Erisipela: diferència entre les revisions

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Exploració interactiva de l'historial
← Edició anteriorEdició següent →
Contingut suprimit Contingut afegit
VisualWikitext
Cap resum de modificació
Cap resum de modificació
Línia 26: Línia 26:
Clínicament, no sempre és fàcil diferenciar l'erisipela de la cel·lulitis genuïna. A ull nu, les lesions de l'erisipela es veuen ben circumscrites, mentre que les de la cel·lulitis són difuminades i es barregen amb la pell normal del voltant. Això es deu al fet que l'erisipela és una infecció relativament superficial que afecta la [[dermis]] superior i la cel·lulitis s'estén per capes més profundes de la dermis i pel [[teixit subcutani]]. Quan afecta la cara, la presència del [[Signe clínic|signe]] auricular de Milian ajuda a distingir l'erisipela de la cel·lulitis.<ref>{{ref-publicació|cognom= Sugimoto H, Furukawa K |títol= Milian's ear sign: Erysipelas |publicació= IDCases |pàgines=pp: e00449|volum= 2018 Ag 31; 14 |pmid= 30191132 |pmc= 6125800 |doi= 10.1016/j.idcr.2018.e00449 |url= https://www.ncbi.nlm.nih.gov/pmc/articles/PMC6125800/ |llengua= anglès |consulta= 24 juny 2019|}}</ref> Des del punt de vista [[Histopatologia|histopatològic]], és destacable la presència d'un infiltrat intersticial mixt, predominantment [[Neutròfil|neutrofìlic]], en una dermis edematosa i amb dilatació dels [[Capil·lar sanguini|capil·lars]] i dels conductes limfàtics.<ref>{{ref-publicació|cognom= Do, HK |títol= Erysipelas |pàgines=pàgs: 2|publicació= Skin nontumor: Infectious disorders. PathologyOutlines.com, Inc |volum= 2020; Nov 13 (rev) |url= https://www.pathologyoutlines.com/topic/skinnontumorerysipelas.html |llengua= anglès |consulta= 28 setembre 2021|}}</ref> Les [[Tinció|tincions]] de [[Tinció de Gram|Gram]] o de [[Tinció de Giemsa|Giemsa]] poden revelar l'existència d'estreptococs al teixit o inclús a l'interior dels limfàtics. Aquests mostren engruiximent [[Fibrosi|fibròtic]] de la seva paret, acompanyat moltes vegades d'oclusió luminal, en casos d'erisipela recurrent.<ref>{{ref-publicació|cognom= Celestin R, Brown J, Kihiczak G, Schwartz RA |títol= Erysipelas: a common potentially dangerous infection |publicació= Acta Dermatovenerol Alp Pannonica Adriat |pàgines=pp: 123-127|volum= 2007 Set; 16 (3 )|issn= 1318-4458 |pmid= 17994173 |url= http://s3-eu-west-1.amazonaws.com/thejournalhub/10.15570/archive/acta-apa-07-3/6.pdf |llengua= anglès | consulta= 22 juny 2019|}}</ref>
Clínicament, no sempre és fàcil diferenciar l'erisipela de la cel·lulitis genuïna. A ull nu, les lesions de l'erisipela es veuen ben circumscrites, mentre que les de la cel·lulitis són difuminades i es barregen amb la pell normal del voltant. Això es deu al fet que l'erisipela és una infecció relativament superficial que afecta la [[dermis]] superior i la cel·lulitis s'estén per capes més profundes de la dermis i pel [[teixit subcutani]]. Quan afecta la cara, la presència del [[Signe clínic|signe]] auricular de Milian ajuda a distingir l'erisipela de la cel·lulitis.<ref>{{ref-publicació|cognom= Sugimoto H, Furukawa K |títol= Milian's ear sign: Erysipelas |publicació= IDCases |pàgines=pp: e00449|volum= 2018 Ag 31; 14 |pmid= 30191132 |pmc= 6125800 |doi= 10.1016/j.idcr.2018.e00449 |url= https://www.ncbi.nlm.nih.gov/pmc/articles/PMC6125800/ |llengua= anglès |consulta= 24 juny 2019|}}</ref> Des del punt de vista [[Histopatologia|histopatològic]], és destacable la presència d'un infiltrat intersticial mixt, predominantment [[Neutròfil|neutrofìlic]], en una dermis edematosa i amb dilatació dels [[Capil·lar sanguini|capil·lars]] i dels conductes limfàtics.<ref>{{ref-publicació|cognom= Do, HK |títol= Erysipelas |pàgines=pàgs: 2|publicació= Skin nontumor: Infectious disorders. PathologyOutlines.com, Inc |volum= 2020; Nov 13 (rev) |url= https://www.pathologyoutlines.com/topic/skinnontumorerysipelas.html |llengua= anglès |consulta= 28 setembre 2021|}}</ref> Les [[Tinció|tincions]] de [[Tinció de Gram|Gram]] o de [[Tinció de Giemsa|Giemsa]] poden revelar l'existència d'estreptococs al teixit o inclús a l'interior dels limfàtics. Aquests mostren engruiximent [[Fibrosi|fibròtic]] de la seva paret, acompanyat moltes vegades d'oclusió luminal, en casos d'erisipela recurrent.<ref>{{ref-publicació|cognom= Celestin R, Brown J, Kihiczak G, Schwartz RA |títol= Erysipelas: a common potentially dangerous infection |publicació= Acta Dermatovenerol Alp Pannonica Adriat |pàgines=pp: 123-127|volum= 2007 Set; 16 (3 )|issn= 1318-4458 |pmid= 17994173 |url= http://s3-eu-west-1.amazonaws.com/thejournalhub/10.15570/archive/acta-apa-07-3/6.pdf |llengua= anglès | consulta= 22 juny 2019|}}</ref>


