Incendi forestal: diferència entre les revisions

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Exploració interactiva de l'historial
← Edició anteriorEdició següent →
Contingut suprimit Contingut afegit
VisualWikitext
Suprimides cites descontextualitzades
Nou redactat de l'apartat Extinció d'incendis forestals (inacabat)
Línia 55: Línia 55:
El CECAT és el Centre de Coordinació Operativa de Catalunya i, per tant, exerceix la coordinació superior d'una emergència per incendis forestals. Coordina amb els grups d'actuació, amb el Centre de Comandament Avançat (CCA), els municipis, les empreses de gestió de serveis bàsics i amb les empreses d'instal·lacions que poden produir un efecte dòmino (gasolineres, línies elèctriques, gasoductes,...), comunitats autònomes limítrofes, estat (mitjans de titularitat estatal, forces armades) i internacional.<ref name=":3" />
El CECAT és el Centre de Coordinació Operativa de Catalunya i, per tant, exerceix la coordinació superior d'una emergència per incendis forestals. Coordina amb els grups d'actuació, amb el Centre de Comandament Avançat (CCA), els municipis, les empreses de gestió de serveis bàsics i amb les empreses d'instal·lacions que poden produir un efecte dòmino (gasolineres, línies elèctriques, gasoductes,...), comunitats autònomes limítrofes, estat (mitjans de titularitat estatal, forces armades) i internacional.<ref name=":3" />


== Mesures d'extinció de foc forestal ==
== Extinció d'incendis forestals ==
Els bombers tenen diferents eines per a extingir els incendis forestals: línies d’aigua, eines manuals, cremes, mitjans aeris, maquinària pesada... Es considera que el límit de capacitat d'extinció dels equips de terra està en: velocitat de propagació del cap superior a 3 km/h i longitud de flama superior a 3 m.<ref>{{Ref-web|url=https://interior.gencat.cat/web/.content/home/030_arees_dactuacio/bombers/foc_forestal/publicacions_tecniques_i_normativa/guies_tecniques/operacions_i_maniobres/2012_analisi-rendiment-i-capacitat-treball-en-extincio-IF-de-bombers.pdf|títol=Anàlisi del rendiment i capacitat de treball en maniobres d'extinció d'incendis forestals de Bombers de la Generalitat de Catalunya|editor=Generalitat de Catalunya|data=maig 2012}}</ref> Quan se superen aquests valors l'atac directe s'ha de complementar amb altres tècniques:
* Contrafocs: en grans incendis de vegades és la mesura més efectiva, consisteix a cremar controladament una superfície perquè quan hi passi el foc aquest es pari en no trobar combustible.
* Contrafocs: en grans incendis de vegades és la mesura més efectiva, consisteix a cremar controladament una superfície perquè quan hi passi el foc aquest es pari en no trobar combustible.
* [[Extinció aèria d'incendis|Mitjans aeris]]: el componen hidroavions i helicòpters.
* Equips de terra: es componen de voluntaris ([[Agrupació de Defensa Forestal]] i altres voluntaris a Catalunya) i professionals [[bomber]]s (al País Valencià: [[Unitat de Brigades d'Emergència de la Generalitat Valenciana|Brigades d'Emergència]], bombers professionals i voluntaris). Tots aquests veuen dificultada la seva actuació per la dificultat d'accés a determinats punts del bosc i la manca d'aigua. De vegades els petits focs es poden apagar amb branques.
Equips de terra: A Catalunya es componen de bombers professionals i voluntaris i [[Agrupació de Defensa Forestal]]. Al País Valencià de [[Unitat de Brigades d'Emergència de la Generalitat Valenciana|Brigades d'Emergència]], bombers professionals i voluntaris.
* Equip aeri: el componen [[avions]] i [[helicòpter]]s, en grans focs la seva acció malgrat que sigui espectacular de vegades no és gaire efectiva.


