Quàdrica: diferència entre les revisions

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Contingut suprimit Contingut afegit
Cap resum de modificació
m Robot: Reemplazo automático de texto (-[[Image: +[[Imatge:, -[[Category: +[[Categoria:, -{{DEFAULTSORT: +{{ORDENA:)
Línia 65: Línia 65:
|<math>\frac{x^{2}}{a^{2}}+\frac{y^{2}}{b^{2}}+\frac{z^{2}}{c^{2}}=-1\,</math>
|<math>\frac{x^{2}}{a^{2}}+\frac{y^{2}}{b^{2}}+\frac{z^{2}}{c^{2}}=-1\,</math>
|[[el·lipsoide]] imaginari.
|[[el·lipsoide]] imaginari.
|[[Image:Quadric Ellipsoid.jpg|150px]]
|[[Imatge:Quadric Ellipsoid.jpg|150px]]
|-
|-
|<math>\frac{x^{2}}{a^{2}}+\frac{y^{2}}{b^{2}}+\frac{z^{2}}{c^2}=1\,</math>
|<math>\frac{x^{2}}{a^{2}}+\frac{y^{2}}{b^{2}}+\frac{z^{2}}{c^2}=1\,</math>
Línia 84: Línia 84:
|<math>\frac{x^{2}}{a^{2}}+\frac{y^{2}}{b^{2}}+z=0\,</math>
|<math>\frac{x^{2}}{a^{2}}+\frac{y^{2}}{b^{2}}+z=0\,</math>
|[[Paraboloide|Paraboloide el·líptic]]
|[[Paraboloide|Paraboloide el·líptic]]
|[[Image:Quadric Elliptic Paraboloid.jpg|150px]]
|[[Imatge:Quadric Elliptic Paraboloid.jpg|150px]]
|-
|-
|<math>\frac{x^{2}}{a^{2}}+\frac{y^{2}}{b^{2}}=-1\,</math>
|<math>\frac{x^{2}}{a^{2}}+\frac{y^{2}}{b^{2}}=-1\,</math>
Línia 97: Línia 97:
|<math>\frac{x^{2}}{a^{2}}-\frac{y^{2}}{b^{2}}+z=0\,</math>
|<math>\frac{x^{2}}{a^{2}}-\frac{y^{2}}{b^{2}}+z=0\,</math>
|[[Paraboloide]] hiperbòlic
|[[Paraboloide]] hiperbòlic
|[[Image:Quadric Hyperbolic Paraboloid.jpg|150px]]
|[[Imatge:Quadric Hyperbolic Paraboloid.jpg|150px]]
|-
|-
|<math>\frac{x^{2}}{a^{2}}-\frac{y^{2}}{b^{2}}=1\,</math>
|<math>\frac{x^{2}}{a^{2}}-\frac{y^{2}}{b^{2}}=1\,</math>

Revisió del 13:39, 9 nov 2008

En matemàtiques, una quàdrica o superfície quàdrica és una hipersuperfície definida en un espai vectorial n-dimensional, pels punts que anul·len un polinomi quadràtic. Si les coordenades d'aquest espai són , l'equació de qualsevol quàdrica en aquest espai serà , on no tots els valors de són iguals a . En general, els coeficients d'aquesta equació seran valors de qualsevol cos, sobre el que s'ha definit l'espai vectorial. Malgrat això, a partir d'ara, només considerarem quàdriques sobre el cos .

Còniques

En el cas concret que , les quàdriques resultants, prenen el nom de còniques, i l'anterior equació pren la forma: . El nom de còniques prové del fet que es pot demostrar que qualsevol cònica és la intersecció d'un cert con per un determinat pla. L'anterior equació es pot escriure de la forma matricial següent:

On:

Segons la forma canònica que adopti la matriu , trobem les diferents solucions que tenen les còniques ( són valors reals, diferents de ):

el·lipse imaginària.
el·lipse real.
dues rectes imaginàries no paral·leles.
hipèrbola.
dues rectes reals no paral·leles.
paràbola.
dues rectes imaginàries paral·leles.
dues rectes reals paral·leles.
dues rectes coincidents.
una recta real.

També existeix la possibilitat d'un conjunt buit i la de tot el pla.

Quàdriques

Més amunt hi ha la definició general de quàdrica. Però, normalment s'entén per quàdrica el cas concret en què . En aquest cas, la matriu , serà: de la forma: Si

l'equació de la quàdrica serà també:

Si es classifica les seves formes canòniques, es troba la següent llista:

el·lipsoide imaginari.
el·lipsoide real
con imaginari
Hiperboloide el·líptic
Hiperboloide hiperbòlic
Con real
Paraboloide el·líptic
Superfície cilíndricaimaginària
Superfície cilíndrica el·líptica
Dos plans imaginaris no paral·lels
Paraboloide hiperbòlic
Superfície cilíndrica hiperbòlica
Dos plans reals no paral·lels
Superfície cilíndrica parabòlica
Dos plans imaginaris paral·lels
Dos plans reals paral·lels
Dos plans reals coincidents
Un pla únic real

També existeix la possibilitat d'un conjunt buit i de la tot l'espai.