Taranis: diferència entre les revisions

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Contingut suprimit Contingut afegit
mCap resum de modificació
m +ei
Línia 1: Línia 1:
{{FR|data=febrer de 2016}}
{{FR|data=febrer de 2016}}
{{infotaula personatge}}
{{infotaula personatge}}
'''Taranis''' és el déu celta del [[tro]], venerat a la Gàl·lia, Hispania i les Illes Britàniques. Les seves propietats són similars a les del déu Júpiter. Està aparellat amb Tautates, déu guerrer de la nit. Porta a la mà una roda anàloga al símbol solar del carro grec d'[[Apol·lo]], que en el seu cas significa el transcurs del cosmos. Aquest símbol es va cristianitzar amb un crismó amb l'arribada de missioners a l'Edat Mitjana (i posteriorment va desaparèixer el cercle exterior).
'''Taranis''' és el déu celta del [[tro]], venerat a la [[Gàl·lia]], [[Hispània|Hispania]] i les [[Illes Britàniques]]. Les seves propietats són similars a les del déu [[Júpiter (mitologia)|Júpiter]]. Està aparellat amb Tautates, déu guerrer de la nit. Porta a la mà una roda anàloga al símbol solar del carro grec d'[[Apol·lo]], que en el seu cas significa el transcurs del cosmos. Aquest símbol es va cristianitzar amb un crismó amb l'arribada de missioners a l'Edat Mitjana (i posteriorment va desaparèixer el cercle exterior).


{{Mitologia celta (temes)}}
{{Mitologia celta (temes)}}

Revisió del 14:31, 10 nov 2021

Infotaula personatgeTaranis

Modifica el valor a Wikidata
Tipusdeïtat celta Modifica el valor a Wikidata
Context
Mitologiamitologia celta Modifica el valor a Wikidata
Dades
Gèneremasculí Modifica el valor a Wikidata
Altres
EquivalentJúpiter i Thor Modifica el valor a Wikidata

Taranis és el déu celta del tro, venerat a la Gàl·lia, Hispania i les Illes Britàniques. Les seves propietats són similars a les del déu Júpiter. Està aparellat amb Tautates, déu guerrer de la nit. Porta a la mà una roda anàloga al símbol solar del carro grec d'Apol·lo, que en el seu cas significa el transcurs del cosmos. Aquest símbol es va cristianitzar amb un crismó amb l'arribada de missioners a l'Edat Mitjana (i posteriorment va desaparèixer el cercle exterior).