Ermita de Santa Bàrbara de Vilafranca: diferència entre les revisions

Contingut suprimit Contingut afegit
dades des de WD
dades des de WD
Línia 9: Línia 9:
| diocesi = Sogorb-Castelló
| diocesi = Sogorb-Castelló
| festivitat = 4 de desembre.
| festivitat = 4 de desembre.
| arquitecte = [Josep Dols]
| arquitecte = [[Josep Dols]]
| material = Maçoneria de pedra i morter de calç
| material = Maçoneria de pedra i morter de calç
| estat_us = bo
| estat_us = bo

Revisió del 23:43, 29 nov 2021

Infotaula d'edifici
Infotaula d'edifici
Ermita de Santa Bàrbara
Imatge
Vista de l'ermita
Dades
TipusEremitori Modifica el valor a Wikidata
ArquitecteJosep Dols
Construcció1773 - 1793
Característiques
Estat d'úsbo
Estil arquitectònicBarroc/Neoclàssic
MaterialMaçoneria de pedra i morter de calç
Mesura11 (amplada) × 14 (longitud) m
Altitud1.137 m Modifica el valor a Wikidata
Localització geogràfica
Entitat territorial administrativaVilafranca (els Ports) Modifica el valor a Wikidata
LocalitzacióAvinguda del Llosar
Map
 40° 25′ 55″ N, 0° 15′ 45″ O / 40.43206°N,0.26253°O / 40.43206; -0.26253
Bé immoble de rellevància local
Identificador12.02.129-011
Bé immoble d'Etnologia
Activitat
DiòcesiSogorb-Castelló
Festivitat4 de desembre.

L'ermita de Santa Bàrbara de Vilafranca, edifici de transició entre el barroc i el neoclàssic, de finals del segle XVIII, està situada a la sortida de la localitat, a l'avinguda del Llosar.

Història

Quan es construeix la nova ermita de Sant Roc i el 5 de març de 1726 es trasllada la imatge del sant, l'edifici antic és dedicat a Santa Bàrbara, però el 8 de juny de 1768 la població, per les mancances de l'edifici, obté permís del bisbe per construir una ermita nova, en un lloc més accessible.[1][2][3]

El 16 de juny de 1773 es col·loca la primera pedra i el 1794 ja estava conclosa.[2] Utilitzada durant la guerra civil com a corral, el seu atri quedà trencat.[1] En 1970 les restes de l'atri foren enderrocades, i a canvi, es pintà la façana i es construïren les escales d'accés.[4]

Per raons formals el seu disseny podria correspondre al mestre d'obres Josep Dols.[2]

Arquitectura

És una església-saló, assentada sobre un podi,[1] amb planta centralitzada més un rectangle més menut per a l'absis. Té tres naus de la mateixa altura i creuer, amb quatre pilars i dotze pilastres d'orde compost que sostenen les voltes, de creueria en els trams cantoners i de canó amb llunetes en la resta, i la cúpula bufada en el creuer. A l'exterior la coberta és de dos aiguavessos, amagant la cúpula.[2][5]

Una senzilla porta d'arc mixtilini amb les dovelles superiors bicolors, emmarca una façana emblanquinada sols trencada per dues finestres al damunt de la porta, una rectangular i l'altra ovalada. Aquest frontis està rematat per una cornisa mixtilínia motllurada, amb pitxers i pinacles, i coronat per una espadanya.[2][5]

L'interior, restaurat recentment, conserva els frescos originals. Així, en la part frontal del temple es troba pintat el martiri de la santa, i en les quatre petxines de la cúpula trobem a quatre santes verges de l'antigüitat (Santa Caterina, Santa Apol·lònia, Santa Quitèria i Santa Casilda). La resta també està decorat amb elements florals i geomètrics.

Festivitat i tradicions

La festa litúrgica és el 4 de desembre, i és el dia 6 de desembre quan Vilafranca recorda a la santa amb una missa solemne en el seu honor.[6]

Referències

  1. 1,0 1,1 1,2 Cantos i Aldaz 1996: p. 54.
  2. 2,0 2,1 2,2 2,3 2,4 Bautista i Garcia 2002: p. 189.
  3. Gil Saura 2004: p. 426.
  4. Monfort Tena 1999: p. 540.
  5. 5,0 5,1 Gil Saura 2004: p. 427.
  6. «Se celebra a Vilafranca la tradicional missa en honor a Santa Bàrbara». Comarquesnord.cat : Els Port, Matarranya, Maestrat. (6 des 2010).

Bibliografia

  • Bautista i Garcia, Joan Damià. Esglésies-Saló del segle xviii a les comarques valencianes. Castelló: Fundación Davalos-Fletcher, 2002. ISBN 84-688-0002-3.
  • Cantos i Aldaz, Francesc Javier; Aguilella i Arzo, Gustau. Inventari d'Ermites, Ermitatges i Santuaris de l'Alt i Baix Maestrat (Castelló). Castelló: Diputació, 1996. ISBN 84-86895-72-3
  • Gil Saura, Yolanda. Arquitectura Barroca en Castellón. Castelló: Diputació, 2004. ISBN 84-89944-93-8
  • Monfort Tena, Antonio. Historia de la Real Villa de Villafranca del Cid. Vilafranca: Ajuntament, 1999. ISBN 84-923921-1-8.

Enllaços externs

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Ermita de Santa Bàrbara de Vilafranca