Teru Hasegawa: diferència entre les revisions
mCap resum de modificació |
m Ĉinio |
||
| Línia 5: | Línia 5: | ||
Va néixer al si d'una família d'enginyers civils.<ref name=":1">{{Ref-web|títol=Verda Majo – A Sincere Friend Dedicated to China|url=http://www.china.org.cn/english/features/149180.htm|consulta=2021-12-06|llengua=anglès|editor=china.org|data=18 de Novembre de 2005}}</ref> De petita, volia ser mestra.<ref name=":2" /> Es va graduar a l'Escola de Noies No. 3 de [[Tòquio]] i després va continuar els seus estudis a l'Escola Normal de Dones de [[Nara (Japó)|Nara]].<ref>{{Ref-web|títol=長谷川テルとは|url=https://kotobank.jp/word/%E9%95%B7%E8%B0%B7%E5%B7%9D%E3%83%86%E3%83%AB-1101086|consulta=2021-12-07|llengua=ja|nom=日本大百科全書(ニッポニカ),デジタル版 日本人名大辞典+Plus,世界大百科事典|cognom=第２版}}</ref> Va optar per estudiar fora de la capital per tal de fugir del control del seu pare, un home sever d'idees conservadores.<ref name=":2" /> El juny de 1932, va començar a estudiar [[esperanto]], la qual cosa la va ajudar a contactar amb la intel·lectualitat d'esquerres al Japó i més tard amb els i les esperantistes xinesos.<ref name=":3">Doi Ĉieko: ''Nun aktivas la movado por honorigo de Verda Majo''. En: Novaĵoj Tamtamas, organo de l'[https://www.esperanto.yokohama/ Esperanto Jokohama], Núm. 344/gener 2019 ([https://www.esperanto.yokohama/app/download/13333863190/NT344januaro.pdf?t=1619525520 PDF])</ref> Poc després, va ser detinguda per les seves idees polítiques i expulsada de la Universitat. Així, va tornar a Tòquio i es va preparar per a exercir com a [[Mecanografia|mecanògrafa]].<ref name=":4" /> El 1935 va conèixer a Liu Ren, un estudiant xinès amb el qual es va casar un any més tard, malgrat l'oposició de la seva família.<ref name=":1" /> En aquesta època va començar a col·laborar amb la revista ''La Mondo'' de [[Xangai]]; va escriure articles sobre la repressió de les dones a la societat japonesa i sobre la literatura proletària al Japó.<ref name=":4" /> |
Va néixer al si d'una família d'enginyers civils.<ref name=":1">{{Ref-web|títol=Verda Majo – A Sincere Friend Dedicated to China|url=http://www.china.org.cn/english/features/149180.htm|consulta=2021-12-06|llengua=anglès|editor=china.org|data=18 de Novembre de 2005}}</ref> De petita, volia ser mestra.<ref name=":2" /> Es va graduar a l'Escola de Noies No. 3 de [[Tòquio]] i després va continuar els seus estudis a l'Escola Normal de Dones de [[Nara (Japó)|Nara]].<ref>{{Ref-web|títol=長谷川テルとは|url=https://kotobank.jp/word/%E9%95%B7%E8%B0%B7%E5%B7%9D%E3%83%86%E3%83%AB-1101086|consulta=2021-12-07|llengua=ja|nom=日本大百科全書(ニッポニカ),デジタル版 日本人名大辞典+Plus,世界大百科事典|cognom=第２版}}</ref> Va optar per estudiar fora de la capital per tal de fugir del control del seu pare, un home sever d'idees conservadores.<ref name=":2" /> El juny de 1932, va començar a estudiar [[esperanto]], la qual cosa la va ajudar a contactar amb la intel·lectualitat d'esquerres al Japó i més tard amb els i les esperantistes xinesos.<ref name=":3">Doi Ĉieko: ''Nun aktivas la movado por honorigo de Verda Majo''. En: Novaĵoj Tamtamas, organo de l'[https://www.esperanto.yokohama/ Esperanto Jokohama], Núm. 344/gener 2019 ([https://www.esperanto.yokohama/app/download/13333863190/NT344januaro.pdf?t=1619525520 PDF])</ref> Poc després, va ser detinguda per les seves idees polítiques i expulsada de la Universitat. Així, va tornar a Tòquio i es va preparar per a exercir com a [[Mecanografia|mecanògrafa]].<ref name=":4" /> El 1935 va conèixer a Liu Ren, un estudiant xinès amb el qual es va casar un any més tard, malgrat l'oposició de la seva família.<ref name=":1" /> En aquesta època va començar a col·laborar amb la revista ''La Mondo'' de [[Xangai]]; va escriure articles sobre la repressió de les dones a la societat japonesa i sobre la literatura proletària al Japó.<ref name=":4" /> |
