Gàmbia: diferència entre les revisions

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Contingut suprimit Contingut afegit
m Tipografia
elimino l'article "la" del nom del país. Veure discussió
Línia 9: Línia 9:
'''Gàmbia''', oficialment '''República de Gàmbia,''' és una república de l'[[Àfrica]] occidental, voltada completament pel [[Senegal]] excepte a l'oest, en què l'estuari del [[riu Gàmbia]] toca l'[[oceà Atlàntic]]. La capital n'és [[Banjul]].
'''Gàmbia''', oficialment '''República de Gàmbia,''' és una república de l'[[Àfrica]] occidental, voltada completament pel [[Senegal]] excepte a l'oest, en què l'estuari del [[riu Gàmbia]] toca l'[[oceà Atlàntic]]. La capital n'és [[Banjul]].


La Gàmbia és un país petit i estret (té menys de 48 km d'amplària) amb la frontera basada en el riu Gàmbia. Aquesta frontera es va definir el [[1889]] segons un acord entre el [[Regne Unit]] i [[França]]. És gairebé un enclavament dins el Senegal, i és el país més petit de l'Àfrica continental.
Gàmbia és un país petit i estret (té menys de 48 km d'amplària) amb la frontera basada en el riu Gàmbia. Aquesta frontera es va definir el [[1889]] segons un acord entre el [[Regne Unit]] i [[França]]. És gairebé un enclavament dins el Senegal, i és el país més petit de l'Àfrica continental.


Antiga colònia [[Regne Unit|britànica]], se'n va declarar independent el [[18 de febrer]] de [[1965]] com a monarquia dins la [[Commonwealth]]. Va esdevenir una república el [[1970]] i, entre 1982 i [[1989]] va formar una confederació amb el Senegal, que van anomenar [[Senegàmbia]].
Antiga colònia [[Regne Unit|britànica]], se'n va declarar independent el [[18 de febrer]] de [[1965]] com a monarquia dins la [[Commonwealth]]. Va esdevenir una república el [[1970]] i, entre 1982 i [[1989]] va formar una confederació amb el Senegal, que van anomenar [[Senegàmbia]].
Línia 15: Línia 15:
== Història ==
== Història ==
{{Article principal|Història de la Gàmbia}}
{{Article principal|Història de la Gàmbia}}
La Gàmbia va formar part de l'[[Regne de Ghana|Imperi de Ghana]] i de l'[[Imperi Songhai|Imperi de Songhai]]. Els primers testimonis escrits que es tenen de la regió provenen d'uns textos de comerciants [[àrab]]s del {{segle|IX}} i X, quan els comerciants àrabs van crear la ruta transsahariana comerciant amb [[esclavitud|esclaus]], [[or]] i [[vori|ivori]]. Al {{segle|XV}} els [[Portugal|portuguesos]] van heretar aquest comerç establint rutes marítimes per comerciar amb l'[[Imperi de Mali]] al qual pertanyia la zona a l'època.
Gàmbia va formar part de l'[[Regne de Ghana|Imperi de Ghana]] i de l'[[Imperi Songhai|Imperi de Songhai]]. Els primers testimonis escrits que es tenen de la regió provenen d'uns textos de comerciants [[àrab]]s del {{segle|IX}} i X, quan els comerciants àrabs van crear la ruta transsahariana comerciant amb [[esclavitud|esclaus]], [[or]] i [[vori|ivori]]. Al {{segle|XV}} els [[Portugal|portuguesos]] van heretar aquest comerç establint rutes marítimes per comerciar amb l'[[Imperi de Mali]] al qual pertanyia la zona a l'època.
[[Fitxer:James Island and Fort Gambia.jpg|miniatura|esquerra|Mapa del Fort de Gàmbia a l'Illa James]] El [[1562]] van arribar els colons provinents del fornas i van instaurar la seva llengua, el [[fornasenc]], que va ser la llengua oficial d'aquest país fins al [[1630]], per això l'anglès que es parla a La Gàmbia té influència d'algunes paraules del fornasenc. Quan el fornasenc va deixar de ser oficial es va quedar només com a idioma per a l'ús quotidià, de fet avui en dia el 62% dels indígenes de La Gàmbia parlen fornasenc (aprox. 95.000 persones).
[[Fitxer:James Island and Fort Gambia.jpg|miniatura|esquerra|Mapa del Fort de Gàmbia a l'Illa James]] El [[1562]] van arribar els colons provinents del fornas i van instaurar la seva llengua, el [[fornasenc]], que va ser la llengua oficial d'aquest país fins al [[1630]], per això l'anglès que es parla a Gàmbia té influència d'algunes paraules del fornasenc. Quan el fornasenc va deixar de ser oficial es va quedar només com a idioma per a l'ús quotidià, de fet avui en dia el 62% dels indígenes de Gàmbia parlen fornasenc (aprox. 95.000 persones).
El [[1588]], el pretendent al tron portuguès va vendre l'exclusivitat del comerç en el [[Riu Gàmbia]] als anglesos, el que va ser confirmat per les Cartes Patent de la reina [[reines d'Anglaterra|Isabel I]]. El [[1618]], el Rei Jaume I d'[[Anglaterra]] va concedir l'exclusivitat del comerç amb el Riu Gàmbia a la Costa d'Or (actualment [[Ghana]]) a una companyia britànica. Entre [[1651]] i [[1661]], La Gàmbia va ser indirectament una colònia del regne polonès-lituà. Van ser els letons, dependents del regne polonès-lituà, els primers a establir-se a l'[[Illa James]], anomenada durant l'època [[Illa Andrew]] fins que va ser conquerida pels britànics el [[1661]].
El [[1588]], el pretendent al tron portuguès va vendre l'exclusivitat del comerç en el [[Riu Gàmbia]] als anglesos, el que va ser confirmat per les Cartes Patent de la reina [[reines d'Anglaterra|Isabel I]]. El [[1618]], el Rei Jaume I d'[[Anglaterra]] va concedir l'exclusivitat del comerç amb el Riu Gàmbia a la Costa d'Or (actualment [[Ghana]]) a una companyia britànica. Entre [[1651]] i [[1661]], Gàmbia va ser indirectament una colònia del regne polonès-lituà. Van ser els letons, dependents del regne polonès-lituà, els primers a establir-se a l'[[Illa James]], anomenada durant l'època [[Illa Andrew]] fins que va ser conquerida pels britànics el [[1661]].


