Església de la Sang d'Onda

Infotaula d'edifici Església de la Sang
Portada
Dades
Tipus	Església
Primera menció escrita	1305
Construcció	XIII
Característiques
Estat d'ús	bo
Estil arquitectònic	Gòtic
Material	Maçoneria de pedra i morter de calç. Carreus
Mesura	8,6 () × 14 () m
Altitud	197 m
Localització geogràfica
Entitat territorial administrativa	Onda (la Plana Baixa)
Localització	Clos antic
39° 57′ 48″ N, 0° 15′ 42″ O
Bé immoble de rellevància local
Identificador	12.06.084-008
Conservació i restauració
1974	Eliminació de la volta barroca
1980	Restauració de la coberta i protecció de les pintures de l'enteixinat.
1982	Neteja dels murs interiors, eliminació del cor, arrebossat de la façana i restauració dels capitells.
Activitat
Diòcesi	Sogorb-Castelló

L'església de la Sang d'Onda, anomenada de Santa Margarida si més no fins al segle xvi, d'estil gòtic, és un temple catòlic situat dins el clos antic de la població, acostat a les antigues muralles de la vila, i amb accés pel carrer de la Sang.

Història

L'església fou construïda en la segona meitat del segle xiii, poc després de la concessió de la carta de poblament (1248), a iniciativa de l'Orde del Temple, però les primeres notícies són de 1305, quan es fa una assemblea en ella per a dur a terme la partició dels termes d'Onda i Vila-real.

Des de l'1 d'agost de 1895 fins a l'any 1971 l'església formà part de la residència o convent de la Sang, carmelita, situat als peus del temple, i dependent del Convent del Carme. Posteriorment la residència fou enderrocada i l'església cedida al bisbat.

Una bomba caiguda en la guerra civil va destruir part del sostre, i una reparació inadequada provocà humitats que acabaren soscavant la falsa volta i caient una part, la qual cosa permeté descobrir un enteixinat amb pintures mudèjars del mateix període que la construcció del temple.

En 1974 es va enderrocar la falsa volta i es va netejar dels afegitons barrocs l'església. En els anys 1980 i 1982, el Ministeri de Cultura restaura la coberta, les pintures de l'enteixinat, es piquen els murs interiors, s'enderroca el cor, es restauren els capitells i, es fa l'arrebossat de la façana i la torre.

Arquitectura

Per les seues característiques —arcs diafragma, sostre de fusta i portada de mig punt— es pot adscriure al gòtic de transició o arquitectura de conquesta, més per les limitacions econòmiques d'un període d'assentament de la població que per consideracions formals pròpies de l'estil cistercenc.

Estructura

El temple és una única nau de planta quadrilàtera allargada (de 14 x 8,60 m aproximadament) amb quatre trams separats per arcs diafragmàtics apuntats carregats sobre pilastres rectangulars, on el capitell és una simple motllura. La nau ha estat escurçada, ja que hi ha un arc pegat a la paret dels peus, i en els inicis hi tindria cinc trams. Les parets perimetrals són gruixudes i els arcs no són paral·lels entre si, ja que els dos dels peus s'adapten a l'obertura d'accés, que es troba entre ells, al costat de l'Epístola. La sostrada és de fusta, a dos vessants, coberta per teules. La capçalera és plana i darrere, la sagristia, la torre campanar de planta quadrada i, un vestíbul amb un accés secundari.

A l'interior destaca l'enteixinat, ornat amb motius heràldics i geomètrics, del qual sols es conserven dos trams, ja que reparacions posteriors han eliminat part del cobriment original. Els colors utilitzats són el roig, el groc i el negre. En les bigues entre els arcs, els taulons plans paral·lels al sòl, i en els taulons menuts que cobreixen el buits entre les bigues i els travessers es concentrava la decoració. Les bigues són les peces on millor es manté la policromia, amb set escuts en cada biga enllaçats per franges horitzontals roges i negres, alternant escuts del Temple i escuts nobiliaris, aquests darrers emmarcats amb un estel de vuit puntes format amb ratlles i cercles.

Portada

La portada és un arc atrompetat de mig punt amb 13 dovelles radials, tres arquivoltes de secció circular, i una motllura exterior que tanca l'arc. Emmarca la portada, des de la imposta, un arrabà. La imposta forma una cornisa, decorada la part inferior amb motius vegetals. Els brancals estan incomplets, ja que han desaparegut les columnes que connectaven els basaments a les impostes, i suportaven les arquivoltes.

És una portada de transició, amb pervivències estructurals romàniques però decoració plenament gòtica. La qualitat del treball de la pedra suggereix una execució més tardana que la resta de l'edifici.

Bibliografia

• Campos González, C.; Vila Ferrer, S. Catàleg del patrimoni arquitectònic del terme municipal. Onda (Plana Baixa). Onda: Ajuntament (maig, 1987). (castellà)
• Estrada, J. Lluís; Jarque, Annabel; Linares, Josep C. «http://www.uji.es/bin/publ/edicions/jfi3/arquitec.pdf Arxivat 2009-04-19 a Wayback Machine.». Forum de recerca, 3 (Castelló, Universitat Jaume I, 1998), 8 pp. ISSN 1139-5486.
• García Edo, Vicente. Onda en el siglo XIII: (Notas para su estudio). Onda: Ajuntament, 1988. pp. 37-45. ISBN 84-505-7676-8. (castellà)
• Junta Restauración Iglesia de la Sangre. Onda. «Iglesia de la Sangre. Onda, 1974». Programa de Festes d'Onda (1975), 4 pp. (castellà)
• Pavón Maldonado, Basilio. «La techumbre mudéjar de la iglesia de la Sangre de Onda». Boletín de la Asociación Española de Orientalistas, Año 14, 2, (1978), pp. 155-164. ISSN 0571-3692. (castellà)
• Rull Villar, Baltasar. «La Iglesia de la Sangre de Onda». Programa de Festes d'Onda (1960), 4 pp. (castellà)
• Tirado Gimeno, Pascual M. «La iglesia de la Sangre de Onda: Segunda mitad del siglo XIII». Miralcamp: Butlletí d'estudis onders, 2 (Onda, 1986), pp. 111-121. ISBN 84-505-3452-6. (castellà)

Enllaços externs

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Església de la Sang d'Onda

• Direcció General de Patrimoni Cultural Valencià. Fitxa del monument (castellà)
• Ajuntament d'Onda. Descripció del monument Arxivat 2012-06-15 a Wayback Machine.