== Incendis forestals a Catalunya ==
== Incendis forestals a Catalunya ==

Revisió del 09:32, 20 oct 2021

Incendis de l'Alt Empordà de 2012. A la foto, el foc des de Terrades el matí del 23 de juliol
Pineda de pinassa a Castelltallat, durant l'any 2011, que mostra els troncs cremats i la reducció de les branques de la capçada com a efecte de l'incendi de l'any 1998
Tanker 910 durant l'extinció d'un incendi forestal
Cartell informatiu al Parc Natural del Montgrí, les Illes Medes i el Baix Ter afectat pel foc de l'any 2001.

Un incendi forestal és la propagació d'un foc sense control a través d'una superfície forestal arbrada o no.[1] Els incendis de la vegetació són processos naturals que han ocorregut a la natura des de fa milions d’anys, però encara que siguin una part de l'ecosistema, l'activitat humana n'ha incrementat la freqüència i l'extensió.[2] Els incendis forestals són una de les formes més comunes de desastres naturals en algunes regions, incloses Sibèria,[3] Califòrnia,[4] Austràlia.[5] Les zones de clima mediterrani de tot el món són fàcilment afectades pels incendis forestals, ja que la vegetació a l'estiu està envoltada per una atmosfera molt càlida i a la vegada molt seca i la inflamabilitat és molt alta.[6]

Causes

Les principals causes naturals d'ignició són: l'escalfament global, climes àrids, llamps, erupcions volcàniques.[7][8]

Les causes d'incendis d'origen antròpic més freqüents són la piromania, llançament de cigarrets no apagats, arcs elèctrics en línies d'alta tensió i espurnes de maquinària (motoserres, trituradores, segadores).[9][10] Els focs també poden començar en comunitats amb agricultura itinerant, on el terreny es neteja ràpidament i el sòl es cultiva fins que perd fertilitat, i en artigatges.[11] La tala d'àrees forestals porta al creixement d'herbes inflamables, i les carreteres emprades per talar, si s'abandonen, poden facilitar la propagació de l'incendi. Els focs anuals dels prats del sud de Vietnam provenen parcialment de la destrucció de zones forestals per part d'herbicides, explosius i operacions de l'exèrcit dels Estats Units en marc de la guerra del Vietnam.[12]

Els motius més habituals d'incendis varien arreu. A Canadà i al nord-oest de la Xina, els llamps són la principal font d'ignició, i són la causa d'entre el 8 i el 10% dels incendis forestals en llocs de clima mediterrani com Catalunya (especialment en tempestes seques de l'estiu). En altres parts del món, el factor humà és un contribuïdor significatiu. A l'Àfrica, l'Amèrica central, Fiji, Mèxic, Nova Zelanda, Amèrica del Sud i el sud-est asiàtic, els incendis forestals es poden atribuir a activitats humanes com l'agricultura, la ramaderia i la crema per convertir terreny. A la Xina i la conca del Mediterrani, la negligència humana és una de les principals causes d'incendis.[13][14] Als Estats Units i Austràlia, les principals fonts de focs forestals són llamps i l'activitat humana (com espurnes de maquinària o cigarrets).[15][16] Els focs en vetes de carbó ocorren arreu, en llocs com Burning Mountain, a Nova Gal·les del Sud; Centralia, a Pennsilvània; i diversos incendis es mantenen a través d'aquest carbó a la Xina. També poden brotar inesperadament i encendre material inflamable proper.[17]

A Catalunya, les causes més freqüents són: Accidents (ferrocarrils, línies elèctriques, motors), intencionats (vandalisme, piromania, interessos), naturals (llamp), negligències (abocadors, cigarrets, crema agrícol, crema de pastures, fogueres, treballs forestals), revifats i desconeguts.[18]

Parts

En un incendi forestal es poden distingir les següents parts: cua, flancs (esquerre i dret) i cap. L'eix de propagació és el que uneix el punt d'inici (cua) amb el cap de l'incendi. Observant l'incendi des de la cua, es distingeixen els flancs dret i esquerre. Focus secundari és el produït fora del perímetre de l'incendi, causat per brases llençades pel vent.[19]

