Vela rígida: diferència entre les revisions

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Contingut suprimit Contingut afegit
Línia 46: Línia 46:


=== Resum de la 36a edició de la Copa America de vela ===
=== Resum de la 36a edició de la Copa America de vela ===
El reglament de la classe AC75 obligava a un pal de fibra de carboni (de secció en D, semi-parabòlica) i una doble vela flexible. L’eixàrcia ferma havia de ser igual per a tots els velers i les possibilitats de regulació eren limitades.<ref>[https://www.sailingworld.com/story/racing/sails-of-the-americas-cup/ The Sails of the America’s Cup. Between the skins of the AC75 mainsail lies the secrets to powering the latest generation America’s Cup yachts. Sailing World: ''The Sails of the America’s Cup. Between the skins of the AC75 mainsail lies the secrets to powering the latest generation America’s Cup yachts''.‎ January‎ ‎8‎, ‎2021]</ref> L’expectació era gran i molts articles i videos s’ocupaven del tema.
El reglament de la classe AC75 obligava a un pal de fibra de carboni (de secció en D, semi-parabòlica) i una doble vela flexible. L’eixàrcia ferma havia de ser igual per a tots els velers i les possibilitats de regulació eren limitades.<ref>[https://www.sailingworld.com/story/racing/sails-of-the-americas-cup/ The Sails of the America’s Cup. Between the skins of the AC75 mainsail lies the secrets to powering the latest generation America’s Cup yachts. Sailing World: ''The Sails of the America’s Cup. Between the skins of the AC75 mainsail lies the secrets to powering the latest generation America’s Cup yachts''.‎ January‎ ‎8‎, ‎2021]</ref> L’expectació era gran i molts articles i videos s’ocupaven del tema.<ref>[https://www.youtube.com/watch?v=hVaZXPi7Guk America's Cup Mainsail Systems Revealed: Part 1]</ref>
Pel que fa a la final – disputada entre els equips d’Itàlia i Nova Zelanda- les deu regates corregudes es poden veure en video (en formats diferents). Són molt interessants alguns videos especialitzats que comparen detalls diferents del ''Luna Rossa'' i el ''Te Rehutai'' navegant i maniobrant. A més de la velocitat absoluta i del progrés en el rumb desitjat, el temps esmerçat en les maniobres (implicant la regulació de les veles I de la vela rígida especialment) foren analitzats amb cert detall. Tots aquests videos es poden consultar.
Pel que fa a la final – disputada entre els equips d’Itàlia i Nova Zelanda- les deu regates corregudes es poden veure en video (en formats diferents). Són molt interessants alguns videos especialitzats que comparen detalls diferents del ''Luna Rossa'' i el ''Te Rehutai'' navegant i maniobrant. A més de la velocitat absoluta i del progrés en el rumb desitjat, el temps esmerçat en les maniobres (implicant la regulació de les veles I de la vela rígida especialment) foren analitzats amb cert detall. Tots aquests videos es poden consultar.

Revisió del 10:28, 26 oct 2021

Miss Nylex, catamarà de la Classe C.
Acció del vent sobre un perfil d'ala. La fletxa verda indica la sustentació i la fletxa vermella la força d'arrossegament.

Una vela rígida és la que té una forma predeterminada amb independència del vent. La forma de les veles flexibles depèn del vent. Sense vent una vela flexible no té una forma definida i no s’assembla gens a un perfil aerodinàmic. En presència del vent i orientada de forma adequada, el flux de la banda de sobrevent (intradós en terminologia aerodinàmica d’aviació) dona forma a la vela i la transforma en un perfil aerodinàmic definit.

Les veles rígides s’assemblen sovint a les ales dels avions subsònics i són anomenades veles d’ala (“wingsails” en anglès). Poden tenir alerons, flaps I dispositius semblants als de les ales dels avions. També és freqüent que constin de dues o tres parts articulades per a permetre un control de la curvatura en cada condició de navegació.

Introducció

Hi ha dues menes de veles rígides: les rígides de debò i les “rígides” amb pell flexible. Les primeres no poden ser muntades ni desmuntades a bord del vaixell. Les segones poden ser hissades i arriades a bord del vaixell. En competició les úniques veles rígides emprades pertanyen a la primera espècie. Les veles rígides amb capacitat de ser arriades són de tipus experimental. Hi ha diversos models (patentats i no patentats) amb una difusió limitada.[1][2][3]

Materials i concepte de rigidesa

Perfil d’un catamarà F50. L'ala consta de sis elements articulats indicats en el dibuix.[4]
Ineos Team UK AC75

La majoria de veles rígides estan fabricades a partir d’una combinació d’elements estructurals rígids (formant una mena d’esquelet intern) i una pell o folre flexible. El conjunt pot considerar-se rígid pel que fa al vent, tot i de constar d’alguns elements flexibles.

Construcció articulada. Curvatura

Una ala rígida, simètrica i sense alerons podria funcionar com una vela amb un rendiment considerable.[5] L’única variable de regulació seria l’angle d’incidència amb el vent aparent. Per a millorar el rendiment (sustentació màxima amb arrossegament mínim) és possible afegir alerons i una construcció basada en elements articulats que permeti adaptar la curvatura de la vela (de forma quantitativa i en els dos costats babord-estribord). Com més alt sigui el vent aparent més “plana” ha de ser la vela.

En teoria hi ha moltes solucions possibles. A la pràctica la forma constructiva de la vela està determinada pel reglament de disseny de cada classe.

Història

La història pràctica de les veles rígides pertany als catamarans de la Classe Internacional C. El catamaran Miss Nylex fou el primer en guanyar un campionat amb una vela rígida, l’any 1974.[6] Prèviament la classe havia experimentat amb pals rotatius de gran superfície aerodinàmica.[7][8]

Velers amb vela rígida

La majoria de les embarcacions amb aparell de vela rígida estan destinades a la competició. La taula següent presenta algunes de les classes més importants.

Classe Eslora (m) Superfície vèlica (m2) Alçària del pal (m)
AC72 26.2 260 40
AC50 15 100 23.6
AC45 13.45 83.5 20
F50 15 29/24/18
AC75 22.85 145 26,50

Classe AC75

Es tracta d’una classe de velers monobuc, amb vela d’ala i elements sustentadors que permeten navegar per damunt de l’aigua. L’aparell consta d’una vela mestra en forma d’ala “rígida” i un floc.[9] L’edició 36ena de la Copa America de vela (març de 2021) es va disputar amb velers d’aquesta classe.

Resum de la 36a edició de la Copa America de vela

El reglament de la classe AC75 obligava a un pal de fibra de carboni (de secció en D, semi-parabòlica) i una doble vela flexible. L’eixàrcia ferma havia de ser igual per a tots els velers i les possibilitats de regulació eren limitades.[10] L’expectació era gran i molts articles i videos s’ocupaven del tema.[11]

Pel que fa a la final – disputada entre els equips d’Itàlia i Nova Zelanda- les deu regates corregudes es poden veure en video (en formats diferents). Són molt interessants alguns videos especialitzats que comparen detalls diferents del Luna Rossa i el Te Rehutai navegant i maniobrant. A més de la velocitat absoluta i del progrés en el rumb desitjat, el temps esmerçat en les maniobres (implicant la regulació de les veles I de la vela rígida especialment) foren analitzats amb cert detall. Tots aquests videos es poden consultar.

Referències