||
El 1937, juntament amb Liu Ren, va abandonar la seva ciutat natal, per anar a viure a la Xina, establint-se primer a Xangai i més tard a [[Wuhan]]. El novembre d'aquell mateix any va publicar una carta oberta, adreçada als esperantistes japonesos, a la revista '' |
El 1937, juntament amb Liu Ren, va abandonar la seva ciutat natal, per anar a viure a la Xina, establint-se primer a Xangai i més tard a [[Wuhan]]. El novembre d'aquell mateix any va publicar una carta oberta, adreçada als esperantistes japonesos, a la revista ''Ĉinio Hurlas''. El seu títol era ''«La Venko de Cinio Estas Slosilo de la Morgauo de la Tuta Azio»'' (en [[català]]: «La victòria de la Xina és la clau del demà de tota Àsia»). En aquesta carta va escriure que ella mateixa podia participar en la lluita revolucionària contra l'imperialisme japonès, gràcies al fet que era «feliçment esperantista», tot i que no parlava bé el xinès. Va subratllar que l'esperanto s'hauria d'utilitzar com una eina internacional per lluitar contra l'imperialisme i va afirmar que mai es rendiria encara que algú la insultés acusant-la de trair el seu propi poble.<ref name=":0" /> |
||
Es va unir a la crida «A través de l'esperanto per a l'alliberament de la Xina»<ref name=":2" /> i va escriure sempre en esperanto. Va escriure diversos informes sobre l'ocupació japonesa de Xangai, en els quals donava suport a les víctimes. A la vegada, per recomanació de l'intel·lectual i polític xinès [[Guo Moruo]], va presentar un programa radiofònic diari sota la direcció del [[Kuomintang|Guomindang]], l'objectiu del qual era dividir l'exèrcit japonès.<ref name=":1" /> També va escriure regularment articles per a la revista xinesa ''Heraldo'' i altres.<ref name=":2" /> En els seus textos no només va avalar la resistència dels xinesos, sinó que també va intentar mostrar als seus compatriotes japonesos que el seu enemic no era el poble xinès, sinó el mateix exercit japonès, al qual culpava d'innombrables atrocitats.<ref name=":2" /> Als inicis de la dècada de 1940, va ser escollida líder de la Lliga Revolucionària Anti-guerra que havien fundat els japoneses a la Xina.<ref name=":1" /> El 1943, va publicar l'assaig ''«Esperanto kaj demokratio»'' (en català: «Esperanto i democràcia»), on resumeix les seves esperances pel món de la postguerra i dóna a l'humanisme el seu significat actual, el de democràcia, que no es limita a un regne o a un territori sinó que s'estén a tot el món, servint de base per a la coexistència cohesionada de les nacions.<ref name=":4" /> |
Es va unir a la crida «A través de l'esperanto per a l'alliberament de la Xina»<ref name=":2" /> i va escriure sempre en esperanto. Va escriure diversos informes sobre l'ocupació japonesa de Xangai, en els quals donava suport a les víctimes. A la vegada, per recomanació de l'intel·lectual i polític xinès [[Guo Moruo]], va presentar un programa radiofònic diari sota la direcció del [[Kuomintang|Guomindang]], l'objectiu del qual era dividir l'exèrcit japonès.<ref name=":1" /> També va escriure regularment articles per a la revista xinesa ''Heraldo'' i altres.<ref name=":2" /> En els seus textos no només va avalar la resistència dels xinesos, sinó que també va intentar mostrar als seus compatriotes japonesos que el seu enemic no era el poble xinès, sinó el mateix exercit japonès, al qual culpava d'innombrables atrocitats.<ref name=":2" /> Als inicis de la dècada de 1940, va ser escollida líder de la Lliga Revolucionària Anti-guerra que havien fundat els japoneses a la Xina.<ref name=":1" /> El 1943, va publicar l'assaig ''«Esperanto kaj demokratio»'' (en català: «Esperanto i democràcia»), on resumeix les seves esperances pel món de la postguerra i dóna a l'humanisme el seu significat actual, el de democràcia, que no es limita a un regne o a un territori sinó que s'estén a tot el món, servint de base per a la coexistència cohesionada de les nacions.<ref name=":4" /> |