El front d'avançament o línia d'ignició dels combustibles, sempre d'escassa amplada, separa els materials combustibles i els materials cremats que han alliberat bruscament la seva energia en pocs minuts o fins i tot segons. En canvi, el front de dessecament passa per davant del front d'avançament, en aquest cas invisible però responsable de les altes temperatures propagades per radiació, que desseca i mata ràpidament els vegetals i els prepara per a la combustió per quan arribi el front d'avançament.[19]

Tipus

La classificació dels incendis forestals es fa estudiant el combustible que propaga l’incendi i que assegura la seva sostenibilitat:[19]

  • Focs de superfície: són els que es propaguen cremant l'estrat herbaci i el matollar. Són els més freqüents i els inicials que passen a ser dels altres tipus.
  • Focs de capçades: cremen la part alta dels arbres i avancen molt més de pressa que l'anterior, ja que amb l'altura s'incrementa la velocitat del vent.
  • Focs de subsòl: es propaguen sota de la superfície i cremen matèria orgànica seca, arrels o torba, el desplaçament és més lent que en els tipus anteriors però pot durar més.

Les etapes en que es pot trobar un incendi forestal són:[20]

  • Incendi actiu: el foc es propaga activament i té capacitat lliure per a seguir creixent. El foc segueix la seva progressió però els mitjans d'extinció ja hi estan actuant.
  • Incendi estabilitzat: el foc encara es propaga en alguns punts però la seva dinàmica no supera la capacitat d'extinció.
  • Incendi controlat: el foc ja no es propaga lliurement. No es pot considerar extingit perquè té punts calents que poden activar l'incendi.
  • Incendi extingit: el foc ja no es propaga, tampoc no té la capacitat de reiniciar-se i és quan es poden començar a retirar mitjans d'extinció del perímetre deixant efectius de reforç.

Prevenció d'incendis forestals

La prevenció dels incendis forestals consisteix en la planificació i l'execució d'un conjunt d'actuacions encaminades a evitar l'inici del foc, i a dificultar la propagació i facilitar l'extinció en el cas que el foc es produeixi. En l'àmbit de la prevenció es defineixen quatre grans blocs d'actuació:[21]

  • Realització de treballs silvícoles.
  • Creació i manteniment d'infraestructures i equips contra els incendis forestals.
  • Mesures de caràcter administratiu.
  • Educació ambiental.

Les mesures habituals que es prenen són les d'aclarir en algunes zones la massa forestal, l'establiment de zones sense vegetació sota les línies elèctriques, els tallafocs, els conreus verds a l'estiu (trepadella, cànem, vinya, etc.) el desbrossat, l'acció de pastura controlada i l'establiment de vies d'accés. Amb aquestes mesures es descompacta la massa de combustible i s'interromp la seva continuïtat.

Pla INFOCAT a Catalunya

A Catalunya, el Pla especial d'emergències per incendis forestals a Catalunya (INFOCAT) estableix el marc jurídico-funcional per fer front a les emergències per incendis forestals, establint els avisos, l'organització i els procediments d'actuació dels serveis de la Generalitat de Catalunya, de les altres administracions públiques i també de les entitats privades que tinguin un paper rellevant en la gestió d'aquest tipus d'emergències. El Pla INFOCAT inclou la quantificació i la localització dins del territori de Catalunya, dels aspectes fonamentals per a l'anàlisi de risc, zonificació del territori, desplegament de mitjans i recursos i localització d'infraestructures per als treballs d'actuació en cas d'emergència. La Direcció General del Medi Natural i Biodiversitat té les competències en matèria de prevenció d'incendis forestals. Hi participen també les Direccions Generals amb competències en matèria de protecció civil, seguretat ciutadana, extinció d'incendis, serveis meteorològics, transport sanitari urgent, Agrupacions de Defensa Forestal, ajuntaments, consells comarcals, diputacions i altres ens.[20]