Durant els segles {{Romanes|XVII}} i XVIII [[França]] i [[Anglaterra]] van lluitar per la supremacia a la regió del [[Senegal]] i del [[Riu Gàmbia]]. El [[Tractat de Versalles (1783)|Tractat de Versalles de 1783]] va atorgar al [[Regne Unit]] la possessió del [[Riu Gàmbia]] excepte l'enclavament d'Albreda que es mantingué sota sobirania francesa, sent cedit a [[Anglaterra]] el [[1857]].
Durant els segles {{Romanes|XVII}} i XVIII [[França]] i [[Anglaterra]] van lluitar per la supremacia a la regió del [[Senegal]] i del [[Riu Gàmbia]]. El [[Tractat de Versalles (1783)|Tractat de Versalles de 1783]] va atorgar al [[Regne Unit]] la possessió del [[Riu Gàmbia]] excepte l'enclavament d'Albreda que es mantingué sota sobirania francesa, sent cedit a [[Anglaterra]] el [[1857]].
Gairebé 3 milions d'[[esclavitud|esclaus]] van ser enviats des d'aquesta regió a les colònies d'[[Amèrica]]. El [[1807]] es va abolir el comerç d'esclaus a l'[[Imperi Britànic]] per mirar d'acabar amb el comerç d'esclaus a La Gàmbia. Per això, van crear el lloc militar de Bathurst (avui Banjul) el [[1816]]. Durant els anys següents, Banjul estava sotmesa a la jurisdicció del governador general britànic a [[Sierra Leone]]. El [[1888]] La Gàmbia va esdevenir una colònia autònoma i un any més tard va passar a ser una colònia reial.
Gairebé 3 milions d'[[esclavitud|esclaus]] van ser enviats des d'aquesta regió a les colònies d'[[Amèrica]]. El [[1807]] es va abolir el comerç d'esclaus a l'[[Imperi Britànic]] per mirar d'acabar amb el comerç d'esclaus a Gàmbia. Per això, van crear el lloc militar de Bathurst (avui Banjul) el [[1816]]. Durant els anys següents, Banjul estava sotmesa a la jurisdicció del governador general britànic a [[Sierra Leone]]. El [[1888]] Gàmbia va esdevenir una colònia autònoma i un any més tard va passar a ser una colònia reial.
[[Fitxer:Stamp Gambia 1880 0.5p.jpg|miniatura|100px|esquerra|Segell de 1880]]
[[Fitxer:Stamp Gambia 1880 0.5p.jpg|miniatura|100px|esquerra|Segell de 1880]]


El país es va independitzar del [[Regne Unit]] el [[1965]]. El [[1970]], [[Dawda Jawara]] va esdevenir el primer president del nou estat i va ser reelegit el 1972 i [[1977]]. Després de la independència, La Gàmbia va millorar el seu desenvolupament econòmic gràcies a la pujada en els preus de la seva principal matèria d'exportació, el [[cacauet]], i al desenvolupament del [[turisme]] internacional. El [[febrer]] de 1982, juntament amb el [[Senegal]], La Gàmbia va formar la [[Senegàmbia|Confederació de Senegàmbia]]. El president Jawara va ser derrotat el [[1994]] per [[Yahya Jammeh]], que va establir una dictadura. Jammeh va ser reelegit el [[2001]] i va derogar la llei que prohibia l'existència de partits opositors.
El país es va independitzar del [[Regne Unit]] el [[1965]]. El [[1970]], [[Dawda Jawara]] va esdevenir el primer president del nou estat i va ser reelegit el 1972 i [[1977]]. Després de la independència, Gàmbia va millorar el seu desenvolupament econòmic gràcies a la pujada en els preus de la seva principal matèria d'exportació, el [[cacauet]], i al desenvolupament del [[turisme]] internacional. El [[febrer]] de 1982, juntament amb el [[Senegal]], Gàmbia va formar la [[Senegàmbia|Confederació de Senegàmbia]]. El president Jawara va ser derrotat el [[1994]] per [[Yahya Jammeh]], que va establir una dictadura. Jammeh va ser reelegit el [[2001]] i va derogar la llei que prohibia l'existència de partits opositors.