||
Revisió del 13:24, 8 des 2021
  | |
| Nom original | (ja) 長谷川テル (ja) 長谷川 テル |
|---|---|
| Biografia | |
| Naixement | 7 març 1912 Ōtsuki (Japó) |
| Mort | 14 gener 1947 (34 anys) Jiamusi (Xina) |
| Dades personals | |
| Activitat | |
| Ocupació | esperantista (1932–), pacifista, escriptora |
| Nom de ploma | Verda Majo |
Teru Hasegawa (en japonès: 長谷川 テ ル; Prefectura de Yamanashi, 7 de març de 1912 — Jiamusi, 10 de gener de 1947) va ser una esperantista, pacifista i internacionalista japonesa, sovint coneguda pel seu nom de ploma: Verda Majo.[1] Si bé, mentre va viure, va ser perseguida i, fins i tot, acusada de traïdoria pel govern japonès,[2] amb el temps, va ser reconeguda pel seu activisme esperantista i reivindicada internacionalment per la seva militància a favor de la fraternitat asiàtica, fins i tot, quan el Japó i la Xina es trobaven en guerra.[3][2]
Va néixer al si d'una família d'enginyers civils.[4] De petita, volia ser mestra.[3] Es va graduar a l'Escola de Noies No. 3 de Tòquio i després va continuar els seus estudis a l'Escola Normal de Dones de Nara.[5] Va optar per estudiar fora de la capital per tal de fugir del control del seu pare, un home sever d'idees conservadores.[3] El juny de 1932, va començar a estudiar esperanto, la qual cosa la va ajudar a contactar amb la intel·lectualitat d'esquerres al Japó i més tard amb els i les esperantistes xinesos.[6] Poc després, va ser detinguda per les seves idees polítiques i expulsada de la Universitat. Així, va tornar a Tòquio i es va preparar per a exercir com a mecanògrafa.[2] El 1935 va conèixer a Liu Ren, un estudiant xinès amb el qual es va casar un any més tard, malgrat l'oposició de la seva família.[4] En aquesta època va començar a col·laborar amb la revista La Mondo de Xangai; va escriure articles sobre la repressió de les dones a la societat japonesa i sobre la literatura proletària al Japó.[2]
El 1937, juntament amb Liu Ren, va abandonar la seva ciutat natal, per anar a viure a la Xina, establint-se primer a Xangai i més tard a Wuhan. El novembre d'aquell mateix any va publicar una carta oberta, adreçada als esperantistes japonesos, a la revista Ĉinio Hurlas. El seu títol era «La Venko de Cinio Estas Slosilo de la Morgauo de la Tuta Azio» (en català: «La victòria de la Xina és la clau del demà de tota Àsia»). En aquesta carta va escriure que ella mateixa podia participar en la lluita revolucionària contra l'imperialisme japonès, gràcies al fet que era «feliçment esperantista», tot i que no parlava bé el xinès. Va subratllar que l'esperanto s'hauria d'utilitzar com una eina internacional per lluitar contra l'imperialisme i va afirmar que mai es rendiria encara que algú la insultés acusant-la de trair el seu propi poble.[1]