Anàlisi del perill

El perill o perillositat dels incendis forestals potencials queda definida quan es coneixen les seves característiques de severitat (intensitat o magnitud) i de probabilitat. Sobre aquesta base, el Pla INFOCAT ha elaborat un Mapa Bàsic de Perill d'Incendis Forestals, que defineix els municipis que han de redactar un Pla d'Actuació Municipal (PAM), en funció del seu risc i la seva vulnerabilitat. Però el perill d'incendis forestals depèn també de condicions que van variant al llarg dels dies, per això la Direcció General del Medi Natural i Biodiversitat elabora diàriament un Mapa Dinàmic del Perill d'Incendi Forestal, tenint en compte diversos factors del territori: estat de la vegetació, evolució de les variables meteorològiques i la causalitat en l’ocurrència dels incendis. D'aquest mapa es desprèn l'activació del mapa del Pla Alfa, a partir del qual es prenen un seguit de mesures preventives davant situacions de perill elevat d'incendis forestals per a les comarques on es declari. Alfa 1 implica perill alt, Alfa 2 perill molt alt i Alfa 3 perill extrem.[20]

Períodes de perill d'incendi forestal

El Pla INFOCAT defineix una època amb un risc d'incendi remarcable del 15 de març al 15 d'octubre i també un període d'alt risc d'incendi del 15 de juny al 15 de setembre en uns municipis determinats. Aquestes èpoques de perill fixes es poden avançar o allargar si les condicions meteorològiques així ho aconsellen, o en funció del Mapa Dinàmic del Perill d'Incendi Forestal.[20]

Fases

El Pla INFOCAT defineix quatre fases possibles atenent a la gravetat de la situació d'emergència: Pre-Alerta, Alerta, Emergència 1 i Emergència 2. Es procedeix a l'activació en fase d'Alerta davant d'aquelles situacions que facin necessari l’establiment d'àmplies mesures preventives i de control. La fase d'Emergència s'activa quan hi hagi una situació greu provocada per un incendi forestal.[20]

Coordinació

El CECAT és el Centre de Coordinació Operativa de Catalunya i, per tant, exerceix la coordinació superior d'una emergència per incendis forestals. Coordina amb els grups d'actuació, amb el Centre de Comandament Avançat (CCA), els municipis, les empreses de gestió de serveis bàsics i amb les empreses d'instal·lacions que poden produir un efecte dòmino (gasolineres, línies elèctriques, gasoductes,...), comunitats autònomes limítrofes, estat (mitjans de titularitat estatal, forces armades) i internacional.[20]

Extinció d'incendis forestals

Els bombers tenen diferents eines per a extingir els incendis forestals: línies d’aigua, eines manuals, cremes, mitjans aeris, maquinària pesada... Es considera que el límit de capacitat d'extinció dels equips de terra està en: velocitat de propagació del cap superior a 3 km/h i longitud de flama superior a 3 m.[22] Quan se superen aquests valors l'atac directe s'ha de complementar amb altres tècniques:

  • Contrafocs: en grans incendis de vegades és la mesura més efectiva, consisteix a cremar controladament una superfície perquè quan hi passi el foc aquest es pari en no trobar combustible.
  • Mitjans aeris: el componen hidroavions i helicòpters.

Equips de terra: A Catalunya es componen de bombers professionals i voluntaris i Agrupació de Defensa Forestal. Al País Valencià de Brigades d'Emergència, bombers professionals i voluntaris.