La infecció pot afectar qualsevol part de la pell del cos, incloent-hi la cara, els [[Braç (anatomia)|braços]], els [[dits]] i les [[cames]]; encara que sorgeix predominantment a les extremitats inferiors.<ref>{{ref-publicació|cognom= Dupuy A, Benchikhi H, Roujeau JC, Bernard P, ''et al'' |títol= Risk factors for erysipelas of the leg (cellulitis): case-control study |publicació= BMJ Clinical Research |pàgines=pp: 1591-1594|volum= 1999 Jun 12; 318 (7198) |pmc= 28138 |pmid= 10364117 |doi= 10.1136/bmj.318.7198.1591 |url= https://www.researchgate.net/publication/12935128_Risk_factors_for_erpsipelas_of_the_leg_cellulitis_Case-control_study |llengua= anglès | consulta= 20 juny 2019|}}</ref> El [[Teixit adipós|teixit gras]] i les zones facials, generalment al voltant dels ulls, les orelles i les galtes, són més susceptibles a la infecció. Algunes erisipeles facials poden ser secundàries a processos infecciosos [[dent|odontògènics]] o dels [[sins paranasals]].<ref>{{ref-publicació|cognom= Miller, MA |títol= Red in the face: Make the diagnosis |publicació= Can J Infect Dis |pàgines=pp: 393, 409|volum= 1999 Nov-Des; 10 (6) |pmc= 3250728 |pmid= 22346396 |doi= 10.1155/1999/242610 |url= https://www.ncbi.nlm.nih.gov/pmc/articles/PMC3250728/ |llengua= anglès |consulta= 1 juliol 2019|}}</ref> Una localització insòlita de l'erisipela en individus no [[Immunodeficiència|immunodeprimits]] és el [[cuir cabellut]].<ref>{{ref-publicació|cognom= Ghita, S; Elloudi, S; Jroundi, C; El Jouari, O; ''et al'' |títol= Uncommon Localization of Erysipelas in an Immunocompetent Patient: Erysipelas of the Scalp |publicació= EC Clinical and Medical Case Reports |pàgines=pàgs: 4|volum= 2019 Jun 3; 2 (3) |url= https://www.ecronicon.com/eccmc/pdf/ECCMC-02-00032.pdf |llengua= anglès | consulta= 20 juny 2019|}}</ref> La infecció repetida de les extremitats pot provocar una inflamació crònica dels [[vasos limfàtics]] ([[limfangitis]]). L'obstrucció limfàtica i/o la destrucció dels ganglis limfàtics [[Engonal|inguinals]] origina en certs casos d'erisipela recurrent una elefantiasi ''verrucosa nostra'' (una forma d'[[elefantiasi]] no [[Filariosi|filariòsica]])<ref>{{ref-publicació|cognom= Liaw FY, Huang CF, Wu YC, Wu BY |títol= Elephantiasis nostras verrucosa: swelling with verrucose appearance of lower limbs |publicació= Can Fam Physician |pàgines=pp: e551-e553|volum= 2012 Oct; 58 (10) |pmc= 3470531 |pmid=23064932 |issn= 0008-350X |url= https://www.ncbi.nlm.nih.gov/pmc/articles/PMC3470531/ |llengua= anglès | consulta= 20 juny 2019|}}</ref> extrema i difícil de tractar.<ref>{{ref-publicació|cognom= Yang YP, Huang WX, Zhong WX, Fu YM, ''et al'' |títol= Bilateral Lower Limb and Abdominal Elephantiasis Due to Erysipelas |publicació= Chin Med J (Engl) |pàgines=pp: 873-874|volum= 2018 Abr 5; 131 (7) |pmc= 5887752 |pmid= 29578137 |doi= 10.4103/0366-6999.228244 |url= https://www.ncbi.nlm.nih.gov/pmc/articles/PMC5887752/ |llengua= anglès | consulta= 20 juny 2019|}}</ref> L'[[endoftalmitis]] endògena aguda és una rara complicació de la malaltia que gairebé mai cursa de forma favorable.<ref>{{ref-publicació|cognom= Costa JF, Marques JP, Marques M, Quadrado MJ |títol= Endogenous endophthalmitis secondary to erysipelas |publicació= BMJ Case Rep |pàgines=pii: bcr2014209252|volum= 2015 Jun 29; 2015 |pmc= 4488675 |pmid= 26123459 |doi= 10.1136/bcr-2014-209252 |url= https://www.ncbi.nlm.nih.gov/pmc/articles/PMC4488675/ |llengua= anglès | consulta= 21 juny 2019|}}</ref>
La infecció pot afectar qualsevol part de la pell del cos, incloent-hi la cara, els [[Braç (anatomia)|braços]], els [[dits]] i les [[cames]]; encara que sorgeix predominantment a les extremitats inferiors.<ref>{{ref-publicació|cognom= Dupuy A, Benchikhi H, Roujeau JC, Bernard P, Vaillant L, Chosidow O, ''et al'' |títol= Risk factors for erysipelas of the leg (cellulitis): case-control study |publicació= BMJ Clinical Research |pàgines=pp: 1591-1594|volum= 1999 Jun 12; 318 (7198) |pmc= 28138 |pmid= 10364117 |doi= 10.1136/bmj.318.7198.1591 |url= https://www.researchgate.net/publication/12935128_Risk_factors_for_erpsipelas_of_the_leg_cellulitis_Case-control_study |llengua= anglès | consulta= 20 juny 2019|}}</ref> El [[Teixit adipós|teixit gras]] i les zones facials, generalment al voltant dels ulls, les orelles i les galtes, són més susceptibles a la infecció. Algunes erisipeles facials poden ser secundàries a processos infecciosos [[dent|odontògènics]] o dels [[sins paranasals]].<ref>{{ref-publicació|cognom= Miller, MA |títol= Red in the face: Make the diagnosis |publicació= Can J Infect Dis |pàgines=pp: 393, 409|volum= 1999 Nov-Des; 10 (6) |pmc= 3250728 |pmid= 22346396 |doi= 10.1155/1999/242610 |url= https://www.ncbi.nlm.nih.gov/pmc/articles/PMC3250728/ |llengua= anglès |consulta= 1 juliol 2019|}}</ref> Una localització insòlita de l'erisipela en individus no [[Immunodeficiència|immunodeprimits]] és el [[cuir cabellut]].<ref>{{ref-publicació|cognom= Ghita, S; Elloudi, S; Jroundi, C; El Jouari, O; ''et al'' |títol= Uncommon Localization of Erysipelas in an Immunocompetent Patient: Erysipelas of the Scalp |publicació= EC Clinical and Medical Case Reports |pàgines=pàgs: 4|volum= 2019 Jun 3; 2 (3) |url= https://www.ecronicon.com/eccmc/pdf/ECCMC-02-00032.pdf |llengua= anglès | consulta= 20 juny 2019|}}</ref> La infecció repetida de les extremitats pot provocar una inflamació crònica dels [[vasos limfàtics]] ([[limfangitis]]). L'obstrucció limfàtica i/o la destrucció dels ganglis limfàtics [[Engonal|inguinals]] origina en certs casos d'erisipela recurrent una elefantiasi ''verrucosa nostra'' (una forma d'[[elefantiasi]] no [[Filariosi|filariòsica]])<ref>{{ref-publicació|cognom= Liaw FY, Huang CF, Wu YC, Wu BY |títol= Elephantiasis nostras verrucosa: swelling with verrucose appearance of lower limbs |publicació= Can Fam Physician |pàgines=pp: e551-e553|volum= 2012 Oct; 58 (10) |pmc= 3470531 |pmid= 23064932 |issn= 0008-350X |url= https://www.ncbi.nlm.nih.gov/pmc/articles/PMC3470531/ |llengua= anglès |consulta= 20 juny 2019|}}</ref> extrema i difícil de tractar.<ref>{{ref-publicació|cognom= Yang YP, Huang WX, Zhong WX, Fu YM, ''et al'' |títol= Bilateral Lower Limb and Abdominal Elephantiasis Due to Erysipelas |publicació= Chin Med J (Engl) |pàgines=pp: 873-874|volum= 2018 Abr 5; 131 (7) |pmc= 5887752 |pmid= 29578137 |doi= 10.4103/0366-6999.228244 |url= https://www.ncbi.nlm.nih.gov/pmc/articles/PMC5887752/ |llengua= anglès | consulta= 20 juny 2019|}}</ref> L'[[endoftalmitis]] endògena aguda és una rara complicació de la malaltia que gairebé mai cursa de forma favorable.<ref>{{ref-publicació|cognom= Costa JF, Marques JP, Marques M, Quadrado MJ |títol= Endogenous endophthalmitis secondary to erysipelas |publicació= BMJ Case Rep |pàgines=pii: bcr2014209252|volum= 2015 Jun 29; 2015 |pmc= 4488675 |pmid= 26123459 |doi= 10.1136/bcr-2014-209252 |url= https://www.ncbi.nlm.nih.gov/pmc/articles/PMC4488675/ |llengua= anglès | consulta= 21 juny 2019|}}</ref>