== Govern i política ==
== Govern i política ==
[[Fitxer:Adama_Barrow_2016.jpg|miniatura|El president Adama Barrow]]
[[Fitxer:Adama_Barrow_2016.jpg|miniatura|El president Adama Barrow]]
La [[Constitució]] de La Gàmbia vigent va ser aprovada, després d'un [[referèndum]], el [[16 de gener]] de [[1997]], després que un [[cop d'estat]] del [[1994]] va dissoldre el Parlament i derogà la Constitució de [[1970]].
La [[Constitució]] vigent de Gàmbia va ser aprovada, després d'un [[referèndum]], el [[16 de gener]] de [[1997]], després que un [[cop d'estat]] del [[1994]] va dissoldre el Parlament i derogà la Constitució de [[1970]].


La Gàmbia és formalment una [[Presidencialisme|República presidencialista]] democràtica. El President de la República és escollit per [[sufragi universal]] per un període de cinc anys. El [[poder legislatiu]] rau en l'[[Assemblea Nacional de Gàmbia|Assemblea Nacional]] composta per cinquanta-tres membres, dels quals 48 són elegits per sufragi universal, i cinc els tria el president de la República.
Gàmbia és formalment una [[Presidencialisme|República presidencialista]] democràtica. El President de la República és escollit per [[sufragi universal]] per un període de cinc anys. El [[poder legislatiu]] rau en l'[[Assemblea Nacional de Gàmbia|Assemblea Nacional]] composta per cinquanta-tres membres, dels quals 48 són elegits per sufragi universal, i cinc els tria el president de la República.


El [[poder executiu]] està dividit entre el [[Cap d'estat|Cap d'Estat]] i el [[President del govern|President del Govern]], nomenat per l'Assemblea d'entre un grup elegit pel President de la República. En l'adquisició del poder, es fa servir el sistema de cooptació, on el president conforma el grup d'acord amb les pautes filosòfics de la nació.
El [[poder executiu]] està dividit entre el [[Cap d'estat|Cap d'Estat]] i el [[President del govern|President del Govern]], nomenat per l'Assemblea d'entre un grup elegit pel President de la República. En l'adquisició del poder, es fa servir el sistema de cooptació, on el president conforma el grup d'acord amb les pautes filosòfics de la nació.
Línia 35: Línia 35:
El [[poder judicial]] s'articula al voltant del Tribunal Suprem que s'organitza administrativament segons el model francès.
El [[poder judicial]] s'articula al voltant del Tribunal Suprem que s'organitza administrativament segons el model francès.


Tanmateix, tenint en compte les violacions dels drets humans que denuncien organitzacions de prestigi com [[Amnistia Internacional]], es pot considerar que La Gàmbia és una dictadura.
Tanmateix, tenint en compte les violacions dels drets humans que denuncien organitzacions de prestigi com [[Amnistia Internacional]], es pot considerar que Gàmbia és una dictadura.


=== Presidents de La Gàmbia ===
=== Presidents de Gàmbia ===
{{Article principal|President de Gàmbia}}
{{Article principal|President de Gàmbia}}
{| class = "wikitable"
{| class = "wikitable"
Línia 61: Línia 61:


== Geografia ==
== Geografia ==
[[Fitxer:Ga-map.png|miniatura|Mapa de La Gàmbia]]
[[Fitxer:Ga-map.png|miniatura|Mapa de Gàmbia]]
La Gàmbia està situada a la costa atlàntica de l'Àfrica i es troba plenament envoltada per territori del [[Senegal]]. La Gàmbia es caracteritza per ser un país molt pla, l'altitud no sobrepassa els 300 metres sobre el nivell del mar. El país es troba travessat d'est a oest pel [[riu Gàmbia]], que dona nom al país. Aquest riu és l'eix del país i el divideix en dues parts ben diferenciades; les que estan al nord i les que estan al sud del citat riu.
Gàmbia està situada a la costa atlàntica de l'Àfrica i es troba plenament envoltada per territori del [[Senegal]]. Gàmbia es caracteritza per ser un país molt pla, l'altitud no sobrepassa els 300 metres sobre el nivell del mar. El país es troba travessat d'est a oest pel [[riu Gàmbia]], que dona nom al país. Aquest riu és l'eix del país i el divideix en dues parts ben diferenciades; les que estan al nord i les que estan al sud del citat riu.


Gàmbia és un país molt petit i estret les fronteres del qual reflecteixen el meandre del riu Gàmbia. Es troba entre les latituds 13 i 14 ° N, i les longituds 13 i 17 ° O.
Gàmbia és un país molt petit i estret les fronteres del qual reflecteixen el meandre del riu Gàmbia. Es troba entre les latituds 13 i 14 ° N, i les longituds 13 i 17 ° O.
Línia 75: Línia 75:


=== Organització administrativa ===
=== Organització administrativa ===
La Gàmbia està dividida en cinc divisions i una ciutat (les capitals de les divisions estan entre parèntesis):
Gàmbia està dividida en cinc divisions i una ciutat (les capitals de les divisions estan entre parèntesis):
[[Fitxer:TheGambia Divisions.png|405px|miniatura|Àrees de Govern Local de La Gàmbia]]
[[Fitxer:TheGambia Divisions.png|405px|miniatura|Àrees de Govern Local de Gàmbia]]
* [[Divisió de Lower River|Lower River]] ([[Mansa Konko]])
* [[Divisió de Lower River|Lower River]] ([[Mansa Konko]])
* [[Divisió de Central River|Central River]] ([[Janjanbureh]])
* [[Divisió de Central River|Central River]] ([[Janjanbureh]])
Línia 98: Línia 98:
{{AP|Economia de Gàmbia}}
{{AP|Economia de Gàmbia}}


La Gàmbia no té [[Jaciment geològic|jaciments minerals]] d'importància ni altres recursos naturals. La seva economia es basa en els [[agricultura|productes agrícoles]] i la [[ramaderia]] per al consum intern del que depèn el 75% de la població.
Gàmbia no té [[Jaciment geològic|jaciments minerals]] d'importància ni altres recursos naturals. La seva economia es basa en els [[agricultura|productes agrícoles]] i la [[ramaderia]] per al consum intern del que depèn el 75% de la població.