Incendis forestals a Catalunya

Catalunya és un país de boscos. Un 64% del territori correspon a terrenys forestals.[23] Les característiques climàtiques i biofísiques del context Mediterrani fan que les variables del triangle del foc estiguin molt ben representades a Catalunya durant els estius calorosos i secs. Antigament un llamp o una brasa mal apagada podien provocar un incendi, però rarament podien propagar-se per grans superfícies de forma salvatge, ja que la manca de continuïtat de les taques de bosc o la poca densitat d’arbres i vegetació al sotabosc, gràcies a l'acció de l'agricultura i la ramaderia, no permetien generar incendis de gran extensió o intensitats elevades, i que alhora eren més fàcils de controlar. L'èxode rural, l'abandonament de camps de conreu i les pastures, la transició al model energètic fòssil (de les llenyes i el carbó al petroli, gas i derivats) i la manca de rendibilitat de la fusta mediterrània en un mercat globalitzat, ha permès la reforestació natural i expansió dels boscos. Els boscos es densifiquen, el sotabosc creix sense l'efecte herbívor de la ramaderia. En conjunt, el bosc es torna més vulnerable als incendis forestals d'alta intensitat.[6] L'eficàcia creixent dels bombers apagant focs petits i l'abandonament del camp han creat boscos més vulnerables. Hi ha més per cremar i, quan el clima és advers, els grans incendis es multipliquen i avancen més de pressa. És la paradoxa de l'extinció. Entre el 1994 i el 2015, tan sols 40 incendis han estat els responsables del 75% (122.318 ha) de la superfície total cremada, mentre que 14.838 incendis de l'altre 25% (40.772 ha).[23]

Catalunya ha sofert tres episodis destacats d'incendis forestals, a causa de les condiciones climàtiques especialment adverses, els anys 1986 (65.811 ha cremades), el 1994 (75.702 ha cremades) i el 1998 (24.000 ha).[23] El 1986, l'incendi de l'Alt Empordà, del 19 al 24 de juliol, amb la tramuntana que bufava a moments fins a 120 km/h, va calcinar més de 26.000 ha de bosc, malgrat que hi van treballar 60 vehicles terrestres, amb 400 bombers, i hidroavions espanyols i francesos. Un dels hidroavions que participaven en les tasques d'extinció es va estavellar i en van morir els seus quatre ocupants.[24] El mateix any, van cremar 3.216 ha de bosc al massís de Montserrat, del 7 al 18 d'agost, cremant un 41% de l'espai protegit, i amenaçant el monestir, que va estar incomunicat durant hores, amb unes 1.000 persones a l'interior.[25] Els incendis forestals de Catalunya de 1994, van ser especialment greus a les comarques del Bages i del Berguedà, on van cremar més de 45.000 ha. Dues entrades d'aire càlid i sec procedent del nord d'Àfrica van causar dues onades d'incendis que van cremar sense control. La primera, la més violenta, entre el 3 i el 7 de juliol, amb incendis devastadors al nord del Baix Llobregat i a la Catalunya Central. La segona onada, entre el 17 i el 18 de juliol, es va produir al Priorat, la Segarra i l'Alt Camp.[26] L'any 1998 la Catalunya Central va viure l'incendi més ràpid registrat fins aleshores a Europa. En tres dies van cremar sense control 24.000 hectàrees de les comarques del Bages, el Berguedà, el Solsonès i la Segarra i va representar un abans i un després en l'extinció d'incendis al país.[27]

L'any 1986, després de l'episodi d'incendis, la Generalitat de Catalunya va endegar el programa Foc Verd, de prevenció d'incendis forestals i de reconstrucció de la forest. Aquest programa va formalitzar les Agrupacions de Defensa Forestal (ADF), formades per propietaris forestals, ajuntaments i voluntaris, que tenen per finalitat la prevenció i la lluita contra els incendis forestals.[28] Després del segon episodi d'incendis, del 1998, es va implantar el programa Foc Verd II, que ampliava el Foc Verd I.[29] Després del tercer episodi, de 1998, Bombers de la Generalitat de Catalunya va crear el Grup de Recolzament d'Actuacions Forestals (GRAF) davant la necessitat d'introduir noves estratègies en l'extinció dels incendis forestals.[30]

El 22 de juliol de 2012 es van declarar 2 incendis a l'Alt Empordà, iniciats a La Jonquera i a Portbou, que van causar dues morts cadascun d'ells. Tots dos van iniciar-se probablement a causa de burilles de cigarret al costat de la carretera, i es van propagar ràpidament a causa de la forta tramuntana, afectant a 13.963 ha i 50 ha respectivament.[31][32][33]

La Generalitat de Catalunya ofereix una pàgina web que mostra la informació geogràfica i documental del conjunt d’incendis forestals recollits des de Bombers de la Generalitat de Catalunya, tant dels de les darreres dècades com d'alguns d’històrics significatius.[34]