L'erisipela [[Penis|peneana]] no és una entitat gaire freqüent. Acostuma a desenvolupar-se sobre [[dermatosi]]s locals cròniques, generalment de naturalesa infecciosa, adesiara afectant l'[[escrot]].<ref>{{ref-publicació|cognom= Frikha, F; Bahloul, E; Masmoudi, A; Mseddi, M; ''et al'' |títol= Penile Erysipelas: A Study of 14 Cases |publicació= Am J Clin Dermatol |pàgines=pp: 33-37|volum= 2015; 1 (1) |issn= 2638-1893 |doi= 10.21694/2642-2980.19004 |url= https://www.arjonline.org/papers/arjdg/v1-i1/4.pdf |llengua= anglès |consulta= 19 novembre 2021|}}</ref> Pot provocar un limfedema subagut del penis.<ref>{{ref-publicació|cognom= Conca Baenas, MA; Luján Marco, S; Simón Sanz, E; Boronat Tormo, F |títol= Manejo terapéutico del linfedema de pene subagudo y secundario a erisipela mediante colgajos cutáneos |publicació= Rev Int Androl |pàgines=pp: 146-149|volum= 2015 Oct-Des; 13 (4) |issn= 1698-031X |doi= 10.1016/j.androl.2014.11.004 |url= https://www.elsevier.es/es-revista-revista-internacional-andrologia-262-articulo-manejo-terapeutico-del-linfedema-pene-S1698031X14001526 |llengua= castellà |consulta= 19 novembre 2021|}}</ref> De forma excepcional, sorgeix com a conseqüència d'alguna mena de [[Traumatisme físic|traumatisme]].<ref>{{ref-publicació|cognom= Bakardzhiev, I; Pehlivanov, G |títol= Erysipelas penis |publicació= Journal of IMAB-Annual Proceeding (Scientific Papers) |pàgines=pp: 146-148|volum= 2011 Oct; 17 (I)|issn= 1310-7232|doi= 10.5272/jimab.2011171.146 |url= https://www.researchgate.net/publication/247935106_ERYSIPELAS_PENIS |llengua= anglès | consulta= 20 juny 2019|}}</ref> Les erisipeles [[Vulva|vulvars]] apareixen amb certa freqüència després de l'[[excisió]] de [[carcinomes]] d'aquesta part dels [[genitals femenins]], sobretot quan cal efectuar també una [[limfadenectomia inguinofemoral]].<ref>{{ref-publicació|cognom= Leermakers ME, Pleunis N, Boll D, Hermans RH, Ezendam NPM, Pijnenborg, JMA |títol= High Incidence of Erysipelas After Surgical Treatment for Vulvar Carcinoma: An Observational Study |publicació= Int J Gynecol Cancer |pàgines=pp: 582-587|volum= 2016 Mar; 26 (3) |issn= 1048-891X |pmid= 26807636|doi= 10.1097/IGC.0000000000000625 |url= https://www.researchgate.net/publication/291823381_High_Incidence_of_Erysipelas_After_Surgical_Treatment_for_Vulvar_Carcinoma |llengua= anglès | consulta= 28 agost 2019|}}</ref>
L'erisipela [[Penis|peneana]] no és una entitat gaire freqüent. Acostuma a desenvolupar-se sobre [[dermatosi]]s locals cròniques, generalment de naturalesa infecciosa, adesiara afectant l'[[escrot]].<ref>{{ref-publicació|cognom= Frikha, F; Bahloul, E; Masmoudi, A; Mseddi, M; ''et al'' |títol= Penile Erysipelas: A Study of 14 Cases |publicació= Am J Clin Dermatol |pàgines=pp: 33-37|volum= 2015; 1 (1) |issn= 2638-1893 |doi= 10.21694/2642-2980.19004 |url= https://www.arjonline.org/papers/arjdg/v1-i1/4.pdf |llengua= anglès |consulta= 19 novembre 2021|}}</ref> Pot provocar un limfedema subagut del penis.<ref>{{ref-publicació|cognom= Conca Baenas, MA; Luján Marco, S; Simón Sanz, E; Boronat Tormo, F |títol= Manejo terapéutico del linfedema de pene subagudo y secundario a erisipela mediante colgajos cutáneos |publicació= Rev Int Androl |pàgines=pp: 146-149|volum= 2015 Oct-Des; 13 (4) |issn= 1698-031X |doi= 10.1016/j.androl.2014.11.004 |url= https://www.elsevier.es/es-revista-revista-internacional-andrologia-262-articulo-manejo-terapeutico-del-linfedema-pene-S1698031X14001526 |llengua= castellà |consulta= 19 novembre 2021|}}</ref> De forma excepcional, sorgeix com a conseqüència d'alguna mena de [[Traumatisme físic|traumatisme]].<ref>{{ref-publicació|cognom= Bakardzhiev, I; Pehlivanov, G |títol= Erysipelas penis |publicació= Journal of IMAB-Annual Proceeding (Scientific Papers) |pàgines=pp: 146-148|volum= 2011 Oct; 17 (I)|issn= 1310-7232|doi= 10.5272/jimab.2011171.146 |url= https://www.researchgate.net/publication/247935106_ERYSIPELAS_PENIS |llengua= anglès | consulta= 20 juny 2019|}}</ref> Les erisipeles [[Vulva|vulvars]] apareixen amb certa freqüència després de l'[[excisió]] de [[carcinomes]] d'aquesta part dels [[genitals femenins]], sobretot quan cal efectuar també una [[limfadenectomia inguinofemoral]].<ref>{{ref-publicació|cognom= Leermakers ME, Pleunis N, Boll D, Hermans RH, Ezendam NPM, Pijnenborg, JMA |títol= High Incidence of Erysipelas After Surgical Treatment for Vulvar Carcinoma: An Observational Study |publicació= Int J Gynecol Cancer |pàgines=pp: 582-587|volum= 2016 Mar; 26 (3) |issn= 1048-891X |pmid= 26807636|doi= 10.1097/IGC.0000000000000625 |url= https://www.researchgate.net/publication/291823381_High_Incidence_of_Erysipelas_After_Surgical_Treatment_for_Vulvar_Carcinoma |llengua= anglès | consulta= 28 agost 2019|}}</ref>
Línia 33: Línia 33:
La majoria dels casos es deuen a ''[[Streptococcus pyogenes]]'' (també conegut com a estreptococ beta-hemolític del grup A),<ref>{{ref-publicació|cognom= Asenjo Calvo, M; Alonso Pacheco, ML; Zambrano Centeno, LB |títol= Erisipela |publicació= Medicina de Familia. SEMERGEN |pàgines=pp: 128-131|volum= 2004 Mar; 30 (3) |issn= 1138-3593|doi= 10.1016/S1138-3593(04)74288-4 |url= https://www.elsevier.es/es-revista-medicina-familia-semergen-40-pdf-S1138359304742884 |llengua= castellà | consulta= 20 juny 2019|}}</ref> encara que ocasionalment ''[[Streptococcus agalactiae]]''<ref>{{ref-publicació|cognom= Del Giudice P, van der Mee-Marquet N, David-Rubin F, Le Duff F, ''et al'' |títol= Severe Relapsing Erysipelas Associated with Chronic ''Streptococcus agalactiae'' Vaginal Colonization |publicació= Clin Infect Dis |pàgines=pp: e67-e70|volum= 2006 Oct 1; 43 (7 )|issn= 1537-6591|pmid= 16941357|doi= 10.1086/507545 |url= https://watermark.silverchair.com/43-7-e67.pdf?token=AQECAHi208BE49Ooan9kkhW_Ercy7Dm3ZL_9Cf3qfKAc485ysgAAAjcwggIzBgkqhkiG9w0BBwagggIkMIICIAIBADCCAhkGCSqGSIb3DQEHATAeBglghkgBZQMEAS4wEQQMhXI04vJXHVzlS3ZiAgEQgIIB6puMUyfh92uVotL-ss-jfudazUlrfclNc4eHxJixSTWUn_R4NWQS78JQ5WHuROwrAkDUyQwS0LJ3XdlvRDYeLMZywImyZVBV2keSzLpYJhowlQDrb6QZBexoZxnqhNw1H9HGrnlLuv0ej2g7PQKRaqD-OEskDhyyAcQS2-zgnCypao9_7eS_UHRMHonuFNRZKe56cf6CwpKEUdmkwdL8Ta1KamJaK9ikMa2L8knxkLda9opgv76J2NR6UQffXHRWz3RL8hp3_plztRlvfbs3xV_1wk32EPs0u5xIro4jsx7IqSzqfN2yRq0UJFdK0B-iZTEGntGI5cHUQeE2ggfRy91PglVjag4rh8X0LzceBSUIXakwtobGHlY-p4NDo6R_cPEFnpyOA9PBJC1kSeOoye0P_6Qpb2gTF6Eq281dpIJ6wfXh2CQnr2KZjJ1j_IJUJW0xaaaQqjEC89_t31ZF1Pgc1YsaeImKMn7VVpByqXrdtCohaY6n0cFHROYwsHoAnfrLBbnfZkdWCUeWE0olR3QdfEO3hIASxDnCPxmT15yOUOLT3b-IG3gEUBKdOiKnF-ddzPBDJTj9e-EgpnH6SgMXHUEaATHOBu0koEdpFiugA3Bx0LZMQh-cES7I9jyeAloPnH9K2MLzwRI |llengua= anglès | consulta= 9 agost 2019|}}</ref> i ''[[Staphylococcus aureus]]'' poden ser els agents infecciosos causals.<ref>{{ref-publicació|cognom= Fica, A |títol= Celulitis y erisipela: Manejo en atención primaria |publicació= Rev Chil Infect |pàgines=pp: 104-110|volum= 2003; 20 (2) |issn= 0716-1018|doi= 10.4067/S0716-10182003000200004 |url= https://scielo.conicyt.cl/scielo.php?script=sci_arttext&pid=S0716-10182003000200004 |llengua= castellà | consulta= 20 juny 2019|}}</ref> Molt poques vegades, membres de l'espècie ''Streptococcus mitis'' han estat identificats com els [[patògens]] etiològics de la malaltia.<ref>{{ref-publicació|cognom= Nygren D, Nilson B, Rasmussen M |títol= A Case of Recurrent Erysipelas Caused by ''Streptococcus mitis'' Group |publicació= Case Rep Infect Dis |pàgines=pp: 5156085|volum= 2018 Maig 30; 2018 |pmc= 6029475 |pmid= 30018832 |doi= 10.1155/2018/5156085 |url= https://www.hindawi.com/journals/criid/2018/5156085/ |llengua= anglès |consulta= 20 juny 2019|}}</ref> Aquestes infeccions entren al cos per la més petita ferida. No afecten el [[teixit subcutani]], ni fan [[pus]], només [[Exsudat|exsuden]] un sèrum fluid. En cas d'haver un [[edema]] [[subcutani]] el diagnòstic pot canviar a [[cel·lulitis]].<ref>{{ref-publicació|cognom= Morris, AD |títol= Cellulitis and erysipelas |publicació= BMJ Clin Evid |pàgines=pp: 1708|volum= 2008 Gen 2; 2008 |pmc= 2907977 |pmid= 19450336 |issn= 1752-8526 |url= https://www.ncbi.nlm.nih.gov/pmc/articles/PMC2907977/ |llengua= anglès |consulta= 25 octubre 2021|}}</ref>
La majoria dels casos es deuen a ''[[Streptococcus pyogenes]]'' (també conegut com a estreptococ beta-hemolític del grup A),<ref>{{ref-publicació|cognom= Asenjo Calvo, M; Alonso Pacheco, ML; Zambrano Centeno, LB |títol= Erisipela |publicació= Medicina de Familia. SEMERGEN |pàgines=pp: 128-131|volum= 2004 Mar; 30 (3) |issn= 1138-3593|doi= 10.1016/S1138-3593(04)74288-4 |url= https://www.elsevier.es/es-revista-medicina-familia-semergen-40-pdf-S1138359304742884 |llengua= castellà | consulta= 20 juny 2019|}}</ref> encara que ocasionalment ''[[Streptococcus agalactiae]]''<ref>{{ref-publicació|cognom= Del Giudice P, van der Mee-Marquet N, David-Rubin F, Le Duff F, ''et al'' |títol= Severe Relapsing Erysipelas Associated with Chronic ''Streptococcus agalactiae'' Vaginal Colonization |publicació= Clin Infect Dis |pàgines=pp: e67-e70|volum= 2006 Oct 1; 43 (7 )|issn= 1537-6591|pmid= 16941357|doi= 10.1086/507545 |url= https://watermark.silverchair.com/43-7-e67.pdf?token=AQECAHi208BE49Ooan9kkhW_Ercy7Dm3ZL_9Cf3qfKAc485ysgAAAjcwggIzBgkqhkiG9w0BBwagggIkMIICIAIBADCCAhkGCSqGSIb3DQEHATAeBglghkgBZQMEAS4wEQQMhXI04vJXHVzlS3ZiAgEQgIIB6puMUyfh92uVotL-ss-jfudazUlrfclNc4eHxJixSTWUn_R4NWQS78JQ5WHuROwrAkDUyQwS0LJ3XdlvRDYeLMZywImyZVBV2keSzLpYJhowlQDrb6QZBexoZxnqhNw1H9HGrnlLuv0ej2g7PQKRaqD-OEskDhyyAcQS2-zgnCypao9_7eS_UHRMHonuFNRZKe56cf6CwpKEUdmkwdL8Ta1KamJaK9ikMa2L8knxkLda9opgv76J2NR6UQffXHRWz3RL8hp3_plztRlvfbs3xV_1wk32EPs0u5xIro4jsx7IqSzqfN2yRq0UJFdK0B-iZTEGntGI5cHUQeE2ggfRy91PglVjag4rh8X0LzceBSUIXakwtobGHlY-p4NDo6R_cPEFnpyOA9PBJC1kSeOoye0P_6Qpb2gTF6Eq281dpIJ6wfXh2CQnr2KZjJ1j_IJUJW0xaaaQqjEC89_t31ZF1Pgc1YsaeImKMn7VVpByqXrdtCohaY6n0cFHROYwsHoAnfrLBbnfZkdWCUeWE0olR3QdfEO3hIASxDnCPxmT15yOUOLT3b-IG3gEUBKdOiKnF-ddzPBDJTj9e-EgpnH6SgMXHUEaATHOBu0koEdpFiugA3Bx0LZMQh-cES7I9jyeAloPnH9K2MLzwRI |llengua= anglès | consulta= 9 agost 2019|}}</ref> i ''[[Staphylococcus aureus]]'' poden ser els agents infecciosos causals.<ref>{{ref-publicació|cognom= Fica, A |títol= Celulitis y erisipela: Manejo en atención primaria |publicació= Rev Chil Infect |pàgines=pp: 104-110|volum= 2003; 20 (2) |issn= 0716-1018|doi= 10.4067/S0716-10182003000200004 |url= https://scielo.conicyt.cl/scielo.php?script=sci_arttext&pid=S0716-10182003000200004 |llengua= castellà | consulta= 20 juny 2019|}}</ref> Molt poques vegades, membres de l'espècie ''Streptococcus mitis'' han estat identificats com els [[patògens]] etiològics de la malaltia.<ref>{{ref-publicació|cognom= Nygren D, Nilson B, Rasmussen M |títol= A Case of Recurrent Erysipelas Caused by ''Streptococcus mitis'' Group |publicació= Case Rep Infect Dis |pàgines=pp: 5156085|volum= 2018 Maig 30; 2018 |pmc= 6029475 |pmid= 30018832 |doi= 10.1155/2018/5156085 |url= https://www.hindawi.com/journals/criid/2018/5156085/ |llengua= anglès |consulta= 20 juny 2019|}}</ref> Aquestes infeccions entren al cos per la més petita ferida. No afecten el [[teixit subcutani]], ni fan [[pus]], només [[Exsudat|exsuden]] un sèrum fluid. En cas d'haver un [[edema]] [[subcutani]] el diagnòstic pot canviar a [[cel·lulitis]].<ref>{{ref-publicació|cognom= Morris, AD |títol= Cellulitis and erysipelas |publicació= BMJ Clin Evid |pàgines=pp: 1708|volum= 2008 Gen 2; 2008 |pmc= 2907977 |pmid= 19450336 |issn= 1752-8526 |url= https://www.ncbi.nlm.nih.gov/pmc/articles/PMC2907977/ |llengua= anglès |consulta= 25 octubre 2021|}}</ref>


