Contestador automàtic: diferència entre les revisions
m estandarditzant codi |
m Format |
||
| Línia 1: | Línia 1: | ||
[[Fitxer:Autoanswer-1.jpg|miniatura|Contestador automàtic modern.]] |
[[Fitxer:Autoanswer-1.jpg|miniatura|Contestador automàtic modern.]] |
||
Un ''' contestador automàtic ''' o millor ''' responedor automàtic ''' <ref> |
Un ''' contestador automàtic ''' o millor ''' responedor automàtic ''' <ref>[[Gabriel Bibiloni]], [[Carles Castellanos]], [[Lluís Marquet]] en el «El procés d'elaboració de la llengua catalana, prenent com a referència l'elaboració verdagueriana»: "En alguns casos el calc no es fonamenta en la forma sinó en l'ús, que és calcat de l'espanyol com ara en casos de doblets del tipus de contaminació/pol·lució, investigació/recerca, pel·lícula/film, èxit/succés, intercanvi/bescanvi, contestador/responedor, invertir/investir (en economia), etc"</ref> és un dispositiu que respon automàticament les trucades [[telèfon|telefòniques]] i enregistra els missatges deixats per persones que han trucat a un determinat telèfon, quan la persona destinatària de la trucada no pot (o no vol) contestar al telèfon. |
||
A diferència de la [[bústia de veu]], que és un sistema centralitzat o intercomunicat que realitza una funció similar, un contestador automàtic pot estar instal·lat a casa del client, al costat o bé incorporat al seu telèfon. Mentre els primers contestadors usaven una tecnologia de [[cinta magnètica]], els aparells més moderns fan servir memòries '' solid state ''. Les cintes magnètiques són encara utilitzades en molts dispositius de baix cost encara que ja costa trobar-les a les botigues especialitzades. |
A diferència de la [[bústia de veu]], que és un sistema centralitzat o intercomunicat que realitza una funció similar, un contestador automàtic pot estar instal·lat a casa del client, al costat o bé incorporat al seu telèfon. Mentre els primers contestadors usaven una tecnologia de [[cinta magnètica]], els aparells més moderns fan servir memòries '' solid state ''. Les cintes magnètiques són encara utilitzades en molts dispositius de baix cost encara que ja costa trobar-les a les botigues especialitzades. |
||
Revisió del 10:27, 18 set 2021
Un contestador automàtic o millor responedor automàtic [1] és un dispositiu que respon automàticament les trucades telefòniques i enregistra els missatges deixats per persones que han trucat a un determinat telèfon, quan la persona destinatària de la trucada no pot (o no vol) contestar al telèfon.
A diferència de la bústia de veu, que és un sistema centralitzat o intercomunicat que realitza una funció similar, un contestador automàtic pot estar instal·lat a casa del client, al costat o bé incorporat al seu telèfon. Mentre els primers contestadors usaven una tecnologia de cinta magnètica, els aparells més moderns fan servir memòries solid state . Les cintes magnètiques són encara utilitzades en molts dispositius de baix cost encara que ja costa trobar-les a les botigues especialitzades.
Característiques
La majoria dels contestadors moderns tenen un sistema per salutació. El propietari pot gravar el seu propi missatge que serà reproduït a qui truqui, o utilitzar el missatge predeterminat que ve instal·lat de fàbrica. En general, els contestadors poden ser programats per atendre una trucada després que soni un nombre determinat de vegades. Això és útil si (disposant d'identificació de trucada) el propietari està esperant una trucada en particular i no vol contestar a tots els que truquen.
Història
- el 1935, l'alemany Willy Müller va patentar un gravador de converses telefòniques que es pot considerar el precursor dels contestadors automàtics. Curiosament, l'aparell tenia com a objectiu el mercat dels jueus ortodoxos que, per les restriccions religioses, no podien atendre el telèfon el Shabbath.
- el 1958, el Dr Kazuo Hashimoto, un prolífic inventor japonès, va desenvolupar el seu primer model de resposta automàtica. Les seves invencions, posteriorment patentades als Estats Units, són la base dels aparells utilitzats en l'actualitat.
Vegeu també
Bibliografia
- Bahiano, Ana Maria. Almanac Anys 70 . Rio de Janeiro: Ediouro, 2006. ISBN 8500017880. p.65.
Enllaços externs
- About.com - Història dels contestadors (en anglès)
Referències
- ↑ Gabriel Bibiloni, Carles Castellanos, Lluís Marquet en el «El procés d'elaboració de la llengua catalana, prenent com a referència l'elaboració verdagueriana»: "En alguns casos el calc no es fonamenta en la forma sinó en l'ús, que és calcat de l'espanyol com ara en casos de doblets del tipus de contaminació/pol·lució, investigació/recerca, pel·lícula/film, èxit/succés, intercanvi/bescanvi, contestador/responedor, invertir/investir (en economia), etc"