L'Institut Cartogràfic i Geològic de Catalunya ofereix una eina a la seva web, anomenada Foc al bosc,[35] que mostra la distribució i l'abast territorial de tots els incendis a Catalunya, des de 1986 fins al darrer de 2019, informació que també es mostra per anys. En passar el cursor sobre un incendi concret es desplega la data i el nom del municipi on es va originar i també la superfície afectada. També permet comparar la imatge de l'àrea afectada abans i després del foc.[36]

Els incendis forestals al País Valencià

Durant la història del País Valencià hi ha hagut incendis forestals que han servit als interessos de construcció. Destaca els casos de Terra Mítica.

Quan ocorregueren els incendis de Benitatxell i la Granadella el 2016, el govern valencià d'aleshores reforçà la normativa legal perquè no fora possible que es construïsca sobre terrenys cremats.[37]

Referències

  1. ↑ «Cercaterm». Termcat. Generalitat de Catalunya.
  2. ↑ Pausas, Juli G. «Incendis necessaris». Mètode. Universitat de València, 07-07-2011.
  3. ↑ «Les conseqüències de gran abast dels incendis forestals impulsats pel canvi climàtic de Sibèria» (en anglès). Smithsonian Magazine, 09-07-2020.
  4. ↑ «Principals tipus de desastres i tendències associades» (en anglès). Legislative Analyst's Office, 10-01-2019.
  5. ↑ «Incendi forestal» (en anglès). Govern d'Austràlia.
  6. ↑ 6,0 6,1 Plana, E.; Font, M.; Serra, M.; Borràs, M.; Vilalta, O. El foc i els incendis forestals al mediterrani; la història d’una relació entre boscos i societat. Cinc mites i realitats per saber-ne més. Projecte eFIREcom. Edicions CTFC, Setembre 2016, p. 36. ISBN 978-84-617-6160-9. 
  7. ↑ «Wildfire Prevention Strategies» p. 17. National Wildfire Coordinating Group, març 1998. Arxivat de l'original el 9 desembre 2008. [Consulta: 3 desembre 2008].
  8. ↑ Scott, A «The Pre-Quaternary history of fire». Palaeogeography, Palaeoclimatology, Palaeoecology, 164, 1–4, 2000, pàg. 281–329. Bibcode: 2000PPP...164..281S. DOI: 10.1016/S0031-0182(00)00192-9.
  9. ↑ Pyne, Stephen J.; Andrews, Patricia L.; Laven, Richard D. Introduction to wildland fire. 2nd. John Wiley and Sons, 1996, p. 65. ISBN 978-0-471-54913-0 [Consulta: 26 gener 2010]. 
  10. ↑ «News 8 Investigation: SDG&E Could Be Liable For Power Line Wildfires». UCAN News, 05-11-2007. Arxivat de l'original el 13 agost 2009. [Consulta: 20 juliol 2009].
  11. ↑ The Associated Press. «Orangutans in losing battle with slash-and-burn Indonesian farmers». TheStar online, 16-11-2006. Arxivat de l'original el 13 agost 2009. [Consulta: 1r desembre 2008].
  12. ↑ Karki, 4.
  13. ↑ Liu, Zhihua; Yang, Jian; Chang, Yu; Weisberg, Peter J.; He, Hong S. «Spatial patterns and drivers of fire occurrence and its future trend under climate change in a boreal forest of Northeast China» (en anglès). Global Change Biology, 18, 6, juny 2012, pàg. 2041–2056. Bibcode: 2012GCBio..18.2041L. DOI: 10.1111/j.1365-2486.2012.02649.x. ISSN: 1354-1013.