Una variant d'aquest [[trastorn cutani]], inusual i que té un maneig força complicat, és l'erisipela bul·losa, provocada per [[Soca (taxonomia)|soques]] d'[[estafilococ daurat]] resistents a la [[meticil·lina]] (MRSA).<ref>{{ref-publicació|cognom= Edwards J, Green P, Haase D |títol= A blistering disease: bullous erysipelas |publicació= CMAJ |pàgines=pp: 244|volum= 2006 Ag 1; 175 (3) |pmc= 1513413 |pmid= 16880441|doi= 10.1503/cmaj.060735 |url= https://www.ncbi.nlm.nih.gov/pmc/articles/PMC1513413/ |llengua= anglès | consulta= 22 juny 2019|}}</ref>
Una variant d'aquest [[trastorn cutani]], inusual i que té un maneig força complicat, és l'erisipela bul·losa, provocada per [[Soca (taxonomia)|soques]] d'[[estafilococ daurat]] resistents a la [[meticil·lina]] (MRSA).<ref>{{ref-publicació|cognom= Edwards J, Green P, Haase D |títol= A blistering disease: bullous erysipelas |publicació= CMAJ |pàgines=pp: 244|volum= 2006 Ag 1; 175 (3) |pmc= 1513413 |pmid= 16880441 |doi= 10.1503/cmaj.060735 |url= https://www.ncbi.nlm.nih.gov/pmc/articles/PMC1513413/ |llengua= anglès |consulta= 22 juny 2019|}}</ref> En subjectes immunodeficients, microbis [[Infecció oportunista|oportunistes]] infreqüents, com ''Bordetella trematum'', poden causar erisipeles.<ref>{{ref-publicació|cognom= Lacasse, M; Inyambo, K; Lemaignen, A; Mennecart, M; ''et al'' |títol= Erysipelas of the right arm due to ''Bordetella trematum'': a case report |publicació= J Med Case Rep |pàgines=pp: 365|volum= 2021 Jul 13; 15 (1) |pmc= 8276433 |pmid=|doi= 10.1186/s13256-021-02896-1 |url= https://www.ncbi.nlm.nih.gov/pmc/articles/PMC8276433/ |llengua= anglès |consulta= 26 novembre 2021|}}</ref>


Rarament, l'erisipela facial té el seu origen en la infecció d'un limfangioma ([[malformació congènita]] dels [[vasos limfàtics]]) oral preexistent.<ref>{{ref-publicació|cognom= Neri I, Montanari F, Baraldi C, Ricci L, Patrizi A |títol= Erysipelas as a superinfection of an oral lymphangioma |publicació= J Pediatr |pàgines=pp: 205-205.e1|volum= 2014 Jul; 165 (1) |issn= 1097-6833 |pmid= 24793202|doi= 10.1016/j.jpeds.2014.03.044 |url= https://www.jpeds.com/article/S0022-3476(14)00298-4/fulltext |llengua= anglès | consulta= 10 agost 2019|}}</ref>
Rarament, l'erisipela facial té el seu origen en la infecció d'un limfangioma ([[malformació congènita]] dels [[vasos limfàtics]]) oral preexistent.<ref>{{ref-publicació|cognom= Neri I, Montanari F, Baraldi C, Ricci L, Patrizi A |títol= Erysipelas as a superinfection of an oral lymphangioma |publicació= J Pediatr |pàgines=pp: 205-205.e1|volum= 2014 Jul; 165 (1) |issn= 1097-6833 |pmid= 24793202 |doi= 10.1016/j.jpeds.2014.03.044 |url= https://www.jpeds.com/article/S0022-3476(14)00298-4/fulltext |llengua= anglès |consulta= 10 agost 2019|}}</ref>