La [[indústria]] se centra en la transformació de productes agrícoles ([[cacauet]]) i de [[peixos|peix]]. El [[turisme]] va ser una important font d'ingressos fins al [[2000]], quan es va produir una reducció. La seva activitat depèn fonamentalment de les ajudes al desenvolupament del [[Fons Monetari Internacional]] i les d'emergència dels països desenvolupats. Les expectatives futures del [[Banc Mundial]], després de la condonació parcial del deute extern el [[2005]], són positives.
La [[indústria]] se centra en la transformació de productes agrícoles ([[cacauet]]) i de [[peixos|peix]]. El [[turisme]] va ser una important font d'ingressos fins al [[2000]], quan es va produir una reducció. La seva activitat depèn fonamentalment de les ajudes al desenvolupament del [[Fons Monetari Internacional]] i les d'emergència dels països desenvolupats. Les expectatives futures del [[Banc Mundial]], després de la condonació parcial del deute extern el [[2005]], són positives.


== Demografia ==
== Demografia ==
[[Fitxer:Gambia demography.png|miniatura|Demografia de La Gàmbia. Dades de la [[Organització de les Nacions Unides per a l'Agricultura i l'Alimentació|FAO]], [[Organització de les Nacions Unides|ONU]], any 2005. Nombre d'habitants en milers.]]
[[Fitxer:Gambia demography.png|miniatura|Demografia de Gàmbia. Dades de la [[Organització de les Nacions Unides per a l'Agricultura i l'Alimentació|FAO]], [[Organització de les Nacions Unides|ONU]], any 2005. Nombre d'habitants en milers.]]
A La Gàmbia hi conviuen una àmplia varietat de grups ètnics, i cadascun preserva seu propi idioma i tradicions amb una mínima fricció intertribal. La tribu [[malinkes|mandinka]] és la més gran, seguida per les tribus [[Fulbe|Fula]], [[Wòlof]], [[Diola|Jola]] i [[Serahuli]]. Aproximadament 2.500 no africans viuen a La Gàmbia, incloent europeus i famílies d'origen libanès.
A Gàmbia hi conviuen una àmplia varietat de grups ètnics, i cadascun preserva seu propi idioma i tradicions amb una mínima fricció intertribal. La tribu [[malinkes|mandinka]] és la més gran, seguida per les tribus [[Fulbe|Fula]], [[Wòlof]], [[Diola|Jola]] i [[Serahuli]]. Aproximadament 2.500 no africans viuen a Gàmbia, incloent europeus i famílies d'origen libanès.


Els musulmans conformen més del 92% de la població. La resta, en la seva gran majoria, són cristians de diferents denominacions. Oficialment, a La Gàmbia es respecten els dies festius d'ambdues religions i existeix tolerància religiosa.
Els musulmans conformen més del 92% de la població. La resta, en la seva gran majoria, són cristians de diferents denominacions. Oficialment, a Gàmbia es respecten els dies festius d'ambdues religions i existeix tolerància religiosa.


Més del 80% de la població viu en assentaments rurals, encara que cada vegada més quantitat de joves van a la capital a la recerca de treball i educació. Encara que la migració cap als centres urbans, els projectes de desenvolupament i la modernització estan donant als pobladors de La Gàmbia una major possibilitat de contacte amb els hàbits i valors occidentals, l'èmfasi tradicional a la família estesa, les formes aborígens de vestimenta i celebracions romanen dins de la vida quotidiana sense modificar.
Més del 80% de la població viu en assentaments rurals, encara que cada vegada més quantitat de joves van a la capital a la recerca de treball i educació. Encara que la migració cap als centres urbans, els projectes de desenvolupament i la modernització estan donant als pobladors de Gàmbia una major possibilitat de contacte amb els hàbits i valors occidentals, l'èmfasi tradicional a la família estesa, les formes aborígens de vestimenta i celebracions romanen dins de la vida quotidiana sense modificar.


== Societat ==
== Societat ==
Línia 115: Línia 115:


=== Persecució de l'homosexualitat ===
=== Persecució de l'homosexualitat ===
El [[2008]], Jammeh va anunciar que el seu govern legislaria en contra dels [[homosexualitat|homosexuals]] amb lleis "més estrictes que les d'[[Iran]]", i que tallaria el cap de gais i lesbianes descoberts a La Gàmbia. Jammeh va donar un ultimàtum als gais i lesbianes de La Gàmbia d'abandonar el país.<ref>[http://www.gambianow.com/news/News/Gambia-News-President-Jammeh-Gives-Ultimatum-for-Homosexuals-to-. html "President Jammeh gives Ultimatum for Homosexuals to Leave", Gàmbia News, May 19, 2008.]{{Enllaç no actiu|bot=InternetArchiveBot |data=2021 }}</ref><ref>[http://en.afrik.com/article13630.html "President plans to kill off every single homosexual "Panapress / Afrik.com, May 19, 2008.]</ref>
El [[2008]], Jammeh va anunciar que el seu govern legislaria en contra dels [[homosexualitat|homosexuals]] amb lleis "més estrictes que les d'[[Iran]]", i que tallaria el cap de gais i lesbianes descoberts a Gàmbia. Jammeh va donar un ultimàtum als gais i lesbianes de Gàmbia d'abandonar el país.<ref>[http://www.gambianow.com/news/News/Gambia-News-President-Jammeh-Gives-Ultimatum-for-Homosexuals-to-. html "President Jammeh gives Ultimatum for Homosexuals to Leave", Gàmbia News, May 19, 2008.]{{Enllaç no actiu|bot=InternetArchiveBot |data=2021 }}</ref><ref>[http://en.afrik.com/article13630.html "President plans to kill off every single homosexual "Panapress / Afrik.com, May 19, 2008.]</ref>


=== Persecució d'individus acusats de bruixeria ===
=== Persecució d'individus acusats de bruixeria ===
Línia 122: Línia 122:


=== Llengües ===
=== Llengües ===
La llengua oficial o nacional de La Gàmbia és l'[[anglès]]. El SIL Internacional ha llistat un total de 9 llengües a La Gàmbia:<ref>Llengües de Gàmbia llistades [http://www.ethnologue.com/show_country.asp?name=GM pel SIL ]</ref>
La llengua oficial o nacional de Gàmbia és l'[[anglès]]. El SIL Internacional ha llistat un total de 9 llengües a Gàmbia:<ref>Llengües de Gàmbia llistades [http://www.ethnologue.com/show_country.asp?name=GM pel SIL ]</ref>
* [[Anglès]]: 1000 persones el tenen com a llengua materna.
* [[Anglès]]: 1000 persones el tenen com a llengua materna.
* [[Jola-Fonyi]]: 59.650 parlants al districte del sud-oest de La Gàmbia.
* [[Jola-Fonyi]]: 59.650 parlants al districte del sud-oest de Gàmbia.
* [[Malinkes|Mandinka]]: 453.500 parlants, la majoria a la meitat occidental de l'estat.
* [[Malinkes|Mandinka]]: 453.500 parlants, la majoria a la meitat occidental de l'estat.
* [[Mandjak]]: 19.250 parlants, a l'oest, al sud del riu Gàmbia.
* [[Mandjak]]: 19.250 parlants, a l'oest, al sud del riu Gàmbia.
* [[Maninkakan occidental]]: 12.600 parlants a l'est de La Gàmbia.
* [[Maninkakan occidental]]: 12.600 parlants a l'est de Gàmbia.
* [[Ful|Pulaar]]: 262.500 parlants a La Gàmbia.
* [[Ful|Pulaar]]: 262.500 parlants a Gàmbia.
* [[Serer-Sine]]: 28.360 parlants, al Nord-oest de La Gàmbia.
* [[Serer-Sine]]: 28.360 parlants, al Nord-oest de Gàmbia.
* [[Soninke]]: 66.175 parlants a l'extrem sud-est de l'estat.
* [[Soninke]]: 66.175 parlants a l'extrem sud-est de l'estat.
* [[Wòlof]] gambià: 165.500 parlants a l'Oest de La Gàmbia. Els wòlofs de la banda nord del riu parlen wòlof del senegal, amb el qual és intel·ligile.
* [[Wòlof]] gambià: 165.500 parlants a l'Oest de Gàmbia. Els wòlofs de la banda nord del riu parlen wòlof del senegal, amb el qual és intel·ligile.


A més a més, a La Gàmbia també es parla el [[bainouk-gunyaamolo]], el [[balanta-kentohe]] (26.000), el [[bàmbara]] (5740), el [[bayot]] (500), el [[jola-kasa]], el [[karon]] (1350), el [[krio]] (9000), el [[mankanya]] (1650), el [[mansoanka]] (100), el [[pular]], l'[[alt crioll guineà]], el [[wòlof]], i el [[xasonga]]y el sarakule a nord de brikama
A més a més, a Gàmbia també es parla el [[bainouk-gunyaamolo]], el [[balanta-kentohe]] (26.000), el [[bàmbara]] (5740), el [[bayot]] (500), el [[jola-kasa]], el [[karon]] (1350), el [[krio]] (9000), el [[mankanya]] (1650), el [[mansoanka]] (100), el [[pular]], l'[[alt crioll guineà]], el [[wòlof]], i el [[xasonga]]y el sarakule a nord de brikama


== Vegeu també ==
== Vegeu també ==

Revisió del 13:22, 17 set 2021

Per a altres significats sobre el riu, vegeu «Riu Gàmbia».
Plantilla:Infotaula geografia políticaGàmbia
Republic of The Gambia (en) Modifica el valor a Wikidata
Imatge