  14. ↑ de Rigo, Daniele; Libertà, Giorgio; Houston Durrant, Tracy; Artés Vivancos, Tomàs; San-Miguel-Ayanz, Jesús. Forest fire danger extremes in Europe under climate change: variability and uncertainty. Luxembourg: Publication Office of the European Union, 2017, p. 71. DOI 10.2760/13180. ISBN 978-92-79-77046-3. 
  15. ↑ Krock, Lexi. «The World on Fire». NOVA online – Public Broadcasting System (PBS), juny 2002. Arxivat de l'original el 27 octubre 2009. [Consulta: 13 juliol 2009].
  16. ↑ Balch, Jennifer K.; Bradley, Bethany A.; Abatzoglou, John T.; Nagy, R. Chelsea; Fusco, Emily J.; Mahood, Adam L. «Human-started wildfires expand the fire niche across the United States» (en anglès). Proceedings of the National Academy of Sciences, 114, 11, 2017, pàg. 2946–2951. Bibcode: 2017PNAS..114.2946B. DOI: 10.1073/pnas.1617394114. ISSN: 1091-6490. PMC: 5358354. PMID: 28242690.
  17. ↑ Krajick, Kevin «Fire in the hole». Smithsonian Magazine, maig 2005 [Consulta: 30 juliol 2009].
  18. ↑ «Incendios Forestales de Cataluña por Causas».
  19. ↑ 19,0 19,1 19,2 «Materials de formació contínua: Curs avançat d’intervenció en incendis forestals». Institut de Seguretat Pública de Catalunya.
  20. ↑ 20,0 20,1 20,2 20,3 20,4 20,5 «Pla INFOCAT». Generalitat de Catalunya, 21-10-2014.
  21. ↑ «Prevenció d'incendis forestals». Ajuntament de Sabadell.
  22. ↑ «Anàlisi del rendiment i capacitat de treball en maniobres d'extinció d'incendis forestals de Bombers de la Generalitat de Catalunya». Generalitat de Catalunya, maig 2012.
  23. ↑ 23,0 23,1 23,2 «Per què Catalunya crema». Ara.
  24. ↑ «El juliol més fosc de l'Alt Empordà». El Punt, 18-07-2006.
  25. ↑ «Es compleixen 30 anys de l'incendi de Montserrat». Nació Digital, 19-08-2016.
  26. ↑ «20 anys dels incendis al Bages i al Berguedà (1994-2014)». Generalitat de Catalunya.
  27. ↑ «Vint anys del gran incendi de la Catalunya Central: lliçons apreses i reptes pendents». Nació Digital, 18-07-2018.
  28. ↑ «ADFs de Catalunya». SFADF.
  29. ↑ Foc Verd II. Generalitat de Catalunya, 1 juny 1999, p. 232. ISBN 978-8439347897. 
  30. ↑ «El GRAF, els GEO dels bombers». Corporació Catalana de Mitjans Audiovisuals, 22-07-2009.
  31. ↑ «Quatre morts i 13 ferits, sis d'ells greus, en els focs a l'Alt Empordà». Corporació Catalana de Mitjans Audiovisuals, 23-07-2012.
  32. ↑ «L'incendi de Portbou, fruit d'una burilla». Diari de Girona, 22-07-2012.
  33. ↑ «Dos morts i 12 ferits a Portbou en saltar per un penya-segat fugint de les flames». Corporació Catalana de Mitjans Audiovisuals, 23-07-2012.
  34. ↑ «Consultes d'incendis forestals». Generalitat de Catalunya. Departament d'Interior.
  35. ↑ «Foc al bosc». Institut Cartogràfic i Geològic de Catalunya.
  36. ↑ «Visualitza els incendis forestals de Catalunya». Institut Cartogràfic i Geològic de Catalunya, 05-07-2019.
  37. ↑ Escrivà, Andreu ««Es pot construir en terreny cremat?»: una pregunta errònia». Revista Saó, 419, octubre 2016.

Vegeu també

Enllaços externs

En altres projectes de Wikimedia:
Commons
Commons
 Commons (Galeria) Modifica el valor a Wikidata
Commons
Commons
 Commons (Categoria) Modifica el valor a Wikidata


Obtingut de «https://ca.wikipedia.org/w/index.php?title=Incendi_forestal&oldid=28462975»