L'erisipela carcinomatosa és una infiltració cutània per una [[neoplàsia maligna]]. Visualment pot tenir un aspecte molt similar, però no té res a veure amb l'erisipela infecciosa.<ref>{{ref-publicació|cognom= Sundheimer, CF; Vandersee, S |títol= Erysipelas carcinomatosum |publicació= Dtsch Arztebl Int |pàgines=pp: 22|volum= 2019 Gen 7; 116 (1-2) |pmc= 6384520 |pmid= 30782312|doi= 10.3238/arztebl.2019.0022b |url= https://www.ncbi.nlm.nih.gov/pmc/articles/PMC6384520/ |llengua= anglès | consulta= 22 juny 2019|}}</ref> Anys enrere, la [[gangrena de Fournier]] rebia el nom d'erisipela gangrenosa, una denominació considerada obsoleta avui dia, ja que són dos processos [[Nosologia|nosològicament]] diferents.<ref>{{ref-publicació|cognom= Rodríguez Hermosa, JI; Codina Cazador, A; García Oria, MJ; Codina Barreras, A; ''et al'' |títol= Gangrena de Fournier |publicació= Cir Esp |pàgines=pp: 128-135|volum= 2001 Feb; 69 (2) |issn= 0009-739X|doi= 10.1016/S0009-739X(01)71710-1 |url= https://www.elsevier.es/es-revista-cirugia-espanola-36-pdf-S0009739X01717101 |llengua= castellà | consulta= 1 juliol 2019|}}</ref>
L'erisipela carcinomatosa és una infiltració cutània per una [[neoplàsia maligna]]. Visualment pot tenir un aspecte molt similar, però no té res a veure amb l'erisipela infecciosa.<ref>{{ref-publicació|cognom= Sundheimer, CF; Vandersee, S |títol= Erysipelas carcinomatosum |publicació= Dtsch Arztebl Int |pàgines=pp: 22|volum= 2019 Gen 7; 116 (1-2) |pmc= 6384520 |pmid= 30782312|doi= 10.3238/arztebl.2019.0022b |url= https://www.ncbi.nlm.nih.gov/pmc/articles/PMC6384520/ |llengua= anglès | consulta= 22 juny 2019|}}</ref> Anys enrere, la [[gangrena de Fournier]] rebia el nom d'erisipela gangrenosa, una denominació considerada obsoleta avui dia, ja que són dos processos [[Nosologia|nosològicament]] diferents.<ref>{{ref-publicació|cognom= Rodríguez Hermosa, JI; Codina Cazador, A; García Oria, MJ; Codina Barreras, A; ''et al'' |títol= Gangrena de Fournier |publicació= Cir Esp |pàgines=pp: 128-135|volum= 2001 Feb; 69 (2) |issn= 0009-739X|doi= 10.1016/S0009-739X(01)71710-1 |url= https://www.elsevier.es/es-revista-cirugia-espanola-36-pdf-S0009739X01717101 |llengua= castellà | consulta= 1 juliol 2019|}}</ref>

Revisió del 23:56, 26 nov 2021

Plantilla:Infotaula malaltiaErisipela
Erisipela facial per Streptococcus. modifica
Tipusdermatitis, infecció estreptocòccica i malaltia Modifica el valor a Wikidata
Especialitatinfectologia Modifica el valor a Wikidata
Clínica-tractament
Símptomesfebre, calfred, cefalàlgia, eritema, limfadenopatia i limfangitis Modifica el valor a Wikidata
Exàmensexploració física Modifica el valor a Wikidata
Tractamentdesintoxicació, antibiòtic, ultraviolat, UHF, antihistamínic i antithrombotic (en) Tradueix Modifica el valor a Wikidata
 Medicació
benzilpenicil·lina, ampicil·lina, amoxicil·lina, ceftriaxona, cefotaxima, ceftazidima, cefadroxil, cefalexina, cefuroxima, cefixima, azitromicina, midecamycin (en) Tradueix, josamycin (en) Tradueix, claritromicina, roxithromycin (en) Tradueix, ciprofloxacina i ofloxacina Modifica el valor a Wikidata
Patogènia
Causat perStreptococcus pyogenes Modifica el valor a Wikidata
Classificació
CIM-111B70.0 Modifica el valor a Wikidata
CIM-10A46.0
CIM-9035
Recursos externs
Enciclopèdia Catalana0103909 Modifica el valor a Wikidata
DiseasesDB4428
MedlinePlus000618
eMedicinederm/129
MeSHD004886 Modifica el valor a Wikidata
UMLS CUIC0014733 Modifica el valor a Wikidata
DOIDDOID:11330 Modifica el valor a Wikidata

Erisipela (del grec τὸ ἐρυσίπελας -έλατος pell vermella)[1] és una infecció a la pell produïda per bacteris del gènere Streptococcus caracteritzada per una important i molt vistosa inflamació cutània, ja descrita al segle xi. Hom en deia foc de Sant Antoni,[2] una denominació compartida antigament per l'erisipela, l'ergotisme i l'herpes zòster i que es creu atribuïble al fet de ser aquest el sant patró de les causes perdudes i a les moltes curacions miraculoses recollides pels seus hagiògrafs.[3]

Factors de risc

És més comuna a la vellesa i la infantesa. També estan en risc les persones amb immunodeficiència, insuficiència venosa perifèrica, obesitat, diabetis mellitus, alcoholisme, úlceres de la pell, infeccions per fongs (peu d'atleta en especial) i drenatge limfàtic alterat (per exemple després de mastectomia,[4] cirurgia pelviana, derivació quirúrgica).[5]

Es creu que la regió AGRT1 (Angiotensin II receptory type 1) del cromosoma 3q22 està implicada en el procés de desenvolupament de certes erisipeles, ja que determina la resposta citocínica individual davant la infecció per S. pyogenes.[6] Per una altra banda, les variacions personals en l'expressió dels HLA de classe II i del receptor de cèl·lules T tipus Vβ influeixen en la producció de superantígens contra les exotoxines secretades pels bacteris, augmentant l'alliberament desmesurat de citocines proinflamatòries i els subsegüents danys tissulars.[7]

S'ha registrat algun cas d'erisipela en el context d'una síndrome de Cook.[8] La síndrome de Wells pot presentar un aspecte macroscòpic semblant al de l'erisipela.[9]

Signes i símptomes

Erisipela al braç

Els símptomes inclouen febre alta, tremolors, calfreds, cansament, mal de cap, vòmits i malestar general després de les 48 hores de la infecció. Les lesions eritematoses de la pell s'estenen ràpidament, amb la vora delimitada de manera clara. Es presenta com una erupció vermella, inflamada, càlida i dolorosa, de consistència similar a la d'una pell de taronja. Si les lesions són més severes passen a ser vesícules, butllofes i petèquies amb possible necrosi cutània concomitant. Els ganglis limfàtics poden inflamar-se i pot aparèixer un limfedema. De tant en tant, es pot veure a simple vista una ratlla vermella que s'estén per la superfície de la zona ocupada pel gangli limfàtic.[10]

Clínicament, no sempre és fàcil diferenciar l'erisipela de la cel·lulitis genuïna. A ull nu, les lesions de l'erisipela es veuen ben circumscrites, mentre que les de la cel·lulitis són difuminades i es barregen amb la pell normal del voltant. Això es deu al fet que l'erisipela és una infecció relativament superficial que afecta la dermis superior i la cel·lulitis s'estén per capes més profundes de la dermis i pel teixit subcutani. Quan afecta la cara, la presència del signe auricular de Milian ajuda a distingir l'erisipela de la cel·lulitis.[11] Des del punt de vista histopatològic, és destacable la presència d'un infiltrat intersticial mixt, predominantment neutrofìlic, en una dermis edematosa i amb dilatació dels capil·lars i dels conductes limfàtics.[12] Les tincions de Gram o de Giemsa poden revelar l'existència d'estreptococs al teixit o inclús a l'interior dels limfàtics. Aquests mostren engruiximent fibròtic de la seva paret, acompanyat moltes vegades d'oclusió luminal, en casos d'erisipela recurrent.[13]

La infecció pot afectar qualsevol part de la pell del cos, incloent-hi la cara, els braços, els dits i les cames; encara que sorgeix predominantment a les extremitats inferiors.[14] El teixit gras i les zones facials, generalment al voltant dels ulls, les orelles i les galtes, són més susceptibles a la infecció. Algunes erisipeles facials poden ser secundàries a processos infecciosos odontògènics o dels sins paranasals.[15] Una localització insòlita de l'erisipela en individus no immunodeprimits és el cuir cabellut.[16] La infecció repetida de les extremitats pot provocar una inflamació crònica dels vasos limfàtics (limfangitis). L'obstrucció limfàtica i/o la destrucció dels ganglis limfàtics inguinals origina en certs casos d'erisipela recurrent una elefantiasi verrucosa nostra (una forma d'elefantiasi no filariòsica)[17] extrema i difícil de tractar.[18] L'endoftalmitis endògena aguda és una rara complicació de la malaltia que gairebé mai cursa de forma favorable.[19]

L'erisipela peneana no és una entitat gaire freqüent. Acostuma a desenvolupar-se sobre dermatosis locals cròniques, generalment de naturalesa infecciosa, adesiara afectant l'escrot.[20] Pot provocar un limfedema subagut del penis.[21] De forma excepcional, sorgeix com a conseqüència d'alguna mena de traumatisme.[22] Les erisipeles vulvars apareixen amb certa freqüència després de l'excisió de carcinomes d'aquesta part dels genitals femenins, sobretot quan cal efectuar també una limfadenectomia inguinofemoral.[23]

Etiologia

La majoria dels casos es deuen a Streptococcus pyogenes (també conegut com a estreptococ beta-hemolític del grup A),[24] encara que ocasionalment Streptococcus agalactiae[25] i Staphylococcus aureus poden ser els agents infecciosos causals.[26] Molt poques vegades, membres de l'espècie Streptococcus mitis han estat identificats com els patògens etiològics de la malaltia.[27] Aquestes infeccions entren al cos per la més petita ferida. No afecten el teixit subcutani, ni fan pus, només exsuden un sèrum fluid. En cas d'haver un edema subcutani el diagnòstic pot canviar a cel·lulitis.[28]