Es va unir a la crida «A través de l'esperanto per a l'alliberament de la Xina»[3] i va escriure sempre en esperanto. Va escriure diversos informes sobre l'ocupació japonesa de Xangai, en els quals donava suport a les víctimes. A la vegada, per recomanació de l'intel·lectual i polític xinès Guo Moruo, va presentar un programa radiofònic diari sota la direcció del Guomindang, l'objectiu del qual era dividir l'exèrcit japonès.[4] També va escriure regularment articles per a la revista xinesa Heraldo i altres.[3] En els seus textos no només va avalar la resistència dels xinesos, sinó que també va intentar mostrar als seus compatriotes japonesos que el seu enemic no era el poble xinès, sinó el mateix exercit japonès, al qual culpava d'innombrables atrocitats.[3] Als inicis de la dècada de 1940, va ser escollida líder de la Lliga Revolucionària Anti-guerra que havien fundat els japoneses a la Xina.[4] El 1943, va publicar l'assaig «Esperanto kaj demokratio» (en català: «Esperanto i democràcia»), on resumeix les seves esperances pel món de la postguerra i dóna a l'humanisme el seu significat actual, el de democràcia, que no es limita a un regne o a un territori sinó que s'estén a tot el món, servint de base per a la coexistència cohesionada de les nacions.[2]
A causa de la guerra, Verda Majo, el seu marit i els seus dos fills, van haver de canviar de residència diverses vegades, sempre amb l'ajuda d'esperantistes.[2] Al final de la segona guerra sino-japonesa, es van establir a Manxúria, el país natal de Liu Ren. Estant embarassada per tercer cop, Verda Majo va descobrir que Liu Ren tenia una altra esposa quan es va casar amb ella i va decidir avortar. Durant l'avortament va patir una infecció, la qual la va portar a una mort prematura, a l'edat de 35 anys.[3] Zhou Enlai, aleshores Primer Ministre de la República Popular de la Xina, va dir d'ella que havia estat «una filla fidel del poble japonès i una veritable patriota» i també «una sincera companya d'armes del poble xinès».[4] Liu Ren va morir tres mesos després.[6]
L'any 1982, la Editorial Xinesa de Esperanto (ĈEE) de Pequín va publicar la col·lecció Verkoj de Verda Majo de 500 pàgines, on es recullen els seus textos més significatius.[2] La vida de Verda Majo va ser portada a la pantalla sota el títol Bōkyō no hoshi (望郷の星) amb l'actriu Komaki Kurihara en el paper protagonista.[7]
Bibliografia complementària
- 1912-1947., Verda Majo. Elektitaj verkoj de Verda Majo. Aki Shobō, 1979.
- Müller-Saini, Gotelind. Hasegawa Teru ali-nome Verda Majo (1912 - 1947) ; Japana esperantistino en la ĉina kontraŭjapana rezisto, 2010. ISBN 978-3-932807-85-5.
- Barak Kushner. The Thought War Japanese Imperial Propaganda. University of Hawai'i Press, 2006. ISBN 978-0-8248-2920-9.
- Crossing Empire's Edge: Foreign Ministry Police and Japanese Expansionism in Northeast Asia By Erik Esselstrom Page 139
Referències
- ↑ 1,0 1,1 «神奈川大学 学術機関リポジトリ». Kanagawa University, 30-03-2004. [Consulta: 6 desembre 2021].
- ↑ 2,0 2,1 2,2 2,3 2,4 2,5 2,6 Lins, Ulrich. «Por la liberigo de Ĉinio» (en francès). hypotheses.org. [Consulta: 8 desembre 2021].
- ↑ 3,0 3,1 3,2 3,3 3,4 3,5 3,6 Lins, Ulrich. «Vizaĝoj: Internaciisto pli verda ol ruĝa — Libera Folio» (en esperanto). [Consulta: 6 desembre 2021].
- ↑ 4,0 4,1 4,2 4,3 4,4 «Verda Majo – A Sincere Friend Dedicated to China» (en anglès). china.org, 18-11-2005. [Consulta: 6 desembre 2021].
- ↑ 第２版, 日本大百科全書(ニッポニカ),デジタル版 日本人名大辞典+Plus,世界大百科事典. «長谷川テルとは» (en japonès). [Consulta: 7 desembre 2021].
- ↑ 6,0 6,1 Doi Ĉieko: Nun aktivas la movado por honorigo de Verda Majo. En: Novaĵoj Tamtamas, organo de l'Esperanto Jokohama, Núm. 344/gener 2019 (PDF)
- ↑ «望郷の星 - ドラマ詳細データ - ◇テレビドラマデータベース◇» (en japonès). [Consulta: 7 desembre 2021].
Enllaços externs
- Lectura d'Esperanto kaj demokratio, un text de Verda Majo (Mireille Grosjean, 77è Congrés Espanyol d'Esperanto – Madrid, 2018).
- «Peco el "Du pomoj perditaj" / Verda Majo (Hasegawa Teru) ; deklamas, Hideko Huzimoto kaj Yu Jianchao ; 77a Hispana Kongreso de Esperanto» (en esperanto). Federació Espanyola d'Esperanto, 2018. [Consulta: 6 desembre 2021].