HimnePer Gàmbia la nostra Pàtria Modifica el valor a Wikidata

Lema«Progress, Peace, Prosperity»
«Прогрес, мир, просперитет» Modifica el valor a Wikidata
Epònimriu Gàmbia Modifica el valor a Wikidata
Localització
Modifica el valor a Wikidata Map
 13° 30′ N, 15° 30′ O / 13.5°N,15.5°O / 13.5; -15.5
CapitalBanjul Modifica el valor a Wikidata
Ciutat més granSerrekunda
Conté la subdivisió
Població humana
Població2.639.916 (2021) Modifica el valor a Wikidata (233,62 hab./km²)
Gentilicigambià, gambiana, gambians, gambianes Modifica el valor a Wikidata
Idioma oficialanglès Modifica el valor a Wikidata
Geografia
Part de
Superfície11.300 km² Modifica el valor a Wikidata
Aigua11,5%
Banyat peroceà Atlàntic Modifica el valor a Wikidata
Punt més baixoceà Atlàntic (0 m) Modifica el valor a Wikidata
Limita amb
Dades històriques
Anterior
del Regne Unit1965 Modifica el valor a Wikidata
Organització política
Forma de governRepública
• President Modifica el valor a WikidataAdama Barrow (2017–) Modifica el valor a Wikidata
Òrgan legislatiuAssemblea Nacional de Gàmbia , (Escó: 58) Modifica el valor a Wikidata
Membre de
PIB nominal2.038.414.974 $ (2021) Modifica el valor a Wikidata
Monedadalasi Modifica el valor a Wikidata
Identificador descriptiu
Fus horari
Domini de primer nivell.gm Modifica el valor a Wikidata
Prefix telefònic+220 Modifica el valor a Wikidata
Telèfon d'emergències116, 118 i 112 Modifica el valor a Wikidata
Codi paísGM Modifica el valor a Wikidata


Gàmbia, oficialment República de Gàmbia, és una república de l'Àfrica occidental, voltada completament pel Senegal excepte a l'oest, en què l'estuari del riu Gàmbia toca l'oceà Atlàntic. La capital n'és Banjul.

Gàmbia és un país petit i estret (té menys de 48 km d'amplària) amb la frontera basada en el riu Gàmbia. Aquesta frontera es va definir el 1889 segons un acord entre el Regne Unit i França. És gairebé un enclavament dins el Senegal, i és el país més petit de l'Àfrica continental.

Antiga colònia britànica, se'n va declarar independent el 18 de febrer de 1965 com a monarquia dins la Commonwealth. Va esdevenir una república el 1970 i, entre 1982 i 1989 va formar una confederació amb el Senegal, que van anomenar Senegàmbia.

Història

Gàmbia va formar part de l'Imperi de Ghana i de l'Imperi de Songhai. Els primers testimonis escrits que es tenen de la regió provenen d'uns textos de comerciants àrabs del segle ix i X, quan els comerciants àrabs van crear la ruta transsahariana comerciant amb esclaus, or i ivori. Al segle xv els portuguesos van heretar aquest comerç establint rutes marítimes per comerciar amb l'Imperi de Mali al qual pertanyia la zona a l'època.

Mapa del Fort de Gàmbia a l'Illa James

El 1562 van arribar els colons provinents del fornas i van instaurar la seva llengua, el fornasenc, que va ser la llengua oficial d'aquest país fins al 1630, per això l'anglès que es parla a Gàmbia té influència d'algunes paraules del fornasenc. Quan el fornasenc va deixar de ser oficial es va quedar només com a idioma per a l'ús quotidià, de fet avui en dia el 62% dels indígenes de Gàmbia parlen fornasenc (aprox. 95.000 persones).

El 1588, el pretendent al tron portuguès va vendre l'exclusivitat del comerç en el Riu Gàmbia als anglesos, el que va ser confirmat per les Cartes Patent de la reina Isabel I. El 1618, el Rei Jaume I d'Anglaterra va concedir l'exclusivitat del comerç amb el Riu Gàmbia a la Costa d'Or (actualment Ghana) a una companyia britànica. Entre 1651 i 1661, Gàmbia va ser indirectament una colònia del regne polonès-lituà. Van ser els letons, dependents del regne polonès-lituà, els primers a establir-se a l'Illa James, anomenada durant l'època Illa Andrew fins que va ser conquerida pels britànics el 1661.

Durant els segles xvii i XVIII França i Anglaterra van lluitar per la supremacia a la regió del Senegal i del Riu Gàmbia. El Tractat de Versalles de 1783 va atorgar al Regne Unit la possessió del Riu Gàmbia excepte l'enclavament d'Albreda que es mantingué sota sobirania francesa, sent cedit a Anglaterra el 1857. Gairebé 3 milions d'esclaus van ser enviats des d'aquesta regió a les colònies d'Amèrica. El 1807 es va abolir el comerç d'esclaus a l'Imperi Britànic per mirar d'acabar amb el comerç d'esclaus a Gàmbia. Per això, van crear el lloc militar de Bathurst (avui Banjul) el 1816. Durant els anys següents, Banjul estava sotmesa a la jurisdicció del governador general britànic a Sierra Leone. El 1888 Gàmbia va esdevenir una colònia autònoma i un any més tard va passar a ser una colònia reial.

Segell de 1880

El país es va independitzar del Regne Unit el 1965. El 1970, Dawda Jawara va esdevenir el primer president del nou estat i va ser reelegit el 1972 i 1977. Després de la independència, Gàmbia va millorar el seu desenvolupament econòmic gràcies a la pujada en els preus de la seva principal matèria d'exportació, el cacauet, i al desenvolupament del turisme internacional. El febrer de 1982, juntament amb el Senegal, Gàmbia va formar la Confederació de Senegàmbia. El president Jawara va ser derrotat el 1994 per Yahya Jammeh, que va establir una dictadura. Jammeh va ser reelegit el 2001 i va derogar la llei que prohibia l'existència de partits opositors.