Una variant d'aquest trastorn cutani, inusual i que té un maneig força complicat, és l'erisipela bul·losa, provocada per soques d'estafilococ daurat resistents a la meticil·lina (MRSA).[29] En subjectes immunodeficients, microbis oportunistes infreqüents, com Bordetella trematum, poden causar erisipeles.[30]

Rarament, l'erisipela facial té el seu origen en la infecció d'un limfangioma (malformació congènita dels vasos limfàtics) oral preexistent.[31]

L'erisipela carcinomatosa és una infiltració cutània per una neoplàsia maligna. Visualment pot tenir un aspecte molt similar, però no té res a veure amb l'erisipela infecciosa.[32] Anys enrere, la gangrena de Fournier rebia el nom d'erisipela gangrenosa, una denominació considerada obsoleta avui dia, ja que són dos processos nosològicament diferents.[33]

Tractament

Amb antibiòtics beta-lactàmics. Si l'individu és al·lèrgic a les penicil·lines, l'eritromicina pot ser una alternativa. Mentre que els símptomes generals desapareixen per regla general un o dos dies després d'iniciar la medicació, la pell tarda setmanes a recuperar-se. Cal evitar una reinfecció i emprar antisèptics cutanis adequats, com ara la povidona iodada. La combinació d'amoxicil·lina i àcid clavulànic escurça significativament el temps d'hospitalització dels malalts d'erisipela i alguns experts indiquen que hauria de ser considerada com a tractament de primera línia en aquests pacients.[34] En casos greus cal considerar la possibilitat de complementar l'antibioticoteràpia amb prednisona.[35] L'omadaciclina (una tetraciclina de darrera generació) ha demostrat ser una opció terapèutica eficaç i segura en casos d'erisipela per MRSA.[36]

L'embenat elàstic compressiu de les cames és un procediment útil per a contenir l'edema en les erisipeles d'aquestes extremitats i protegir-les de cops i rascades.[37]

Complicacions

En animals

El bacteri Erysipelothrix rhusiopathiae és ubic a la naturalesa i pot trobar-se a qualsevol lloc on hi hagi substàncies nitrogenades en descomposició. E. rhusiopathiae afecta una gran varietat d'espècies de vertebrats i invertebrats de tot el món (porcs,[44] cavalls, pollastres,[45] galls dindi, faisans, emús,[46] ovelles,[47] bous, crancs, peixos d'aigua dolça i salada, gats,[48] gossos,[48] foques, numbats,[49] cocodrils, esquirols, caimans, rens, cangurs, rates[50] i ratolins, óssos, mosques, lloros, visons, canaris, paparres, lleons marins, oques, coloms, pardals, cigonyes i dofins,[51][52] per posar-ne alguns exemples); essent les malalties animals més conegudes i de major importància econòmica pel que fa a la ramaderia industrial i l'avicultura, l'erisipela porcina[53] i l'erisipela de l'aviram.[54] Per als garrins d'entre dos mesos i un any, la infecció per E. rhusiopathiae és altament perillosa i molts dels exemplars que sobreviuen a la fase aguda desenvolupen més tard afeccions cròniques cutànies, artritis sèptiques o endocarditis valvulars.[55]

Aquest patogen pot infectar els humans,[56] habitualment a través de petits traumatismes cutanis, causant una afecció anomenada erisipeloide (abans coneguda amb el nom de malaltia de Rosenbach, de Baker–Rosenbach o pseudoerisipela). L'erisipeloide (infecció poc comuna avui dia) es veu sobretot en persones que tenen contacte continuat o esporàdic amb animals o els seus productes i té tres formes de presentació: cutània limitada, cutània difusa i disseminada.[57] Rares vegades, predominantment en individus que pateixen alteracions immunològiques, la forma disseminada cursa amb bacterièmia i/o endocarditis.[58] També s'han descrit alguns casos d'abscessos cerebrals o intrabdominals,[59] meningitis,[60] endoftalmitis, tenosinovitis infeccioses,[61] osteomielitis[62] i artritis sèptiques per E. rhusiopathiae.

