputat a les Corts Espanyoles durant la restauració borbònica.

La seva família era originària de la Garrotxa.[2]

Nascut a la masia de can Tàpies a Badalona, visqué a la població fins a l'any 1933, en què es trasllada a Barcelona, tot i que passarà llargues temporades a la seva finca de can Tàpies. Llicenciat en Dret, no arribà a exercir.[1] Soci de la Federació Catòlica Agrària de Barcelona, en la qual ostentà algun càrrec, i de l'Institut Agrícola Català de Sant Isidre.[3]

Militant del partit jaumí,[1] fou tresorer de la Junta regional tradicionalista[4] i finançà el centre carlí de Badalona “El Loredán”.[5] L'any 1917 va cedir terrenys de la seva propietat per a la construcció de l'església parroquial de Sant Josep a Badalona.[4] També va cedir gratuïtament terrenys per a l'edificació d'una caserna del cos de carrabiners, per la qual cosa el govern central li concedí l'any 1921 la Gran Creu del Mèrit Militar.[6]

El 1923 fou escollit diputat a Corts pel districte d'Olot per la Lliga Regionalista.[7] Segons un descendent familiar, tot i que com a carlí era contrari a la Lliga, es presentà a proposta del seu cunyat, el catalanista Josep Maria Masramon i Vilalta, qui li oferí el seu lloc per tal de derrotar Lluís Pons i Tusquets, qui guanyava les eleccions en aquell districte mitjançant la compra de vots. Com que Ignasi de Ventós era més ric, Pons va retirar la seva candidatura.[8]

Fou també impulsor, amb el contacte de l'alcalde de Badalona Pere Sabaté i Curto, del Grup escolar Ventós Mir cedint una parcel·la de 1202 m² a la plana d'en Tàpies a l'Ajuntament el 1924; molt poc urbanitzada d'altra banda.[9]

Després de l'alçament del 18 de juliol, el 5 d'agost de 1936, l'Ajuntament de Santa Pau li confiscà les seves propietats al municipi.[10] En acabar la guerra, va donar suport al règim de Franco i als anys 40 va cedir uns terrenys per a la plaça dels Caiguts de Badalona, on s'hi va instalar un monument.[11]

Es va casar amb Dolors de Rocafiguera i Vila,[12] filla del polític conservador vigatà Josep de Rocafiguera Ventós[13] i neboda del polític integrista Marià de Rocafiguera i Ventós.

L'actual Escola Ventós i Mir i el passatge Ventós i Mir de Badalona porten el seu nom.[5]

Referències

  1. ↑ 1,0 1,1 1,2 Abras, Carreras i Nieto, 2003, p. 248.
  2. ↑ «"Cercant empremtes: històries del Segle XX a Mas Ventós" un llibre que retrata la Garrotxa més rural. Entrevista a l'autor.». Vicolot, 2013 [Consulta: 13 juliol 2013]. Arxivat 21 de juliol 2015 a Wayback Machine.
  3. ↑ Pomés i Vives, Jordi. Sindicalisme pagès i republicanisme popular 1918-1930: la Unió de Rabassaires: entre el radicalisme obrerista i la via cooperativista. Bellaterra: Universitat Autònoma de Barcelona, 2008. 
  4. ↑ 4,0 4,1 «Eclesiásticas». El Norte, 18-02-1917, pàg. 5.
  5. ↑ 5,0 5,1 «Badalona, carrer a carrer: Passatge Ventós i Mir». El Tot Badalona. [Consulta: 26 setembre 2015].
  6. ↑ «Locales y provinciales». El Norte, 01-03-1921, pàg. 2.
  7. ↑ «Ventos y Mir, Ignacio de». Congrés dels Diputats.
  8. ↑ Masramon. Memòries de la Guerra Civil, 2019, p. 7. 
  9. ↑ AMPA Ventós Mir. «Escola Ventós Mir». Arxivat de l'original el 30 de maig 2009. [Consulta: 13 juliol 2013].
  10. ↑ Planas i Serra, Albert. Joan Pinsach i Solé: l'alcalde de Santa Pau afusellat pel franquisme. Memorial Democràtic, 2009 [Consulta: 13 juliol 2013]. 
  11. ↑ Abras, Carreras i Nieto, 2003, p. 45.
  12. ↑ «Noticias: Locales y regionales». El Tradicionalista, 28-09-1905, pàg. 3.
  13. ↑ Cortés i Braña, Lurdes «Els nens austríacs acollits a Osona (1920-1923)». Ausa, núm. 167, 2011, pàg. 219. ISSN: 0210-5853.

Bibliografia

Enllaços externs

Obtingut de «https://ca.wikipedia.org/w/index.php?title=Ignasi_de_Ventós_i_Mir&oldid=28259523»