Actini: diferència entre les revisions

Salta a la navegació Salta a la cerca
3.813 bytes afegits ,  fa 7 mesos
Ampliació amb referències
(Ampliació amb referències)
<chem display="block">_91^231Pa -> _89^227Ra + _{2}^4He</chem><chem display="block">_89^227Ra -> _87^223Fr + _{2}^4He</chem><chem display="block">_89^227Ra -> _90^227Th + _{-1}^0e</chem>
 
Es troben traces d'actini 227 en [[mineral]]s d'[[urani]], però comunament s'obtenen petites quantitats (de l'orde de mil·ligrams) bombardejant [[Radi (element)|Ra-226]] amb [[neutrons]] en un [[reactor nuclear]]. El metall s'obté per mitjà de la [[reducció (química):<ref>{{Ref-llibre|reducció]]títol=The delActinide fluorurand d'actiniTransactinide amb vapor de [[liti]] a 1100Elements|url=https://linkinghub.elsevier.com/retrieve/pii/B9780124058972000148|editorial=Elsevier|data=2013|isbn=978-1300 [[grau Celsius0-12-405897-2|°C]]pàgines=405–444|doi=10.1016/b978-0-12-405897-2.00014-8|llengua=en|nom=Gregory|cognom=Choppin|nom2=Jan-Olov|cognom2=Liljenzin|nom3=Jan|cognom3=Rydberg|nom4=Christian|cognom4=Ekberg}}</ref>
 
<chem display="block">_88^226Ra + _0^1n -> _88^227Ra -> _89^227Ac + _{-1}^0e</chem>
 
El metall s'obté per mitjà de la [[reducció (química)|reducció]] del fluorur d'actini amb vapor de [[liti]] a 1100-1300 [[grau Celsius|°C]].
 
== Propietats ==
 
=== Propietats químiques ===
Només l’[[Estat d'oxidació|estat d’oxidació]] +3, que té la [[configuració electrònica]] del [[radó]], és estable en solució aquosa. Com a resultat, el catió Ac<sup>3+</sup> és [[Diamagnetisme|diamagnètic]] sense electrons de valència en els orbitals ''6d'' o ''5f'', cosa que fa que aquest catió no doni dissolucions acolorides. Una propietat única d'aquest catió és el seu gran [[radi iònic]] hexacoordinat d’1,13 Å; l'Ac<sup>3+</sup> és el catió trivalent més voluminós de la [[taula periòdica]]. La duresa química absoluta d’un catió, una altra propietat fonamental, és una mesura de la seva polarització. Les interaccions metall-lligand estan dictades pel principi àcid-base dur-tou (HSAB), pel qual els ions “durs” interactuen més fortament amb els lligands “durs” i viceversa. Per tant, aquest principi dicta l’elecció de l’àtom de donant preferit per a un determinat ió metàl·lic. Utilitzant càlculs de la teoria funcional de la densitat (DFT), la duresa química d’Ac<sup>3+</sup> és de 14,5 eV. Aquest valor classifica Ac<sup>3+</sup> com un catió moderadament dur. <ref name=":1">{{Ref-web|títol=Investigating the Chemistry of Actinium, a Therapeutically Relevant Actinide|url=https://discover.lanl.gov/publications/actinide-research-quarterly/first-quarter-2019/investigating-the-chemistry-of-actinium/|consulta=2021-10-13|llengua=en|editor=Los Alamos National Laboratory|data=2 març 2019|cognom=Wilson|nom=J.J.}}</ref>
El seu comportament químic és molt semblant al de la resta de les terres rarament i particularment al del [[lantà]].
 
== Isòtops ==
== Aplicacions ==
La seva radioactivitat és de l'ordre de 150 vegades la del [[radi (element)|radi]], fent-lo útil com a font de [[neutrons]]; al marge d'això, no té aplicacions industrials significatives. L'Ac-225 s'empra en [[medicina]] en la producció de [[Bismut|Bi-213]] per a [[radioteràpia]].
 
En contrast amb els altres actínids, ha quedat clar durant les dues últimes dècades que l’aplicació més important de l'actini es troba dins l’àmbit de la medicina. Tot i que sembla contradictori amb la coneguda radiotoxicitat dels actínids, l’ús clínic de l'actini 225 és una estratègia prometedora per al tractament del càncer i altres malalties, mitjançant una teràpia dirigida amb radionúclids. Aquest isòtop emet un total de quatre partícules alfa al llarg de la seva cadena de desintegració amb una semivida curta (t<sub>1/2</sub> = 9,92 dies), cosa que el fa compatible per a ús biològic. En connectar químicament aquest isòtop a través d’un lligant quelant a un anticòs (una gran biomolècula que s’uneix selectivament i fortament als receptors de la superfície cel·lular de les cèl·lules cancerígenes), les partícules alfa que perjudiquen el contrari poden aprofitar-se estratègicament per destruir els tumors malignes. Els assaigs preclínics de construccions d’anticossos amb actini 225 han demostrat la utilitat terapèutica d’aquest isòtop i l’estratègia general. Els anticossos altament selectius estan ben desenvolupats i també s’estan realitzant esforços per a la producció a gran escala d'actini 225. Queda, però, una pregunta oberta sobre la manera més eficaç d’adherir químicament el catió Ac<sup>3+</sup> a l’anticòs dirigit a les cèl·lules cancerígenes. El desplaçament d'aquest catió abans de la seva arribada al lloc objectiu provocarà efectes secundaris tòxics derivats del dany no selectiu del teixit sa de les seves partícules alfa. La manca de progrés en química de l’actini ha dificultat el desenvolupament d’un agent quelant adequat. Una millor comprensió i comprensió de les propietats químiques d’aquest element facilitarà el disseny de nous lligands, cosa que permetrà desenvolupar productes radiofarmacèutics més segurs a base d’actini.<ref name=":1" />
 
== Precaucions ==
24.449

modificacions

Menú de navegació