Referències

  1. ↑ James, William D.; Berger, Timothy G.; Elston, Dirk M. Erysipelas, Bacterial Diseases. A: Andrews' Diseases of the Skin: clinical Dermatology (10th Edition) Saunders Elsevier, 2006; Gen 1. ISBN 978-0-80-89235-10. 
  2. ↑ Brannon, H «Understanding Erysipelas (St. Anthony's Fire)» (en anglès). Verywell Health, 2019; Maig 3 (rev), pàgs: 2 [Consulta: 19 juny 2019].
  3. ↑ Asensi V, Asensi JM «Saint Anthony’s Fire» (en anglès). JAMA Dermatol, 2016 Jul 1; 152 (7), pp: 850. DOI: 10.1001/jamadermatol.2015.5476. ISSN: 2168-6068 [Consulta: 10 setembre 2019].
  4. ↑ Matijasevic, M; Dekic, NA; Kolarevic, D; Milosevic; S; et al «Erysipelas in breast cancer patients after the radical mastectomy» (en anglès). Cent Eur J Med, 2012; 7 (2), pp: 149-153. DOI: 10.2478/s11536-011-0127-9. ISSN: 1644-3640 [Consulta: 2 setembre 2019].
  5. ↑ Brishkoska-Boshkovski V, Kondova-Topuzovska I, Damevska K, Petrov A «Comorbidities as Risk Factors for Acute and Recurrent Erysipelas» (en anglès). Open Access Maced J Med Sci, 2019 Mar 15; 7 (6), pp: 937-942. DOI: 10.3889/oamjms.2019.214. PMC: 6454161. PMID: 30976336 [Consulta: 20 juny 2019].
  6. ↑ Hannula-Jouppi K, Massinen S, Siljander T, Mäkelä S, Kivinen k, Leinonen R, et al «Genetic Susceptibility to Non-Necrotizing Erysipelas/Cellulitis» (en anglès). PLoS One, 2013; 8 (2), pp: e56225. DOI: 10.1371/journal.pone.0056225. PMC: 3577772. PMID: 23437094 [Consulta: 2 setembre 2019].
  7. ↑ Chatellier S, Ihendyane N, Kansal RG, Khambaty F, et al «Genetic Relatedness and Superantigen Expression in Group A Streptococcus Serotype M1 Isolates from Patients with Severe and Nonsevere Invasive Diseases» (en anglès). Infect Immun, 2000 Jun; 68 (6), pp: 3523-3534. DOI: 10.1128/iai.68.6.3523-3534.2000. PMC: 97638. PMID: 10816507 [Consulta: 3 setembre 2019].
  8. ↑ Achehboune, K; Baybay, H; Aqil, N; Chaoui, R; et al «Erysipelas Revealing a Cook's Syndrome» (en anglès). Int J Clin Dermatol Res, 2019 Maig 30; 7 (3), pp: 207-208. DOI: 10.19070/2332-2977-1900051. ISSN: 2332-2977 [Consulta: 28 agost 2019].
  9. ↑ Belfeki, N; Gharbi, E; Flateau, C; Diamantis, S «Erysipelas-like presentation of Wells' syndrome (eosinophilic cellulitis)» (en anglès). Reumatismo, 2020 Gen 28; 71 (4), pp: 226-229. DOI: 10.4081/reumatismo.2019.1252. ISSN: 2240-2683. PMID: 31995962 [Consulta: 28 agost 2019].
  10. ↑ Vaillant, L «Erysipelas and lymphedema» (en anglès). Phlebolymphology, 2007; 14 (3), pp: 120-124. ISSN: 1286-0107 [Consulta: 20 juny 2019].
  11. ↑ Sugimoto H, Furukawa K «Milian's ear sign: Erysipelas» (en anglès). IDCases, 2018 Ag 31; 14, pp: e00449. DOI: 10.1016/j.idcr.2018.e00449. PMC: 6125800. PMID: 30191132 [Consulta: 24 juny 2019].
  12. ↑ Do, HK «Erysipelas» (en anglès). Skin nontumor: Infectious disorders. PathologyOutlines.com, Inc, 2020; Nov 13 (rev), pàgs: 2 [Consulta: 28 setembre 2021].
  13. ↑ Celestin R, Brown J, Kihiczak G, Schwartz RA «Erysipelas: a common potentially dangerous infection» (en anglès). Acta Dermatovenerol Alp Pannonica Adriat, 2007 Set; 16 (3 ), pp: 123-127. ISSN: 1318-4458. PMID: 17994173 [Consulta: 22 juny 2019].
  14. ↑ Dupuy A, Benchikhi H, Roujeau JC, Bernard P, Vaillant L, Chosidow O, et al «Risk factors for erysipelas of the leg (cellulitis): case-control study» (en anglès). BMJ Clinical Research, 1999 Jun 12; 318 (7198), pp: 1591-1594. DOI: 10.1136/bmj.318.7198.1591. PMC: 28138. PMID: 10364117 [Consulta: 20 juny 2019].
  15. ↑ Miller, MA «Red in the face: Make the diagnosis» (en anglès). Can J Infect Dis, 1999 Nov-Des; 10 (6), pp: 393, 409. DOI: 10.1155/1999/242610. PMC: 3250728. PMID: 22346396 [Consulta: 1r juliol 2019].
  16. ↑ Ghita, S; Elloudi, S; Jroundi, C; El Jouari, O; et al «Uncommon Localization of Erysipelas in an Immunocompetent Patient: Erysipelas of the Scalp» (en anglès). EC Clinical and Medical Case Reports, 2019 Jun 3; 2 (3), pàgs: 4 [Consulta: 20 juny 2019].
  17. ↑ Liaw FY, Huang CF, Wu YC, Wu BY «Elephantiasis nostras verrucosa: swelling with verrucose appearance of lower limbs» (en anglès). Can Fam Physician, 2012 Oct; 58 (10), pp: e551-e553. ISSN: 0008-350X. PMC: 3470531. PMID: 23064932 [Consulta: 20 juny 2019].
  18. ↑ Yang YP, Huang WX, Zhong WX, Fu YM, et al «Bilateral Lower Limb and Abdominal Elephantiasis Due to Erysipelas» (en anglès). Chin Med J (Engl), 2018 Abr 5; 131 (7), pp: 873-874. DOI: 10.4103/0366-6999.228244. PMC: 5887752. PMID: 29578137 [Consulta: 20 juny 2019].
  19. ↑ Costa JF, Marques JP, Marques M, Quadrado MJ «Endogenous endophthalmitis secondary to erysipelas» (en anglès). BMJ Case Rep, 2015 Jun 29; 2015, pii: bcr2014209252. DOI: 10.1136/bcr-2014-209252. PMC: 4488675. PMID: 26123459 [Consulta: 21 juny 2019].
  20. ↑ Frikha, F; Bahloul, E; Masmoudi, A; Mseddi, M; et al «Penile Erysipelas: A Study of 14 Cases» (en anglès). Am J Clin Dermatol, 2015; 1 (1), pp: 33-37. DOI: 10.21694/2642-2980.19004. ISSN: 2638-1893 [Consulta: 19 novembre 2021].
  21. ↑ Conca Baenas, MA; Luján Marco, S; Simón Sanz, E; Boronat Tormo, F «Manejo terapéutico del linfedema de pene subagudo y secundario a erisipela mediante colgajos cutáneos» (en castellà). Rev Int Androl, 2015 Oct-Des; 13 (4), pp: 146-149. DOI: 10.1016/j.androl.2014.11.004. ISSN: 1698-031X [Consulta: 19 novembre 2021].
  22. ↑ Bakardzhiev, I; Pehlivanov, G «Erysipelas penis» (en anglès). Journal of IMAB-Annual Proceeding (Scientific Papers), 2011 Oct; 17 (I), pp: 146-148. DOI: 10.5272/jimab.2011171.146. ISSN: 1310-7232 [Consulta: 20 juny 2019].
  23. ↑ Leermakers ME, Pleunis N, Boll D, Hermans RH, Ezendam NPM, Pijnenborg, JMA «High Incidence of Erysipelas After Surgical Treatment for Vulvar Carcinoma: An Observational Study» (en anglès). Int J Gynecol Cancer, 2016 Mar; 26 (3), pp: 582-587. DOI: 10.1097/IGC.0000000000000625. ISSN: 1048-891X. PMID: 26807636 [Consulta: 28 agost 2019].
  24. ↑ Asenjo Calvo, M; Alonso Pacheco, ML; Zambrano Centeno, LB «Erisipela» (en castellà). Medicina de Familia. SEMERGEN, 2004 Mar; 30 (3), pp: 128-131. DOI: 10.1016/S1138-3593(04)74288-4. ISSN: 1138-3593 [Consulta: 20 juny 2019].
  25. ↑ Del Giudice P, van der Mee-Marquet N, David-Rubin F, Le Duff F, et al «Severe Relapsing Erysipelas Associated with Chronic Streptococcus agalactiae Vaginal Colonization» (en anglès). Clin Infect Dis, 2006 Oct 1; 43 (7 ), pp: e67-e70. DOI: 10.1086/507545. ISSN: 1537-6591. PMID: 16941357 [Consulta: 9 agost 2019].
  26. ↑ Fica, A «Celulitis y erisipela: Manejo en atención primaria» (en castellà). Rev Chil Infect, 2003; 20 (2), pp: 104-110. DOI: 10.4067/S0716-10182003000200004. ISSN: 0716-1018 [Consulta: 20 juny 2019].
  27. ↑ Nygren D, Nilson B, Rasmussen M «A Case of Recurrent Erysipelas Caused by Streptococcus mitis Group» (en anglès). Case Rep Infect Dis, 2018 Maig 30; 2018, pp: 5156085. DOI: 10.1155/2018/5156085. PMC: 6029475. PMID: 30018832 [Consulta: 20 juny 2019].
  28. ↑ Morris, AD «Cellulitis and erysipelas» (en anglès). BMJ Clin Evid, 2008 Gen 2; 2008, pp: 1708. ISSN: 1752-8526. PMC: 2907977. PMID: 19450336 [Consulta: 25 octubre 2021].
  29. ↑ Edwards J, Green P, Haase D «A blistering disease: bullous erysipelas» (en anglès). CMAJ, 2006 Ag 1; 175 (3), pp: 244. DOI: 10.1503/cmaj.060735. PMC: 1513413. PMID: 16880441 [Consulta: 22 juny 2019].
  30. ↑ Lacasse, M; Inyambo, K; Lemaignen, A; Mennecart, M; et al «Erysipelas of the right arm due to Bordetella trematum: a case report» (en anglès). J Med Case Rep, 2021 Jul 13; 15 (1), pp: 365. DOI: 10.1186/s13256-021-02896-1. PMC: 8276433 [Consulta: 26 novembre 2021].
  31. ↑ Neri I, Montanari F, Baraldi C, Ricci L, Patrizi A «Erysipelas as a superinfection of an oral lymphangioma» (en anglès). J Pediatr, 2014 Jul; 165 (1), pp: 205-205.e1. DOI: 10.1016/j.jpeds.2014.03.044. ISSN: 1097-6833. PMID: 24793202 [Consulta: 10 agost 2019].
  32. ↑ Sundheimer, CF; Vandersee, S «Erysipelas carcinomatosum» (en anglès). Dtsch Arztebl Int, 2019 Gen 7; 116 (1-2), pp: 22. DOI: 10.3238/arztebl.2019.0022b. PMC: 6384520. PMID: 30782312 [Consulta: 22 juny 2019].