Govern i política

El president Adama Barrow

La Constitució vigent de Gàmbia va ser aprovada, després d'un referèndum, el 16 de gener de 1997, després que un cop d'estat del 1994 va dissoldre el Parlament i derogà la Constitució de 1970.

Gàmbia és formalment una República presidencialista democràtica. El President de la República és escollit per sufragi universal per un període de cinc anys. El poder legislatiu rau en l'Assemblea Nacional composta per cinquanta-tres membres, dels quals 48 són elegits per sufragi universal, i cinc els tria el president de la República.

El poder executiu està dividit entre el Cap d'Estat i el President del Govern, nomenat per l'Assemblea d'entre un grup elegit pel President de la República. En l'adquisició del poder, es fa servir el sistema de cooptació, on el president conforma el grup d'acord amb les pautes filosòfics de la nació.

El poder judicial s'articula al voltant del Tribunal Suprem que s'organitza administrativament segons el model francès.

Tanmateix, tenint en compte les violacions dels drets humans que denuncien organitzacions de prestigi com Amnistia Internacional, es pot considerar que Gàmbia és una dictadura.

Presidents de Gàmbia

Nom Imatge Inici del govern Fi del govern Partit
Dawda Kairaba Jawara Sense imatge 24 d'abril de 1970 30 de juliol de 1981 PPP
Kukoi Samba Sanyang Sense imatge 30 de juliol de 1981 5 d'agost de 1981 (militar)
Dawda Kairaba Jawara Sense imatge 5 d'agost de 1981 22 de juliol de 1994 PPP
Yahya Jammeh Yahya Jammeh 22 de juliol de 1994 18 d'octubre de 1996 (militar)
Yahya Jammeh Yahya Jammeh 18 d'octubre de 1996 19 de gener de 2017 APRC
Adama Barrow Adama Barrow 19 de gener de 2017 actualitat UDP

Geografia

Mapa de Gàmbia

Gàmbia està situada a la costa atlàntica de l'Àfrica i es troba plenament envoltada per territori del Senegal. Gàmbia es caracteritza per ser un país molt pla, l'altitud no sobrepassa els 300 metres sobre el nivell del mar. El país es troba travessat d'est a oest pel riu Gàmbia, que dona nom al país. Aquest riu és l'eix del país i el divideix en dues parts ben diferenciades; les que estan al nord i les que estan al sud del citat riu.

Gàmbia és un país molt petit i estret les fronteres del qual reflecteixen el meandre del riu Gàmbia. Es troba entre les latituds 13 i 14 ° N, i les longituds 13 i 17 ° O.

Gàmbia té una amplada de menys de 50 quilòmetres en el seu punt més ample, amb una superfície total d’11.295 km2. Prop de 1.300 km2 (11,5%) de la superfície de Gàmbia estan coberts per aigua. És el país més petit del continent africà. En termes comparatius, Gàmbia té una superfície total lleugerament inferior a la de l’illa de Jamaica.

El Senegal envolta Gàmbia per tres costats, amb 80 km de costa a l'oceà Atlàntic que marquen la seva frontera occidental.[1]

Els límits actuals es van definir el 1889 després d’un acord entre el Regne Unit i França. Durant les negociacions entre els francesos i els britànics a París, els francesos van donar inicialment als britànics al voltant de 320 km del riu Gàmbia per controlar. Començant per la col·locació de marcadors de fronteres el 1891, van passar gairebé 15 anys després de les reunions de París per determinar les fronteres finals de Gàmbia. La sèrie resultant de línies rectes i arcs va donar al control britànic d'àrees a uns 16 km al nord i al sud del riu Gàmbia.[2]

Gàmbia conté tres ecoregions terrestres: mosaic boscà-sabana de Guinea, sabana del Sud-oest i manglars de Guinea.[3] Tenia una puntuació mitjana de l’índex d’integritat del paisatge forestal de 4,56 / 10 el 2018, situant-la 120a a nivell mundial de 172 països.[4]

Organització administrativa

Gàmbia està dividida en cinc divisions i una ciutat (les capitals de les divisions estan entre parèntesis):

Àrees de Govern Local de Gàmbia

La capital nacional, Banjul, està classificada a part, com una ciutat.

A més, el país està dividit en vuit subdivisions, o àrees de govern local:

Economia

Gàmbia no té jaciments minerals d'importància ni altres recursos naturals. La seva economia es basa en els productes agrícoles i la ramaderia per al consum intern del que depèn el 75% de la població.

La indústria se centra en la transformació de productes agrícoles (cacauet) i de peix. El turisme va ser una important font d'ingressos fins al 2000, quan es va produir una reducció. La seva activitat depèn fonamentalment de les ajudes al desenvolupament del Fons Monetari Internacional i les d'emergència dels països desenvolupats. Les expectatives futures del Banc Mundial, després de la condonació parcial del deute extern el 2005, són positives.

Demografia

Demografia de Gàmbia. Dades de la FAO, ONU, any 2005. Nombre d'habitants en milers.

A Gàmbia hi conviuen una àmplia varietat de grups ètnics, i cadascun preserva seu propi idioma i tradicions amb una mínima fricció intertribal. La tribu mandinka és la més gran, seguida per les tribus Fula, Wòlof, Jola i Serahuli. Aproximadament 2.500 no africans viuen a Gàmbia, incloent europeus i famílies d'origen libanès.