  33. ↑ Rodríguez Hermosa, JI; Codina Cazador, A; García Oria, MJ; Codina Barreras, A; et al «Gangrena de Fournier» (en castellà). Cir Esp, 2001 Feb; 69 (2), pp: 128-135. DOI: 10.1016/S0009-739X(01)71710-1. ISSN: 0009-739X [Consulta: 1r juliol 2019].
  34. ↑ Kosior E, Reich A «Evaluation of Antibiotic Treatment on the Duration of Hospitalization of Patients with Erysipelas and Bacterial Cellulitis» (en anglès). Dermatol Ther (Heidelb), 2019 Mar; 9 (1), pp: 159-166. DOI: 10.1007/s13555-018-0276-8. PMC: 6380973. PMID: 30535927 [Consulta: 22 juny 2019].
  35. ↑ Solomon M, Barzilai A, Elphasy H, Trau H, Baum S «Corticosteroid Therapy in Combination with Antibiotics for Erysipelas» (en anglès). Isr Med Assoc J, 2018 Mar; 20 (3), pp: 137-140. PMID: 1565-1088 [Consulta: 22 juny 2019].
  36. ↑ Abrahamian FM, Sakoulas G, Tzanis E, Manley A, et al «Omadacycline for Acute Bacterial Skin and Skin Structure Infections» (en anglès). Clin Infect Dis, 2019 Ag 1; 69 (Supl 1), pp: S23-S32. DOI: 10.1093/cid/ciz396. PMC: 6669297. PMID: 31367742 [Consulta: 23 agost 2019].
  37. ↑ Henry F, Salomon-Neira MD, Letot B, Piérard-Franchimont C, Piérard GE «Comment je préviens...un érysipèle, ses conséquences et ses récidives» (en francès). Rev Med Liege, 2004 Jul-Ag; 59 (7-8), pp: 423-425. ISSN: 0370-629X. PMID: 15493153 [Consulta: 8 juliol 2019].
  38. ↑ Jendoubi F, Rohde M, Prinz JC «Intracellular Streptococcal Uptake and Persistence: A Potential Cause of Erysipelas Recurrence» (en anglès). Front Med (Lausanne), 2019 Gen 29; 6, pp: 6. DOI: 10.3389/fmed.2019.00006. PMC: 6361840. PMID: 30761303 [Consulta: 10 agost 2019].
  39. ↑ Zaghdoudi I, Rezgui M, Zouaoui W, Marhbene T, et al «Erysipelas of the Leg: Prospective Study of 30 Cases in an Emergency Department» (en anglès). Pathophysiol Haemost Thromb, 2008; 36 (5), pp: 271-274. DOI: 10.1159/000252824. PMC: 1424-8840. PMID: 19996638 [Consulta: 24 juny 2019].
  40. ↑ Cunliffe, Tim. «Cellulitis, erysipelas, and necrotising fasciitis» (en anglès). The Primary Care Dermatology Society, UK, 2 agost 2021 (rev). [Consulta: 12 octubre 2021].
  41. ↑ Ardalan, MR «Erysipelas-associated glomerulonephritis; a diagnostic puzzle» (en anglès). J Nephropharmacol, 2014 Jul 1; 3 (2), pp: 47-48. ISSN: 2345-4202. PMC: 5297528. PMID: 28197462 [Consulta: 22 juny 2019].
  42. ↑ Velciov S, Gluhovschi G, Feier V, Curescu M, et al «Elements of renal injury in patients with erysipelas» (en anglès). Rom J Intern Med, 2010 Gen; 48 (2), pp: 179-185. ISSN: 1220-4749. PMID: 21428183 [Consulta: 22 juny 2019].
  43. ↑ Friedman JL, Toomey C, Echenique IA, Ozer E «Erysipelas and miocarditis» (en anglès). Can J Cardiol, 2014 Abr; 30 (4), pp: 465.e11-e12. DOI: 10.1016/j.cjca.2013.11.029. ISSN: 1916-7075. PMID: 24502912 [Consulta: 22 juny 2019].
  44. ↑ Gerber, PF; MacLeod, A; Opriessnig, T «Erysipelothrix rhusiopathiae serotype 15 associated with recurring pig erysipelas outbreaks» (en anglès). Vet Rec, 2018 Jun 2; 182 (22), pp: 635. DOI: 10.1136/vr.104421. PMC: 5992361. PMID: 29519854 [Consulta: 27 setembre 2021].
  45. ↑ Wattrang E, Jäderblom V, Jinnerot T, Eriksson H, et al «Detection and quantification of Erysipelothrix rhusiopathiae in blood from infected chickens - addressing challenges with detection of DNA from infectious agents in host species with nucleated red blood cells» (en anglès). J Med Microbiol, 2019 Jul; 68 (7), pp: 1003-1011. DOI: 10.1099/jmm.0.001016. PMC: 6939158. PMID: 31172912 [Consulta: 3 octubre 2021].
  46. ↑ Morgan, MJ; Britt, JO; Cockrill, JM; Eiten; ML «Erysipelothrix rhusiopathiae infection in an emu (Dromaius novaehollandiae)» (en anglès). J Vet Diagn Invest, 1994 Jul; 6 (3), pp: 378-379. DOI: 10.1177/104063879400600319. ISSN: 1943-4936. PMID: 7948213 [Consulta: 6 novembre 2021].
  47. ↑ Capucchio MT, Lanteri G, Marino F, Biasibetti E, et al «Myocardial infarctions due to Erysipelotrix rhusiopathiae infection in an adult sheep» (en anglès). Schweiz Arch Tierheilkd, 2016 Nov; 158 (11), pp: 765-767. DOI: 10.17236/sat00094. ISSN: 1664-2848. PMID: 27821381 [Consulta: 10 setembre 2019].
  48. ↑ 48,0 48,1 Cabrera-García, AI; Müller, F; Rödler, FS; Traub, F; Heilmann, RM «Infective endocarditis due to Erysipelothrix rhusiopathiae in a dog - a case report» (en anglès). BMC Vet Res, 2020 Set 10; 16 (1), pp: 328. DOI: 10.1186/s12917-020-02546-6. PMC: 7488128. PMID: 32912219 [Consulta: 3 octubre 2021].
  49. ↑ Vaughan-Higgins, RJ; Bradfield, K; Friend, JA; Riley, TV; Vitali, SD «Erysipelas in a numbat (Myrmecobius fasciatus)» (en anglès). J Zoo Wildl Med, 2013 Mar; 44 (1), pp: 208-211. DOI: 10.1638/1042-7260-44.1.208. ISSN: 1042-7260. PMID: 23505731 [Consulta: 19 octubre 2021].
  50. ↑ Feinstein, RE; Eld, K «Naturally occurring erysipelas in rats» (en anglès). Lab Anim, 1989 Jul; 23 (3), pp: 256-260. DOI: 10.1258/002367789780810473. ISSN: 1758-1117. PMID: 2761229 [Consulta: 19 octubre 2021].
  51. ↑ Melero, M; Rubio-Guerri, C; Crespo, JL; Arbelo, M; et al «First case of erysipelas in a free-ranging bottlenose dolphin (Tursiops truncatus) stranded in the Mediterranean Sea» (en anglès). Dis Aquat Organ, 2011 Des 6; 97 (2), pp: 167-170. DOI: 10.3354/dao02412. ISSN: 0177-5103. PMID: 22303633 [Consulta: 28 setembre 2021].
  52. ↑ Díaz-Delgado J, Arbelo M, Sierra E, Vela A, et al «Fatal Erysipelothrix rhusiopathiae septicemia in two Atlantic dolphins (Stenella frontalis and Tursiops truncatus)» (en anglès). Dis Aquat Organ, 2015 Set 17; 116 (1), pp: 75-81. DOI: 10.3354/dao02900. ISSN: 0177-5103. PMID: 26378410 [Consulta: 10 setembre 2019].
  53. ↑ Opriessnig, T «Swine Erysipelas» (en anglès). MSD Veterinary Manual. Merck Sharp & Dohme Corp, 2018; Gen (rev), pàgs: 4 [Consulta: 29 juliol 2019].
  54. ↑ Wakenell, PS «Overview of Erysipelas in Poultry» (en anglès). MSD Veterinary Manual. Merck Sharp & Dohme Corp, 2018; Oct (rev), pàgs: 3 [Consulta: 29 juliol 2019].
  55. ↑ Shankar, BP; Chandan, S; Madhusudan, HS; Ranjith, D «Pathology of Erysipelas infection in piglets» (en anglès). Vet World, 2009 Jun; 2 (6), pp: 234-235. ISSN: 2231-0916 [Consulta: 10 agost 2019].
  56. ↑ Kobayashi, KI; Kawano, T; Mizuno, S; Kubo, K; et al «Erysipelothrix rhusiopathiae bacteremia following a cat bite» (en anglès). IDCases, 2019 Ag 29; 18, pp: e00631. DOI: 10.1016/j.idcr.2019.e00631. PMC: 6731353. PMID: 31516830 [Consulta: 4 octubre 2019].
  57. ↑ Veraldi S, Girgenti V, Dassoni F, Gianotti R «Erysipeloid: a review» (en anglès). Clin Exp Dermatol, 2009 Des; 34 (8), pp: 859-862. DOI: 10.1111/j.1365-2230.2009.03444.x. ISSN: 0307-6938. PMID: 19663854 [Consulta: 29 juliol 2019].
  58. ↑ Nielsen JJ, Blomberg B, Gaïni S, Lundemoen S «Aortic valve endocarditis with Erysipelothrix rhusiopathiae: A rare zoonosis» (en anglès). Infect Dis Rep, 2018 Nov 6; 10 (3), pp: 7770. DOI: 10.4081/idr.2018.7770. PMC: 6240838. PMID: 30542523 [Consulta: 29 juliol 2019].
  59. ↑ Feasi, M; Bacigalupo, L; Cappato S; Pontali, E; et al «Erysipelothrix rhusiopathiae intra-abdominal abscess» (en anglès). Int J Infect Dis, 2010 Gen; 14 (1), pp: e81-e83. DOI: 10.1016/j.ijid.2009.03.008. ISSN: 1201-9712. PMID: 19481488 [Consulta: 6 novembre 2021].
  60. ↑ Kim SR, Kwon MJ, Lee JH, Lee NY «Chronic meningitis caused by Erysipelothrix rhusiopathiae» (en anglès). J Med Microbiol, 2007 Oct; 56 (Pt 10), pp: 1405-1406. DOI: 10.1099/jmm.0.47199-0. ISSN: 1473-5644. PMID: 17893181 [Consulta: 10 agost 2019].
  61. ↑ Tolis K, Spyridonos S, Tsiplakou S, Fandridis E «Tenosynovitis of a digit due to Erysipelothrix rhusiopathiae: case report and review of the literature» (en anglès). New Microbes New Infect, 2015 Oct 20; 8, pp: 128-130. DOI: 10.1016/j.nmni.2015.10.007. PMC: 4659811. PMID: 26693283 [Consulta: 1r agost 2019].
  62. ↑ Lorenz ML, Bouton TC, Caliendo AM «First reported case of vertebral osteomyelitis due to Erysipelothrix rhusiopathiae» (en anglès). IDCases, 2017 Nov 10; 11, pp: 3-5. DOI: 10.1016/j.idcr.2017.11.002. PMC: 5881412. PMID: 29619319 [Consulta: 1r agost 2019].

Bibliografia

Enllaços externs

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Erisipela
Obtingut de «https://ca.wikipedia.org/w/index.php?title=Erisipela&oldid=28684386»