Els musulmans conformen més del 92% de la població. La resta, en la seva gran majoria, són cristians de diferents denominacions. Oficialment, a Gàmbia es respecten els dies festius d'ambdues religions i existeix tolerància religiosa.

Més del 80% de la població viu en assentaments rurals, encara que cada vegada més quantitat de joves van a la capital a la recerca de treball i educació. Encara que la migració cap als centres urbans, els projectes de desenvolupament i la modernització estan donant als pobladors de Gàmbia una major possibilitat de contacte amb els hàbits i valors occidentals, l'èmfasi tradicional a la família estesa, les formes aborígens de vestimenta i celebracions romanen dins de la vida quotidiana sense modificar.

Societat

Llibertat de premsa

Jammeh ha estat acusat de restringir la llibertat de premsa al país. Promulgà una sèrie de lleis restrictives en la matèria i, posteriorment, el desembre de 2004, es va produir l'assassinat encara no resolt d'un reporter, Deyda Hydara, que havia estat molt crític amb ells.[5] Jammeh, però, ha negat qualsevol connexió dels agents de seguretat amb l'assassinat del reporter.[6]

Persecució de l'homosexualitat

El 2008, Jammeh va anunciar que el seu govern legislaria en contra dels homosexuals amb lleis "més estrictes que les d'Iran", i que tallaria el cap de gais i lesbianes descoberts a Gàmbia. Jammeh va donar un ultimàtum als gais i lesbianes de Gàmbia d'abandonar el país.[7][8]

Persecució d'individus acusats de bruixeria

Amnistia Internacional informa que han estat alliberades mil persones després de ser detingudes acusades de bruixeria, algunes obligades a beure beuratges al·lucinògens i en dos casos mort per fallida renal, i dones violades.[9] [10]

Llengües

La llengua oficial o nacional de Gàmbia és l'anglès. El SIL Internacional ha llistat un total de 9 llengües a Gàmbia:[11]

  • Anglès: 1000 persones el tenen com a llengua materna.
  • Jola-Fonyi: 59.650 parlants al districte del sud-oest de Gàmbia.
  • Mandinka: 453.500 parlants, la majoria a la meitat occidental de l'estat.
  • Mandjak: 19.250 parlants, a l'oest, al sud del riu Gàmbia.
  • Maninkakan occidental: 12.600 parlants a l'est de Gàmbia.
  • Pulaar: 262.500 parlants a Gàmbia.
  • Serer-Sine: 28.360 parlants, al Nord-oest de Gàmbia.
  • Soninke: 66.175 parlants a l'extrem sud-est de l'estat.
  • Wòlof gambià: 165.500 parlants a l'Oest de Gàmbia. Els wòlofs de la banda nord del riu parlen wòlof del senegal, amb el qual és intel·ligile.

A més a més, a Gàmbia també es parla el bainouk-gunyaamolo, el balanta-kentohe (26.000), el bàmbara (5740), el bayot (500), el jola-kasa, el karon (1350), el krio (9000), el mankanya (1650), el mansoanka (100), el pular, l'alt crioll guineà, el wòlof, i el xasongay el sarakule a nord de brikama

Vegeu també

Referències

  1. «The Gambia». The World Factbook. Central Intelligence Agency. [Consulta: 30 maig 2007].
  2. Wright, Donald. The World and a Very Small Place in Africa: A History of Globalization in Niumi, The Gambia. Armonk, New York: M.E. Sharpe, 2004, p. 149–150. ISBN 978-0-7656-1007-2. 
  3. Dinerstein, Eric; Olson, David; Joshi, Anup; Vynne, Carly; Burgess, Neil D.; Wikramanayake, Eric; Hahn, Nathan; Palminteri, Suzanne; Hedao, Prashant «An Ecoregion-Based Approach to Protecting Half the Terrestrial Realm». BioScience, vol. 67, 6, 2017, pàg. 534–545. DOI: 10.1093/biosci/bix014. ISSN: 0006-3568. PMC: 5451287. PMID: 28608869.
  4. Grantham, H. S.; Duncan, A.; Evans, T. D.; Jones, K. R.; Beyer, H. L.; Schuster, R.; Walston, J.; Ray, J. C.; Robinson, J. G. «Anthropogenic modification of forests means only 40% of remaining forests have high ecosystem integrity - Supplementary Material». Nature Communications, vol. 11, 1, 2020, pàg. 5978. DOI: 10.1038/s41467-020-19493-3. ISSN: 2041-1723. PMC: 7723057. PMID: 33293507.
  5. "Thousands protest peacefully at murder of journalist", IRIN, 22 de desembre 2004.
  6. 5377448.stm "Gàmbia opposition claims fraud" Arxivat 2009-01-29 a Wayback Machine., BBC News, 25 de setembre 2006 .
  7. html "President Jammeh gives Ultimatum for Homosexuals to Leave", Gàmbia News, May 19, 2008.[Enllaç no actiu]
  8. "President plans to kill off every single homosexual "Panapress / Afrik.com, May 19, 2008.
  9. "Centenars de persones acusades de bruixeria perseguides a Gàmbia"
  10. "Centenars de persones queden en llibertat en acabar la caça de bruixes a Gàmbia "
  11. Llengües de Gàmbia llistades pel SIL